Discussió:Guerra de Successió Espanyola

Comentari

"L'antagonisme entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó, i les diferents aspiracions polítiques d'aquests dos pobles trobaran un reflex en els països que lluiten per dirigir el món europeu. França, model de la unificació estatal, representava la monarquia absoluta i la centralització; Àustria i Anglaterra, l'imperialisme descentralitzat i la Il·lustració."

Esto de dónde está sacado, del manual de estilo de ERC?? De manera que Francia no era un modelo de Ilustración?? Vaya rigor... Y, además, la carctarística más sobresaliente es la centralización/no centralización? Me parece un reduccionismo maniqueo, pero cada cual tiene la wiki que se merece, adeu

—el comentari anterior sense signar és fet per 193.144.102.165 (disc. • contr.) 19:57, 8 nov 2007 (CET)

Canvis

He canviat algunes incorreccions i he tret el concepte de "guerra d'ocupació". Per a l'explicació d'aquest canvi, vegeu Discussió:Decrets de Nova Planta

Vilallonga 07:12, 30 mai 2006 (UTC)

Guerra de Successió Espanyola

N'esteu segurs que el nom correcte de l'article hauria d'incloure "espanyola". Ho dic perquè Espanya com a estat no es pot dir que realment existís en aquella època, a més que els dominis del rei incloïen moltes possessions que actualment no formen part d'Espanya, com ara Nàpols, Sardenya, Sicília i bona part d'Amèrica.--Jordi_G (parlem-ne) 21:35, 6 febr 2007 (CET)

Jo penso que lo d'Espanyola sobra, perquè, no es pot dir ben bé Espanyola, si parlem d'aquella època, no?--62.57.166.52 00:12, 8 juny 2007 (CEST)Carlaa

Probablement el nom no sigui ni el més concret ni el que més gràcia ens faci, però el cas és que el nom que pel que es coneix la guerra en tots els textos històrics seriosos. --RR (Què n'has de dir?) 00:40, 8 juny 2007 (CEST)

En principi d'acord amb en RR, perquè guerres de successió n'hi ha hagut moltes (l'austríaca i la polonesa per exemple, i d'altres que es coneixen amb d'altres noms però que també són guerres de successió, com la de les dues roses). Si es proposa algun altre títol en podem parlar, però a mi no se me n'ocorre cap de més adient que el que hi ha.--Pere prlpz 10:00, 8 juny 2007 (CEST)

Si en el context històric se l'anomena així doncs hi estaré d'acord. Però en veure-ho vaig pensar que no seria el nom més adient, perquè realment seria segurament una guerra de successió a la monarquia hispànica o alguna cosa així, ja que era molt més que l'actual estat espanyol.--Jordi_G (parlem-ne) 21:12, 8 juny 2007 (CEST)

Quines begenades, el fet que els territoris de la corona espanyola fossin uns altres no implica que no existís la corona espanyola (digueu-me un sol país que mai hagi canviat de fronteres!) i molt menys Espanya, que des de l'edat mitjana fa referència a la peninsula ibèrica i al regne cristià visigòtic envaït pels moros i posteriorment al conjunt de regnes cristians: regnes hispanics o espanyols en oposició a l'Al-andalus, i finalment al regne consagrat pels Reis Catòlics. Es clar que es pot parlar d'Espanya, ara i sempre. Altra cosa es la nova Espanya liberal que neix a la constitució de Cadis. A més el terme "español" prové precissament de l'occità a través del català. La guerra de successió espanyola no pot tenir cap altre nom perque fou una guerra de successió espanyola, sembla evident, oi?—el comentari anterior sense signar és fet per 88.3.93.37 (disc. • contr.) 17:01, 1 maig 2008 (CEST)

Enllaços externs

Tornem-hi amb els enllaços externs!

Recentment un anònim ha recuperat dos enllaços que m'agradaria discutir si són adients o no:

• La Guerra de Successió a Dénia
• Regiment d'Infanteria "Mare de Déu dels Desamparats"

El de la Guerra de Successió estaria millor a l'article corresponent (on ja hi és), però en tot aquell text només apareixen esmentats els Maulets dos voltes, i de passada. Així que aquí no tocaria.

I en el llistat del Regiment d'Infanteria "Mare de Déu dels Desamparats" el nom Maulets no apareix ni un cop. Podem suposar que algun d'ells ho seria, però no com a organització, ja que al mateix web hi ha un llistat [1] en què, a l'apartat de l'Exèrcit Irregular Austracista, hi ha un grup que sí és anomenat "Maulets Valencians".

Així doncs, són aquests dos enllaços externs pertinents? Parlen dels Maulets? Al meu parer un tangencialment i l'altre gens. --Casaforra (parlem-ne) 11:22, 24 oct 2007 (CEST)

Anomalies a l'article de la Wikipedia anglesa

La tardor passada havia consultat l'article de la Guerra de Successió a la Wikipedia anglesa (aquí) i sortien com a contendents la Corona d'Aragó i el Regne de Castella. Lògic. Doncs ara, ja no. El 24 de novembre, un paio va eliminar la Corona d'Aragó amb l'excusa de "no pretender was fighting as the King of Castile against the King of the Crown of Aragon or vice versa". A més, a la pàgina de discussió, explica que "the Crown of Aragon, which had actually ceased to exist 200 years before".

Trobo que és una animalada, perquè, encara que el rei fos el mateix, les institucions, les autoritats, i les lleis eren diferents. La Corona d'Aragó, com diu la Wikipedia a l'article corresponent, es va extingir precisament després de la Guerra de Successió amb els decrets de Nova Planta.

Ara mateix, com a contendents "peninsulars" només hi surt "Kingdom of Spain", i al bàndol borbònic. Com si els francesos haguessin ajudat als "espanyols" en la guerra contra els malvats alemanys i anglesos. En fi, que si això és neutral, que baixi Sant Pere i ho vegi.

Ho corregiria jo mateix, però no sóc un especialista en història, i pot ser que la cosa esdevingui polèmica. Segurament algú dels que col·laboren aquí ho farà millor. Puc ajudar en l'anglès, si convé. Crec que en un dels episodis més importants de la història recent de Catalunya no pot ser que no hi siguem comptats. --Jout (discussió) 00:16, 20 feb 2008 (CET)

Dúnadan té experiència en tractar amb aquest usuari, potser que li consultis a veure com tractar el tema. --Panotxa (discussió) 06:33, 21 feb 2008 (CET)

Utrecht

A la Viquipèdia francesa diu que: "La Catalogne sort brisée et soumise de cette épreuve. Il faut attendre plus d'un siècle pour voir la Catalogne renaître. La paix signée à Utrecht a prévu que si l'Angleterre rend Gibraltar à l'Espagne cet État devra rendre aussi son indépendance à la Catalogne." (http://fr.wikipedia.org/wiki/Catalogne).

És a dir, que si mai Anglaterra li retorna Gibraltar a Espanya, aquesta haurà de reconèixer la sobirania de Catalunya. Sap algú si això és cert? 213.31.180.126 (discussió) 08:32, 24 jul 2008 (CEST)

Cert!!!

Una de les disposicions del Tractat d'Utrecht és que en el cas de que Gibraltar tornés a mans espanyoles s'haurien de retornar les Llibertats i altres drets del Principat, és a dir les seves Constitucions i òrgans de govern, en definitiva, l'Estat. I això es deu a què durant la Guerra de Successió qui va prendre la plaça de Gibralar va ser un batalló català. Només cal que llegieixis el Tractat en si. --Alec Borràs Aixalà (disc.) 21:19, 25 març 2010 (CET)

El Tractat en cap moment diu això. Tot i que hi ha més d'un tractat signat que forma part del pack. Però en principi no vincula el tema català amb el tema de Gibraltar. Més al contrari, es parla de la questió catalàna només a l'article XIII i es demana ja desde el primer moment que siguin respectades les Llibertats i Constitucións dels catalàms sense cap altra condició. Com que no es va complir, pel que fa als catalàns, el Tractat hauria quedat invalidat pel propi Felip V.

Trasllat del llibre de visites

Senyors:

Em permeto algunes observacions sobre fets de la Guerra de Successió, que poden ajudar-vos en la vostra feina:

1. El combat d’ARBÚCIES i la batalla de TALAMANCA A les pp. 202-203 de L’Onze de Setembre de SANTIAGO ALBERTÍ (Albertí editor. Barcelona, setembre 2006 –la primera edició és del 1964–) hi ha una descripció del combat d’Arbúcies d’una precisió acceptable, amb esment de la participació i molt probable plantejament i direcció de l’acció d’en Esteve de la Creu, oficial del regiment de Sant Jaume, i també de la col•laboració de voluntaris de pobles de la contrada (Espinelves, Sant Hilari, Viladrau). De resultes del combat, al camí d’Arbúcies a Sant Hilari, una columna borbònica franco-castellana d’uns 750 homes enregistra al voltant de 550 baixes, la majoria presoners, i la pèrdua de sis banderes. Els presoners van primer al castell de Montesquiu i després al de Cardona, on part del regiment de Sant Jaume, mancat de cavalls, es queda com a reforç de la guarnició. Albertí, que no esmenta la dita popular recolllida per vosaltres, fonamenta el seu treball en una còpia manuscrita de la detallada crònica de la guerra que són les Narraciones Históricas de FRANCESC DE CASTELLVI (publicades recentment en 4 volums per la Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pércopo. Madrid, 1997-2002). La referència al combat d’Arbúcies és molt lleugera, i igualment superficial l’esment a la batalla de TALAMANCA, a la HISTÒRIA MILITAR DE CATALUNYA, de F. Xavier Hernàndez (vol. III, “La defensa de la Terra”. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2003). Hi ha però una bona referència al regiment de cavalleria de Sant Jaume a les pp. 199-200 de Els exèrcits de Catalunya, DE F. XAVIER HERNÀNDEZ i FRANCESC RIART (Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2007), on també s’esmenta la seva participació a la BATALLA DE TALAMANCA.

2. La batalla d’ALMENAR Respecte a aquesta batalla resulta ara imprescindible la documentació i treball de camp aportats per la monografia Almenar 1710. Victòria anglesa a Catalunya, de XAVIER RUBIO (Llibres de Matrícula. Calafell, 2008).

3. Els projectes de la CIUTADELLA DE BARCELONA Ja és imprès i a punt de presentar-se (Rafael Dalmau, editor), probablementa voltant de l’Onze de Setembre d’enguany, un nou treball monogràfic de JOSEP CATÀ i ANTONI MUÑOZ (autors de Repressió borbònica i resistència catalana. 1714-1736) sobre la Ciutadella de Barcelona, que recull també els projectes no realitzats –per problemes financers de la corona– del temps dels Àustries Felip III i Carles II, posteriors al desenllaç de la guerra de Separació i fets amb la mateixa mentalitat política que la ciutadella de Felipe V.

Atentament,

Jordi Peñarroja—el comentari anterior sense signar és fet per 84.76.94.234 (disc. • contr.) 16:52, 8 ago 2008 (CEST)

Pregunta

Com es fa per convocar que un article sigui article bo o destacat? Si us plau responeu. --El Safont y Mesa (discussió) 18:56, 21 març 2009 (CET)

Si encara segueix en peu la pregunta, pots veure Viquipèdia:articles bons i Viquipèdia:article de qualitat.--Pere prlpz (disc.) 12:06, 23 des 2011 (CET)

Pregunta

Ei, per què la foto de Felip V està a l'inrevés? Vale que cau malament, però... siguem seriosos xD

No és idea nostra. A Xàtiva tenen aquest quadre de cap per avall des que Felip V els va cremar la ciutat. I sí, crec que això als de Xàtiva els va caure seriosament malament.--Pere prlpz (disc.) 12:04, 23 des 2011 (CET)

Estic d'acord amb la primera opinió: jo crec que s'hauria de posar del dret.

Los territorios de la Corona de Aragón NO ERAN ESTADOS. ¿De dónde sacais eso?—el comentari anterior sense signar és fet per 95.16.164.63 (disc. • contr.)

Bibliografia contemporanea: Estados de la Corona de Aragón, Estados de la Corona de Aragón, Estados de la Corona de Aragón, Estados de la Corona de Aragón, etc. Bibliografia histórica Estados de la Corona de Aragón Estados de la Corona de Aragón, y un mapa de los Estados de la Corona de Aragón.

Imparcialitat

La Wikipedia ha de ser imparcial i objectiva però aquest article està ple d'opinions personals. —el comentari anterior sense signar és fet per 81.202.2.127 (disc. • contr.) 19:58, 19 nov 2012 (CET)

Quina és l'opinió personal que proposes canviar?--Pere prlpz (disc.) 14:44, 20 nov 2012 (CET)

Anglaterra

La guerra comença el 1701, i els beligerants britànics fins al 1704 van ser els anglèsos. No el Regne Unit. —el comentari anterior sense signar és fet per 81.44.220.85 (disc. • contr.) 07:43, 12 ago 2013 (CEST)

Hi ha una nota explicativa, però és cert que du a confusió. I per més confusió, en el tram final del setge, els britànics van col·laborar amb els francesos en el bloqueig naval de la ciutat. --Panotxa (disc.) 08:03, 12 ago 2013 (CEST)

i dale!!! que no, que és una confusió vostra. Els britànics eren enemics naturals del francesos. Mai haurien saltat d'un bandol a l'altre. El bloqueig britànic va ser ordenat pel mateix archiduc Carles al donar l'ordre d'evacuar el seu exèrcit. Durant l'evacuació dels austriacistes. —el comentari anterior sense signar és fet per 81.44.220.85 (disc. • contr.) 08:09, 12 ago 2013 (CEST)

Anglaterra, que havia traït Catalunya, ja no estava en guerra amb França, ja s'havia signat la pau, fins i tot i va signar la triple aliança amb els francesos, fruit de la qual en 1718 els aliats van entrar en guerra amb Felip V i tornaren a envair Catalunya. Si per poder conservar els territoris guanyats s'havia de fer desistir als catalans de la voluntat de resistència, de manera activa, ho faria, i així va ser. La historiografia ho diu. --Panotxa (disc.) 06:41, 17 set 2013 (CEST)

La exhortación de los defensores de Barcelona no existia el nacionalisme.

“Ara ojats: Se fa saber a tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels senyors de la Junta de Govern, persones associades, nobles, ciutadans i oficials de guerra que, separadament, estan impedint lo internar-se los enemics en la ciutat; atès que la deplorable infelicitat d’esta ciutat , en qui avui resideix la llibertat de tot lo Principat i de tota Espanya, està exposada a l’últim extrem de subjectar-se a una entera esclavitud; notifiquen, amonesten i exhorten, representant Pares de la Pàtria que s’afligeixen de la desgràcia irreparable que amenaça lo furor i injust encono de les armes galohispanes, feta seria reflexió de l’estat en què los enemics del Rei Nostre Senyor, de nostra llibertat i Pàtria, estan apostats ocupant totes les bretxes, Cortadures, Baluarts del Portal Nou, Santa clara, Llevant i Santa Eulàlia. Se fa saber que si luego, immediatament d’oït lo present pregó, tots los naturals, habitants i demés gents hàbils per a les armes, no es presenten a les Places de Jonqueres, Born i Plaça de Palacio, a fi de que, unidament amb tots los senyors que representen los Comuns, se poden retxassar los enemics, fent lo últim esforç, esperant que Déu misericordiós millorarà la sort.

Se fa també a saber que, essent l’esclavitut certa i forçosa, en obligació de sos empleus, expliquen, declaren i protesten als presents i donen testimoni als venidors de què han executat les últimes exhortacions i esforços, protestant de tots los mals, ruïnes i desolacions que sobrevinguessen a nostra comuna i afligida pàtria i extermini de tots los honors i privilegis, quedant esclaus ab los demés enganyats espanyols i tots en esclavitut del domini francès; però amb tot se confia que tots, com verdaders fills de la Pàtria, amants de la llibertat, acudiran als llocs senyalats, a fi de derramar gloriosament sa sang i vida per son Rei, per son honor, per la Pàtria i per la llibertat de tot Espanya.

I finalment los diuen i fan a saber que si després d’una hora de publicat lo present pregó no compareixen gent suficient per executar la ideada empresa, és forçós, precís i necessari fer llamada i demanar capitulació als enemics antes de venir la nit, per no exposar a la més lamentable ruïna esta ciutat; per no exposar-la a un saco general, profanació dels sants temples i sacrifici de les dones, nois i persones religioses; i perquè a tots sia generalment notori se mana que ab veu alta, clara i intel·ligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat. Donat en la Casa de l’Excma. Ciutat, resident al Portal de Sant Antoni, presents els dits Senyors Excms. I persones associades, a 11 de setembre, a les 3 de la tarda, de 1714″. 2- La arenga del heroico general castellano Antonio Villarroel y Peláez a las tropas barcelonesas el mismo 11 de septiembre, revela que “por nosotros y por la nación española peleamos”. Así lo recoge Francisco Castellví, capitán de la Coronela en 1714 y exiliado a Austria tras la derrota, en sus “Narraciones Históricas” escritas en castellano en 1757, “Señores, hijos y hermanos: hoy es el día en que se han de acordar del valor y gloriosas acciones que en todos tiempos ha ejecutado nuestra nación. No diga la malicia o la envidia que no somos dignos de ser catalanes e hijos legítimos de nuestros mayores. Por nosotros y por la nación española peleamos. Hoy es el día de morir o vencer. Y no será la primera vez que con gloria inmortal fuera poblada de nuevo esta ciudad defendiendo a su rey, la fe de su religión y sus privilegios”,

3- El gobierno de la ciudad de Barcelona de 1714 tenía claro que luchaban por “la libertad del todo de la Monarquía de España”. El mismo Castellví recoge la “Deliberación de la ciudad de Barcelona de 20 de mayo de 1714”:

“La Exma. Ciudad (…) ha resuelto de nuevo no sólo continuar invariables en su defensa, sino que por camino alguno no quiere oír proposición de ajusta, capitulación o promesa del enemigo, deliberando que la manutención del empeño en la defensa sea hasta que no quede sangre que derramar en ninguno de sus moradores (…) Estando firmemente esperanzados en que (…) en lo futuro se ha de perpetuar el timbre de haber sido instrumentos de la piedad divina para la libertad del todo de la Monarquía de España. (…) Alea jacta est” (Francisco Castellví: Narraciones históricas, Continuación del diario, nº32).

4- Los catalanes exiliados en Viena formaron el “Consejo Supremo de España”.No el Consell dels Països Catalans ni l´Assemblea Nacional de Catalunya:

“Los más ilustres de ellos fueron integrados en un organismo que instituyó en Viena, el Consejo Supremo de España, cuyo secretario fue el marqués de Rialb, Ramón de Vilana y Perlas. (…) En las casas de los condes de Savellá y de Sástago se solían reunir los españoles en Viena para escuchar conciertos de música. Entre los emigrados se encontraban los marqueses de Poal y de Montrás, los condes de Aranda y de Erill; el barón de Esponellá, don Gaspar de Berart (…) Carlos Vi, dice el padre Batllori, echó mano de españoles para misiones de todo género. El conde de la Corzana fue su segundo ministro plenipotenciario en Utrecht. Otros españoles, como el marqués de Poal, y docenas de oficiales sirvieron al imperio en sus guerras contra los turcos. (…)” (Pedro Voltes, “La Guerra de Sucesión”, 1990)

5- La actual senyera cuatribarrada no se enarboló en una sola batalla durante la Guerra de Sucesión:

“(…) aquesta guerra no oposà les quatre barres a l´actual bandera espanyola, inexistent abans de Carles III (decrets de 1785). La bandera arborada per Rafael Casanova i per Lanuza en els moments suprems no seran les quatre barressinó una de color carmesí amb santa Eulàlia brodada en una cara i un calze i una creu a l´altra.” (Núria Sales, “Els Botiflers”, 1981)

Lee un poco analfabeto manipulado: Guerra dels catalans (1713-1714)

1. "publicando dentro de sus murallas la guerra contra España, y Francia" Guerra particular Cataluña 1713 1714
2. puga la Nació Cathalana lograr gloriós desempenyo en tant justa empresa" Carta de los Consellers de Barcelona
3. "Renom de nostra Nació" Carta de los Consellers de Barcelona
4. "Vamos a embestir de Francia, y de España, el pujante Exercito [..] Esta, nuestra invicta Nación Catalana." A librar la Tierra a gloriar la Patria
5. "la naturaleza de los catalanes, siempre proclives a la sedición, la incompatible exorbitancia de sus privilegios contra la autoridad real, las desgracias que en todos tiempos había sufrido España por ellos... y que la Inglaterra debía tener presente que en las revoluciones y contingencias de los tiempos debían en todas formas ser resguardados los confines de la Cataluña y no contribuyendo poco a la independencia tan deseada de la España con la Francia el tener en justo freno a vasallos tan peligrosos” Palabras del marqués de Monteleón al primer ministro de Felipe V José de Grimaldo
6. «siendo la nación Cathalana de tan mala calidad, que aun con los mejores, que de ella se han mostrado mas finos, conviene tener el mayor cuidado, sin darles el manejo en su propio País» Palabras del capitan general de Cataluña Francisco Pío de Saboya y Moura al Consejo de Castilla

Os dan información parcial y sesgada, os la manipulan y os la malinterpretan. Sois borregos adoctrinados con los ojos vendados. Un saludo.--Georg-hessen (enraona'm) 00:41, 13 set 2019 (CEST)

Madrid apoyo al Austria

Se os haplvidado porner Reino de Castilla que si lucho con el Archiduque Carlos.

no como Lerida(o Lleida que lucho por Felip V)

La historia es tozuda por mucho que queraos plantear un cataluña vs españa 46.222.246.163 (discussió) 17:00, 3 juny 2023 (CEST)