Discussió:Locució llatina

Moure a vikidites

No hi ha cap motiu lògic...ni el més petit! per moure l'article....una locució serveix per definir o acotar un fet una acció com status quo ante bellum, no és cap dita popular que normalment pretén ensenyar una moralitat

• Una cosa és una locució

locució a Optimot

• Una altre cosa és una dita

dita a Optimot

--Mcapdevila (disc.) 13:10, 22 ago 2011 (CEST)

Viquidites no només inclou dites, sinó frases o citacions cèlebres. Jo no li veig sentit enciclopèdic a l'article. Crec que encaixa millor amb aquest altre projecte. --Bestiasonica (disc.) 22:27, 26 set 2011 (CEST)

reconversió d'article => més enciclopèdic per no posar-lo a viquidites--Mcapdevila (disc.) 07:20, 1 nov 2011 (CET)

Continuo pensant que la llista hauria d'anar a viquidites. --Bestiasonica (disc.) 15:16, 1 nov 2011 (CET)

Moure a Viccionari

El contingut on s'hauria d'esmicolar i traslladar al Viccionari? --

Les Viquipèdies en anglès, alemany i castellà - entre altres - tenen les seves pròpies llistes; a més, hi ha frases que no hi tenen res a fer, al Viccionari.

Com quines? Si les viquipèdies en anglès, alemany i castellà es tiren per la finestra, tu també ho faràs? --

No, però si veig que hi fan alguna cosa que és interessant i útil, doncs no veig per què no es pot intentar també fer el mateix en català; i considero que una llista de locucions i sentències llatines complementa, i escau, al conjunt d'articles que ja existeixen sobre la llengua i la cultura llatines. Pel que fa a la primera qüestió, si bé paraules com "alias", "campus" o "bis" poden (i haurien de) ser incloses en el Viccionari, em costa veure-hi frases completes com "Alea iacta est" o "Cogito ergo sum".

Jo sí les hi veig. Encaixa perfectament amb el seu ús. --

Un exemple més d'això que esteu dient l'he trobat en la sentència (o aforisme, o sentència lapidària, o proverbi, que no locució): Excusatio non petita, accusatio manifesta. En la versió castellana té fitxa pròpia i m'he permès d'afegir-hi alguns suggeriments per millorar-la. En canvi, quan ho anava a fer en català, m'he trobat que la fitxa pròpia a aquesta sentència no hi existeix. Només apareix a la llista de locucions i frases llatines i encara més mal traduïda que en castellà. Em costa ara reproduir i adaptar aquí el comentari i suggeriments que he fet al castellà, perquè primer voldria saber si es consideren o no en el redactat definitiu de la article, però mentre això no passa, suggereixo que aquell article, molt curt i fàcil de traduir i adaptar al català, s'afegeixi com a entrada pròpia a aquesta versió catalana. No sóc gens expert en aquestes arts dels diccionaris en xarxa i no sabria ara com fer aquesta nova entrada per mi mateix, però ofereixo el meu ajut a qui tingui a bé demanar-me'l (francesc.fabre@gmail.com).

Mentrestant, reprodueixo (i adapto al català) la part adequada al llistat de frases llatines dels comentaris que he fet a la definició castellana d'aquest aforisme (que també apareix en la llista en castellà de locucions/proverbis llatins): (No adjunto fonts d'informació por ser comentaris propis a partir dels coneixements de llatí). Per a situar més la proposta en un context de definició, vegeu discussió de la mateixa data en la versió castellana introduïda per mi a la fitxa Excusatio non petita, accusatio manifesta.

En primer lloc, adverteixo que la frase llatina, tal com l'he trobada en el llistat (Excusatio no petita, accusatio manifesta) l'he modificat immediatament, ja que la negació "no" en llatí és "non". Per tant: "Excusatio non petita, accusatio manifesta". No he introduït les altres modificacions que suggereixo perquè són opcionals.

Però també s'ha d'afinar més en la traducció proposada en el llistat d'aquesta pàgina. La traducció actual correspondría a la frase llatina "Excusatio non petita, accusationem manifestat", que no és el cas. Així doncs, s'ha de tenir en compte que "manifesta" aquí no és una forma conjugada del verb manifestare sinó l'adjectiu femení singular de manifestus, mentre que accusatio és nominatiu (subjecte) i no pas acusatiu (complement). En la frase llatina (i d'aquí deu provenir la confusió) el verb està el·lidit. A gust de cadascú, es pot sobreentendre que és el verb "ésser", o "significar", o "voler dir", o "implicar"... i, naturalment, es pot mantenir el·lidit. I així, la traducció més literal possible és: "Excusa no demanada, acusació manifesta".

Però traduir per "acusació manifiesta" també pot confondre's, forçant l'hipèrbaton, amb una frase transitiva amb el seu verb i el seu complement. Per a què la traducció sigui, doncs, com més precisa i intel·ligible millor, proposo modificar la traducció que apareix en la llista per la següent: "Excusa no demanada, acusació evident" o, encara millor per la sonoritat i contundència: "Excusa no demanada, acusació demostrada". Per descomptat que alliberant-la de qualsevol article o verb, tècnicamente opcionals però que deslluirien la contundència de l'aforisme original (molt més contundent que la traducció que apareix ara en el llistat de locucions llatines ("L'excusa no demanada manifesta l'acusació") fins i tot passant per alt que la traducció no sigui correcta.

I, per descomptat, deixant molt clar (en la llista catalana es barreja tot i en la castellana està en fase de modificació ficant-ho també tot dins del pot dels "proverbis" llatins) que no estem davant d'una simple locució o proverbi, sinó d'una autèntica sentència lapidària o aforisme consagrat com a tal per l'ús encara que, massa sovint, mal traduït.

---

Francesc Fabre, 21/09/2009, 03:00—el comentari anterior sense signar és fet per 89.131.56.100 (disc. • contr.) 14:45, 7 oct 2009 (CEST)

Ad kalenda graecas ... i altres locucions

Locució: Gaudeamus Igitur. En la versió francesa diu que és del segle XVIII... Ho podria aclarie? Gràcies.

Locució: Ad kalenda graecas.

A partir d'una locució que he discutit més amunt he començat a llegir les altres locucions. En arribar a la que discuteixo ara, remarco que en llatí aquesta frase és impossible. Per dos motius. 1.- El substantiu ha de declinar-se conjuntament amb l'adjectiu, cosa que ara no passa. Com que, evidentment, la frase suggereix un plural, kalendas ha de ser plural sense cap mena de dubte. 2.- La lletra k no existeix en llatí, llevat que es vulguin fer adaptacions a altres idiomes no llatins, que no és el cas del català ni del castellà. Per tant, en aquests dos idiomes la paraula s'ha d'escriure amb c, que és la transcripció al llatí de la k grega. Així, doncs, la proposta de modificació és: Ad calendas graecas.

No en tinc cap dubte, però per si en la discussió hi hagués discrepàncies, invito a fer una senzilla crida al Google. Entre les moltes trobades de la cerca adjunto l'enllaç d'una pàgina que cita la frase a partir de la RAE: http://calendasgriegas.blogspot.com/2007/10/ad-calendas-graecas.html

Naturalment, el resultat és transportable al català directament. Però també hi afegeixo que la traducció es faria més entenedora posant-hi la preposició apropiada "En (o durant) les calendes gregues".

Aplico a l'article la modificació proposada, a part de corregir una n que faltava. --Francesc.Fabre (disc.) 11:32, 17 oct 2009 (CEST)

L'omissió de la -s era una falta tipogràfica per la qual demano disculpes. El canvi de k- a c- és més debatible. No és cert que en llatí la k- només s'usés en adaptacions d'altres llengües; està present en molts mots arcaics i kalendae n'era un, com ho recullen el Diccionari Llatí-Català d'Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de Locucions i Frases Llatines de la mateixa Enciclopèdia. La frase és una cita d'August que apareix (amb k-) en Suetoni.

Locució: Accesit

Encara que el verb accesere es troba en textos llatins, és molt més freqüent trobar-lo escrit amb doble ss "accessere". Caldria respectar les dues possibilitats i, atès que en català s'escriu també amb dues ss, suggereixo titular la locució: "Accessit, accesit"

Locució: Ad libitum.

No puc estar d'acord, de cap manera, en la interpretació d'aquesta locució. Usada en textos religiosos, musicals, jurídics, etc., mai no ha tingut ni pot tenir el sentit pejoratiu que té "per caprici". Al contrari, té un sentit de concessió de plena llibertat per ser usada en benefici del text, de l'obra, de l'argumentació de què s'està tractant. Serien millors traduccions: "amb total llibertat", "a plaer", "al gust de cadascú", "com es vulgui", "com millor sembli", "pel vostre compte", "a gust del consumidor"... però mai capriciosament.

(A posteriori he vist que la fitxa corresponent a Ad líbitum en aquesta mateixa Viqui planteja més bé la definició (tot limitant-la a la música, però). A més a més crea el dubte --que he vist discutit en alguns llocs-- sobre si ha de portar accent o no.)

Aplico a la locució les observacions proposades, suprimint el "per caprici" i fent-la més coherent amb l'article que té dedicat. --Francesc.Fabre (disc.) 20:35, 19 oct 2009 (CEST)

Locució: Gaudemus igitur, iuvenes dum sumus

Error ortogràfic en el mot Gaudemus (subjuntiu). En l'explicació està bé. Ha de ser: Gaudeamus igitur, iuvenes dum sumus

Aplico a l'article la modificació proposada. --Francesc.Fabre (disc.) 21:07, 19 oct 2009 (CEST)

Locució: Gratia Dei

Segurament passa el que s'observa en altres locucions, que s'han pres del wikipedia anglès i no s'ha corregit el vici que tenen de canviar l'ordre de les paraules quan citen algun text. Suggereixo: "Dei gratia o Gratia Dei".

I, ja que hi estem posats, per què no hi afegim la popularíssima locució "Deo gratias", treta directament de la litúrgia i emprada molt sovint en el seu sentit més literal: "Gràcies a Déu" --amb les reserves necessàries davant d'un ús poc normatiu de la paraula "gràcies".

Locució: Habeas corpus (ad subjicicendum)

"ad subjicicendum" no vol dir res. Ha de ser: "ad subjiciendum". En altres idiomes també està malament.

Aplico a l'article la modificació proposada. --Francesc.Fabre (disc.) 21:56, 20 oct 2009 (CEST)

Locució: Inteligenti pauca

El mateix d'altres vegades: error de teclejat o de poca cura en la transcripció: Intelligenti pauca, amb doble ll que en el català es converteix en l·l.

Locució: Non scholae, sed vitae "(Hem d'aprendre) no per a l'escola, sinó per a la vida"; destència de Sèneca.

Evidentment, destència ha de ser: sentència Ho aplico. --Francesc.Fabre (disc.) 22:07, 20 oct 2009 (CEST)

Locució: Not ab uno disce omnes

No té cap sentit i, si en té, es justament el contrari del que es pretén. No sé d'on ha sortit el NOT, però ni és llatí ni té sentit en aquesta frase. La sentència correcta és: Ab uno discent omnes. Vegeu una correcta utilització en el lema d'un professor de fotografia: http://www.canonistas.com/foros/concursos/80354-vi-concurs-fotografic-fira-del-solstici-d-estiu-2008-a.html

Aplico a l'article la modificació proposada. I canvio "molts" per "tots", encara que preferiria "D'un de sol aprèn tothom", però no m'atreveixo a publicar-ho sense discussió. --Francesc.Fabre (disc.) 22:07, 20 oct 2009 (CEST)

Locució: Omnia vincit amor

Aquesta és la fórmula correcta que utilitza virgili en el seu vers (amor com a subjecte personalitzat, però, cosa que aconsellaria transcriure la paraula en majúscula: Omnia vincit Amor). Les altres fòrmules són corrupcions que es donen per bones perquè la gent les utilitza encara que no siguin històricament correctes o perquè són contratraduccions de la frase molt utilitzada i traduïda en anglès. Però la referència hauria de ser inversa. "Amor vincit omnia" i "Amor omnia vincit" haurien de referir-se a "Omnia vincit Amor" i no a l'inrevés, com fa el llistat actualment. En la Wikipedia castellana està més ben resolt en la fitxa, però en el llistat de locucions, curiosament, no hi surt: http://es.wikipedia.org/wiki/El_amor_todo_lo_vence

Una rèplica d'aquesta expressió va tenir molt d'èxit aplicada a contextos educatius i mercantils, substituint Amor per Labor: "Labor omnia vincit". Fins al punt de convertir-se en lema d'editorials, escoles i comerços. Ignoro si també té origen directament del llatí, però suggereixo que se li dediqués un apartat a la llista de locucions i fins i tot com a fitxa pròpia.

I encara afegiria que, posats a triar corrupcions, jo descartaria la d'"Amor vincit omnia", perquè un romà autèntic, quan no parlava en vers, segurament deia "Amor omnia vincit", però no "Amor vincit omnia". En aquest sentit, l'altra sentència (Labor omnia vincit) queda molt més versemblant.

Locució: Post data

A veure. Post data (si és llatí genuí, que ho dubto) no es tradueix per "després de la data" (valor temporal absurd) sinó "Després de les dades" (acusatiu plural neutre de datum = dada, que no data). En propietat, la locució llatina és "Post scriptum" que apareix més avall, mal traduïda per cert. Jo no ho tractaria com una locució llatina pròpiament dita, sinó com una derivació a llengües romàniques i ho posaria com a un matís de Post scriptum (tot ben polit). O sigui: Títol: Post scriptum (i les adaptacions Post data, o Postdata, o Posdata). Descripció: "Després de l'escrit, Després de les dades"; nota que s'afegeix al final d'una carta o document, després de la signatura.

Si es vol una crida a Post data, doncs molt bé. I si es vol significar que Post data vol dir "Després de la data", també molt bé, però aleshores ja no és una locució llatina, sinó un híbrid llatí/català (o llatí/castellà si admetem com a usual el cultisme "Data" per "Fecha").

(A posteriori també he vist que Postdata té fitxa pròpia a Viquipèdia. Està molt més ben plantejada que al llistat, però per al meu gust, cau també en la confusió de prendre "data" (llatí = dades) per "data" (castellà = fecha), cosa que ja he dit que és contradictori amb considerar-ho una locució llatina. Més avall es refereix a dades i tot queda més clar. http://ca.wikipedia.org/wiki/Postdata)

Primum vivere, deinde philosophari

En aquest cas, reconec que no tinc informació suficient, però em sobten dues coses: 1.- que s'atribueixi a Hobbes. Si és una locució llatina, hauria de ser més antiga i sense la maleïda transcripció fonètica de la f a ph dels anglosaxons. Una altra cosa és que Hobbes utilitzés encara el llatí per a desenvolupar la seva filosofia o que el manipulés anglofilitzant-lo. Però aleshores seria una locucció de Hobbes, no una locució llatina. Però en aquest aspecte és admisible la màniga ampla, em sembla.

2.- La segona cosa és que jo sempre havia llegit la frase com a Primum vivere, postea filosofare. Entre el postea i el deinde no hi tinc cap problema, però em surgeix el dubte sobre si no hi hauria una antiga i genuïna sentència llatina que Hobbes agafés pel seu compte, la destrossés i la fés famosa. I també podria ser a l'inrevés, que d'una frase genuïna de Hobbes, en llatí tardà, se n'hagués fet una adaptació més romanesca. Les pistes són les ph i la i de philosophari (forma passiva de l'infinitiu), no aptes per a un llatí acadèmic nostrat. Insisteixo que no tinc prou informació i això no ho dic com a proposta, sinó com a inici de discussió per si algú en sap més bé la història.

Locució: Pro indiviso

Aquí hi ha una confusió important. Pro indiviso no té res a veure amb la mort ni amb les herències sense testament (seria Ab intestato) o sense partició, sinó que respon a la situació d'una propietat que pertany simultàniament a dos o més propietaris de forma que és de tots alhora, sense que es pugui fer a troços físics, sinó només com a atribució matemàtica de la quota de cadascú. La traducció usual és "pro indivís", "per indivís", "en parts indivises", "per indivisa part" i, en documents fiscals o més especialitzats: "en condomini", que seria al meu entendre la traducció més exacta.

Habitualment s'aplica a la compra d'una finca per evitar que els problemes o la decisió d'algun dels nous propietaris la fragmentés a l'hora de vendre. O la venen tots alhora (i es reparteixen els diners resultants segons la quota de cadascú), o no la poden vendre. Igualment, no és executable en cas d'embargament parcial. Només si s'embarga tota sencera o si l'adjudicatari es conforma a no poder-ne disposar en exclusiva fins que tothom estigui d'acord amb la venda o en adjudicar-li sencera mitjançant contraprestació. La definició que apareix actualment, segurament vol referir-se a la situació que es genera quan diversos hereus reben un bé físicament indivisible (i no perquè l'herència no estigui partida o perquè no hi hagi testament, ja que aquesta situació es genera amb molta freqüència en herències perfectament testades i repartides). Els adjudicataris poden optar per intercanviar-se les quotes i cadascú obté la plena propietat del bé que s'adjudica, o bé mantenir el condomini per disoldre'l en una millor ocasió. Si no hi ha usufructuari preferent, tots els propietaris "pro indiviso" poden fer ús d'aquell bé mitjançant els acords que garanteixin la quota de cadascú. Poden vendre's entre ells les quotes respectives, i les poden vendre a tercers respectant el dret de retracte. Però en cap cas no el poden vendre íntegrament si no hi ha acord entre tots o bé per decisió judicial a instància de la majoria.

A part d'això, no és establit, sinó establert. Ho canvio mentre es discuteix tot el paràgraf--Francesc.Fabre (disc.) 22:23, 20 oct 2009 (CEST)

Locució: Quod natura non dat; reddere cura potest

No és punt i coma. Coma, o res. Ho canvio per coma--Francesc.Fabre (disc.) 22:23, 20 oct 2009 (CEST)

Locució: Quod natura non dat, Salmantica non praestat.

També: Quod natura non dat, Salamantica non praestat (més sonor i d'una mètrica més acurada).

Locució: Requiescat in pacem.

Pròpiament: Requiescat in pace (ablatiu; in + acusatiu indica "en direcció a", mentre que in + ablatiu indica ubicació o estat)

Locució: Rosa de spinis floret "(També) una rosa floreix ..."

Què hi fa el "També"? A la meva manera de veure-ho, trenca tota la gràcia de la frase. I no cal l'article indefinit. La rosa floreix... em sembla molt més adequat. Si jo fos un poeta, traduiria: "De ses espines floreix la rosa"

Locució: Sic "Així". També s'usa entre parèntesis per expressar distància entre l'autor del text i el contingut una cita literal

La descripció queda confusa i no expresa prou la literalitat que vol remarcar l'expressió. Suggeriment de correcció: "Així". Usat entre parèntesis vol indicar la literalitat d'una citació, creant distància entre l'autor del document i el contingut o la correcció del text literal que se cita. "Tal qual".

(A posteriori he comprovat que SIC té fitxa pròpia, escrita convenientment: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sic)

Locució: Statu quo "En l'estat en què"; en diplomàcia fa referència a l'estat de coses anterior a un conflicte bèl·lic.

Per què limitar-ho a la diplomàcia? És una expressió molt utilitzada en ciències socials, economia, assaig, periodisme, etc., on indica una situació de fet determinada, enquistada, que es dóna per fàctica encara que no sigui adequada o justa, amb independència de qualsevol conflicte bèl·lic, que també.

(A posteriori he comprovat que STATU QUO té fitxa pròpia. Més ben explicada però també massa limitada als conflicetes bèl·lics. Amb faltes d'ortografia i sintaxi, dit sigui de pas: http://ca.wikipedia.org/wiki/Statu_quo)

Locució: Sui generis "Del seu gènere"; es diu d'una persona de caràcter especial.

D'una persona... i de qualsevol cosa, argument o situació que no s'adapti als patrons habituals, "agafat pels pèls", que "va a la seva".

(A posteriori he vist que tenia fitxa pròpia, on desenvolupa un panorama més complet: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sui_generis És interessant el matís lleugerament negatiu que hi afegeix i que jo no havia tingut en compte)

Locució: Sursum corda "Amunt els cors"; formula litúrgica amb què es donen ànims als fidels. ("Fórmula" amb accent, sobre tot). Poso l'accent mentre es discuteix tot el paràgraf--Francesc.Fabre (disc.) 22:41, 20 oct 2009 (CEST)

Pel fet que en la litúrgia cristiana l'oficiant pronuncia aquesta frase moments abans del punt culminant de la missa (per activar els endormiscats, potser?), sovint s'empra en sentit irònic, substantivat, allunyat completament del sentit literal i precedit pel verb "ésser": "És el sursum corda", referint-se a l'excel·lència exagerada d'algú o alguna cosa en un àmbit concret. El català té expressions equivalents, com "És l'hòstia" (exactament en el mateix context), "És el summum", "És una gran patum", molt fàcils d'entendre encara que no tinguin res a veure amb el significat del terme utilitzat. I encara que aquí no sigui el lloc, però per entendre'ns, l'equivalència en castellà seria, a més a més de les esmentades: "Es el no va más", "Es el colmo" expressió que, ben incorrectament, també fem servir els catalanoparlants.

Donada l'amplitud de cabuda de locucions en la llista, em sembla que també s'hi podria afegir "Summum" = el màxim, que podeu trobar en una gran profusió de textos, fins i tot dins de Viquipèdia (amb accent i sense accent): http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ACerca&search=summum&go=V%C3%A9s-hi

I exactament el mateix pel que fa a "Culmen" = el comble, d'allò més: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ACerca&search=culmen&go=V%C3%A9s-hi

Locució: Tabula rasa "Llençol en blanc", expressió usada pels defensors del coneixement extret de l'experiència, que afirmen que la persona neix amb la ment en blanc.

Traducció i descripció arriscades i molt limitatives. Els estudiants romans, i qualsevol escrivà que preparés un esborrany o necessités més espai on encabir els textos nous, esborraven la tauleta de cera, on havient marcat els solcs amb l'estilet a l'escriure, tot allisant i aplanant la cera amb una espàtula. D'aquesta manera, la "tabula" quedava "rasa", talment com ara "buidaríem el disc dur o el pen-drive". Llençol, per més blanc que sigui, queda completament fora de context. Em valdria més actualitzar la metàfora i parlar de "Pissarra en blanc" o, si m'apureu, "Tela en blanc".

Per això, limitar l'explicació a un determinat corrent filosòfic no fa justícia a la universalitat d'ús d'aquesta expressió, que es fa servir a tort i a dret en el simple sentit de "començar de zero" quan algun procés ha seguit un camí poc productiu o quan convé oblidar fets i situacions que no tenen tanta importància com semblava i impedeixen tirar endavant mirant al futur. "Fer tabula rasa" és una forma habitual de substantivar la locució llatina, exactament igual que "Fer net".

(Comentari a posteriori: És particularment curiós que a Wikipedia/Viquipèdia (en català) la fitxa Tabula rasa ho explica molt més bé, com si els orígens o autors fossin diferents: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tabula_rasa. )

Locució; Transfert Literalment "traspassa" o "transfereix". Traspàs d'un jugador a un altre equip.

No veig per on es pot defensar que "transfert" vingui del llatí. Tampoc és que ho negui, però íncloure "transfert" o "transfer" en una llista de locucions llatines requeriria una mica més de documentació i excloure que provingui d'altres idiomes. El problema el veig que la forma "transfert" del verb "transferre" correspon a la tercera persona singular del present d'indicatiu, mentre que la lògica demanaria un imperatiu singular ("transfer"), o un subjuntiu present 2a. persona ("transferas", "transferatis") o un subjuntiu passiu singular present 3a. persona ("transferatur"). Com que en la traducció proposada indicatiu present i imperatiu coincideixen si se simplifica el complement (ell el traspassa / traspassa'l) la cosa ja queda bé. Però és una conclusió agafada pels pèls (sui generis, per adaptar-me a la locució comentada més amunt).Per altra banda, no és un terme exclusiu dels esports professionals, sinó que val també per a sectors completament allunyats d'aquesta activitat, com les arts gràfiques, la índústria, l'electrònica... entre altres.

Locució: Tu quoque, fili mi "Tu també, fill meu"; traducció al llatí de les paraules en grec que, segons algunes fonts, va dir Juli Cèsar al seu assassí Brutus

Juli César, el gran emperador de Roma, parlava en grec? Sempre se n'aprenen de noves. Atès que no sembla que la frase provingui dels escriptors clàssics --llatins o grecs--, sinó que és relativament recent, suggereixo evitar les incertes referències a l'idioma originari. Per altra banda, el Tu quoque deixa molt clar que el presumpte assassinat va ser col·lectiu. I per això cal evitar la frase "al seu assassí Brutus". I, per acabar, fili mi és vocatiu. L'expressivitat de la frase vocativa (exclamativa) en llatí demana una admiració en la traducció (o un interrogant, per als més moderats). Per això, la proposta de modificació és la següent:

Tu quoque, fili mi "Tu també, fill meu!" Darreres paraules que, segons algunes fonts, Juli César va adreçar al seu fill Brutus quan el va descobrir entre els que l'estaven apunyalant.

Locució: Varium et mutabile semper femina "La dona és quelcom variant i canviant"; vers de l'Eneida de Virgili.

Encara que no sigui llatina, ve com anell al dit la locució "La donna è mobile" verdiniana.

Locució: Velis nolis

Em permeto la llibertat d'afegir a la llista aquesta locució, que es tradueix "Vulguis o no vulguis", "De grat o per força" "Tant sí com no". I ja que hi estem posats, per què no "Plus minusve" = més o menys?

He arribat al final de la llista. Un repàs més meticulós de cada locució em portaria a fer moltes més correccions i propostes. Però, inexpert com sóc en aquesta enciclopèdia compartida, tinc la por i l'escrúpol d'haver-me passat i molt. Per tant, deixaré reposar l'assumpte fins que vegi que la meva col·laboració és benvinguda i que la feinada que m'ha portat esdevé útil a la comunitat.

No cal dir que la majoria de modificacions o propostes són vàlides per a l'edició en castellà de Viquipèdia i, amb les degudes adaptacions i a través d'un repàs diferent, per a l'edició pròpia en aquella llengua i --per què no-- en altres llengües per més allunyades que estiguin del meu coneixement. Però això ja em desborda, en aquest moment, i, en tot cas, si algun dia estic d'humor, ja ho faria més endavant.

--Francesc.Fabre (disc.) 18:02, 7 oct 2009 (CEST)Francesc.Fabre

Es un article sui generis

L'article ha de quedar, no veig cap necessitat de moure'l a qualsevol altre projecte. Que s'ha de millorar, segur. Però moure, no.--Flamenc (disc.) 23:50, 21 nov 2012 (CET)

@Mcapdevila:@Bestiasonica: i @Flamenc: Informo que importo la llista a Viquidites sense esborrar-les d'aquesta pàgina. Suposo que amb això no hi han problemes, sinó, parlem-ho. --Unapersona (Sóc tot orelles!) 17:47, 28 ago 2014 (CEST)

@Unapersona: continuo pensant que l'article dista molt de tenir un caràcter enciclopèdic. Tanmateix si s'ha exportat a Viquidites caldria enllaçar-ho amb {{Projectes germans}}. Bestiasonica: enraonem? 08:26, 30 ago 2014 (CEST)

Locució:coitus interruptus

Què vol dir "pof finale"? És catalana aquesta expressió?--Dafne07 (disc.) 22:14, 16 oct 2015 (CEST)