Vés al contingut

Discussió:Màgdol

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

M[à]gdol

[modifica]

@Joan Gené, Motxo98: Aquest topònim té dues formes en grec: Μάγδολον i Μάγδωλος. Ara bé, tant en un cas com en l'altre, sembla que en llatí dona una o breu: Magdŏlum i Magdŏlus. Per tant, en principi, Màgdol (jo prescindiria de la terminació -on/-um per mantenir la uniformitat amb la Bíblia, on es diu Migdol). Ara bé, el difunt Manuel Balasch, a la seva traducció, en diu Magdol, és a dir, en fa una paraula aguda. Com ho resolem?

Aprofito l'avinentesa per preguntar-vos el vostre parer sobre un altre topònim del qual no tenim article: Κάδυτις/Cadytis (possiblement Gaza, Qadeix o Jerusalem). Balasch en diu Caditis, mentre que Joaquim Gestí en diu Càditis. No he trobat cap font que em permeti discernir entre les dues opcions, i no surt al Pauly-Wissowa. Sé que Balasch no gaudeix de gaire bona fama (tot i que mai no he sentit les raons d'aquesta reputació, potser vosaltres me les podeu explicar), però aquest motiu, per si sol, és suficient per preferir la forma que proposa Gestí? —Leptictidium (digui) 19:08, 30 abr 2024 (CEST)[respon]

Sobre Μάγδολον i Μάγδωλος: ho miraré més tard al DGC, etc. Després us en dic quelcom.
Sobre Κάδυτις/Cadytis: segons he pogut trobar és -ȳ-. Per tant. seria Caditis. De tota manera, ho miraré també al DGC, etc., vejam si hi ha sort.
P.S: Un consell de recerca, si m'ho permeteu. Quan dubteu, cerqueu en llatí i en grec el mot indicant vosaltres la quantitat vocàlica. En el cas de Caditis, he cercat "Cady̆tis" i després "Cadȳtis", i sols la darrera m'ha donat resultats. No m'ha calgut cercar-ho en grec. Motxo98 (disc.) 19:18, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Per cert, @Leptictidium, trobe que t'has confós. En Joaquim Gestí (FBM, 2012) fa servir la forma plana, així com en Rubén J. Montañés (La Magrana/Penguin, 2022). Motxo98 (disc.) 19:26, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Potser en Gestí va vacil·lar? Recorde que l'edició de la Bernat Metge són vora deu volums, no és impossible. Però al darrer volum hi posa Caditis, això segur. Motxo98 (disc.) 19:29, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Abans de mirar al DGC, si existeix una forma en grec Μαγδωλός, per bé que en llatí siga Magdolus amb o breu, tant la forma Magdol com Màgdol em semblen justificades i idònies. Si el DGC ens dóna una forma, en tot cas seria la principal, però no trobe que per això s'haja de bandejar la resta de formes. Motxo98 (disc.) 19:44, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Sí, sembla que en Gestí va vacil·lar. A Heròdot 3.5 diu Càditis. Gràcies pel consell de recerca, no sabia que Google distingeix aquests matisos en grec i llatí (en català, per exemple, si cerques València, els primers deu resultats són de Valencia en castellà).—Leptictidium (digui) 21:19, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Teòricament, si cerques el que siga entre cometes, discrimina els caràcters al que escrius exactament. Motxo98 (disc.) 21:54, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Sí, això ja ho sé, i prou que ho faig servir, però no sempre funciona amb caràcters molt similars. Ara mateix acabo de provar això de València i em continuen sortint tot de resultats en castellà. En fi, esperem que aviat ho resolguin per al català com sembla que ho han resolt per al grec i el llatí.—Leptictidium (digui) 22:44, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
El DGC diu Μάγδωλος i Magdolos, únicament. Motxo98 (disc.) 21:59, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Vaja. En aquest cas, proposaria que fem una excepció al criteri de donar primacia a la forma del DGC 1) per no allunyar-nos excessivament del Migdol de la Bíblia en català 2) perquè, al cap i a la fi, no és un topònim grec, sinó un topònim semític hel·lenitzat i, per tant, val la pena triar la forma que sigui més pròxima a l'original. Per descomptat, això no impediria citar la proposta del DGC a la intro.—Leptictidium (digui) 22:44, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Deixa'm que mire una adquisició recent que he aconseguit sobre traduccions de noms propis de la Bíblia. Motxo98 (disc.) 23:11, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
Res, no he trobat res d'ajuda a La transcripció al català dels noms propis bíblics grafiats en grec: l'accent (Joan Alberich i Mariné; Pere Casanellas i Bassols). Motxo98 (disc.) 23:15, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
D'acord amb la solució Màgdol com a principal, per ser del llatí i la més recentment usada en una traducció (Història d'Heròdot, 2022). Les formes alternatives Magdol i Magdolos, hi han de ser, amb referència i nota si s'escau, com a secundàries. Motxo98 (disc.) 23:17, 30 abr 2024 (CEST)[respon]
D'acord. He reanomenat l'article, si disposes de les fonts que esmentes, et prego que les hi afegeixis.—Leptictidium (digui) 09:21, 1 maig 2024 (CEST)[respon]
D'acord amb la conclusió. Fixau-vos que tots els diccionaris de llatí donen com a única citació Àlcim Ecdidi Avit, en el que he pogut comprovar que, efectivament, és poesia (i, per tant, serveix per determinar la quantitat vocàlica); però, si la forma amb o breu en llatí es recolza en un sol autor, no crec que aquesta forma puga servir per deslegitimar la forma amb o llarga (i menys amb l'autoritat d'un bisbe del segle VI, amb perdó). Però, en qualsevol cas, d'acord amb la conclusió.--Joan Gené (disc.) 10:40, 1 maig 2024 (CEST)[respon]
Afegiré les variants amb referències al vespre. Motxo98 (disc.) 11:59, 3 maig 2024 (CEST)[respon]