Discussió:Consulta sobre la independència de Catalunya

afegir

Nova enquesta CEO per la independència: (s'hauria d'afegir)

Sí:55,6%

No:23,4%

Abstenció/no aniria a votar:15,3%

(http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/ERC-confirma-sorpasso-creix-independencia_0_941905901.html) —el comentari anterior sense signar és fet per 2.136.31.171 (disc. • contr.) 18:05, 27 juny 2013 (CEST)

El seu lloc és a Estudis del suport social a la independència de Catalunya --Panotxa (disc.) 19:01, 27 juny 2013 (CEST)

Neutralitat

Some additions I've made where reverted by @Xbosch: on the basis that "those opinions are not on the referendum but on the aftermath".

I can admit this. I thus removed some other citation that was also on the "aftermath" (the viability of an independent cataluña) and got reverted for vandalism by @Judesba: ! —el comentari anterior sense signar és fet per Nikator (disc. • contr.) 13:20, 3 des 2013 (CET)

In the same way, it is said that the "Lituanian reverted is position under the pression of the Spanish Government". This is an opinion of the journalist, not a fact ! The official comment from the Lituanian Government make no references to "pression". —el comentari anterior sense signar és fet per Nikator (disc. • contr.) 08:32, 3 des 2013 (CET)

M'he mirat els canvis. Que hi hagi un desacord sobre la inclusió d'una declaració d'un polític no és motiu per plantificar una etiqueta de neutralitat a tot l'article a menys que el que busquis sigui un titular. Si no estàs d'acord en el que s'ha posat o s'ha tret de l'article el primer que cal fer és comentar-ho a la discussió sense histrionisme. Aleshores, em sembla bé la retirada de l'etiqueta.--Pere prlpz (disc.) 19:33, 3 des 2013 (CET)

I understand and agree with you. The "neutrality" flag was more a reaction to the action of Judesba which reverted my edition and did not revert the other editions. And that the justification was that my "contributions" were "polemical". BTW, is there a way to ask for the neutrality of just a part of the article ? Like the 'cal citatio' but with 'neutrality' ? Nikator (disc.) 19:51, 3 des 2013 (CET)

Que jo sàpiga no hi és. Per una secció sencera pot servir la mateixa etiqueta de neutralitat. Suposo que podríem tenir una bateria de plantilles de l'estil de la de {{cal citació}} amb tota mena de matisos, però no sé fins a quin punt seria viable. Actualment, fem servir {{cal citació}} per tot, i de vegades hi ha dubtes sobre el seu significat. Per això, per als casos no evidents, cal fer servir la pàgina de discussió.

Per les altres plantilles de mancances també convindria fer servir la discussió pels casos no evidents. No veig malament que una etiqueta posada sense explicació per un editor la tregui un altre editor sense explicació, si veu clar que no és adient.--Pere prlpz (disc.) 19:58, 3 des 2013 (CET)

El títol és per si mateix un atac a la neutralitat. Ni el propi President Mas ni la resta de forces que han presentat aquesta proposta han fet servir la paraula referèndum (escolteu la declaració). Hi ha un clar biaix cap a la idea del referèndum com un fet que ni tan sols s'ha demanat formalment a qui en té la competència legalment. Bestiasonica: enraonem? 21:40, 18 des 2013 (CET)

Tinc dubtes. El fet que no en parlin obertament no vol dir que no ho sigui. El terme "consulta" no em sembla prou específic. Totes les versions ho anomenen així i suposo que tindriem problemes per intentar traduïr "consulta". Aquí topem amb el llenguatge de la política, potser es podria especificar a l'encapçalament. Salut! --Jey (disc.) 22:45, 18 des 2013 (CET)

Ho he buscat i afegit. És el que comentava, per ser estrictes s'hauria d'anomenar "consulta sobre el futur de Catalunya" i francament em sembla ridícul...--Jey (disc.) 23:01, 18 des 2013 (CET)

El que és ridícul és tergiversar les fonts anomenant l'article d'una manera en que les fonts fiables de l'àmbit catalanoparlant no fan servir majoritàriament (diari Ara, La Vanguardia, El Periodico...). És poc neutral anomenar-lo referèndum, perquè ningú ha sol·licitat encara fer un referèndum. És una consulta i sembla que si es sol·licita fer un referèndum el qui té actualment la competència de convocar-los no ho vol ni ho pot fer. En qualsevol cas anomenar-lo referèndum és avançar uns esdeveniments fent política ficció, que tot indica que no podrà celebrar-se en forma de referèndum. Ni tan sols Òmnium ni l'ANC empren el terme referèndum. Per tot plegat és un títol esbiaixat i tendenciós. Bestiasonica: enraonem? 15:07, 19 des 2013 (CET)

És poc neutral anomenar-lo referèndum, perquè ningú ha sol·licitat encara fer un referèndum. És una consulta --> Em sap greu, no entenc aquesta frase. Han solicitat una consulta però no un referendum? Quin significat li dones al terme consulta? referendum consulta. Com deia em sembla que el llenguatge polític és pretesament ambigu però crec que nosaltres hem de dir les coses pel seu nom. Obviament és complicat. En altres idiomes està més clar [1], [2], [3]. Salut! --Jey (disc.) 16:32, 19 des 2013 (CET)

Jo en aquest cas em sembla que tinc una opinió més propera a la del Bestiasonica, sobretot si ens atenem als esdeveniments dels darrers deu dies. A per tot es parla de "consulta" i enlloc de "referèndum". Penso que s'hauria de canviar el nom, encara que històricament s'hagi pogut parlar de "referèndum" en les especulacions que s'han anat fent. Jey: Com deia em sembla que el llenguatge polític és pretesament ambigu però crec que nosaltres hem de dir les coses pel seu nom. Obviament és complicat. Ja saps que com a viquipedistes no ens pertoca interpretar la realitat, sinó plasmar-la.--Arnaugir (discussió) 20:08, 19 des 2013 (CET)

A més d'una qüestió política és una qüestió jurídica, on les paraules tenen un ús formal cabdal. Els referèndums a Espanya els convoca el Congrés dels Diputats a petició del president del govern d'Espanya. L'Estatut de Miravet (inclús després de la retallada del Tribunal Constitucional) habilita a la Generalitat a fer consultes populars (art. 122). És aquesta la via primària que sembla que volen usar si ens atenem a les paraules que usen per a referir-se a aquest esdeveniment (vegeu p.ex.: ara.cat). --Bestiasonica: enraonem? 20:32, 21 des 2013 (CET)

El que es proposa fer a finals del 2014 és un referèndum d'autodeterminació. Els eufemismes del llenguatge polític s'han de recollir però no fins al punt de confondre els lectors. --Txebixev (disc.) 12:21, 27 des 2013 (CET)

En aquest cas ok a canviar referendum x consulta afegint aquesta ultima referencia de l'estatut. Aleshores fem "consulta per..."? Independencia?autodeterminacio?estat propi? Salut! --Jey (disc.) 19:05, 22 des 2013 (CET)

Em sembla més ajustat a la realitat actualment documentable l'ús del terme consulta envers el de referèndum per a referir-se a aquest esdeveniment d'actualitat. Bestiasonica: enraonem? 13:42, 30 des 2013 (CET)

Completament d'acord amb @Bestiasonica:, dir-li referèndum és una clara manipulació de que la votació serà vinculant, quan mai s'ha afirmat aquest extrem. Anar dient que serà un referèndum però que també es coneix com a consulta és tergiversar els termes jurídics al que es refereix cada paraula:

• Referèndum: Votació vinculant, el resultat va a missa. L'estat espanyol hauria d'acceptar el resultat i actuar en conseqüència, s'hauria de pactar amb la Gene les condicions de la independència.
• Consulta: La votació és per conèixer quina és la voluntat popular, però no és vinculant. En aquest cas l'Estat Espanyol no està obligat a res. Caldria una negociació en base a les voluntats de les parts que fés possible un canvi.

Crec que el títol de l'article s'hauria de canviar. --Anskar (disc.) 19:23, 28 març 2014 (CET)

Tot i que hom podria pensar que la diferència entre referèndum i consulta és la vinculació o no del seu resultat, això no és cert. El referèndum no és vinculant. La consulta és una incògnita, perquè ha hores d'ara encara no s'ha aprovat la llei de consultes de Catalunya. Però és de preveure que tampoc sigui vinculant el resultat. La diferència és que el referèndum l'ha de sol·licitar el govern central i s'ha d'aprovar al Congrés. Si se li diu "consulta", ja no cal seguir aquest procediment. Si se li vol dir referèndum - legalment parlant - cal que el president del govern (central) faci una petició formal al Congrés (d'Espanya). Si us hi fixeu en les declaracions del MH Artur Mas i els honorables consellers del seu govern sobretot fan servir la paraula consulta (ocasionalment quan es referien a la delegació del dret de referèndum), mentre que quan parlen del tema a Madrid fan servir la paraula "referéndum" i a penes usen el terme consulta. Però veient com va evolucionant tot plegat crec que és extremadament difícil que es pugui fer un referèndum legal al mes de novembre, i si molt m'apures ni tan sols una consulta, que des de l'any passat diuen els parlamentaris que tenen pràcticament llesta la llei de consultes. Bestiasonica: enraonem? 20:55, 28 març 2014 (CET)

Repercussió internacional

A la secció de repercussió internacional hi ha declaracions sobre la conveniència o no d'un referèndum, o més genèricament sobre el dret a decidir, que són perfectament pertinents. Ara bé, hi ha algunes declaracions que són sobre les conseqüències de la independència. S'haurien d'incloure aquestes declaracions a l'article? A favor hi veig que a la realitat es barreja el debat sobre el dret a decidir amb el debat sobre la independència i les seves conseqüències. En contra hi veig que la resta de l'article només parla del referèndum, i no de la independència. Potser això seria el tema d'un article independència de Catalunya que parlés de les previsions d'uns i altres sobre el que passaria en una Catalunya independent, o potser és un tema que s'hauria de fusionar amb aquest. Què en penseu?--Pere prlpz (disc.) 19:40, 3 des 2013 (CET)

Hi estic d'acord. Entenc que ambdos temes poden estar relacionats però hi pot haver referèndum sense independència i pot haver-hi independència sense referèndum, i tota la resta de combinacions possibles. Per tant soc partidari d'ortogonalitzar tant com sigui possible ambdos temes, sense arribar a l'extrem de la descontextualització. Atentament --Xbosch (disc.) 19:46, 3 des 2013 (CET)

Estic d'acord que la secció «Repercussió internacional» es cenyeixi només en declaracions sobre el referèndum o el dret d'autodeterminació/a decidir perquè un referèndum pot sortir el sí o el no (sembla obvi). Les declaracions sobre les conseqüències de la independència de Catalunya les reservaria per un eventual article sobre la independència de Catalunya. --Davidpar (disc.) 19:53, 3 des 2013 (CET)

I'm ok with whatever the decision is. The only thing I ask for is coherency. Either all are removed, either all are kept. Nikator (disc.) 19:52, 3 des 2013 (CET)

Fet! --Xbosch (disc.) 19:59, 3 des 2013 (CET)

Fet! Removed Barroso comment too. Nikator (disc.) 20:04, 3 des 2013 (CET)

Pressió espanyola (o no) sobre els estats bàltics

Hi ha fonts que diuen que les autoritats lituanes i letones van rectificar (o matisar) les seves declaracions en resposta a la pressió espanyola. Si algú no hi està d'acord, pot aportar fonts que diguin el contrari (que van rectificar espontàniament, i que el govern espanyol no va fer cap esforç per mirar que lituans i letons rectifiquessin les seves declaracions). En cas de divergència entre les fonts, sempre podem ser més precisos i concretar els fets, i dir que van rectificar després que el govern espanyol cridés els ambaixadors i totes les altres coses que fessin d'acord amb les fonts fiables que en parlin.--Pere prlpz (disc.) 19:43, 3 des 2013 (CET)

Crec que la versió objectiva dels embaixadors és una bona solució. Atantament --Xbosch (disc.) 19:47, 3 des 2013 (CET)

Me too. By the way, thanks Pere prlpz for the mediation :-) Nikator (disc.) 19:54, 3 des 2013 (CET)

Fet! --Xbosch (disc.) 19:59, 3 des 2013 (CET)

Reaccions de la premsa internacional

(Als editors principals de l'article): potser us interessaria afegir què diuen altres diaris sobre "la pregunta", l'Ara n'ha fet un recull: "Catalunya fixa la pregunta sobre la independència, Espanya diu que no es farà": reaccions de la premsa internacional. --Judesba (digues...) 10:06, 13 des 2013 (CET)

Vilaweb n'ha fet un altre: Reaccions a la premsa espanyola i als mitjans internacionals --Habicht (disc.) 10:15, 13 des 2013 (CET)

D'acord, però en tot cas hauria de ser en prosa, com es va fer amb la Via Catalana. --Davidpar (disc.) 11:40, 13 des 2013 (CET)

Fora de la UE?

No sé si això correspondria a aquest article, però he trobat aquí que diuen que un estudi d'una universitat dels EUA conclou que, cas d'arribar a la independència, seria l'estat espanyol el que hauria de sortir de la Unió Europea, i no pas Catalunya. Per si és interessant d'afegir a l'article, aquí ho deixo; si no és el cas, doncs res. --Judesba (digues...) 15:37, 14 des 2013 (CET)

A la secció #Repercussió internacional, més amunt, que va cloure una polèmica que havia tingut guerres d'edicions i tot, es va decidir que l'article anava sobre el referèndum i no sobre el que passava després. El que passaria després és un tema interessant, però caldria veure si va aquí o en un article independència de Catalunya. En qualsevol cas, si va aquí hauria de ser tot el tema i no una notícia solta.--Pere prlpz (disc.) 15:45, 14 des 2013 (CET)

I a més, després de llegir-me l'article, diria que no conclou que, "cas d'arribar a la independència, seria l'estat espanyol el que hauria de sortir de la Unió Europea, i no pas Catalunya".--Pere prlpz (disc.) 15:57, 14 des 2013 (CET)

Anàlisi antecendents

Article sobre el com s'ha arribat a aquesta situació. És una manera de demostrar que els antecedents no són un treball inèdit.--KRLS , (disc.) 19:46, 15 des 2013 (CET)

Estatus actual (Desembre 2013) de la Declaració de Sobirania de Catalunya.

El 23 de gener de 2013, el Parlament de Catalunya fa la Declaració de Sobirania on afirma que «el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà». El 8 de maig de 2013, el Tribunal Constitucional d'Espanya diu que la Declaració queda suspesa. Fins aquest dos fets, crec que correctament referenciats, estem tots d'acord a l'article. Però, Quin és el estatus actual de la Declaració de Sobirania a Catalunya. Té Catalunya a hores d'ara Sobirania o no?.

Evidentment hi ha un conflicte jurídic amb interpretacions contraposades. En l'àmbit d'Espanya, amb la suspensió, Catalunya no té Sobirania. En l'àmbit de Catalunya, amb la Declaració de Sobirania, Catalunya té Sobirania. Per dir que ara mateix, Catalunya no té Sobirania, s'hauria d'haver retractat i tirar enrere la Declaració de Sobirania al Parlament de Catalunya. I el que es va fer de fet, al Parlament de Catalunya, és tot el contrari, va seguir fins ara amb totes les conseqüències, el Dret a decidir, del poble de Catalunya. A hores d'ara fixada amb preguntes concretes i dia assenyalat al 9 de novembre de 2014 pel Referèndum d'autodeterminació de Catalunya.

Per tant, no havent revocat en el Parlament de Catalunya la Declaració de Sobirania, ni acatant la suspensió, perquè han tirat endavant amb el Dret de decidir, a Catalunya segueix existint en el seu territori, de forma vigent i legal, per les lleis catalanes, la Sobirania i és com diu la Declaració «subjecte polític i jurídic sobirà».

Demano per tant, que es restauri la meva edició desfeta a l'article.

--Jose Garcia Argemi (disc.) 00:04, 23 des 2013 (CET)

Hola @Jose Garcia Argemi: gràcies per comentar la teva edició. Crec que el raonament és correcte però no tinc arguments jurídics per saber quina de les dues visions preval. Si no existeix una font fiable que es decanti cap a una o l'altra no em sembla neutral que nosaltres ho fem. Per això ho escriuria com una simple successió de fets: 1-Parlament proclama, 2-TC diu que queda sense efecte, 3-Parlament no es retracta. De totes formes esperem a veure si algun altre usuari es pronuncia. Salut! --Jey (disc.) 16:08, 23 des 2013 (CET)

Reacciones internacionales

Se decidio que en esta pagina solo se hablara de reacciones acerca del referendum catalan. @Rollerman: insiste en poner una referencia sobre lo que dijo un juez del TJI sobre la DUI de Kosovo. 1) Una DUI no tiene nada que ver con un referéndum; 2) Esa citacion no esta relacionada con el caso catalan (solo se necesita mirar la fecha de dicha citacion: 2010). Ruego que se respete el consenso que se hizo sobre cuales reacciones apparecen en esta pagina. Nikator (disc.) 15:53, 12 gen 2014 (CET)

Salut! Allez, essaie d'écrire enfin en catalan, n'aie pas honte, je sais que tu peux le faire même s'il y a quelques fautes, il y en a bien en espagnol (notamment avec les accents)... PS: Tu es supporter du Real Madrid et pas du Valence, j'en suis étonné!!! A bientôt David, de còr e d'òc, Claudi/Capsot (disc.) 23:34, 14 gen 2014 (CET)

El tema es va discutir força i en Nikator va ser molt belicós per retirar les reaccions que parlaven de la independència i les seves conseqüències i no sobre el referèndum. En aquesta línia, les opinions de l'OTAN sobre la pertinença a l'Aliança d'una Catalunya o una Escòcia independents, afegides avui per en Emperador312, no tenen a veure amb el referèndum i s'hauria de treure.--Pere prlpz (disc.) 14:51, 3 jul 2014 (CEST)

El referèndum es sobre una posible independencia de Catalunya, per lo que la opinio de la OTAN esta directament vinculada amb l'objectiu del referèndum. Aixo es diu "Causa-Efecte" --Emperador312 (disc.) 15:12, 3 jul 2014 (CEST)

D'acord amb Pere prlpz. No és el mateix el referèndum que la independència.--Carles (enraonem) 15:17, 3 jul 2014 (CEST)

A veure, cuan es fa una votacio, s'ha de tenir certa informacio, el referèndum es per votar independencia si o independencia no, per votar independencia si, s'ha de saber que implica votar a favor de la independencia. --Emperador312 (disc.) 15:22, 3 jul 2014 (CEST)

Aleshores, tu creus que cal tornar a posar tots els comentaris (ben referenciats) d'instàncies internacionals sobre els beneficis de la independència, que en Nikator ens va convèncer de treure? L'argument era que en què consisteix la independència i les seves conseqüències ha d'anar a independència de Catalunya.

I el que cal saber per votar no té gaire a veure amb el contingut de l'article, perquè aquest article no és un manual per votar.--Pere prlpz (disc.) 16:07, 3 jul 2014 (CEST)

Encara que aixo es una noticia d'actualitat, tambe es una noticia de la historia de Catalunya. I de la mateixa manera que cuan es parla d'un fet important a l'historia de Catalunya, es recomenable, parlar dels antecedents i les consecuencias, en aquest cas passa lo mateix, no es obligatori al 100%, pero jo crec que es molt recomenable, parlar de les consecuencies del referèndum. --Emperador312 (disc.) 16:12, 3 jul 2014 (CEST) P.S: Aqui teniu un exemple de lo que vull dir: https://ca.wikipedia.org/wiki/Setmana_Tr%C3%A0gica#Conseq.C3.BC.C3.A8ncies El article va mes enlla de la setmana tragica i diu, per exemple : "A Catalunya es va generar un debat sobre tendència incendiària que repetidament es produïa a Barcelona des de la bullanga del 1835"

Al contrari, aquest article parla exclusivament del referèndum, i no de les conseqüències d'una futura independència, de manera que jo llevaria l'aportació d'Emperador 312.--Xamil (disc.) 19:13, 3 jul 2014 (CEST)

Que curios, tu dius que nomes parla "exclusivament" del referèndum, pero aleshores, de que parla la seccio "antecedents"? --Emperador312 (disc.) 20:13, 3 jul 2014 (CEST)

Recordo el tema Nikator. Si al final vam deixar tranquil·la la cosa centrant-nos en el referèndum i no en la possible independència, que en seria una conseqüència llunyana, llavors és millor no fer afegitons com aquest darrer de l'Emperador, i el treuria.--Edu Rne (disc.) 20:22, 3 jul 2014 (CEST)

Es a dir, que per no discutir amb ell, no completeu un article, i cuan hi ha un conflicte en un artícle? guanya el que mes molesta? o el que porta mes problemes? --Emperador312 (disc.) 21:48, 3 jul 2014 (CEST)

Una opció temptadora és blocar i revertir sense més tots els trolls i els que venen sense ganes de col·laborar sinó a plantificar-nos la seva agenda política fent sense discussió ni consens canvis que saben que són polèmics (i si no ho saben és que són molt totxos), sovint sense ni entendre la llengua (i ja no dic saber ortografia) i que evidentment mai seran lectors de la Viquipèdia perquè només venen a esbiaixar-la cap on volen per proclamar-hi les seves veritats. Ara bé, en comptes d'això, encara els atenem i acabem amb una Viquipèdia més sòlida i més reflexionada a prova de les seves falàcies.

Et semblaria millor que a aquesta mena de missioners emprenyadors els engegéssim directament a pastar fang?--Pere prlpz (disc.) 01:19, 4 jul 2014 (CEST)

I jo em pregunto, en aquesta Viquipedia es pot fer algun canvi que perjudici al nacionalisme catala? Perque aqui estem en una enciclopedia, i se suposa que els usuaris de Viquipedia treballant per desarrollar una enciclopedia, no per promocionar el nacionalisme catala. I em resulta molt curios, que encara no s'ha mencionat cap argument valid per revertir els meus canvis, tots els arguments que heu mencionat, s'han demostrat com a minim, dubtosos, i ara que ja no teniu arguments, em voleu fer fora. Pues si voleu expulsarme, no passa res, soc jo el que estic intentant fer un favor a la Viquipedia, si m'expulseu, l'unic que es demostra, es que no teniu arguments, i aquesta discusio no la podeu eliminar, quedara aixins perque tot el que entri a la Viquipedia, vegi com funciona aquesta Viquipedia, i aquesta sera la meva ultima intervencio, perque com es diu a la meva terra: "D'on no hi ha, no pot rajar" --Emperador312 (disc.) 13:30, 4 jul 2014 (CEST)

Mapa de resultats

Caldria plantejar-se, ara que encara hi ha temps, de quina manera es reflectiran els resultats de la consulta en un o diversos mapes. Cal recordar que no hi haurà un resultat del tipus "Sí/No/En blanc", sinó més aviat "Sí+sí/Sí+no/Sí+en blanc/No/En blanc", és a dir, si no m'equivoco, tres possibles respostes per a la primera pregunta i, només per a aquells vots que hagin estat afirmatius a la primera pregunta, tres possibles respostes a la segona. Un total de cinc respostes completes, que compliquen molt més el mapa dels resultats. Jo demanaria que algú amb els coneixements necessaris s'ocupi de preveure aquesta cartografia abans que arribi el moment d'utilitzar-la.--Climent Sostres (disc.) 23:26, 20 gen 2014 (CET)

Crec que s'hauria d'esperar a que s'expliques com s'interpretaran els resultats, ara mateix no sabem si es necessita un 50% de vots amb si i si, per contra si seria suficient amb un 50% a favor en la primera i el mateix en la segona, que passaria en cas de si en la primera i no en la segona, etc...--Rollerman (disc.) 12:22, 21 gen 2014 (CET)

Jo crec que només s'haurien de fer 3 colors per les 3 opcions vàlides (Sí-Sí, Sí-No/Blanc/Nul, No), que vindrien a representar a les 3 opcions possibles: Estat independent, Estat no independent, No Estat. Els vots per el Sí-Blanc/Nul (que és potser l'opció més estranya) si no són declarats nuls llavors s'haurien d'incloure a l'opció Estat no independent. Us deixo un full de càlcul simulador per les enquestes ja realitzades i per les properes abans del referèndum/consulta: https://docs.google.com/spreadsheet/ccc?key=0Avgra2-KfFKVdHhvUEVpMnNCbTJDa3d1VW52eTMxZ0E#gid=0 --Xoquito (disc.) 14:06, 17 març 2014 (CET)

Ja s'han tancat els col·legis i estem a punt de conèixer els resultats, i encara no tenim resolt com hem de mostrar-los. Algú té alguna proposta?--Climent Sostres (disc.) 21:10, 9 nov 2014 (CET)

Us esperem a Wiki-ci amb la paciència i la fe! Utilitzarem el mapa, quan arribi. Gràcies. Llywelyn2000 (disc.) 00:42, 10 nov 2014 (CET)

@Climent Sostres: Opino com en Xoquito, 3 colors, i a més coincideix amb com estan emeten les notícies aquest matí (10N). Penso que la infotaula no ens serveix perquè mai ha estat una discussió de SI/NO, i per tant, s'han de recollir com a mínim els tres valors esmentats. Vistos els % el mapa serà monocolor, però no hi podem fer res. Bona feina !.--amador (disc.) 06:49, 10 nov 2014 (CET)

De fet, els resultats oficials s'estan presentan en 6 colors (http://participa2014.cat/resultats/dades/ca/escr-tot.html), supso que els "Altres" son nuls. Però una cosa són totes les opcions possibles i l'altra les vàlides o les que es poden llegir i interpretar com a qualsvol referèndum. Jo els Sí-No i els Sí-Blanc els agruparia i els vots en Blanc i els Nuls ("Altres" segons participa2014.cat) simplement no els tindria en compte. --Xoquito (disc.) 14:50, 10 nov 2014 (CET)

@Xoquito: Els "altres" serien nuls en un referèndum normal, però aquí no perquè el 9N s'assembla més a una macroenquesta presencial. Estic d'acord amb els agrupaments que proposes.--Climent Sostres (disc.) 19:47, 10 nov 2014 (CET)

Bones, és el meu primer missatge i no se si ho faig correctament o no. Ja em corregireu si cal. Vinc a deixar això que vaig fer la setmana passada que potser interessa incloure com a mapa de resultats: http://django.zone/projects/9n/ (potser com a link extern o d'informació?). Estic en procés d'incloure també les dades de participació quan trobi un moment. Perdoneu si això es considera com a spam =/.--Djangozone (disc.) 12:01, 23 nov 2014 (CET)

Hola @Djangozone: moltes gràcies per contribuir. Si vols que les teves imatges il·lustrin els articles cal que les pugis tu mateix en aquest enllaç. Salut!--Jey (disc.) 17:34, 23 nov 2014 (CET)

Taula d'enquestes

El color verd de la taula d'enquestes fa il·legible els noms blaus dels mitjans de comunicació que s'hi posen al damunt. S'hauria de canviar de verd o no enllaçar repetidament aquests mitjans (o les dues coses).--Pere prlpz (disc.) 00:27, 22 abr 2014 (CEST)

Referèndum -> Consulta

Havent llegit la secció de més amunt, crec que s'escauria un canvi de nom a Consulta sobre la independència de Catalunya. Pau Cabot · Discussió 21:44, 18 ago 2014 (CEST)

Per mi OK però en la introducció assenyalaria que hi ha referències fiables per a les dues denominacions. Salut! --Jey (disc.) 01:11, 21 ago 2014 (CEST)

D'acord amb Jey Pau Cabot · Discussió 09:09, 21 ago 2014 (CEST)

Les fonts: [4], [5], [6], [7], [8], [9], [10] ... Pau Cabot · Discussió 09:25, 21 ago 2014 (CEST)

Independentment de quin sigui el terme jurídic emprat, es tracta d'un referèndum d'autodeterminació. No crec que ara mateix sigui una prioritat canviar-ne el nom; si de cas, d'aquí a mig any, quan formi part dels llibres d'història i sapiguem exactament què va ser, que ara mateix no ho sabem. --Txebixev (disc.) 12:04, 27 ago 2014 (CEST)

No estic d'acord amb Txebixev. El termes que s'emprin per part de les fonts fiables seran els que determinaran el nom de l'article a la Viquipèdia, més que l'opinió d'un viquipedista. En realitat, quan se'n parla, majoritàriament els mitjans de comunicació es refereixen a les votacions com a la consulta; poques vegades he sentit el referèndum. I crec que se l'anomena així no per casualitat. Tècnicament, tot i que no tothom hi està d'acord, la diferència seria que una consulta no és vinculant i un referèndum, sí. El que s'ha proposat aquí, crec que perquè és el màxim al qual podia aspirar la Generalitat, és una consulta. Consulta que segurament tampoc no podrà ser, però vaja, que tenia una mica més de possibilitats (no gaires, per ser sincers) de ser acceptada per l'estat que un referèndum. Fins i tot des de la CUP, he sentit que s'han queixat de que és només una consulta i no és un referèndum, com ells voldrien. Pau Cabot · Discussió 15:45, 27 ago 2014 (CEST)

El nom genèric d'una consulta a una pooblació és referèndum. A Espanya els referèndums no són vinculants. Si alguns mitjans parlen de consulta, és com a eufemisme per possibbles raons legals, no perquè no sigui un referèndum. Si ens hem de posar legalistes (cosa que no és l'objectiu de la Wikipedia), senzillament la pàgina ... no hauria de tenir títol, perquè mentre no es convoqui i es realitzi la consulta (que ja veurem) no se sabrà com s'ha de dir. En qualsevol cas, si es realitza i Catalunya s'independitza, d'aquí a 100 anys els llibres d'història de Catalunya parlaran de referèndum, igual com ara parlem del referèndum d'independència de Noruega sense saber si es deia així ni si era prou legal o vinculant. --Txebixev (disc.) 01:45, 28 ago 2014 (CEST)

Crec que més que legalistes, hem de ser el més concrets possible, i més si l'entitat que l'impulsa i l'ha d'organitzar l'anomena consulta.

En tot cas, més que una opinió teva o meva, ens hauríem de decantar pel que en diuen les fonts fiables (de moment, ja li canviarem el nom d'aquí cent anys si els historiadors troben que l'hi han de canviar). Mirarem què en diuen els tags dels principals mitjans de comunicació:

• Avui: No té etiquetes
• Diari Ara: Consulta i Referèndum
• El Periódico: El debat sobiranista
• La Vanguardia: No té etiquetes sobre aquest tema
• Vilaweb: No té etiquetes
• ABC (diari): Consulta ilegal de Mas
• Eldiario.es: Consulta soberanista
• El Mundo: Consulta sobre la independencia de Cataluña
• El País: Consulta catalana 2014 (abans devia ser referéndum, la URL ho delata)
• Huffington Post: Consulta soberanista
• La Razón: El desafío independentista

Per cert, que a la GEC no tenen l'article encara, però a l'article d'Artur Mas en diuen coses: Després de negociacions, el nou govern obtingué el compromís d’un suport estable del segon partit més votat, Esquerra Republicana de Catalunya, amb la celebració del referèndum d’autodeterminació (al qual hom es referí més habitualment com a “consulta”) en l’horitzó de la legislatura. Al capdavant del govern, el 12 de desembre pactà amb les forces de l’oposició al Parlament favorables a l’anomenat “dret a decidir” (ERC, ICV-EUiA i la CUP) la doble pregunta de la consulta ("Vol que Catalunya esdevingui un Estat? i, si és que sí, Vol que aquest estat sigui independent?"), per a la qual fixà la data del 9 de novembre de 2014. La primera frase semblaria donar-te la raó, però la segona sembla llevar-te-la ...

Això és el que he trobat. El tema no és senzill, potser estaria bé escoltar més veus. Addicionalment, es podria fer una feina més concreta de cercar-ho a les notícies i no a les etiquetes, però diria que és molta feina. Una alternativa seria fer un Google Fight. Pau Cabot · Discussió 09:33, 28 ago 2014 (CEST)

PS. De regal: Consulta o referèndum: les coses pel seu nom.

A Vilaweb avui:

«

Segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol, el referèndum és una forma de consulta on participen les persones cridades a votar en unes eleccions; per tant, compta amb totes les garanties procedimentals d'aquests processos. Organitzar aquest tipus de consultes, segons el TC, és competència exclusiva de l'estat i s'ha d'usar per a sotmetre qüestions d'especial transcendència a votació directa de la ciutadania. Si una comunitat autònoma vol fer un referèndum, ha de ser autoritzat pel govern espanyol.

»

Pau Cabot · Discussió 08:13, 29 ago 2014 (CEST)

No em sorprèn que hi surtin els dos noms. Divendres vaig veure el Vicent Partal en una xerrada i feia servir tots dos. Entenc la importància dels noms, però: (1) és possible que alguns editors (no em refereixo a tu) n'estiguin fent un ús polític perquè de fet hi ha una guerra política entremig (2) crec que ara mateix la pàgina té problemes més greus, com ara els 100k que ocupa, quan probablement en sobren més de la meitat. Salutacions! --Txebixev (disc.) 12:56, 2 set 2014 (CEST)

Si no és un problema gaire greu, jo reanomenaria al nom que apunten la majoria de les fonts fiables consultades, tot citant evidentment altres noms i fins i tot si és possible, amb un apartat sobre la polèmica sobre el nom. D'altres problemes els podem tractar en d'altres seccions d'aquesta pàgina de discussió. Pau Cabot · Discussió 14:11, 2 set 2014 (CEST)

Avui mateix a Vilaweb:

«

Perquè faran un referèndum a Escòcia i en canvi una consulta popular a Catalunya? Perquè el referèndum d’Escòcia és legal, consensuat entre Londres i Edimburg i, encara més important, perquè serà vinculant, de compliment obligatori. Per això a Catalunya no hi ha un referèndum. Perquè Madrid no ha volgut arribar a un acord i com a conseqüència el que hi haurà a Catalunya serà una consulta popular, que no serà vinculant però que malgrat tot serà referencial, significativa i legitimitzadora.

»

Pau Cabot · Discussió 13:42, 6 set 2014 (CEST)

Més arguments pel canvi de nom: la llei mitjançant la qual es farà la cosa és la llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana (http://www.parlament.cat/actualitat/actes/19092014DictamenCAI_CONSULTES.pdf). Pau Cabot · Discussió 13:46, 21 set 2014 (CEST)

Estic d'acord tant amb els arguments del Pau com amb la seva conclusió respecte al que hauria de ser el nom de l'article.— Leptictidium (digui, digui) 10:29, 22 set 2014 (CEST)

Ídem.--Arnaugir (discussió) 13:31, 22 set 2014 (CEST)

No us molesteu, sisplau, però crec que aquesta discussió és estèril. N'hi ha prou amb escoltar i llegir les notícies i declaracions (i jo ho faig molt) per saber que s'utilitzen tant "consulta" com "referèndum". I per saber que la terminologia també s'usa com a arma política. Aquesta pàgina es va crear fa dos anys, amb el Referèndum al títol, per explicar una proposta política que, ni abans ni encara ara, no sabem si es realitzarà ni quan ni en quins termes. No vindrà de dos mesos per veure quin és el seu nom apropiat. Pretendre aplicar-hi un purisme legalista per una cosa que potser fins el 10 de novembre no sabem què és no té massa sentit; fins i tot si es convoca la cosa aquesta i es realitza segons la convocatòria no es dirà "Consulta sobre la independència de Catalunya" com proposava algú més amunt, sinó que tindrà un nom més alambinat, com ara "Consulta sobre el futur polític de Catalunya", o potser encara més recargolat, i això col·locat en el títol de la pàgina seria poc informatiu. --Txebixev (disc.) 19:00, 22 set 2014 (CEST)

No és purisme legalista, Txebixev, és fer cas del que diuen de forma molt majoritària les fonts fiables, que és el que recomanen les polítiques de la Viquipèdia. I sí, se sap perfectament que serà: serà una consulta popular no referendària, d'acord amb la llei que s'ha creat i que ja ha aprovat el Parlament de Catalunya. El que no se sap és si se celebrarà, que és un altre tema ...

Si després l'hi posen un nom recargolat o no, ja el canviarem, però això no és el que estam discutint ara. El que estam discutint és que allò que està previst que passi el 9 de novembre és una consulta popular i no un referèndum, segons indica la llei creada per a tal efecte (que fins i tot subratlla no referendatàries) i la majoria de fonts fiables. Pau Cabot · Discussió 21:32, 22 set 2014 (CEST)

Suport Completament d'acord Paucabot --gerardduenas⇒parlem-ne 22:38, 22 set 2014 (CEST)

Faig el canvi. Una immensa majoria d'intervencions d'aquesta pàgina es decanten pel canvi. A favor del canvi de nom: Bestiasonica, Arnaugir, Jey, Anskar, Leptictidium, Paucabot i Gerardduenas (a part d'un anònim). En contra: Txebixev. Pau Cabot · Discussió 22:42, 22 set 2014 (CEST)

Fet! Jo estaria pendent aquests dies per si podem afinar més la segona part del nom. Pau Cabot · Discussió 22:47, 22 set 2014 (CEST)

Per mi s'ajusta millor al llenguatge formal d'una enciclopèdia i al nom més comunament emprat i ajustat a la realitat. Més encara veient el tancament en banda de les institucions centrals de l'estat materialitzada en el ple del Congrés i el discurs del president del govern espanyol en que van tancar definitivament la celebració d'un referèndum el 9 de novembre, conduint a la no admissió de la discussió parlamentària sota la petició del Parlament català. Bestiasonica: enraonem? 13:24, 24 set 2014 (CEST)

El nom legal és "consulta popular no refrendària". Si una majoria de fonts externes i fiables parlaren de Referèndum, llavors donaria suport a utilitzar eixa altra expressió.--Coentor (disc.) 19:32, 29 set 2014 (CEST)

Wikipedia sirve para contar realidades pasadas o futuras, no sueños independentistas

Sugiero que se cambie el nombre del artículo, lo que el gobierno regional de la Generalidad pretende celebrar no es un referéndum, sino una "consulta popular no referendaria", por lo que el término es incorrecto. En cualquier caso, se debería hacer constar de alguna manera en el título (por ejemplo, anteponiendo el término "proyecto de consulta popular no referendaria..." o algo parecido) que, como bien dice el Gobierno de la Nación, al ser la consulta ilegal, no se puede celebrar porque debe respetarse la legalidad vigente. —el comentari anterior sense signar és fet per 79.145.18.190 (disc. • contr.) 18:50, 22 set 2014 (CEST)

S'està debatent un possible canvi de nom a la secció anterior. Atentament --Xbosch (disc.) 19:04, 22 set 2014 (CEST)

És curiós que la proposta del radical d'aquí sobre ve a ser el que diu la Generalitat, mentre que el govern espanyol i els seus juristes són els qui està dient que no es pot fer la consulta perquè és un referèndum d'independència.--Pere prlpz (disc.) 20:29, 30 set 2014 (CEST)

Per què em crides radical, perquè ús el castellà, que és llengua oficial també a Catalunya, en comptes d'usar el català? Escriure en castellà, encara que sigui la Wikipedia en català (sempre que no sigui en un article formal) és un dret que m'assisteix com a espanyol i que està reconegut en la Constitució del Regne: "tots els espanyols tenen el deure de conèixer la llengua castellana i el dret a usar-la".

Potser per això dieu els radicals independentistes que a Madrid no us escolta, no crec que ningú us vulgui escoltar mentre no respecteu als que no pensen com vosaltres.88.22.25.116 (discussió) 13:24, 11 oct 2014 (CEST)

Dic que ets un radical independentista perquè estàs defensant el mateix que defensen els independentistes, que la consulta es pot fer perquè és una consulta no refrendaria. En canvi, el govern espanyol defensa que no es pot fer perquè és un referèndum.

I consti que no és cap crítica dir que siguis independentista, que tens tot el dret a ser-ho o no ser-ho, tot i que això no hauria de condicionar les teves edicions.--Pere prlpz (disc.) 15:26, 11 oct 2014 (CEST)

Nou reanomenament

S'acaba de signar el decret i oficialment s'anomena consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya. Jo reanomenaria a consulta sobre el futur polític de Catalunya (obviant popular no referendària per simplicitat) per fer-lo més fidel al què es demana, que no és només per la independència. Aquest nom abreviat també és el nom que li posava el CATN. Pau Cabot · Discussió 11:03, 27 set 2014 (CEST)

De moment l'article és sobre el que s'ha anat reivindicant i intentant, tant sobre la consulta que ara es convoca com sobre el referèndum que es va demanar el mes d'abril. Aleshores, no sé si el nom ha de lligar necessàriament amb el que ara s'ha convocat perquè en el fons són és el mateix que ha anat canviant de noms i de fons. Si al final no es fes l'article s'hauria de seguir anomenant per la consulta/referèndum que s'ha volgut fer en comptes d'anomenar-se "no res". Aleshores, jo miraria de ser moderat amb els reanomenaments, que no necessàriament han de reflectir instantàniament el darrer nom de l'etapa present.--Pere prlpz (disc.) 11:43, 27 set 2014 (CEST)

D'acord amb en Pere parcialment. No hem de canviar el nom segons la notícia del dia. Així i tot, la proposta no va tant en la línia de voler posar el nom actual sinó en fer-lo el més ajustat possible al que diuen les fonts fiables. Tot i que molts haurien volgut que fos un referèndum, ja fa bastant de temps que se sap (i així ho confirmen les fonts fiables) que serà una consulta popular no referendària. També fa temps que se sap (i així ho confirmen les fonts fiables) que tendrà dues preguntes i no només es consultarà sobre la independència de Catalunya. El dictamen del CATN és del 25 de juliol del 2013 i ja l'anomenava així.

En tot cas, si l'article no ha de ser sobre el que s'ha dit que es farà sinó sobre els anhels de referèndum d'independència de Catalunya, supòs que s'hauria de reanomenar a un nom més explícit com Propostes per a la celebració d'un referèndum d'independència de Catalunya i fer un article nou sobre la consulta que es va comprometre a celebrar el president Mas en presentar-se a les eleccions, que va tenir data i pregunta a finals de l'any passat, que es convoca d'acord amb la llei aprovada al Parlament de Catalunya la setmana passada i que ha estat convocada avui mateix. Pau Cabot · Discussió 12:15, 27 set 2014 (CEST)

No sabem què en diran els llibres d'història, ni si parlaran del referèndum que es demanava i la consulta s'ha convocat com a coses diferents. Aleshores, d'acord amb la solució més o menys provisional de fer servir el nom de les fotns fiables actuals com argumenta en Pau Cabot. La dècada que ve ja li canviarem el nom, si cal (o l'any que ve o el mes que ve).--Pere prlpz (disc.) 13:35, 27 set 2014 (CEST)

Tots els mitjans de comunicació estrangers (no em refereixo als espanyols, òbviament, que aquests ja sabem de quin peu calcen) parlen de "referèndum d'independència" (de vegades diuen "consulta", però això no és tan habitual). Està clar que es vota el futur polític, però no cal perdre de vista el que es vol decidir. Per tant, el títol ja em sembla bé i no cal canviar-lo. Com a molt, i si es desitja, posar-hi una redirecció. --MALLUS (disc.) 10:06, 28 set 2014 (CEST)

És cert que a fora li diuen majoritàriament referèndum per simplicitat i perquè no tenen temps d'entrar en disquisicions terminològiques. En tot cas, la majoria de les fonts (que són espanyoles i, sobretot, catalanes) li diuen consulta perquè precisament estan en disposició de dedicar-hi més temps i espai. Els mitjans catalans venen a ser mitjans més especialitzats i, per tant, més fiables que els genèrics. En tot cas, referèndum/consulta ja està discutit.

Respecte de la dicotomia independència/futur polític jo miraria què en diuen les fonts fiables més properes amb una puntualització: potser no hauríem de mirar tant el registre informal del titular o les etiquetes que vaig posar una mica més amunt (desafío independentista, consulta soberanista) que, de vegades, per escurçar, simplifiquen, sinó cercar més en fonts secundàries. Hauríem de fer prevaldre el nom que hi ha a llibres o articles d'anàlisi sobre el nom usat en una notícia periodística. Pau Cabot · Discussió 10:50, 28 set 2014 (CEST)

Per desgràcia meva, em recordo d'aquesta pàgina i d'aquestes discussions cada vegada que Vilaweb publica un recull de notícies (com ara aquest) sobre el referèndum (o la cosa), perquè més del 80% dels articles de fonts fiables internacionals l'anomenen referèndum d'independència. Suposo, PauCabot, que tu també ho has vist i ja estàs matisant (em sembla molt bé, però això hauria de ser general) què és una "font fiable". Si la discussió del primer canvi de nom em semblava estèril (*no perquè no calgui discutir les coses, sinó perquè la Viquipèdia té altres moltes mancances a què podríem dedicar els esforços disponibles), aquesta segona ja em sembla ... Bueno, per la meva banda, intentaré acabar la meva contribució aquí. --Txebixev (disc.) 16:30, 30 set 2014 (CEST)

@Txebixev: Sé que la Viquipèdia té moltes altres mancances, però si vols, pots crear l'apartat sobre el nom en què intentem explicar aquesta controvèrsia (quin nom li posen la majoria de les fonts catalanes, quin és el nom segons el decret del president i quin nom li posen a fora per simplificar), que estaria molt bé que fos a l'article. Pau Cabot · Discussió 18:35, 30 set 2014 (CEST)

Seguim. A http://www.participa2014.cat, ja la defineixen com un "procés de participació ciutadana". Pau Cabot · Discussió 07:14, 22 oct 2014 (CEST)

El nom ha anat canviant perquè ha anat canviant la cosa. El referèndum que el Congrés no va permetre fer (en no delegar la competència), la consulta que ha suspès el Tribunal Constitucional i el procés de participació que ara es preveu tenen noms diferents. Si féssim articles separats sobre cada un d'ells (que potser no seria mala idea) el nom estaria clar, però si fem un article sobre tots ells caldria mirar d'endevinar com li diuen les fonts que parlin del conjunt i que tinguin una certa voluntat de permanència.--Pere prlpz (disc.) 09:58, 22 oct 2014 (CEST)

A :es tenen es:Consulta sobre el futuro político de Cataluña de 2014 i es:Proceso participativo sobre el futuro político de Cataluña de 2014. Pau Cabot · Discussió 17:21, 31 oct 2014 (CET)

Cambio en la redacción del párrafo de apertura

La consulta no se celebrará el 9 de noviembre, por si alguno lo duda, copio aquí el texto publicado en el BOE del 30 de septiembre de 2014:

"El Pleno del Tribunal Constitucional, por providencia de 29 de septiembre actual, ha admitido a trámite la impugnación presentada por el Gobierno de la Nación, contra el Decreto del Presidente de la Generalitat de Cataluña 129/2014, de 27 de septiembre, de convocatoria de consulta popular no referendaria sobre el futuro político de Cataluña, y sus anexos. Y se hace constar que invocado por el Gobierno el artículo 161.2 de la Constitución, con arreglo al cual el Gobierno podrá impugnar ante este Tribunal Constitucional las disposiciones y resoluciones adoptadas por los órganos de las Comunidades Autónomas, tal impugnación produce la suspensión de la disposición recurrida, debiendo el Tribunal ratificar o levantar la suspensión en un plazo no superior a cinco meses (arts. 161.2 CE y 77 LOTC). De conformidad con dicho artículo de la Constitución, acuerda suspender el Decreto impugnado y sus anexos (desde hoy, fecha de interposición del recurso, para las partes del proceso y desde su publicación en el «Boletín Oficial del Estado» para los terceros), así como las restantes actuaciones de preparación para la convocatoria de dicha consulta o vinculadas a ella.

Madrid, 29 de septiembre de 2014.–La Secretaria de Justicia del Pleno del Tribunal Constitucional, Herminia Palencia Guerra."

Moltes gràcies per la informació. Només una petita nota, aquesta és la viquipèdia en català, no la viquipèdia de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i/o d'altres territoris de parla catalana, amb això vull fer notar que no és una viquipèdia bilingüe. Si bé la gran majoria d'editors i usuaris del viquipèdia ho som de bilingües us agrairíem, si menys no jo si, que si heu de posar un text en un altre idioma ho feu amb una mica de tacte i no plantant el text sense més ni menys. Gràcies. --Xbosch (disc.) 17:45, 27 oct 2014 (CET)

Procés independentista català

M'he tornat a mirar aquest article i veig que no és només sobre el 9-N sinó que va en general sobre "el procés". Jo deixaria aquí només el referent al 9-N i mouria la resta a Procés independentista català, l'article principal que manca a {{Procés independentista català}}. Pau Cabot · Discussió 19:18, 22 oct 2014 (CEST)

Estic d'acord amb el Paucabot. Crec que els antecedents s'haurien de simplificar a no més de 3 o 4 paràgrafs. "A partir de la secció Anunci de la consulta (desembre)", "El Parlament de Catalunya vota demanar al Govern d'Espanya poder realitzar un referèndum", "El Congrés dels Diputats espanyol refusa la delegació a la Generalitat de la competència per realitzar un referèndum", "Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana" i "Consulta sobre el futur polític de Catalunya de 2014" es podria unificar amb una secció de "logística prèvia de la consulta" o quelcom similar.--KRLS , (disc.) 22:26, 22 oct 2014 (CEST)

Fet!. Ara faltaria completar els dos articles, que han quedat una mica coixos. A l'original s'hauria de fer un resum molt breu dels antecedents i acabar-lo d'esporgar de coses més generals del procés. Al nou article creat, li manca un paràgraf introductori i tot el que ha passat d'ençà de la data i pregunta. Pau Cabot · Discussió 08:10, 26 oct 2014 (CET)

Hi he fet una mica més de feina. Els apartats posicions i estudis i enquestes potser s'haurien de moure també allà. Pau Cabot · Discussió 08:30, 26 oct 2014 (CET)

Posicions traslladada íntegrament. Les enquestes genèriques també les he traslladades, però les que demanaven la mateix pregunta que el referèndum/consulta/procés de participació, les he deixades. Pau Cabot · Discussió 08:48, 26 oct 2014 (CET)

Decrets d'anul·lació del referèndum independentista català

És evident i de tots conegut que el referèndum separatista català és il·legal i no es pot celebrar. Davant la imposibilldad de fer constar això en el text de l'article (pel radicalisme d'alguns wikipedistas) transcric aquí el text de les dues resolucions del TC referents a aquest referèndum, per si s'acorda afegir en el text principal de l'article:

1ª resolució (BOE del 30 de setembre de 2014):

"El Ple del Tribunal Constitucional, per provisió de 29 de setembre actual, ha admès a tràmit la impugnació presentada pel Govern de la Nació, contra el Decret del President de la Generalitat de Catalunya 129/2014, de 27 de setembre, de convocatòria de consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya, i els seus annexos. i es fa constar que invocat pel Govern l'article 161.2 de la Constitució, d'acord amb el qual el Govern podrà impugnar davant aquest Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades per els òrgans de les comunitats autònomes, tal impugnació produeix la suspensió de la disposició recorreguda, i el tribunal de ratificar o aixecar la suspensió en un termini no superior a cinc mesos (art. 161.2 CE i 77 LOTC). D'acord amb aquest article de la Constitució, acorda suspendre el Decret impugnat i els seus annexos (des d'avui, data d'interposició del recurs, per a les parts del procés i des de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat» per als tercers), així com les restants actuacions de preparació per a la convocatòria d'aquesta consulta o vinculades a ella.

Madrid, 29 de setembre de 2014.-La Secretària de Justícia del Ple del Tribunal Constitucional, Herminia Palencia Guerra."

2ª resolució (BOE del 5 de novembre de 2014)

"El Ple del Tribunal Constitucional, per provisió de 4 de novembre actual, ha admès a tràmit la impugnació nombre 6540-2014, promoguda pel Govern de la Nació, i, subsidiàriament, conflicte positiu de competència, contra les actuacions de la Generalitat de Catalunya relatives a la convocatòria als catalans, les catalanes i les persones residents a Catalunya perquè manifestin la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya el dia 9 de novembre (i en els dies successius en els termes de la convocatòria), mitjançant un denominat «procés de participació ciutadana», contingudes a la pàgina web http: //www.participa 2014.cat/es/index.html, i els restants actes i actuacions de preparació, realitzats o procedents, per a la celebració de aquesta consulta, així com qualsevol altra actuació encara no formalitzada jurídicament, vinculada a la consulta esmentada. I es fa constar que, invocat pel Govern el article 161.2 de la Constitució, d'acord amb el qual el Govern podrà impugnar davant aquest Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les comunitats autònomes, tal impugnació produeix la suspensió de les actuacions impugnades, i el tribunal de ratificar o aixecar la suspensió en un termini no superior a cinc mesos (articles 161.2 CE i 77 LOTC). D'acord amb aquest article de la Constitució, acorda suspendre els actes impugnats (des del 31 d'octubre de 2014, data d'interposició del recurs, per a les parts del procés i des de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat» per als tercers), així com les restants actuacions de preparació d'aquesta consulta o vinculades a ella.

Madrid, 4 de novembre de 2014.-La Secretària de Justícia del Ple del Tribunal Constitucional, Herminia Palencia Guerra."—el comentari anterior sense signar és fet per 79.159.40.184 (disc. • contr.)

Penso que caldria recollir (si no literalment, si la síntesi principal) les travetes que el gobierno i el TC han posat al procés. Per tant, els continguts de les sentències no crec que s'hagin de considerar un vandalisme sinó una constatació del tarannà d'una de les parts del mateix procés. Òbviament, a fi de mantenir la neutralitat, no ens hauríem de pronunciar sobre la il·legalitat de la consulta (com suggereix l'anònim) sinó presentar les posicions que cadascú tenia. Us sembla ? --amador (disc.) 20:51, 5 nov 2014 (CET)

+1.--Pere prlpz (disc.) 21:30, 5 nov 2014 (CET)

Neutralitat?

M'agradaria saber els motius concrets pels quals s'ha inclòs la plantilla de neutralitat en la darrera setmana. Personalment no hi estic d'acord. Aviso @P.G.Antolinos:, @Independència:, @Panotxa:. Salut! --Jey (disc.) 17:37, 10 nov 2014 (CET)

La secció en la qual s'explica la suspensió la veig poc neutral:

"José Manuel Romay Beccaría, jurista que ocupà diferents càrrecs en el Govern d'Espanya durant la dictadura franquista"

"feta pel seu president, l'exmilitant del Partit Popular Francisco Pérez de los Cobos"--P.G.Antolinos (disc.) 18:53, 10 nov 2014 (CET)

Tampoc veig cap manca de neutralitat en la frase. --Panotxa (disc.) 19:27, 10 nov 2014 (CET)

En qualsevol cas, segur que si cal canviar aquestes frases és una qüestió menor que en cap cas justifica posar una etiqueta de neutralitat al conjunt de l'article. A més, posar una etiqueta de neutralitat sense explicar perquè no té res de constructiu, i s'hauria d'haver revertit.--Pere prlpz (disc.) 19:38, 10 nov 2014 (CET)

Canvio l'etiqueta i la poso en l'apartat afectat --Panotxa (disc.) 18:33, 11 nov 2014 (CET)

Diria que el que cal és veure si hi ha fonts que hagin destacat aquests aspectes de les biografies dels implicats en aquest context. Si hi són s'haurien de citar, i si no hi són aleshores potser estem fent interpretacions no evidents a partir de fonts secundàries i val més treure el comentari.--Pere prlpz (disc.) 20:20, 11 nov 2014 (CET)

Què us semblen [11] i [12] (sobre Romay Beccaría), i [13] i [14] (sobre Pérez de los Cobos)? --Álvaro (disc.) 23:58, 5 des 2014 (CET)

Bones referències. En qualsevol cas jo llevaria ja la plantilla de neutralitat, és molt exagerada.--Carles (enraonem) 00:12, 6 des 2014 (CET)

Sol·licitud de modificació protegida 13-11-2014

{{modificació protegida}} hola volia demanar que posesiu els resultats de la consulta! fa una semana que va passar si: 80% no: 4% si no: 10%

95.23.249.36 (discussió) 16:27, 13 nov 2014 (CET)

Els resultats ja hi són, però la introducció s'hauria de reformular. Encara és la mateixa de quan no s'havia produït la consulta (o el que sigui). Ara, s'hauria de posar l'accent en l'acte en sí, la participació i els resultats (encara que també es pot citar la història de manera breu). Pau Cabot · Discussió 07:27, 14 nov 2014 (CET)

A la infotaula hi trobo a faltar la dada de participació. --Davidpar (disc.) 10:38, 14 nov 2014 (CET)

Entorn al nom

Noms alternatius que usen els mitjans per descriure el que va passar el passat 9-N:

• 9-N
• Procés participatiu
• Consulta alternativa Pau Cabot · Discussió 08:23, 4 des 2014 (CET)

Modificacions requerides

Hola a tothom, Crec que convenen una revisió a l'article pel que fa:

• la introducció,
• renombrar amb un nom menys genèric tipus Consulta sobre la independència de Catalunya del 9N
• eliminar la plantilla de navegació de la generalitat {{GeneralitatdeCatalunya}} més que res perquè no va ser un referèndum oficial

En cas que hi hagi consens m'ofereixo a iniciar els canvis. --Xbosch (disc.) 22:44, 27 oct 2015 (CET)

Neutralitat definitiva

Bona tarda,

en el marc de la quinzena de la qualitat, procediré a eliminar un seguit de definicions que, si bé hi estic d'acord, no fa falta remarcar en aquest article (enciclopèdic i que, en el fons, ens explica un fet concret). Si algú no hi està d'acord, em sembla fantàstic iniciar un debat on cada persona pugui exposar pros i contres. En qualsevol cas, crec que tal i com deixaré l'article ningú podrà queixar-se de que estigui esbiaixat. Merci a tothom. --Gerhidt (disc.) 16:48, 28 des 2015 (CET)