Vés al contingut

Discussió:Cristòfor Colom/Arxiu Portugal

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Apartats consensuats

[modifica]

Després de quasi 2 anys col·laborant en la mediació de l'article, finalment s'ha arribat a consensuar un text estable. En aquests moment es tanca un cicle. I s'ha de donar les gràcies principalment als 3 editors majoritaris que han estat en Xpoferens i en Miguel, juntament amb les revisions importants de'n Mafoso. Deixant de banda el que representa aquest pas, s'ha de dir que tots els apartats han quedat consensuats i que ara es presentarà a avaluació per rebre la distinció de qualitat si escau.--KRLS , (disc.) 02:31, 26 gen 2010 (CET)[respon]

Aix, jo ara volia fer unes correccions ... Doncs si! es poden seguir fent , amb calma i respecte això si. Considera que em fet una gran feina Krls, que no seria possible sense les intervencions d'en XpoferenS i en Miguel Angel Fotografo , Aquest es de llarg l'article més acurat, explicatiu i complexe de tots els coloms de la Wikipedia. Hi ha coses i diferencies que s'han quedat al tinter i que caldrà acabar de polir però crec que la majoria del text no es mourà. A partir d'ara s'obre altra cop una discussió "normal", sense límits d'apartats i altres coses. Anem per l'AdQ ... Ens el mereixem tots --Marc (Mani'm?) 08:25, 26 gen 2010 (CET)[respon]

L'ultim apartat "estada a Portugal" no està acabat. Suposo que en Marc havia de fer algunes correccions. Abans d'anar a la AdQ potser valdria la pena fer dues repassades: primer una genèrica de continguts dons encara hi ha alguna errada, i desprès orto-gramatical dons amb tanta correcció hi han moltes errades. O ara tenim presses? --XPOferens què vols dir-me? 09:46, 26 gen 2010 (CET)[respon]

Presentar l'article a Avaluació i iniciar el procés no significa "matar-lo" com està. Tens raó Xpo : vull fer alguna modificació a l'apartat i cal polir les coses que han anat quedant en els diferents apartats. L'avaluació ens ajudarà a veure on hi han errades, coses que no han quedat prou clares etc... . En cap cas s'ha tancat la discussió de l'article i l'elaboració d'aquest. Això si hem acabat, a no ser que es torni a convertir en una discussió complicada de seguir en el fet d'anar discutint apartat per apartat. La major part de l'article (crec) ja està consolidada i cal polir les coses que manquen.--Marc (Mani'm?) 09:52, 26 gen 2010 (CET)[respon]
Per exemple, al final de "origen" diu "Així mateix també hi han altres teories, si cap, més minoritàries: Origen castellà, les quals entren en contradicció amb els documents oficials colombins on s'afirma que era estranger a Castella: ja sia de Sevilla,[51] Guadalajara [52] o extremeny de Plasencia;[53] basc;[54] grec;[55] anglès;[56] cors;[57] noruec [58] o croat.[59].
Sembla que ser grec, & co sigui part de Castella.
Hauria de dir:"Així mateix també hi han altres teories, si cap, més minoritàries: Origen castellà, les quals entren en contradicció amb els documents oficials colombins on s'afirma que era estranger a Castella: ja sia de Sevilla,[51] Guadalajara [52], extremeny de Plasencia;[53], o basc;[54]. Tambe existeixen teories del posible origen grec;[55] anglès;[56] cors;[57] noruec [58] o croat.[59]

Es nomès un exemple, pero hi han moltes mes coses aixi. Pero vaja, l'ultim apartat "estada a Portugal" no estava acabat, penso que s'ha de polir una mica encara. --XPOferens què vols dir-me? 09:55, 26 gen 2010 (CET)[respon]

He anul·lat petició Avaluació. Reobro l'ultim apartat.--Marc (Mani'm?) 11:28, 26 gen 2010 (CET)[respon]

Estada a Portugal

[modifica]
Recreació d'un dibuix d'Aliprando Caprioli del 1596.

El 1476, viatjant rumb a Anglaterra, la seva nau va naufragar en una batalla entre mercants de cautxú i el corsari Casenove, també anomenat Colom el Vell[1] o el Jove.[2] Es va salvar nedant i va arribar a les costes de l'Algarve.[1] Des d'allà va partir a Lisboa, a la recerca de l'ajuda del seu germà Bartolomé i d'altres coneguts.[3]

Fins el 1485 va viure a Portugal com agent de la casa Centurione de Madeira[4][5] i va realitzar nombrosos viatges amb destinacions variades, inclosa Gènova, Anglaterra i Irlanda. Possiblement en aquest viatge, l'any 1477, va arribar a Islàndia i escoltà llegendes d'un camí cap a Terranova navagant cap a l'oest.[6][7] Sembla que també va viatjar per les rutes que els portuguesos freqüentaven a les costes occidentals de l'Àfrica com la Guinea i segurament hauria estat a les Canàries, la qual cosa implica que coneixeria la Volta da Mina i amb per tant també els alisis de l'Atlàntic.[5][8]

El 1479 o el 1480 va contraure matrimoni amb Felipa Moñiz,[9] filla del colonitzador de les illes Madeira, Bartolomé de Perestrello,[10][11] probablement a Lisboa. Un cop casat va viure a Porto Santo i a Madeira,[12] la qual cosa fa suposar que viatgés també a les Açores. La seva relació amb Felipa, de la classe alta portuguesa, li obriria portes per a la preparació del seu projecte.[5] En 1480 van tenir el seu únic fill, Diego Colón.[13]

Entre el 1483 i el 1485 va oferir per primera vegada el seu projecte al monarca de Portugal, el qual va encarregar que fos analitzat per una junta d'experts, anomenada Junta dos Matemáticos, que finalment va desestimar l'empresa.[14][15] No obstant això, el rei Joan II, no va voler que es tanquéssin totalment les portes per a futures negociacions i possiblement concedí més veracitat al projecte colombí que el que li va donar la junta examinadora. Hernando Colom va escriure a la seva Historia del Almirante que Joan II va enviar secretament una caravel·la seguint el rumb que Colom havia indicat, però van tornar sense haver aconseguit arribar a cap terra nova.[16]

Colom, motivat per la mort de Felipa el 1485[11][17] i per la manca de suport al seu projecte, va abandonar Portugal i va viatjar cap a Castella[18] a la recerca de patrocini per al seu projecte.

Comentaris

[modifica]

A ver, a mi en general me parece bien como está el apartado. Sin embargo se que Xpo quizá no esté de acuerdo con el tema de "Colón el Viejo" o "Colón el Joven". Si se ve necesario hacer algún tipo de aclaración o exposición de esa teoría, por mi no hay problema, siempre que se dejen claras las versiones. Por lo demás, creo que está todo muy bien. Un saludo a todos, y perdonadme lo poco que aparezco por aquí, no estoy por mis mejores momentos. Un abrazo a todos, y digo a todos sinceramente. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 23:37, 26 gen 2010 (CET)[respon]

Redacció Mafoso

[modifica]

El 13 d'agost de1476 la nau on viatjava Colom va naufragar en una batalla entre mercants de cautxú genovesos i naus corsàries sota el comandament d'un Casanova Colom [n. 1] i aquest arribà nedant a les costes de l'Algarve.[1] Des d'allà va partir a Lisboa, a la recerca de l'ajuda del seu germà Bartomeu i d'altres coneguts.[20]

L'any 1477 Colom participà en l'expedició luso-danesa del rei Khristian de Dinamarca i el rei Alfons V de Portugal, a Islàndia, Groenlàndia i que cercava una ruta a Àsia pel nord. dita expedició salpà de Westward dirigida por Joao Vaz Córte-Real, Didrik Pining, Hans Pothurst. Cristòfor Colom va escriure al rei anys desprès de descobrir Amèrica :"He navegado en el mes de Febrero del 1476 hasta cien leguas más alla de la isla de Thule".[21][22] {{[n. 2]

Cristòfor Colom s'estableix durant uns anys, Fins el 1485, a Portugal, tot treballant per la casa Centurione de Madeira[25][5] i realitzant nombrosos viatges amb destinacions variades, inclosa Gènova, Anglaterra i Irlanda. Sembla que també va viatjar per les rutes que els portuguesos freqüentaven a les costes occidentals de l'Àfrica com la Guinea i segurament hauria estat a les Canàries, la qual cosa implica que coneixeria la Volta da Mina i, per tant, també els alisis de l'Atlàntic.[5][26]

El 1479, o el 1480, va contraure matrimoni amb Felipa Moñiz,[27] filla del colonitzador de les illes Madeira, Bartolomé de Perestrello,[28][11] probablement a Lisboa i germana del governador de Porto Santo. Un cop casat va viure a Porto Santo i a Madeira,[29] la qual cosa fa suposar que viatgés també a les Açores. La seva relació amb Felipa, de la classe alta portuguesa, li obriria portes per a la preparació del seu projecte.[5] En 1480 van tenir el seu únic fill, Diego Colón.[30]

Entre el 1483 i el 1485 va oferir per primera vegada el seu projecte al monarca de Portugal, el qual va encarregar que fos analitzat per una junta d'experts, anomenada Junta dos Matemáticos (formada pel cartógraf Jose Vizinho, el bisbe de Sebta, Diego Ortiz de Vilhegas, i per l'astronom Maestre Rodrigo), que finalment va desestimar l'empresa.[31][32] No obstant això, el rei Joan II, no va voler que es tanquéssin totalment les portes per a futures negociacions i possiblement concedí més veracitat al projecte colombí que el que li va donar la junta examinadora. Hernando Colom va escriure a la seva Historia del Almirante que Joan II va enviar secretament una caravel·la seguint el rumb que Colom havia indicat, però van tornar sense haver aconseguit arribar a cap terra nova.[33]

Colom, motivat per la mort de Felipa el 1485[11][17] i per la manca de suport al seu projecte, va abandonar Portugal i va viatjar cap a Castella[18] a la recerca de patrocini per al seu projecte. Per altra banda alguns historiadors també han relacionat el fet de la partida de Colom amb un complot per tal d'assassinar al rei Joan II per part de la noblesa portuguesa. Així mateix el germà de Cristòfor, Bartomeu, Abandona Portugal direcció a Anglaterra.

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades casenove
  2. ↑ 2,0 2,1 DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. pàg. 37.
  3. ↑ ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 129.
  4. ↑ DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. pàg. 38.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 130.
  6. ↑ DE LAS CASAS, Bartolomé. Pàgs. 48-50.
  7. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pàgs. 21-22.
  8. ↑ DE LAS CASAS, Bartolomé. Pàgs. 49.
  9. ↑ COLÓN, Hernando. Historia del almirante Don Cristóbal Colón (en castellà), Madrid, 1892, p. Pàgs. 24-25. 
  10. ↑ DE LAS CASAS, Bartolomé. Pàgs. 53.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 LOSADA CASTRO, Basilio. Pàgs. 20-22.
  12. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pàgs. 25.
  13. ↑ BRIGHAM, Kay. Cristóbal Colón: Su vida y descubrimiento a la luz de sus profecías. Editorial Clie, 1990, p. Pàg. 88. [[Special:BookSources/9788476454046]|ISBN 9788476454046]]]. 
  14. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pàgs. 40-41.
  15. ↑ LOSADA CASTRO, Basilio. Pàgs. 28-29.
  16. ↑ COLÓN, Hernando. Historia del almirante Don Cristóbal Colón (en castellà), Madrid, 1892, p. Pàgs. 58-59.. 
  17. ↑ 17,0 17,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades virtualcervantes
  18. ↑ 18,0 18,1 «Cristòfor Colom». L'Enciclopèdia. [Consulta: 3 desembre 2008].
  19. ↑ Granier, Hubert. «Guillaume de Cazenove (? –1483) et Louis XI (1423-1483)». A: Marins de France au combat (en francès). Paris: France-Empire, 1993. ISBN 2704807205. 
  20. ↑ ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 129.
  21. ↑ DE LAS CASAS, Bartolomé. Pàgs. 48-50.
  22. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pàgs. 21-22.
  23. ↑ DE LAS CASAS, Bartolomé. Pàgs. 48-50.
  24. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pàgs. 21-22.
  25. ↑ DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. pàg. 38.
  26. ↑ DE LAS CASAS, Bartolomé. Pàgs. 49.
  27. ↑ COLÓN, Hernando. Historia del almirante Don Cristóbal Colón (en castellà), Madrid, 1892, p. Pàgs. 24-25. 
  28. ↑ DE LAS CASAS, Bartolomé. Pàgs. 53.
  29. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pàgs. 25.
  30. ↑ BRIGHAM, Kay. Cristóbal Colón: Su vida y descubrimiento a la luz de sus profecías. Editorial Clie, 1990, p. Pàg. 88. [[Special:BookSources/9788476454046]|ISBN 9788476454046]]]. 
  31. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pàgs. 40-41.
  32. ↑ LOSADA CASTRO, Basilio. Pàgs. 28-29.
  33. ↑ COLÓN, Hernando. Historia del almirante Don Cristóbal Colón (en castellà), Madrid, 1892, p. Pàgs. 58-59.. 


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/> corresponent.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Discussió:Cristòfor_Colom/Arxiu_Portugal&oldid=9495240»