Discussió:Sèrica
Noms
[modifica]Bon dia, diversos dubtes:
- Sèrica, oi?
- Gentilici de Sèrica? En alguna obra ho he trobat com a "xinès" simplement, però considere que caldria adaptar-ne la forma Σήρ. Seria "ser" (pl. "sers")?
- Acceptem que l'etimologia és pel mot xinès antic per a "seda", oi?
- "Scythia Extra/Intra Imaum", com les adaptem/traduïm?
Motxo98 (disc.) 12:30, 17 ago 2024 (CEST)
- Bon dia.
- Sí, crec que podem obviar el DGRG quan diu implícitament que la i és llarga. Les altres fonts que he trobat la fan curta.
- D'acord amb ser(s).
- L'acceptem com a etimologia més probable, però compte, que hi ha fonts que ho posen en dubte. Valdria la pena esmentar-ho.
- No em convenceria l'opció cis- / trans-, atès que des del món grecoromà, tant una part d'Escítia com l'altra estan més enllà de l'Ímaus (independentment de si l'identifiquem amb una possible serralada o una altra). Potser simplement Escítia de dins de l'Ímaus i Escítia de fora de l'Ímaus. M'ho hauria de rumiar.—Leptictidium (digueu-me) 15:11, 17 ago 2024 (CEST)
- Jo no tornaré a casa fins demà i en Joan no ha respost encara; tenim temps per a rumiar-ho bé.
- Sobre el darrer punt, havia pensat de traduir-ho per Escítia deçà/dellà l'Ímaus. Motxo98 (disc.) 16:22, 17 ago 2024 (CEST)
- A deçà i dellà els veig el mateix problema que a cis- i trans- (òbviament, vista l'equivalència semàntica). De fet, sospito que és justament per aquest motiu que Ptolemeu parlava de «Σκυθία τῆς ἐντὸς Ἰμάου ὄρους» i «Σκυθία τῆς ἐκτὸς Ἰμάου ὄρους» i no pas de «Υποϊμαονή», «Υπεριμαονή» o alguna cosa similar. Si el Zagros constitueix el límit sud-occidental de l'Ímaus, com diuen diverses fonts, i ets un geògraf alexandrí, aleshores tant una Scythia com l'altra serien l'Escítia de dellà de l'Ímaus, des de la teva perspectiva geogràfica. Així doncs, Ptolemeu no tenia més remei que optar per un descriptor absolut, com dins/fora, i no pas un descriptor relatiu, com deçà/dellà. Ara bé, també és cert que l'abast exacte de l'Ímaus varia molt segons la font a qui li preguntis, des d'interpretacions sensu lato que hi inclouen el Zagros, el Caucas i els Urals fins a interpretacions sensu stricto que el limiten al Pamir, l'Hindu Kush i el Tian Shan, així que de moment no m'aventuro a fer una proposta en ferm.—Leptictidium (digueu-me) 09:27, 18 ago 2024 (CEST)
- D'acord amb Sèrica i els sers; de l'Ímaus aquest, no ho sé pas.--Joan Gené (disc.) 10:00, 18 ago 2024 (CEST)
- Arribat ja a casa, comprove que:
- Diverses obres, entre elles el DGC, recullen el poble del nord de la Xina (o "tàrtars orientals", segons el DLCNP) anomenats "sers" o "sèrics". Pel que fa a l'etimologia, afegiré tota la informació de què dispose i la discussió al respecte, per descomptat.
- No he trobat res sobre com traduir allò d'Escítia Intra/Extra... Continuaré rumiant-ho.
- No trobe tampoc informació d'ús o recol·lecció de Ἴμαος / Imăus, per la qual cosa llance a l'aire una altra qüestió: Ímaos o Ímaus?
- Motxo98 (disc.) 20:47, 18 ago 2024 (CEST)
- Una idea que tinc és deixar-ho en llatí fins que isca una traducció al català de la Bernat Metge o potser de l'Adesiara de la Geografia d'Estrabó o de Claudi Ptolemeu. Motxo98 (disc.) 20:54, 18 ago 2024 (CEST)
- A veure si hi ha sort, fa anys que espero una traducció de la Geografia. Pel que fa a la terminació llatina o grega d'Íma[u]s, en general jo faria servir la grega, però sense proscriure la llatina si convé més en algun context.—Leptictidium (digueu-me) 08:36, 19 ago 2024 (CEST)
- Malauradament, no hi ha obra traduïda al català que l'esmente, aquesta muntanya. Perquè a la Història natural de Plini el Vell sols hi ha traduït fins al llibre segon. Motxo98 (disc.) 09:34, 19 ago 2024 (CEST)
- A veure si hi ha sort, fa anys que espero una traducció de la Geografia. Pel que fa a la terminació llatina o grega d'Íma[u]s, en general jo faria servir la grega, però sense proscriure la llatina si convé més en algun context.—Leptictidium (digueu-me) 08:36, 19 ago 2024 (CEST)
- Una idea que tinc és deixar-ho en llatí fins que isca una traducció al català de la Bernat Metge o potser de l'Adesiara de la Geografia d'Estrabó o de Claudi Ptolemeu. Motxo98 (disc.) 20:54, 18 ago 2024 (CEST)
- Arribat ja a casa, comprove que:
- D'acord amb Sèrica i els sers; de l'Ímaus aquest, no ho sé pas.--Joan Gené (disc.) 10:00, 18 ago 2024 (CEST)
- A deçà i dellà els veig el mateix problema que a cis- i trans- (òbviament, vista l'equivalència semàntica). De fet, sospito que és justament per aquest motiu que Ptolemeu parlava de «Σκυθία τῆς ἐντὸς Ἰμάου ὄρους» i «Σκυθία τῆς ἐκτὸς Ἰμάου ὄρους» i no pas de «Υποϊμαονή», «Υπεριμαονή» o alguna cosa similar. Si el Zagros constitueix el límit sud-occidental de l'Ímaus, com diuen diverses fonts, i ets un geògraf alexandrí, aleshores tant una Scythia com l'altra serien l'Escítia de dellà de l'Ímaus, des de la teva perspectiva geogràfica. Així doncs, Ptolemeu no tenia més remei que optar per un descriptor absolut, com dins/fora, i no pas un descriptor relatiu, com deçà/dellà. Ara bé, també és cert que l'abast exacte de l'Ímaus varia molt segons la font a qui li preguntis, des d'interpretacions sensu lato que hi inclouen el Zagros, el Caucas i els Urals fins a interpretacions sensu stricto que el limiten al Pamir, l'Hindu Kush i el Tian Shan, així que de moment no m'aventuro a fer una proposta en ferm.—Leptictidium (digueu-me) 09:27, 18 ago 2024 (CEST)