Discussió:Educació espartana
   | Aquest article, o una part, prové d'una traducció de l'article sota llicència CC-BY-SA-3.0 i/o GFDL: «Agoge» (anglès). Consulteu l'historial de la pàgina original per a conèixer la llista d'autors. |
 | Aquest article, traduït de Wikipedia EN mitjançant un sistema de traducció semiautomàtica gestionat per l'usuari Leptictidium, pot contenir errors de traducció o de format. Si hi trobeu alguna deficiència greu, deixeu un missatge a Usuari Discussió:Leptictidium. |
Nom de la pàgina i adaptació
[modifica]Com que la resta de wikis vacil·len pel que fa a l'ús d'una expressió "traduïda" (Educació espartana) o la forma grega (agogè, agogà, etc.), volia plantejar dues qüestions a debatre:
- Deixem el nom traduït o l'adaptem? Trobe que l'opció de l'adaptació està justificada en aquest cas, però tampoc veig malament la qüestió de la traducció, per bé que el terme "educació" no sé si m'acaba de fer el pes per a parlar de l'ἀγωγή.
- Independentment de si decidim substituir el títol per la forma adaptada o no, quina forma trobeu que fóra millor emprar dins la pàgina (com a forma principal o secundària, tant fa)? La forma àtica acabada en eta o la forma dòrica en alfa? Respectivament, les adaptacions serien agoge (forma àtica) i agoga (forma dòrica).
Personalment, em decante cap a la forma adaptada com a principal i, concretament, cap a la forma dòrica en tractar-se d'Esparta i existir la forma agōga, ae en llatí. No debades, la forma del nom Esparta ve de la forma dòrica. Què en penseu? @Leptictidium @Joan Gené
Motxo98 (disc.) 12:46, 11 abr 2024 (CEST)
- Jo sempre he sentit /agogé/, escrit en cursiva o entre cometes o adaptat de mala manera («agogué»). Com que aquestes opcions no encaixen amb els criteris de la Viquipèdia:
- Millor la traducció, perquè és igual de comú que el terme en grec. No canviaria el títol.
- Ja que cal fer una adaptació (per més que sigui com a forma secundària), em decantaria per l'àtica en eta; Esparta no ve de la forma dòrica, ve de la forma llatina, i, en llatí, existeix agoge, però no agoga.--Joan Gené (disc.) 12:56, 11 abr 2024 (CEST)
- Un matís: l'agoge de què parles és per a referir-se a un seguit de sons musicals. Just damunt hi veus la forma en plural (agogae, arum) que pressuposa una adaptació plena al llatí i que referències arrepleguen en l'entrada agoga, forma que fa refència tant al que la teua referència indica com a agoge com als senys literals del mot (conducte, canal, passatge).
- Tens raó en l'exemple d'Esparta, però, com diuen Alberich i Ros, el canvi a -a en llatí de noms que vénen acabats en eta representava una voluntat en determinats moments d'integració a la llengua llatina o de distanciament i diferenciació dels mots grecs, o preferència per formes a`tiques enfront de les jòniques; cosa que va variar al llarg del temps de la República i l'Imperi.
- De tota manera, trobava la forma en -a més addient, a banda de tractar-se d'Esparta, perquè com a criteri general nosaltres adaptem en -a les formes que en llatí existeixen en -a (en més d'una ocasió apareixen tant en -e com en -a, però sempre els adaptem en -a, parlant de noms propis), i considere provat que sí que podem parlar de una forma llatina en -a, ací. Motxo98 (disc.) 13:27, 11 abr 2024 (CEST)
- P.D: encara no he consultat els diccionari catalans perquè sóc fora de casa. Més tard, n'afegiré quelcom si cal. Motxo98 (disc.) 13:29, 11 abr 2024 (CEST)
- Ací hi ha tant agōga (canal, conducte...) com agōge(sons musicals): https://books.google.es/books?id=TFfRAAAAMAAJ&pg=PA107&dq=ag%C5%8Dga&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&source=gb_mobile_search&sa=X&ved=2ahUKEwixw9eDjLqFAxXaiv0HHbsDCSwQ6AF6BAgOEAM#v=onepage&q=ag%C5%8Dga&f=false Motxo98 (disc.) 13:52, 11 abr 2024 (CEST)
- I recordem que fem sinagoga, del llatí synagōga i grec συναγωγή... Συν (comú, junts) + αγωγή (>άγω, conduir). Motxo98 (disc.) 13:58, 11 abr 2024 (CEST)
- Segons el Thesaurus (i no crec que es pugui citar autoritat major), el mot es documenta dues vegades en llatí: una, en Plini, que el fa servir en acusatiu plural (i, per tant, tots els nominatius agoga són deduïts pels lexicògrafs que recullen el mot, i per això Gaffiot l'enuncia en plural), i una altra, en Marcià Capel·la, que el fa servir en diversos casos que denoten que el mot es declina per la declinació grega.--Joan Gené (disc.) 17:37, 11 abr 2024 (CEST)
- He revisat els diccionaris i el DGC tradueix ἀγωγή, no l'adapta. A la resta d'obres habituals que tinc a l'abast, no hi apareix.
- Per tant, d'acord amb mantindre el nom traduït. Ara faré les correccions pertinents: adaptacions, ortografia si s'escau, etc. A l'espera del que diga @Leptictidium, no tocaré les prioritats de les formes en -e i en -a. Motxo98 (disc.) 18:40, 11 abr 2024 (CEST)
- D'acord.—Leptictidium (digui) 18:47, 11 abr 2024 (CEST)
- Segons el Thesaurus (i no crec que es pugui citar autoritat major), el mot es documenta dues vegades en llatí: una, en Plini, que el fa servir en acusatiu plural (i, per tant, tots els nominatius agoga són deduïts pels lexicògrafs que recullen el mot, i per això Gaffiot l'enuncia en plural), i una altra, en Marcià Capel·la, que el fa servir en diversos casos que denoten que el mot es declina per la declinació grega.--Joan Gené (disc.) 17:37, 11 abr 2024 (CEST)
- I recordem que fem sinagoga, del llatí synagōga i grec συναγωγή... Συν (comú, junts) + αγωγή (>άγω, conduir). Motxo98 (disc.) 13:58, 11 abr 2024 (CEST)