Discussió:Simfonia núm. 20 (Weinberg)

Copyvio

@Paucabot Exactament a on? Lohen11 (disc.) 21:19, 18 abr 2023 (CEST)[respon]

Agafant textos a l'atzar pots trobar els trossos plagiats. Almanco n'hi ha a Origen i context i a Anàlisi musical. No hauries de reciclar articles antics amb copyvio. Simplement canviar paraules o eliminar punts i a part no és suficient. Pau Cabot · Discussió 22:43, 18 abr 2023 (CEST)[respon]

Em pots dir exactament a on?--Lohen11 (disc.) 08:20, 19 abr 2023 (CEST)[respon]

Lohen, t'he revisat milers d'articles un per un cercant-te els copyvios sense cap ajuda per part teva (més aviat el contrari). Crec que si els cerques tu a un sol article, tampoc no passarà res. És un article curt i amb una sola font per fer la cerca. Pau Cabot · Discussió 18:10, 19 abr 2023 (CEST)[respon]

@Paucabot: Òbviament he agafat les dades de la referència, però escrit amb el meu estil. Està clar que diu el mateix, però d'una altra manera. Si poses el seu text en un traductor no trobaràs cap frase idèntica. Procuro combinar diverses fonts, però precisament no hi ha cap més referència que parli significativament d'aquesta simfonia a part de la de Fanning. He comparat una traducció automàtica amb l'article i dona [1].--Lohen11 (disc.) 17:43, 20 abr 2023 (CEST)[respon]

Uf. La segona frase referenciada: Following the death of Shostakovich in 1975, Weinberg’s symphonic production went in two distinct but complementary directions. vs Després de la mort del seu amic Xostakóvitx el 1975, la producció simfònica de Weinberg va agafar dos camins diferents però complementaris. Pau Cabot · Discussió 15:00, 21 abr 2023 (CEST)[respon]

I per aquesta frase vols esborrar tot l'article?--Lohen11 (disc.) 15:29, 21 abr 2023 (CEST)[respon]

Per aquesta frase i per la resta de copyvios, ~~haurem d'~~ vàrem esborrar l'article. Pau Cabot · Discussió 15:40, 21 abr 2023 (CEST)[respon]

Déu n'hi do, Pau.--Lohen11 (disc.) 17:25, 21 abr 2023 (CEST)[respon]

No t'entenc gens. Recuperes contingut que va ser esborrat per violació de drets d'autor sense fer-hi els canvis necessaris, sense afegir cap font nova, sense voler comprovar quines parts de l'article tenen copyvio i, sembla, sense voler-ho solucionar. Quines opcions més ens deixes? Pau Cabot · Discussió 10:53, 22 abr 2023 (CEST)[respon]

No m'entens? Tot el que acabes de dir no és veritat. No he recuperat l'article tal qual, l'he recuperat sense deixar un bri de copyvio i t'ho he demostrat. És just al revés, has posat la plantilla sense haver-te'l mirat. No hi ha cap més font que en parli, si no ja l'hauria fet servir.--Lohen11 (disc.) 18:26, 22 abr 2023 (CEST)[respon]

A veure: així per sobre, jo et recomano que facis un cop d'ull a la Wiki en neerlandès, on van pel camí de fer article de totes les simfonies d'aquest compositor: nl:Categorie:Symfonie van Mieczysław Weinberg. Ells certament fan servir aquesta font, però en tenen alguna més.

Uitgave Olympia Compact Discs Ltd.: Vladimir Fedoseyev met het Radiosymfonieorkest, opgenomen tijdens de radio-uitzending van dit werk in 1986.
Boekwerkkje uitgave Naxos: Vladimir Lande met het Sint Petersburg Staats symfonieorkest in een opname uit 2011
Peer Music, muziekuitgeverij

I és clar, la redacció és una altra. Revisa amb el traductor aquest article sobre la simfonia anterior (la 19, nl:Symfonie nr. 19 (Weinberg)) MALLUS (disc.) 22:33, 22 abr 2023 (CEST)[respon]

Gràcies MALLUS, però aquestes fonts no parlen de la 20.--Lohen11 (disc.) 09:09, 23 abr 2023 (CEST)[respon]

Malgrat la peresa que em feia fer això, com que se m'ha acusat de posar l'avís de copyvio sense haver-me mirat l'article, pos aquí totes les frases que són clarament copyvio i que em van fer posar l'avís:


Simfonia núm. 20 (Weinberg)	https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/CHSA5107.pdf
Després de la mort del seu amic Xostakóvitx el 1975, la producció simfònica de Weinberg va agafar dos camins diferents però complementaris. Una d'ells [sic], ja es va anunciar amb la Simfonia coral núm. 11 que va escriure per al centenari de Lenin el 1970, amb el final patriòtic i commemoratiu del realisme socialista. En aquesta categoria s'hi compten la Simfonia núm. 15 ("Crec en aquesta terra") i la "trilogia de guerra" dels núm. 17, 18 i 19. L'altre sentit, representat per les simfonies núm. 12, 13, 14 i 16, era més espiritual, potser reflectint la voluntat de prendre la retòrica i la profunditat de les obres instrumentals de Xostakóvitx.	Following the death of Shostakovich in 1975, Weinberg’s symphonic production went in two distinct but complementary directions. One of these, already heralded by the choral Symphony No. 11, composed for the Lenin centenary in 1970, was at the patriotic/ commemorative end of the Socialist Realist spectrum. In this category are Symphony No. 15 (‘I believe in this earth’) and the ‘war trilogy’ of Nos 17, 18, and 19. The other direction, represented by Symphonies Nos 12, 13, 14, and 16, was more abstract, perhaps reflecting an urge to take the rhetoric and profundity of Shostakovich’s instrumental works [...]
Vladímir Fedosséiev i a l'Orquestra Simfònica de la Ràdio s'havien convertit en els màxims valedors de la sortida orquestral de Weinberg després de la marxa de Kiril Kondraixin cap a Occident el 1978.	It is dedicated to Vladimir Fedoseyev and the Radio Symphony Orchestra, who had become the greatest supporters of Weinberg’s orchestral output following the departure of Kirill Kondrashin for the West in 1978.
L'Adagio inicial ofereix una d'aquelles melodies amb les cordes amb les quals Weinberg ens té acostumats a les seves obres a la dècada de 1980. Així ho va fer en les Simfonies núm. 13 i 14, o a Tres palmeres, per a quartet de veu i corda, sobre un poema de Lermontov. Una segona idea igual de fosca exposada per dos clarinets de forma silenciosa reprodueix la mateixa melodia. Els dos clarinets mantenen una conversa confidencial sobre el fons desolat de la foscor, la nit, el secret, com si intentessin evitar la detecció. Les cordes s'hi afegeixen més tard. Els clarinets tornen per acabar la seva conversa, envoltats d'ombres encara més fosques. El moviment es va adobant amb ornaments inigualables de contrapunt, fins a arribar a un clímax conduït per les trompetes silenciades, com tantes vegades a les simfonies tardanes de Weinberg. La música acaba enfonsant-se en un do subterrani, com el dèbil inici de la simfonia.	The opening Adagio proposes a hushed arch-shaped line that was one of Weinberg’s favoured opening gambits in the 1980s (as in Symphonies Nos 13 and 14, and the Lermontov setting Three Palm Trees for voice and string quartet). This is set off by an equally bleak idea for a pair of clarinets, and later by a meditative quasi-chorale for the strings. The movement gradually acquires festoons of drifting counterpoint, reaching a climax that is marked, as so often in Weinberg’s later symphonies, by muted trumpets. Eventually the music sinks to rest on a subterranean C, which confirms the symphony’s tentative departure point, but seemingly less by a process of musical logic than by the fact that there is simply nowhere further to fall.
El primer scherzo és un exemple d'aquesta forma, amb les seccions repetides, un trio central amb un caràcter popular i agradable i gairebé mahlerià que contrasta amb el costat intransigent i desordenat del mateix scherzo, amb una curta coda.	The first scherzo is virtually a textbook example of the form, complete with repeated sections, a central trio the quizzical, nearMahlerian folksiness of which offsets the gruff bloody-mindedness of the scherzo itself, and a short coda.
El segon scherzo és de tota la simfonia la secció que planteja menys dubtes, amb una potència energètica rítmica que recorda, en les seves pàgines inicials, el començament del segon acte d'El retrat, l'òpera de Weinberg basada en un relat breu de Nikolai Gógol; el seu desenvolupament emfatitzant les harmonies de la tríada en capes politonals, deriva lliurement en el mateix tema. Segons Fanning, «no queda clar si Weinberg va tenir una connexió programàtica amb l'escena del restaurant de l'òpera, on el protagonista celebra la seva recent riquesa tot ordenant pràcticament tot el menú. Però és innegable que el final està impregnat de l'ambient de les últimes escenes de l'òpera, on l'artista entén que va trair la seva vocació i s'enfonsa en la bogeria abans de morir»	[...] second scherzo, the opening pages of which are a direct quotation from the beginning of Act II of Weinberg’s opera The Portrait, based on the short story by Nikolai Gogol, and the further development of which, stressing triadic harmonies in polytonal layers, is freely derived from the same idea. Whether any programmatic association carried over in the composer’s mind from the restaurant scene in the opera, in which the artistprotagonist celebrates his new-found wealth by ordering virtually everything on the menu, is yet another unknown. But it is certainly true that the finale catches the mood of the same opera’s last scenes, in which the artist realises that he has betrayed his calling, and sinks into delirium and eventual death.
La conclusió en do major de la simfonia confirma que l'ancoratge fràgil del primer moviment en aquesta tonalitat era molt real.	As unexpected as the symphony’s C major conclusion may be, it at least confirms that the first movement’s shallow roots in that key were real.

Addicionalment, voldria aportar més referències per demostrar que aquesta font no és l'única disponible per escriure l'article. Aquestes són les que he trobat que estan disponibles en línia:

Pau Cabot · Discussió 10:23, 23 abr 2023 (CEST)[respon]

No has posat tot el meu text. Les referències que aportes, i hi puc accedir, no diuen res de nou, són ressenyes que es retroalimenten. Aquí l'espert és el Fanning. Insisteixo, el text òbviament diu el mateix (si no la referència ja no és vàlida) però escrit d'una altra manera.--Lohen11 (disc.) 10:50, 23 abr 2023 (CEST)[respon]

Jo només dic que l'esquema de la resta d'articles que parlen sobre la resta de simfonies de Weinberg (no sobre la 20a, que només està disponible en català) no és el que has fet servir tu. Si ells han pogut fer una corrua d'articles sense infringir cap "copyvio", de ben segur que tu també ho pots fer, perquè com ja ha quedat palès, no només hi ha una font que parli de la 20a sifmonia. MALLUS (disc.) 11:19, 24 abr 2023 (CEST)[respon]

No hi ha cap més font que figui el que diu aquesta, i no hi ha copyvio com he demostrat.--Lohen11 (disc.) 11:23, 24 abr 2023 (CEST)[respon]