Discussió:Noves proves de la catalanitat de Colom
@Xavier Dengra: Em sembla un article no admissible. De les tres referències, dues fonts no fiables i una notícia. Recordem, de VP:ADMS, La disponibilitat de fonts secundàries que cobreixen el tema és una bona prova per a l'admissibilitat. Les dues propostes de fusió podrien ser una bona solució. Pau Cabot · Discussió 08:58, 21 abr 2015 (CEST)
- @Paucabot: No puc estar més en desacord amb tu aquest cop. A banda que acabo d'afegir 3 llibres que esmenten l'argument del llibre com una de les obres de referència per a la temàtica que ocupa, com pots comprovar a Google Books hi ha 230 llibres que el referencien. La notícia passi que penja d'un fil (malgrat que corre a càrrec de l'ACN i és la mateixa en diversos diaris), però dius que l'Centre d'Estudis Colombins, l'Institut Nova Història i els articles d'en Jordi Bilbeny no són fiables? No ho entenc. Espero que amb les noves referències quedi demostrada vastament la seva admissibilitat. --Xavi Dengra (MISSATGES) 10:29, 21 abr 2015 (CEST)
- Crec que és un llibre citat i que pot aportar molt a articles com Catalanitat de Cristòfor Colom. Altra cosa és que sigui admissible. Em sembla que el fet és admissible és Roberto Baggio i no Roberto Baggio, Il Sogno Dopo o Guerra Civil a Barcelona i no Barricada. Una història de la Barcelona revolucionària.
- Les webs d'entitats no tenen la mateixa fiabilitat que, per exemple, una enciclopèdia. Com diu a Viquipèdia:Fonts fiables, no sabem si tenen una reputació de revisar la informació i la precisió. Pau Cabot · Discussió 10:39, 21 abr 2015 (CEST)
- No pots comparar els llibres que m'has proposat (la biografia d'un futbolista que no aporta res o un llibre nou esborrat per publi) amb el rerefons que té el d'aquest article, precedent d'una hipòtesi històrica i que no només cita a articles rellevants. Aviam que poden opinar altres usuaris, ja que jo trobo totalment immerescudes les 3 plantilles que té ara mateix. --Xavi Dengra (MISSATGES) 11:04, 21 abr 2015 (CEST)
- Em sap greu que ho vegis així. Sembla que les plantilles siguin un defecte de l'article més que una proposta de millora. Jo propòs la fusió per motius d'admissibilitat i de context. Crec que tant l'article de l'autor com el de la tesi guanyarien amb la poca informació que hi ha en aquest article, quatre paràgrafs breus. Una altra cosa que faria seria eliminar la sobrereferenciació de l'apartat de l'argument. No crec que facin falta cinc referències a aquesta secció. Pots deixar, per exemple, les dues que consideris més significatives. Pau Cabot · Discussió 11:12, 21 abr 2015 (CEST)
- Home, no és que em sàpiga greu, i entenc que pretenen la seva millora, però la plantilla d'admissibilitat vol dir que l'article en sí té un defecte d'existència segons qui l'ha afegit. Evidentment deixaria menys referències, però si dius que li manquen fonts fiables doncs esperem a que algú altre en faci una anàlisi en vistes de les que hi ha ara mateix. --Xavi Dengra (MISSATGES) 11:17, 21 abr 2015 (CEST)
- Per mi té dos problemes: el d'admissibilitat i el de sobrereferenciació per tal d'evitar el primer. Jo miraria de des-sobrereferenciar-lo perquè només en tengui (almanco depèn de qui ho miri) un. Més que res, perquè cinc referències a un paràgraf recorden massa a Viquipèdia:Encobriment de la manca d'admissibilitat#Sobrereferenciació. Pau Cabot · Discussió 11:36, 21 abr 2015 (CEST)
Fet! Elimino notícia i l'article menys adient d'en Bilbeny. La resta poden recordar a un encobriment, però la lectura de les referències posa de manifest que són vàlides. --Xavi Dengra (MISSATGES) 11:43, 21 abr 2015 (CEST)
- Per mi té dos problemes: el d'admissibilitat i el de sobrereferenciació per tal d'evitar el primer. Jo miraria de des-sobrereferenciar-lo perquè només en tengui (almanco depèn de qui ho miri) un. Més que res, perquè cinc referències a un paràgraf recorden massa a Viquipèdia:Encobriment de la manca d'admissibilitat#Sobrereferenciació. Pau Cabot · Discussió 11:36, 21 abr 2015 (CEST)
- Home, no és que em sàpiga greu, i entenc que pretenen la seva millora, però la plantilla d'admissibilitat vol dir que l'article en sí té un defecte d'existència segons qui l'ha afegit. Evidentment deixaria menys referències, però si dius que li manquen fonts fiables doncs esperem a que algú altre en faci una anàlisi en vistes de les que hi ha ara mateix. --Xavi Dengra (MISSATGES) 11:17, 21 abr 2015 (CEST)
- Em sap greu que ho vegis així. Sembla que les plantilles siguin un defecte de l'article més que una proposta de millora. Jo propòs la fusió per motius d'admissibilitat i de context. Crec que tant l'article de l'autor com el de la tesi guanyarien amb la poca informació que hi ha en aquest article, quatre paràgrafs breus. Una altra cosa que faria seria eliminar la sobrereferenciació de l'apartat de l'argument. No crec que facin falta cinc referències a aquesta secció. Pots deixar, per exemple, les dues que consideris més significatives. Pau Cabot · Discussió 11:12, 21 abr 2015 (CEST)
- No pots comparar els llibres que m'has proposat (la biografia d'un futbolista que no aporta res o un llibre nou esborrat per publi) amb el rerefons que té el d'aquest article, precedent d'una hipòtesi històrica i que no només cita a articles rellevants. Aviam que poden opinar altres usuaris, ja que jo trobo totalment immerescudes les 3 plantilles que té ara mateix. --Xavi Dengra (MISSATGES) 11:04, 21 abr 2015 (CEST)
- @KRLS, Vriullop, Coet: Com a moderadors d'antics casos sobre Colom, podeu donar el vostre parer? Gràcies. --Xavi Dengra (MISSATGES) 11:27, 21 abr 2015 (CEST)
- @Paucabot: i @Xavier Dengra: La meva posició és clara: és admissible i no ha de ser fusionat. Per deixar una mica més clara la seva admissibilitat teniu l'anàlisi del llibre (contingut, com va reaccionar la societat,...) en 3 articles de l'historiador Ferran Soldevila i Zubiburu a la Revista de Catalunya el 1928:
- Revista de Catalunya, Volum VIII, gener-juny de 1928, Núm 48 (p. 576-586 disponible online)
- Revista de Catalunya, any V, juliol de 1928, Núm 49 (p. 12-23 disponible online)
- Revista de Catalunya, any V, agost de 1928, Núm 50 (p. 112-122 disponible online).
--KRLS , (disc.) 19:29, 21 abr 2015 (CEST)
- Dues coses. 1. Aquestes fonts són fonts primàries, totes de l'època d'aparició de la publicació. 2. Fins i tot en el cas que l'article sigui admissible, la poca informació que hi ha seria un bon motiu per fusionar-ho a la tesi o, sobretot, a l'autor. Tenir poca informació desperdigada en diversos articles no ajuda als nostres lectors. Ara mateix, a la biografia de l'autor ni tan sols se cita aquest llibre. Pau Cabot · Discussió 19:41, 21 abr 2015 (CEST)
- Podries argumentar perquè creus que és una "font primària" i no una "font secundària? I sumo: "2. Les fonts secundàries són explicacions de segona mà, amb prou distància del subjecte. Es basen en fonts primàries per fer el seu anàlisi o interpretació. Per exemple, són fonts secundàries un llibre sobre història, una ressenya d'una novel·la o un article en una revista analitzant els resultats publicats d'un experiment."--KRLS , (disc.) 19:57, 21 abr 2015 (CEST)
- Ja ho he dit. Són ressenyes escrites a l'època de l'aparició del llibre. I si consideram el llibre admissible, la fusió encara seria una opció desitjable. Pau Cabot · Discussió 20:04, 21 abr 2015 (CEST)
- M'agradaria saber on s'especifica a Viquipèdia:No feu treballs inèdits#Fonts primàries, secundàries i terciàries que tota font que sigui de la mateixa dècada implica obligatòriament que sigui una font primària. A més a més, les ressenyes són citades com exemples de fonts secundàries. Quan aclarim la cobertura significativa, ja es discutirà la idoneïtat de la fusió.--KRLS , (disc.) 20:41, 21 abr 2015 (CEST)
- Ja ho he dit. Són ressenyes escrites a l'època de l'aparició del llibre. I si consideram el llibre admissible, la fusió encara seria una opció desitjable. Pau Cabot · Discussió 20:04, 21 abr 2015 (CEST)
- Podries argumentar perquè creus que és una "font primària" i no una "font secundària? I sumo: "2. Les fonts secundàries són explicacions de segona mà, amb prou distància del subjecte. Es basen en fonts primàries per fer el seu anàlisi o interpretació. Per exemple, són fonts secundàries un llibre sobre història, una ressenya d'una novel·la o un article en una revista analitzant els resultats publicats d'un experiment."--KRLS , (disc.) 19:57, 21 abr 2015 (CEST)
@Paucabot, KRLS: Ja he utilitzat les fonts d'en KRLS i crec que l'assumpte de l'admissibilitat està més que cobert, per altra banda ja no són "quatre paràgrafs breus" i la seva extensió ja no és un argument de pes per a la fusió. Tenint això en compte, descarto les fusions pels motius següents:
- La fusió amb Catalanitat de Cristòfor Colom per context trobo que no és un motiu prou fefaent, ja que l'article per sí sol és capaç de descriure el llibre i el seu argument sense cap necessitat d'entrar en altres pàgines. Poso com a exemple un cas similar: l'L'origen de les espècies és la base del Darwinisme, i no per això estan fusionats.
- La fusió amb Luis Ulloa no compleix encavalcament, i és una obra literària de pes amb prou cobertura (donada ara sí, l'admissibilitat de les referències) com per tenir més que una secció en l'article del seu autor. A més a més, ambdós poden ampliar-se significativament per separat (malgrat que ara per ara jo no contempli ampliar-ne més aquest). --Xavi Dengra (MISSATGES) 15:10, 22 abr 2015 (CEST)