Discussió:Plució
@Joan Gené, Motxo98: Plució, no? —Leptictidium (digui) 10:43, 2 març 2024 (CET)
- Jo entenc que sí, perquè va precedida de vocal i seguida de ι. Però ho hauríem de consultar al DGC, per si de cas. Motxo98 (disc.) 11:36, 2 març 2024 (CET)
- No hi apareix, ni al DLCNP. Però he revisat la norma que he comentat i és com dic. Faltaria saber-ne la declinació, per allò de la terminació. Motxo98 (disc.) 21:02, 3 març 2024 (CET)
- Sobre això de la declinació, un cas semblant és el de Pandrosió/Pandrosiont. Però no n'he trobat enlloc el genitiu. De Plutió tampoc; les dues vegades que Sèneca l'esmenta, surt en nominatiu.—Leptictidium (digui) 20:16, 4 març 2024 (CET)
- Ho investigaré. Però en tal cas, Plució deu ser la millor opció.
- Pel que fa a Πανδροσίων (algunes fonts l'anomenen Πάνδροσος), em decantaria cap a la forma Pandròsion, en tractar-se del nom d'una dona. També valdria Pandros (que és un nom de dona que apareix a la mitologia). Motxo98 (disc.) 21:22, 4 març 2024 (CET)
- El DGC diu Pàndrosos per a Πάνδροσος. Però Pandros és al Pierre Grimal. Entenc que el DGC i Alberich&Ros s'estimen més de mantindre la terminació -os perquè hi ha coincidència amb un topònim. Però vaja, ambdues tenen recorregut i són perfectament vàlides. Motxo98 (disc.) 21:34, 4 març 2024 (CET)
- https://www.trismegistos.org/text/21284 https://books.google.es/books?id=EDD_V2inOykC&pg=PA1339&lpg=PA1339&dq=%22%CE%A0%CE%BB%CE%BF%CF%85%CF%84%CE%AF%CF%89%CE%BD,+%CF%89%CE%BD%CE%BF%CF%82%22&source=bl&ots=w19GutjePW&sig=ACfU3U3xQ4scteHEqkh-VP8dUD-PMIYAew&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi-8p_Vu9uEAxVMwAIHHUcOCpUQ6AF6BAgQEAM#v=onepage&q=%22%CE%A0%CE%BB%CE%BF%CF%85%CF%84%CE%AF%CF%89%CE%BD%2C%20%CF%89%CE%BD%CE%BF%CF%82%22&f=false @Leptictidium Sembla que és Πλουτίων, ωνος; així que: Plució. Motxo98 (disc.) 21:38, 4 març 2024 (CET)
- Per a la matemàtica, com és que proposaries Pandròsion si l'última síl·laba conté una omega i, per tant, és llarga? No seria Pandrosió (si el genitiu és -ωνος) o Pandrosiont (si el genitiu és -ντος)?—Leptictidium (digui) 08:36, 5 març 2024 (CET)
- D'acord pel que fa a Plució; ara actualitzaré la pàgina amb el que en diu el Pauly-Wissowa. Pel que fa a Pandròsion, el Pauly-Wissowa prefereix aquesta forma, però val més discutir-ho allà: després hi expòs les raons.--Joan Gené (disc.) 20:01, 5 març 2024 (CET)
- Com que no en sabem la declinació, mirar d'aplicar una adaptació basada en altre cas que no siga el nominatiu seria arriscat (i dóna resultats força dispars). Jo propose una adaptació feta directament a partir del nominatiu, per a la qual cosa la darrera síl·laba no importa, car sempre mirem la penúltima, independentment del cas a partir del qual fem l'adaptació. Segons açò, de Πανδροσίων, n'ix Pandròsion. Seria una excepció reduïda a aquest cas concret. Val a dir, que un nom femení amb aquestes característiques és força inusual, per no dir únic fins on jo sé; però sí que són més habituals noms femenins que en català resulten en mots plans acabats en -ion. Motxo98 (disc.) 20:15, 5 març 2024 (CET)
- esdrúixols* Motxo98 (disc.) 20:16, 5 març 2024 (CET)
- Per a la matemàtica, com és que proposaries Pandròsion si l'última síl·laba conté una omega i, per tant, és llarga? No seria Pandrosió (si el genitiu és -ωνος) o Pandrosiont (si el genitiu és -ντος)?—Leptictidium (digui) 08:36, 5 març 2024 (CET)
- Sobre això de la declinació, un cas semblant és el de Pandrosió/Pandrosiont. Però no n'he trobat enlloc el genitiu. De Plutió tampoc; les dues vegades que Sèneca l'esmenta, surt en nominatiu.—Leptictidium (digui) 20:16, 4 març 2024 (CET)
- No hi apareix, ni al DLCNP. Però he revisat la norma que he comentat i és com dic. Faltaria saber-ne la declinació, per allò de la terminació. Motxo98 (disc.) 21:02, 3 març 2024 (CET)