Discussió:Tombes dels comtes de Barcelona

Pere IV i Renat I d'Anjou eren Trastàmares?

No em consta que això sigui correcte! S'hauria d'indicar d'alguna manera el període d'"inpas" de la guerra civil catalana, no?--Monturiol (discussió) 10:51, 28 ago 2008 (CEST)

Tens raó. Gracies. Arranjat --XpoferenS (discussió) 20:56, 7 nov 2008 (CET)

referencies

Sembla ser que a algú a qui li molesta ( segons ell "ningunea") la paraula Catalunya, ha omplert l'entrada de "necesita citació". Ni penso possar cap citació ni penso esborrar les carteles. Ja t'ho faras! Au --XpoferenS (discussió) 22:03, 11 abr 2009 (CEST)

Que va, que va, la palabra Cataluña no molesta nada, es preciosa, después de la palabra Huelva (un poco de broma). El caso es que no conozco ninguna corona catalana, ni reino catalano-aragonés en la historia. Si conozco el Condado de Barcelona, el Principado de Girona, creo haber leído también el Principado de Cataluña, pero no conozco ningún reino de Cataluya, ni corona de Catalunya. Solo eso. Por eso he pedido referencias. Saludos y feliz "pesaj". Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 22:42, 11 abr 2009 (CEST)

Ara bromes? --XpoferenS (discussió) 23:09, 11 abr 2009 (CEST)

Uy no, la bromita era solo por la palabra Huelva, según parece has obviado el resto o no lo has leído, ¿no? Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 16:32, 12 abr 2009 (CEST)

Referenciats els títols en discòrdia segons entrades de la GEC... Així mateix els Lluïsos tan sols foren comtes de Barcelona (segons mateixa font). Gracies Vriullop--Marc (Mani'm?) 17:03, 14 abr 2009 (CEST)

Per al·lusions i aclariments. No hi ha cap Principat de Girona, però sí un príncep de Girona, en canvi no hi ha príncep de Catalunya però sí un Principat. De la mateixa forma no hi ha regne de Catalunya, però sí rei i institucions reials pròpies. --V.Riullop (parlem-ne) 18:22, 14 abr 2009 (CEST)

Existe un problema, hay bastantes, por no decir muchísimos, historiadores del resto de España que no están de acuerdo con tal denominación: "regne de Catalunya-Aragó", porque lo consideran inexistente. Lo mismo que la supuesta confederación de la que, según parece, solo hay noticias en la renaixença. El caso es que nombrar a una corona como algo de lo que, en los libros del XV, XVI, XVII, XVIII, no se habla, no se, no acabo de verlo. La corona se denominaba y era de Aragón, si no, entonces tendríamos que llamarla: "aragocatalanovalencianobalearnapolitana" (no se si me dejé algún reino). Una cosa es que cada reino, o principado, tuviera sus fueros o leyes y otra cosa distinta es la corona. Sería conveniente neutralizar el termino a Corona de Aragón, que es que lo que recogen la mayoría de libros, tanto del resto de España como de otros países. Pero bueno, vosotros veréis, esto trata de ser una enciclopedia, no algo político, creo yo. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 19:38, 14 abr 2009 (CEST) PD. Tampoco veo neutral que se referencie solo con l'Enciclopedia. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 19:40, 14 abr 2009 (CEST)

Miguel tranquil! La GEC és la enciclopèdia més important de Catalunya i ens serveix de referencia per a moltes qüestions i és 100% vàlida i neutral. No diem que no es pugui denominar Corona d'Aragó o rei d'Aragó, sinó que tots aquells noms són vàlids, però cap d'ells superior els altres. Ningú pot canviar Corona d'Aragó per Corona Catalanoaragonesa (perquè seria innecessari), però això ha passar també en el cas contrari. A més a més, aquests noms són d'ús habituals a tots els territoris de parla catalana i potser amb menys tradició en els altres (no en tinc sé si fora també), i no crec que sigui partidista.--KRLS , ✉ 12:08, 15 abr 2009 (CEST)

Palacios reales y cortes hay y había en muchos sitios y muchos no eran ni reinos ni tenían reyes. Aun no he encontrado una cita que diga "Fulano de tal, Rey de Cataluña". Solo eso. Conjeturas ... puede haber muchas, tantas como queramos. Un saludo. Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 17:59, 15 abr 2009 (CEST)

Com avui es 14 d'abril

m'han fet arribar aixó

....I República: 17 gener 1641

...II República: 5 març 1873

..III República: 14 abril 1931

...IV República: 6 octubre 1934

Pero no m'atreveixo a possar-ho, per raons evidents. Pero potser si hauriem de possar notes dels periodes republicans i de dictadures, i separar l'Amadeu, perque si no les dates no tenen continuació.--XpoferenS (discussió) 19:26, 14 abr 2009 (CEST)

--XpoferenS (discussió) 19:26, 14 abr 2009 (CEST)

reflexions

Companys VRiullop i Mafoso:

• 1 : Si volem ser puristes, i no estic parlant de casa nostra sino d'uns regnes lluny lluny enllà, possem extrem orient, i tenim una princesa del regne A, i un senyor del regne B, el regne resultant s'acaba anomenant B. Si 400 anys desprès, un descendent del rei B, s'acaba casant amb la princesa del regne C, el regne resultant es diria B.
• 2 : suposem que un senyor es el principal del pais C, heredat per linia paterna, i també ho es del pais A, i conquesta els regnes V, M, S, C, i N. Un rei de molts regnes es diu Emperador, i si la linia masculina es la B, es diria Emperador de B. Aixó desde França fins a Thailandia.
• 3 : els noms mes usats pels historiadors que han escrit en llengua catalana son : corona catalano-aragonesa, confederació catalano-aragonesa, o mes recentment corona catalana. En castellà trafico es refereix als cotxes, i en català es refereix a mercaderies. Es molt respectable el que diguin els castellans, malgrat sia diferent.
• 4: I com deien a aquest pais els altres regnes europeus?

• Eduard III d'Anglaterra :"mercatores fideles de partibus Ispaniae, Catalonie et Majoricam" ( EL 1340 Mallorca era independent ).
• Guillem de Baux, Príncep d'Orange "... a l'emperador de Barcelona",1210.
• Marcabru "Avec l'aide de Portugal et de Navarre e pourvú que l'emperateur de Barcelone ", 1261.
• Els Consellers de Barcelona utilitzaven expressions com "totam nationenm cathalanorum". (1437)
• Els tractats signats amb altres reis utilitzen la formula "....per los regnes nostres d'Aragó, e de València, de Catalunya...."
• Pere el Gran s'intitulava "Heres Cataloniae", significant així que era l'hereu de tots els reialmes.
• El rei Jaume II, en carta al Dux de Venècia diu "...partibus imperi Constantinopolis in Sicília et Cataloniae", on l'expressió Cataloniae es refereix a tots els territoris ibèrics.
• El rei Ferran II, diferencia els mercaders súbdits seus com "consuli mercatorum tam catalanorum quam castellanorum".
• A les mateixes Constitucions, Volum Corts I, 1292 afirma que no es podrà separar el regne de Mallorca i els comptats Catalans del nord "de la dominatione Catalonie e dictorum regnorum Aragonum, Valentie et Comitatus Barchinone" amb el que queda clar que el nom de tot el reialme es Catalunya
• Els Sards de Càller reclamen ésser representats a les Corts Catalanes.
• Els Sicilians de Palerm mentres duraven les Corts de Casp es refereixen a tot el regne com "...regnum Cathalonie quod es açephalum rege..."
• El mateix historiador aragonès Zurita afirma :"fou nomenat rei pels tres braços del General de Catalunya, Martí l'Humà", deixant clar així que el nomenament del rei el feia la Generalitat de Barcelona.

--XpoferenS (discussió) 12:32, 15 abr 2009 (CEST)

Xpo: crec que no podem barrejar coses. 1.- jo he entès que l'entrada va vers els COMTES de Barcelona, no sobre reis i reialmes i encara menys vers si Catalunya fou un reialme o no ... Pens que s'han demanat citacions vers una denominació i s'han posat. 2.- els punts 1 i 2 teus crec que pequen a l'hora de titular Catalunya com a reialme almenys pel que fa a les relacions entre A, B, C,...,Z ... Com ha dit en Vriullop: "no hi ha regne de Catalunya, però sí rei i institucions reials pròpies", dit d'altre manera: de fet érem un reialme però no teníem el diploma ...--Marc (Mani'm?) 16:18, 15 abr 2009 (CEST)

po ja ta Ah, en Merrill escriu sempre count-king of catalonia-aragón, es una manera que no haviem dit. --XpoferenS (discussió) 22:37, 15 abr 2009 (CEST)

“Catalunya és lo mellor regne d’Espanya, el pus honrat e el pus noble” = Jaume I, --XpoferenS (disc.) 22:06, 25 maig 2009 (CEST)

Cenotafi RBIV

Algu ha afegit el text "Ramon Berenguer IV ......avui a Ripoll hi ha un cenotafi amb la inscripció que tenia el sepulcre antic, transmesa per fonts històriques. Aquesta afirmació es mentida. Es pot llegir a http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Santa_Maria_de_Ripoll que els cavallers catalans del capítol de Barcelona de l'Orde de Sant Sepulcre acordaren pagar un cenotafi (monument commemoratiu) per «honorar la memòria del comte de Barcelona i recordar a les generacions venideres les virtuts que al comte li meresqueren l'apel·latiu de Sant»[14] i també acordaren que es consignés una làpida recordant la Cessió de les Ordes militars per la qual les «ordes militars del Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple cediren el dret que els pertanyia a posseir el regne d'Aragó en virtut del testament d'Alfons I el Bataller, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV».[15 ↑ Bisbe Morgades 1895, pag. 478] La realitat fou que la Acadèmia de la Història Espanyola va censurar aquest text autoritzant el que hi ha avui en dia.--XPOferens què vols dir-me? 08:41, 23 juny 2012 (CEST)

Anys de construcció de les tombes?

Hola, bon dia a tothom!

Trobo molt interessant aquesta pàgina, però estic una mica embolicat amb l'època en que es va construir cada sepulcre o tomba.
N'hi ha que són les originals, d'altres es van traslladar, d'altres es van modernitzar/refer,... és una mica embolicat tot plegat!

Algú sap els anys de construcció de les tombes de les fotos?
(bé, les originals, òbviament, són de l'any en que va morir cada compte!...)--Domènec72 (disc.) 23:28, 1 nov 2012 (CET)