Discussió:Observatori de l'Ebre
Text per a una subsecció sobre la biblioteca.
Bon dia, sóc un empleat de l'Observatori de l'Ebre. Us enviem una proposta de text per a una secció sobre la biblioteca científica de l'Observatori. Per raons de neutralitat no volem modificar l'article nosaltres mateixos.
BIBLIOTECA
Concebuda des dels inicis com un servei imprescindible per poder portar a terme la recerca en el centre durant la preparació de la fundació de l’observatori, quan Cirera va viatjar i visitar observatoris i institucions científiques d'arreu del món, va establir amb totes elles un intercanvi de publicacions. Així es van fonamentar les bases del futur i fructífer intercanvi amb les publicacions, els butlletins i la revista Ibérica que editava l’Observatori de l’Ebre i que va determinar un intercanvi amb més de 600 institucions mundials.
Aquest intercanvi de publicacions es fa regular, en un temps que encara no existien els actuals editors científics, i al llarg de més de cent anys ha estat un puntal molt important en la formació del què avui és el fons documental de la Biblioteca de l'Observatori.
Aquesta biblioteca científica avui conté uns 55.000 volums, constituït per diferents tipus de documents i en diferents suports: monografies, publicacions periòdiques i seriades, informes tècnics, actes de congressos, tesis, butlletins de dades d'observacions, mapes, fotografies i altres.
El fons documental de la Biblioteca de l'Observatori està especialitzat en Ciències de la Terra i l'Espai. Cal destacar-ne el fons de Geofísica i tot el que és la part d'aquesta especialitat que estudia la relació de l'activitat solar i terrestre, temàtica en què ha estat implicada la recerca de l'Observatori.
El seu fons patrimonial és fonamental per a l’estudi de la Història de la Ciència, i en podem destacar, unes 50 obres d’entre els segles XVI i XVIII, i principalment el fons científic dels segles XIX i XX entre els quals hi figura també: el fons de la biblioteca de divulgació científica de la revista ibérica, així com les següents col·leccions especials: el llegat de J. J. Landerer, naturalista, astrònom i geòleg; els llibres tècnics de la biblioteca de Narcís Monturiol;i el fons astrònomic de Lluís Rodés.
Actualment la forma part de la Xarxa de biblioteques de la Universitat Ramon Llull: http://cataleg.url.edu/
Pqs (disc.) 13:45, 3 juny 2016 (CEST)
- Gràcies, Pqs. Podríeu afegir les fonts externes a la vostra biblioteca que verifiquen aquest text? La idea és no afegir a la viquipèdia cap treball inèdit. Pau Cabot · Discussió 11:35, 5 juny 2016 (CEST)