Discussió:Suletí

S'hauria d'indicar la font d'on s'ha pres el terme soletí (jo no l'he trobat enlloc en català, però no sé si és que no he buscat prou). Si no existeix, hauriem de mirar quin nom li donem a l'article sobre el dialecte de Zuberoa.--Pere prlpz 18:47, 29 gen 2007 (CET)

Al Diccionari de les llengües d'Europa d'Enciclopèdia Catalana, i també al Gran Diccionari de la Llengua Catalana de la mateixa editorial, en diu "suletí", amb u en comptes de o. Suposo que també deu sortir així, doncs, a la Gran Enciclopèdia Catalana, si bé ara no la tinc a l'abast per consultar-la. Enric 18:54, 29 gen 2007 (CET)

El DIEC (suletí) i la GREC ([1]) escriuen suletí.--Pere prlpz 19:15, 30 set 2007 (CEST)

Particularismes... o no

Unes petites remarques:

nehoiz / sekülan

D'una banda, al clàssic nehoiz (batua estàndard inoiz), li correspon el suletí ihuiz (amb i i u nasals, romanalla d'una -n- intervocàlica caiguda). I, d'altra banda, sekülan és comú arreu del País Basc, sekulan.

polit / eijer

Primer, eijer és una grafia defectuosa de la forma dialectal ejer (amb j palatal sonora, a la catalana eger), derivada de la forma atestada edder, hipocorístic d' eder "bell" (cf. adar "banya" > addar "banyeta" i, també, "diable", com en català en Banyeta). Segon, polit (d'origen romànic, cognat del català polit) és conegut en suletí, en la seva forma dialectal pullit (amb tancament normal d'o en u i palatalització expressiva de la l, tret també present en la forma comuna pollit "boniquet")

hac o no hac...

Malgrat que l'ortografia oficial (de caire marcadament espanyolitzant, com la del gallec de la Xunta) els vulgui bandejar, els trets d'aspiració tant postconsonàntica (ürhe, zilhar, anhua, zennhare) com consonàntica (kh, ph, th, tth), són encara ben vius a l'est del País Basc. En dues generacions segurament s'hauran extingit, però si la descripció ha d'ésser actual... ükhen, ürhent, sükhalte, lekhü

Teddy, 2007-9-30