Discussió:Masada

Com s'ha d'escriure?

Dins Enciclopèdia Catalana no hi ha l'entrada Masada/Massada, però hi ha tres altres entrades on s'esmenta aquesta fortalesa, amb la grafia Massada. Algun expert hauria d'esbrinar què és el més correcte. --Txebixev (disc.) 23:31, 8 gen 2012 (CET)

Massada, sens dubte. Aquest nom, en totes les llengües modernes, ve del grec Μασάδα o del llatí Masada (Estrabó, Plini el Vell, Flavi Josep) ja que no se'n troba esment en textos antics en hebreu o arameu. Ara bé, en català hem de conservar la pronunciació de la essa sorda, per això hem d'escriure (el que fa la GEC) Massada amb dues esses. Tretx (disc.) 23:48, 5 set 2013 (CEST)

El nom correcte és Masada, justament perquè prové del grec Μασάδα o del llatí Masada. El català distingeix la S o SS del grec i del llatí, com fan la majoria de llengües europees, i per tant no posa SS quan en grec o en llatí és S. Mireu com és en la resta de llengües que també distingeixen S i SS, com l'anglès, l'italià, el francès, etc. Sisplau, corregiu-ho.--Sgiralt (disc.) 18:02, 17 abr 2015 (CEST)

@Enric, Jaumeortola, Leptictidium: per demanar parer o per si hi voleu intervenir.--Pere prlpz (disc.) 10:24, 22 abr 2015 (CEST)

Ara bé, de moment "Massada" té referències a una font fiable i "Masada" no.--Pere prlpz (disc.) 10:27, 22 abr 2015 (CEST)

Sembla que la pronunciació es decanta més per la essa sorda que la sonora en les llengües que fan aquesta distinció: Massada en francès i portuguès, o en italià (tot i que aquí hi ha vacil·lacions). --Enric (discussió) 12:15, 22 abr 2015 (CEST)

Bon dia. Segons els criteris de l'Associació Catalana de Neohel·lenistes, hauria de ser «Masada», com diu en @Sgiralt:. @Pere prlpz:: La manera de fer que hem seguit fins ara a la Viquipèdia ha sigut elegir un sol sistema de transcripció referenciat i aplicar-lo en tots els casos, independentment de si un cas en particular té referències d'una transcripció diferent. Això es fa per garantir la coherència de les transcripcions. —Leptictidium (digui, digui) 12:56, 22 abr 2015 (CEST)

@Leptictidium: D'acord en general, tot i que en alguns casos hi ha una forma amb tradició que no correspon a la transcripció, o si més no, no correspon a aquesta transcripció, com passa amb Pitàgores o, en un altre camp, amb Demis Roussos, i per això sí que serveix buscar referències en català. Ara bé, en aquest cas, en que la referència són unes mencions secundàries a l'Enciclopèdia i no l'entrada de cap article, es pot debatre si la transcripció té més pes, si a l'Enciclopèdia no s'han mirat prou aquesta paraula, o si és que ells fan servir sistemàticament un altre sistema de transcripció que és menys recomanat.

Tot i això, amb els arguments exposats fins ara, crec que les dues formes s'han d'esmentar a l'article.--Pere prlpz (disc.) 14:14, 22 abr 2015 (CEST)

Cert. He consultat la versió catalana de La guerra jueva, que tinc a casa, i també diu «Masada». —Leptictidium (digui, digui) 14:49, 22 abr 2015 (CEST)

Aprofito per fer una observació sobre el comentari de @Tretx:. Tot i que jo, personalment, crec que hauria de conservar-se la s sorda com proposes, el cas és que l'Associació Catalana de Neohel·lenistes diu el contrari.—Leptictidium (digui, digui) 14:53, 22 abr 2015 (CEST)

Tot i que preferiria ajudar a clarificar i no a embolicar la troca, tinc alguns dubtes sobre coses que sembla que estem donant per fetes:

• Els neohel·lenistes són els que estudien el grec modern. Per una paraula del segle I són aplicables els seus criteris?
• Com ha arribat el nom Masada/Massada al català? O sigui, perquè partim del grec i no del llatí, l'arameu o l'hebreu?--Pere prlpz (disc.) 15:17, 22 abr 2015 (CEST)

@Pere prlpz: El que caldria saber és quan va arribar la paraula al català (ho ignoro). Ara bé, que la paraula no ens hagi arribat via el grec o el llatí seria una enorme sorpresa, ja que són les llengües via les quals ens han arribat els topònims clàssics de l'Orient Pròxim.—Leptictidium (digui, digui) 17:04, 22 abr 2015 (CEST)