Discussió:Pedagogia Waldorf

--Mzamora2 (discussió) 18:20, 28 març 2009 (CET)

Manca de neutralitat

Les crítiques a aquesta metodologia no estan presents a l'article i es presenta de forma promocional aquest tipus de pedagogia. En la versió en anglès sí que se'n fa ressò. Tenint en compte que és un tema tan delicat com l'educació, s'hauria de ser més rigorós en el contingut ja que no podem oblidar el fet de que el fundador d'aquesta metodologia ho és també de la secta de l'antroposofia, que promou l'esoterisme i la paraciència (com l'homeopatia), així com la seva relació amb el Triodos Bank. Per a més informació es pot llegir per exemple aquest article: http://akonciencia.wordpress.com/2012/12/02/antroposofia-la-secta-y-su-banco-triodos/ —el comentari anterior sense signar és fet per Climens (disc. • contr.) 16:53, 24 oct 2013 (CEST)

D'acord. Pau Cabot · Discussió 06:46, 25 oct 2013 (CEST)

Amb una temàtica com l'educació, màxim rigor. Completament a favor de revisar l'orientació de l'article papapep - Discussió 12:07, 25 oct 2013 (CEST)

• El ataque a la educación y las escuelas Waldorf Article sobre l'educació Waldorf, també del Mauricio-José Schwarz, censurat per Triodos tal i com es pot llegir a La censura de Banca Triodos --DaniBoinc (disc.) 22:10, 7 nov 2013 (CET)

Manca de neutralitat?

No entenc que aquesta pàgina se la qualifiqui amb manca de neutralitat. Segurament es pot redactar millor, i segurament es pot explicar millor, però la neutralitat és explicar que en què consisteix la pedagogia, que es fa en el dia a dia d'una classe, etc. El que no és neutral son les critiques aquí formulades que sí que es basen en opinions personals. Dir que l'antroposofia o la pedagogia Waldorf són una secta és una opinió personal. Si hi ha algun país del món on l'antroposofia o Waldorf estigui en el llistat de sectes, llavors es puntualitza i ja està, però si no és simplement una opinió. Jo puc pensar que el cristianisme és una secta o és esoterisme, però si ho poso a la Viquipèdia no seria més que una opinió, ja que no és considerada com a tal, és una religió i s'ha d'explicar en què consisteix. L'antroposofia és una manera de veure el funcionament de l'ésser humà, i per ser neutral s'ha d'explicar en què consisteix. La pedagogia Waldorf el matéis.

Toni—el comentari anterior sense signar és fet per 94.229.198.2 (disc. • contr.)

Falta de neutralitat.

Estic totalment d'acord amb les crítiques per falta de neutralitat. L'article no fa cap esment als rites esotèrics que es realitzen a diferents moments de l'any a les escoles Waldorfs. Veure Le Monde Diplomatique (juliol 2018) No es fa cap esment a la secta de l'antroposofia, a l'origen de les escoles Waldorf fundades per Rudolf Steiner, un ocultista esotèric que fomenta l'apropiació de sistemes alternatius per portar-los dins l'esfera de l'antroposofia. Així, l'agricultura ecològica es desvia cap a l'antroposofia via l'agricultura biodinàmica. Respecte a la medecina, utilitza la firma Weleda per fer entrar les seves teories paracientífiques per guarir el càncer i altres malalties. Amb les escoles passa el mateix, la pedagogia "alternativa" més propera a les necessitats i a les fases de creixement dels infants es desvia cap a l'antroposofia amb la introducció de rites iniciàtics creats pel mateix Steiner.

Estem de broma?

Si us plau! De quins "ritus esotèrics" parlem? Què són aquestes bajanades?? Algú ha visitat una d'aquestes escoles o llegit literatura bàsica sobre elles (font primària) abans de criticar??

Si hom gosa prendre com a referència aquest pseudo-article nauseabund del Monde Diplomatique (aquesta santa publicació que ens diu el que és correcte de pensar i el que no), en realitat pura propaganda que es fa ressò de la lluita aferrissada que manté el centralisme pedagògic francès contra tota pedagogia que surti de la norma i que tingui una mica massa d'èxit, en aquest cas, i si es pretén ser mínimament objectiu i no solament "anti-waldorf", s'hauria de fer esment igualment almenys d'aquestes dues respostes a l'article: http://anthroposophie.fr/communique-du-3-juillet/ - https://frbihin.blog/2018/07/01/lettre-ouverte-a-jean-baptiste-malet/

Jo aconsellaria més aviat de fer confiança a personalitats i organismes d'una, diguem-ne, "autoritat moral" més important i fiable (segons el meu humil punt de vista) que la d'aquest pamflet vergonyós i dels pocs detractors d'aquesta pedagogia, en general il·lustres desconeguts més morts de por que no pas ben informats. Alguns exemples d'aquests partidaris o simpatitzants: UNESCO, fr:Nancy Huston, fr:Catherine Dolto, fr:Christiane Singer, fr:Michel Cazenave, Tomi Ungerer, fr:Jack Lang, fr:Albert Jacquard, José Vidal-Beneyto, fr:Roger Gicquel, fr:Jean-Marie Pelt, fr:Jacques Salomé...[1] I aquí una llista de gent famosa que confia en aquestes escoles i que semblen tenir prou capacitat intel·lectual per a informar-se abans d'inscriure-hi els fills...[2]

En tot cas, pels qui s'interessen a aquestes coses, és remarcable constatar que ara que aquesta pedagogia està a punt de celebrar el seu primer centenari, rep aquests curiosos atacs provinents de tot arreu... Au, salutacions i visca la llibertat! :-) --Hinio (disc.) 20:38, 6 jul 2018 (CEST)

Posem noms a les coses

Si la pedagocia Waldorf és críticada i si és acusada d'ocultisme i de practicar ritus esotèrics és perquè darrera aquesta pedagogia hi ha Rudolf Steiner. La figura de Steiner no hauria de provocar debat car el seu pensament ha estat llargament estudiat i desglossat pels pensadors contemporanis. Vegi's, per exemple, Michel Onfray, Cosmos, 2015 (segona part, capítol 4 : théorie du fumier spirituel) però també les crítiques d'Heiner Ullrich o de Max Von Laue, nobel de física. Per tant, les escoles que es reclamin d'aquest corrent pseudocientític seran forçosament estigmatitzades (cadascú jutjará si amb raó o no). L'article publicat a "Le Monde Diplomatique" pot estar més o menys treballat i això no es discuteix. Respecte de la línia editorial, no em sembla pas apropiat de fer-hi esment, ens desvia de l'essencial. En canvi, és difícil de dir que l'autor és ĺ'únic crític de la pedagogia Waldorf. La recentment dimitida ministra de Cultura francesa, Françoise Nissen, fundadora de l'escola "Domaine des possibles" de la cual tant es parla a l'article, ha declarat recentment haver acomiadat els professors de l'escola per haver aplicat els principis de l'antroposofia a la seva escola. Potser la ministra també va patir una indigestió davant de les preguntes sobre la seva pretèsa proximitat amb l'antroposofia.

Respecte de l'educació a França, em sembla que se'n poden críticar molts aspectes i segurament es podria millorar molt si s'implantessin mètodes que, sense ser nous perquè són presents i s'apliquen des de fa dècades, són minoritaris dins de l'escola pública francesa. El pédagog francés Célestin Freinet va desenvolupar un mètode que ha donat i segueix donant molt bons resultats dins i fora de l'escola pública francesa. Les experìences d'aquesta pedagogia s'han integrat a poc a poc dins de l'ensenyament públic obligatori i van fen camí. El mateix passa amb la pedagogia de l'italiana Maria Montessori, que rep com Freinet la influència de l'escola nova. Si alguns veuen en les pràctiques de l'escola Waldorf punts de coincidència amb aquests moviments és perquè l'antroposofia no és, en si, una nova praxis sinó una adaptació d'una praxis preexistent a la cual s'hi integren els principis antroposòfics. Potser l'exemple més clar és el de l'agricultura biodinàmica. Aquesta agricultura inventada per Steiner resulta de l'aplicació dels principis de l'agricultura ecològica amb l'afegitó que per fer-la biodinàmica cal enterrar banyes de vaca amb cendres canines i fer-ne infusions per regar els cultius. Naturalment, l'avantatge de l'aplicació de l'antroposofia a l'agricultura és que en aquest camp és inòcua, contràriament al que pot passar en camps com la medecina o l'educació. —el comentari anterior sense signar és fet per Jorubic (disc. • contr.)

Es pot treure l'avís de falta de neutralitat?

Crec que es pot treure l'avís de falta d'objectivitat perquè el gruix de l'explicació 'positiva' de la pedagogia Waldorf, basada en l'antroposofia, es compensa amb les crítiques d'especialistes que la consideren una pedagogia sectària. He afegit una referència recent en aquest sentit, i he posat una frase - resum d'aquestes crítiques en el primer paràgraf. La referència és aquesta:

MARGARITA BARRANCO PSICÒLOGA CLÍNICA EXPERTA EN SECTES I MANIPULACIÓ PSICOLÒGICA: "Com actuen els grups a les escoles? Coneixem mestres de primària, d’ESO i d’altres nivells que han fet formacions amb gent com l’Enric Corbera, que està utilitzant la bioneuroemoció i a qui els col·legis professionals no han validat el seu protocol i les seves teràpies, que les transmeten a les aules. Després hi ha centres que pertanyen a certs grups, com les escoles Waldorf, que segueixen l’antroposofia, i moviments del tipus Opus, que també tenen les seves pròpies escoles. L’Opus es pot considerar una secta? Per definició no encaixa amb el perfil de secta, però pel que fa al funcionament sí que és totalment manipulador des del punt de vista psicològic: hi ha coses que no es poden ensenyar i censures. Amb les escoles Waldorf passa exactament el mateix".

([3]) —el comentari anterior sense signar és fet per Josepvmarin (disc. • contr.) 11:56, 4 març 2021‎

Les crítiques ocupen bastanta part de l'article, de manera que el biaix inicial està compensat, així que estic d'acord en la proposta de Josepvmarin de retirar l'avís --Amortres (disc.) 19:22, 24 maig 2021 (CEST)

D'acord. Pau Cabot · Discussió 19:30, 24 maig 2021 (CEST)