Discussió:Virus de la pesta porcina clàssica

https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Anomenar_p%C3%A0gines--Isabelct (disc.) 12:06, 27 des 2013 (CET)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil--Isabelct (disc.) 12:06, 27 des 2013 (CET)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Estructura_d%27un_article--Isabelct (disc.) 12:06, 27 des 2013 (CET)

Guapis, he puesto los títulos que estaban en el articulo en castellano para tener una idea de que información buscar (aunque podemos poner más apartados no se) Las paginas de arriba son las que te dicen mas o menos como hacer artículos. --Isabelct (disc.) 17:25, 27 des 2013 (CET)

Holaaaa, ara sí que sí. Pues podriem aclarir quines parts posar i al menos fer la introducció i l'index, no? Clau.twinkie (disc.) 13:17, 31 des 2013 (CET)

Vale a ver, nos lo ha borrado una persona porque no habia contenido, entonces yo creo que tendriamos que ir haciendolo aquí y luego ya lo pasamos a la pagina buena no?--Isabelct (disc.) 11:25, 3 gen 2014 (CET)

jo en la introducció treuria la informació del virus, i obriria un nou apartat que es diga ETIOLOGIA i posaria allí tota la informació del virus que la causa, que vos pareix? Clau.twinkie (disc.) 11:45, 4 gen 2014 (CET)

Per mi be, pero no se si la introducció quedaria massa curta... I tampoc se si hem de parlar molt del virus o no, pero si fem un apartat només per això cal buscar més informació no? --80.29.138.102 (discussió) 18:06, 4 gen 2014 (CET)

Holaaa, yo voy a buscar en más articulos y libros para ver si se puede completar la información que habéis puesto ;) --And.alves (disc.) 09:27, 7 gen 2014 (CET)

He encontrado en más de un artículo que los primeros registros de la enfermedad datan de 1810 en Tennessee (USA) no de 1830 en Midwestern así que lo pongo al lado y más adelante cuando lo tengamos claro ya se arregla. --And.alves (disc.) 10:14, 7 gen 2014 (CET)

Es verdad, a lo de la pregunta de Claudia, yo voy a buscar más información del virus y si encuentro relativamente bastante abrimos un nuevo apartado y si sale poca información lo dejamos como está --And.alves (disc.) 10:14, 7 gen 2014 (CET)

Hola chicaas!! Ya me pongo las pilas con esto, yo tambien buscaré mas informacion para completar apartados o para ver si hay que hacer alguno más :) —el comentari anterior sense signar és fet per Arimayas (disc. • contr.) 16:39, 7 gen 2014 (CET)

Chicas una cosa, de la introducción yo quitaria algunas cosas si vamos a hacer el apartado de etiologia,haré el aprtado de etiologia aver que os parece. Otra cosa! He pensado que pa' hacerlo bonico podemos poner una foto del virus asi encuadrada cn abajo la informacion en plan genero familia etc etc...

Valeee, pues si hacemos el apartado de etiologia he encontrado informacion que esta bastante bien por si hay que completar algo --And.alves (disc.) 17:44, 7 gen 2014 (CET)

He separat l'apartat de diagnòstic del dels simptomes, la informació es la del cresa, pero l'he re-redactada, encara q estic dubtosa sobre si copiar-ho tal cual Clau.twinkie (disc.) 18:45, 7 gen 2014 (CET)

Sólo está traducido desde el CRESA, habrá que poner más cosas.

He encontrado esta información en la FAO y lo he completado, a ver que os parece :) --And.alves (disc.) 20:27, 7 gen 2014 (CET)

INTRODUCCIÓ

La pesta porcina clàssica, també coneguda com còlera porcina, és una malaltia vírica contagiosa que afecta tant a porcs domèstics com a salvatges de totes les edats. Actualment, es troba difosa per tot el món i es considera una de les malalties que més danys ocasiona en la industria porcina mundial des del punt de vista sanitari i econòmic.

És causada per un virus de la família dels Flaviviridae per la organització del seu genoma, la seva estratègia de replicació, la polaritat i la homologa de les seves seqüències. Aquesta malaltia es troba estretament relacionada amb la que causen els virus de la diarrea viral bovina en els bòvids (BVDv) i el virus de la malaltia de la frontera en els ovins (BDv), ja que tots tres virus formen part del mateix gènere.

La pesta porcina clàssica figura en la llista de malalties del Codi Sanitari per als Animals Terrestres de la Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i és de declaració obligatòria a la OIE. Només afecta a la família Suidae, a la qual pertanyen els porcs domèstics, porcs senglars i porcs salvatges, per tant en principi no suposa un risc per a la salut pública.

Etiologia

La pesta porcina clàssica està produïda per un virus del gènere Pestivirus de la familia Flaviviridae (antigament classificat dins de la família dels Togaviridae). La partícula vírica amb embolcall, té un diàmetre entre 40 y 50 nm, amb una nucleòcapside de forma icosaèdrica. És un virus ARN monocatenari amb polaritat positiva. Presenta una longitud de 12,284 nucleòtids (12,3kb). El genoma d'aquest virus actúa com ARNm, per donar lloc finalment a proteïnes madures. La replicació te lloc al citoplasma i no provoca un efecte citopàtic en la cèl•lula infectada.

Com a propietats fisico-químiques s'ha observat que aquest virus és estable a un pH entre 5 i 10 i a temperatures entre -20 i -70 ºC. Amés pot ser inactivat amb dissolvents orgànics, Hipoclorit 2%, Hidròxid sòdic 2%, Fenol 5% o Cresol 6%.

La supervivècia del virus en el exterior depèn tant del medi ambient com del medi en el que es trobi protegit (sang, saliva, femtes...). S'ha vist que és un virus resistent a la dessecació i al medi extern, però no tant com el virus de la Pesta porcina Africana (PPA). La putrefacció el destrueix als 1-3 dies si no es troba protegit i en locals deshabitats sol desaparèixer entre 1-15 dies. No obstant, en femtes, orina i secrecions pot romandre molts més dies. El virus de la PPC pot sobreviure mesos en carn refrigerada i anys en carn congelada. Es pot destruir amb cocció a 65'5ºC o més, durant uns minuts, encara que cal recordar que l'únic hoste són els suids.

El VPPC es troba relacionat antigènica i genèticament amb altres dos virus que formen part del mateix gènere Pestivirus com és el cas del Virus de la Diarrea Viral Bovina (VBVD) i el Virus de la Malaltia de Border (BD). Ambdós virus són patògens per als remugants, encara que el VBVD pot infectar també al ramat porcí causant infeccions i lessions amb un quadre clínic similar al de la pesta porcina clàssica. Entre el VPPC i el VBVD s'han trobat zones d'alta homologia en les proteïnes i en el genoma(66% al 74% en nucleòtids i fins a un 85% en aminoàcids, depenent de la soca). S'ha comprovat que algunes soques de VPPC indueixen anticossos neutralitzants davant el VBVD, i que porcs inoculats amb VBVD poden ser immunitzats parcialment davant PPC.

Localització

La primera vegada que es va detectar la pesta porcina clàssica va ser als Estats Units en el segle xix (1810, Tennessee - 1830, Midwestern). La primera descripció es va realitzar en l'any 1833 en Ohio, EE.UU. i va aparèixer en Europa per primera vegada en 1862. No obstant, va cobrar importància al 1997 quan va aparèixer un focus als Països Baixos que va ocasionar la destrucció d' onze milions de porcs amb un cost econòmic de 2.300 milions de dòlars americans. Durant la dècada dels 90, també van haver-hi focus importants a Alemània (1993-2000), Bèlgica (1990-1994-1994) i Itàlia (1995, 1996, 1997). La pesta porcina clàssica actualment es troba en Amèrica Central, el Carib i Sudamèrica (excepte Argentina de del maig de 2005), Sud-est asiàtic i Rússia (Europa) com a malaltia enzoòtica. També s'han trobat casos en algunes regions d'Àfrica. La Unió Europea (UE), Nord-amèrica, Austràlia i Nova Zelanda es consideren lliures de la malaltia epizoòtia encara que constitueix una zona de alt risc de reemergència, degut a l' alta densitat de la població porcina, la política de no-vacunació i a la localització geogràfica tan propera als països de Europa de l'Est.

Transmissió i propagació

L'únic hoste natural és el porc, tant domèstic com silvestre, encara que el virus és capaç de replicar-se en altres espècies animals. Els porcs senglars poden actuar com a reservoris.

Existeixen diverses formes de infecció:

• El mètode més comú de transmissió és a traves del contacte directe entre porcs sans i aquells que han estat infectats per el virus de la pesta porcina clàssica (en fase aguda o portadors). El contacte pot ser per ingestió, contacte amb la conjuntiva (mucoses), inhalació, abrasions en la pell (sang) o inseminació.
• A més també es pot transmetre verticalment, de manera que la descendència de les truges infectades pot adquirir la infecció per via transuterina y excretar el virus durant mesos.

Altres vies de contagi importants d'aquesta malaltia:

• Persones que entren en les explotacions: veterinaris, comerciants de porcí, etc.
• Contacte indirecte a través de materials contaminats: ferramentes, vehicles, calçat, instrumental quirúrgic, etc.
• Insectes i rosegadors.
• Inseminació artificial amb semen contaminat.
• Aliments per als porcs a base de restes insuficientment cuites
• Purines contaminades

Una vegada l'animal ha estat infectat, el virus es reprodueix en les amígdales (si hi ha hagut una infecció oral o nasal) o en els ganglis limfàtics regionals (si hi ha hagut una infecció vaginal o per la pell). Posteriorment, e virus passa a la sang. Finalment, es dissemina pels òrgans diana (melsa, ganglis, ronyó, pulmó, medul·la òssia), on es produeix una nova replicació viral i lesions de caràcter hemorràgic.

Aquest virus pot sobreviure durant mesos en el suid i en els productes elaborats a partir d'aquest si la carn es conserva a temperatures fredes, i durant anys si la carn es conserva congelada.

El virus, pertanyent a la família dels Flaviviridae, s'excreta per la saliva, secrecions oronassals i lacrimals, orina i femtes. Una vegada eliminat el virus, el animal pot convertir-se en portador.

Els animals que son portadors crònics de la malaltia (infecció persistent) no presenten necessariament signes clínics, però poden excretar el virus per femtes.

El moviment de animals és la principal forma de disseminació, per tant, la propagació entre països es creu que ha estat donada en major mesura per un transport de animals legal i il•legal, i també per l'alimentació dels porcs amb aigües grasses que contenen teixits infectats.

No obstant, aquesta malaltia no afecta a l'espècie humana i no suposa un risc de salut pública. Els suids són la única espècie sensible coneguda actualment, encara que no s'aconsella menjar carn d'animals sospitosos de patir la pesta porcina clàssica.

Simptomatologia

El període d'incubació dura entre 2 i 14 dies. El quadre hemorràgic generalitzat depèn d l’estat immune, la edat de l’animal afectat i la virulència de la soca.

Els quadres greus d'aquesta malaltia són produïts per soques d'elevada virulència, i són molt semblants als que causa el Virus de la pesta porcina africana . Si es tracta de soques de baixa virulència, l'únic símptoma pot ser una disminució de la taxa de reproducció i el naixement de garrins amb defectes neurològics. Actualment solen donar-se casos deguts al virus de virulència moderada.

Forma sobreaguda o hiperaguda: es presenta en animals no immunitzats.

• Símptomes: morbilitat i mortalitat molt elevades, letargia i mort entre 24 i 48 hores després de la infecció.
• Lesions: inespecífiques, congestió de pulmons, fetge i tracte gastrointestinal i efusions seroses a la llum intestinal.

Forma aguda: els primers signes apareixen després d'un periode d'incubació de 2 a 6 dies.

• Símptomes: febre alta (41°C), anorèxia, letargia, hemorràgies i cianosis a la pell, conjuntivitis, estrenyiment transitori seguit de diarrea, vòmits ocasionals, dispnea, tos, atàxia, convulsions. Mortalitat pròxima al 100% en un temps d'1-2 setmanes.
• Lesions: les lesions macroscòpiques més característiques són hemorràgies generalitzades, generalment petequials. Les petèquies es donen més sovint als ronyons, a la bufeta de la orina, als ganglis limfàtics seguits de la melsa, la laringe, etc. També es poden trobar infeccions bacterianes secundàries.

Forma subaguda: les manifestacions són similars a les de la forma aguda però de menor severitat. El periode d'incubació és més llarg i pot estar causada per soques de moderada virulència.

• Símptomes: similars a la forma aguda però de menor intensitat, curs més lent, període d’incubació més perllongat, taxa de mortalitat menor del 30%.
• Lesions: similars a les de la forma aguda. Són característiques les úlceres botonoses o botons pestosos a l’intestí, àrees de necrosis circulars i concèntriques molt ben definides, d’uns pocs mil•límetres a diversos centímetres de diàmetre.

Forma crònica: es caracteritza per periodes llargs i intermitents de la malaltia. Els factors que condicionen aquesta supervivència perllongada no es coneixen amb precisió.

• Símptomes: curs molt lent, cosa que provoca gana irregular, endarreriment del creixement, graus variables de tos, diarrea, avortaments, infeccions bacterianes secundaries, períodes perllongats i intermitents de febre i virèmia, postració, aparent recuperació amb posterior recaiguda i mort. Aquells porcs que presenten un creixement endarrerit presenten sovint lesions a la pell.
• Lesions: poden estan varis sistemes orgànics implicats(enteritis difteroide difusa, úlceres botonoses en el cec i a l’intestí gruixut, etc.). Les infeccions bacterianes secundàries es presenten amb major freqüència.

Forma transplacentària:

• Garrins nascuts morts o dèbils, momificats i amb malformacions congènites als òrgans viscerals i al sistema nerviós central.
• La infecció congènita persistent als garrins que sobreviuen pot convertir-los en portadors (aparentment no tenen signes però estan igualment infectats). Més tard es poden veure signes com l'endarreriment al creixement, dermatitis, diarrea, ataxia o parèsia posterior. Tot i que els garrins infectats poden sobreviure fins a 6 mesos, la majoria moren al cap d'un any.

Diagnòstic

Degut a la gran varietat de símptomes i lesions que la Pesta Porcina Clàssica presenta i comparteix amb altres malalties hemorràgiques del porc, el diagnòstic clínic podria ser erroni. Serà imprescindible, per tant, un diagnòstic laboratorial on l'elecció de la mostra ha de ser l'adequada així com l'estat al que arribi al laboratori. Les mostres que poden arribar al laboratori són: sang amb anticoagulant, sang sense anticoagulant, tonsil·les, gangli mesentèric i faringi, melsa, ili distal i ronyó. Les mostres han d'arribar al laboratori de manera ràpida i sense estar molt de temps a temperatura ambient. Hi ha diferents mètodes de laboratori pel diagnòstic de la PPC.

Detecció del virus o antígens virals

• Aïllament viral: està basat en la capacitat de multiplicació del VPPC i és un mètode molt sensible.
• Immunofluorescència (FD) i Immunoperoxidasa Directa (IPD): detecció d'antígens virals en talls histològics. És un mètode ràpid però no es pot realitzar en un gran nombre de mostres.
• ELISA de captura: detecció d'antígens virals a partir d'òrgans, leucòcits sanguinis i sèrum d'animals sospitosos. Utilitza anticossos monoclonals. Permet ser utilitzada per un gran nombre de mostres.

Detecció de l'àcid nucleic viral

• PCR: detecció d'un petit fragment específic de RNA del VPPC mitjançant l'amplificació de la reacció en cadena de la polimerasa. És un mètode ràpid, pràctic i eficaç.

Detecció d'anticossos específics

És útil per detectar la presència o no de zones lliures i no vacunades en aquelles granges on la detecció d'antígens o l'aïllament del virus ha fracasat. També és important per detectar granges amb infeccions subclíniques i en la fase terminal dels programes d'erradicació que van dirigits a detectar focus residuals de la infecció, especialment en granges de producció de garrins. S'han utilitzat vàries tècniques per la detecció d'anticossos, però actualment els mètodes més utilitzats pels països de la Unió Europea que participen en els programes de control i erradicació de la Pesta Porcina Clàssica són:

• Seroneutralització: estudi de la capacitat que té el sèrum objecte d'estudi de neutralitzar l'efecte del virus sobre la línia cel·lular sensible. És una tècnica específica i sensible però molt laboriosa.
• ELISA (de bloqueig, de competició o indirectes): detecten anticossos davant totes les soques del virus de PPC però al mateix temps evita reaccions creuades amb altres Pestivirus. Són tècniques ràpides, específiques, sensibles, de fàcil execució i permeten analitzar un gran nombre de mostres al mateix temps.

Prevenció i control

Als països afectats

La vacuna pot ser un bon mètode per prevenir la disseminació de la malaltia en països on aquesta és endèmica. La Organització Mundial de la Salut Animal (OIE) imposa unes pautes a seguir en l’elaboració de les vacunes.

Es deixarà de vacunar quan la malaltia estigui controlada, encara que es mantindrà un seguiment continu de l’àrea afectada. Per considerar un país o zona lliure de malaltia,s’hauran de complir uns requisits d’acord amb el Codi Sanitari pels animals terrestres de la OIE.

El programa de vacunació i erradicació consistiria en:

1. Coneixement de la situació (cens, incidència de la malaltia, etc)
2. Control de la malaltia clínica.
3. Eliminació dels animals portadors
4. Retirar progressivament la vacunació
5. Controls sèrum per demostrar l’absència de la malaltia
6. Declarar país/zona lliure de malaltia

Als països lliures de la malaltia

Als països lliures de la malaltia o als que s’està arribant a erradicar-la, l'aplicació de la vacuna està generalment prohibida. La prevenció de l’entrada del virus es realitzarà amb una profilaxis estricta, comprovació que les mesures de bioseguretat siguin bones, comunicació del sorgiment de una malaltia a les autoritats, i identificació dels porcs.

Mesures que deuen prendre’s als focus de malaltia:
Sacrificar tots els porcs en les 24 hores posteriors al diagnòstic. Si és necessari, cal sacrificar també els animals sans.
Establir una zona de protecció al voltant del focus, amb prohibició de moviments d’animals i una zona de vigilància a la qual s’efectuaran controls clínics y serològics.
Eliminar canals, llits, medicaments, pinso sobrant, etc.
Netejar i desinfectar a fons la granja, inclosa l’entrada, aparcaments, etc.
Desratitzar.
Tancar finestres i portes
No treure purins fins que passin 45 dies.
Identificar la zona infectada, amb control dels desplaçaments de porcs.
Investigar fonts possibles i possibilitats de propagació de la infecció.
Marcar l’explotació com afectada de forma visible i clara.
Prohibir l’entrada a qualsevol persona.

L’aplicació d’aquestes mesures han permés eliminar la PPC de gran part d’Europa Occidental i Nord-Amèrica.

Referències

Ruiz-Villamor, E. Peste Porcina Clásica. Distribución tisular y cronológica de antígenos víricos (GP55) en cerdos inoculados experimentalmente, 1997. 

«Peste Porcina Clásica».

«CReSA Peste Porcina Clásica».

A ver, yo he intentado poner lo de las referencias pero no me aclaro mucho. Y la introducción y la parte de etiologia que era lo que tenia que hacer creo que ya estan... si veis algo mal ya me direis ;)--Isabelct (disc.) 16:39, 19 gen 2014 (CET)

Bueno he intentado adelantar un poco, creo que podria mos hacer esos puntos pero mirar a ver que os parece. En el word que lo he hecho tengo todas las palabras subralladas que luego les pondremos el enlace y lo de CRESA y OIE que esta al lado es para no olvidarme de donde lo he sacado que luego hay que ponerlo en referencias. Ah! y en la introducción hay una frase en cursiva que no se si esta bien :S esque me salian coses diferentes. --Isabelct (disc.) 13:30, 3 gen 2014 (CET)