Discussió:Mallorca

Açò que vé a continuació és informació que hi havia a Gibraltar (supose que per error) i que conta alguna coseta de la guerra de successió i després les repercusions i un poc d'història moderna de Mallorca.--Arnadí 14:51 21 gen, 2005 (UTC)

La Guerra de Successió i la pèrdua de les llibertats nacionals

El 1700, Carles II mor sense descendència i comença la Guerra de Successió entre tres candidats: Josep Ferran de Baviera, l´arxiduc Carles d´Àustria i Felip d´Anjou. La mort del primer candidat en 1699 deixa la lluita entre els altres dos candidats a la Corona Hispànica, Felip d'Anjou nét de Lluís XIV de França i l'arxiduc Carles, fill de l'emperador d'Àustria. La Corona d'Aragó va donar suport a l'arxiduc Carles ja que recelaven del centralisme borbònic francès que volia imposar Felip V i que anava en contra de la tradició confederal dels regnes de la Corona d'Aragó, que mantenien des de l'edat mitjana les seves pròpies institucions d'autogovern. Mallorca també es posà a favor de l'arxiduc i contribuí amb homes i diners a la causa austracista. Però l'any 1713 les diferents potències en conflicte signaren el Tractat d'Utrecht, on es reconeixia a Felip V com a rei d'Espanya. Mallorca resistirà fins i tot després de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes castellanes i no és fins el 1715 quan les darreres tropes lleials a l'arxiduc es rendiren a la Ciutat de Mallorca.

La derrota dugué amb ella els decrets de Nova Planta, que suposarien la pèrdua de les institucions pròpies de l'illa i de la seva autonomia i el començament del centralisme d'arrels castellanes, que imposaren la seva cultura i les institucions. És la desaparició del Regne de Mallorca. El govern es centralitzà en la figura del capità general, màxima autoritat política i militar que representava al rei a les províncies. La Reial Audiència, presidida pel capità general, era el màxim òrgan polític i nomenava els regidors del nous ajuntaments. Ciutat de Mallorca perd el seu nom i passa a denominar-se Palma i els regidors seran nomenats a proposta del rei. L'Administració es castellanitzà ràpidament pels nous funcionaris forasters i la llengua castellana esdevé obligatòria en l'ensenyament, l'Administració i documents oficials, començant d'aquesta manera la seva introducció en el país.

Durant el segle XVIII l'agricultura continuarà essent el sector principal de l'economia de Mallorca, basada en els dos cultius tradicionals: els cereals al pla i les oliveres a la serra. Però ja en aquest segle podem començar a veure canvis. Es van consolidant diferents classes socials dins la pagesia. Per una banda els pagesos benestants arrendataris, que llogaven les possessions de la noblesa terratinent, amb la qual cosa es varen fer amb el control directe de les terres que explotaven mitjançant mà d'obra assalariada, els jornalers. Per una altra banda hi havia els petits propietaris, que disposaven d'una petita o mitjana propietat que en moltes ocasions no els permetia abastir les seves famílies pel que també s'havien de llogar com a jornalers. I per últim, en el darrer escaló, hi havia els jornalers sense terres, que depenien totalment dels salaris, pel que la seva explotació era gran per part dels propietaris.

Un altre canvi és l'expansió i diversificació de nous cultius, que es destinaran a la comercialització, amb la qual cosa el petit pagès entra en contacte directe amb el mercat i disposarà de capital que podrà invertir en la terra per fer-la més productiva.

En el sector secundari també es produeixen canvis. Els mercaders de Ciutat defugen el control rígid dels gremis, ja en crisi, mitjançant el treball a temps parcial per part dels pagesos de la Part Forana. Aquesta indústria rural, que es desenvolupa a la segona meitat de segle, es basava en el tèxtil i era un complement de les tasques agrícoles.

La Il·lustració tingué el seu màxim exponent en la "Sociedad Económica Mallorquina de Amigos del País" que, des de les classes privilegiades, intentà generar canvis per tal de treure Mallorca del seu endarreriment i fomentar la indústria, el comerç i l'agricultura, però la seva labor va ésser més teòrica que real.

Redacció defectuosa

A la secció "Els musulmans", hi ha la frase "Vers el 1087 l'illa es va fer independent durant els quals va patir el devastador atac català i pisà". No veig pas com corregir-la.--Astrubi (disc.) 01:29, 21 jul 2011 (CEST)

Corona d'Aragó

A la secció "Jaume I", en el seu dia es va modificar "corona d'Aragó" per "corona Catalana-aragonesa". Crec que l'expressió històrica correcta és "Corona d'Aragó". (Tenim el regne d'Aragó, que es correspondria amb l'Aragó actual; els comtats catalans, que es correspondria amb la Catalunya actual; i la Corona d'Aragó, que és la unió de totes dues entitats.)--Astrubi (disc.) 01:56, 21 jul 2011 (CEST)

De moment és correcte dir "Corona d'Aragó", ja que no se sap amb certesa si també s'anomenava "Corona Catalanoaragonesa". A mi em sembla més aviat que aquesta última és una invenció nostra, però, vaja, no ho puc afirmar. Ah, i amb Jaume I els comtats catalans desapareixen. És a dir, l'administració està regida per comtats, però el país jo no es diu d'aquesta manera, és el Principat de Catalunya allò. --Bcnart (disc.) 20:51, 29 des 2012 (CET)

Mitologia quotidiana

He trobat força similituds entre la mitologia mallorquina (sobretot els "dimonis boiets") i les criatures de la mitologia japonesa. No sé si això es podria enllaçar d'alguna manera, amb un article que hi fes referència, o no sé pas com. O potser la Viquipèdia no és el lloc per indicar aquestes relacions.--Astrubi (disc.) 02:11, 21 jul 2011 (CEST)

Si hi ha referències que verifiquin això que dius, endavant. Si no, no ho posis: seria un treball inèdit. Pau Cabot · Discussió 10:27, 21 jul 2011 (CEST)

Nacionalisme a dojo

Aquest article està farcit de manipulacions, en primer lloc a l'illa de Mallorca segons l'Estatut de les Illes Balears es parla tant català com castellà; d'altra banda el mapa de localització hauria de ser el de la Comunitat Autònoma, perquè el dels Països és massa casolà i si visita l'article un extranger no s'assabentarà. —el comentari anterior sense signar és fet per 83.49.240.159 (disc. • contr.) 19:11, 2 jul 2013 (CEST)

Algun lloc de l'article diu que només es parla català? Quant al mapa dels Països Catalans, això és la Viquipèdia en català i se suposa que aquest article el llegiran catalanoparlants i no pas «estrangers», no? --Davidpar (disc.) 19:23, 2 jul 2013 (CEST)

Doncs posa't les ulleres perquè no sóc l'únic que parla de nacionalisme, només cal que miris altres discussions. I responent a la teva qüestió, no es diu que es parli castellà, la qual cosa és molt pitjor. —el comentari anterior sense signar és fet per 83.49.240.159 (disc. • contr.) 19:44, 2 jul 2013 (CEST)

Ni tampoc es diu que es parli català. Perquè no t'animes a afegir-ho? :-) --Davidpar (disc.) 19:46, 2 jul 2013 (CEST)

I llavors, què hi pinta aquí un mapa dels PPCC? —el comentari anterior sense signar és fet per 83.49.240.159 (disc. • contr.) 19:54, 2 jul 2013 (CEST)

Es nota que tu no has estudiat català. La llengua fa referència a la autòctona, no a les oficials. Segon, surten els territoris de parla catalana. Creus que un estranger vindrà a la versió catalana a informar-se? Ah, i fóra bo que t'identifiquessis. --Bcnart (disc.) 22:27, 2 jul 2013 (CEST)

T'equivoques, jo sí que he estudiat català, la qual cosa no vol dir que hagi estudiat una història manipulada com tu o d'altres editors d'aquí amunt, quan dieu quelcom així com que Mallorca va perdre les seves llibertats nacionals... o que potser us referíeu a Catalunya? —el comentari anterior sense signar és fet per 83.49.240.159 (disc. • contr.) 02:01, 3 jul 2013 (CEST)

En fi, no crec que aquest sigui un lloc per perdre el temps amb vós. Si actuessis amb menys impulsos i parlant amb la gent d'aquí potser series més ben rebut. --Bcnart (disc.) 10:59, 3 jul 2013 (CEST)

No sabeu ni tan sols dissimul·lar: tractes de semblar de Mallorca però la teva signatura és Bcnart (Barcelona+art).

En cap moment he dit que sigui de Mallorca. Fi. --Bcnart (disc.) 23:59, 16 jul 2013 (CEST)

I el teu català tan mallorquí?... —el comentari anterior sense signar és fet per 83.60.114.19 (disc. • contr.) 01:36, 17 jul 2013 (CEST)