Discussió:Zuberoa
Sola
[modifica]El nom català d'aquesta província hauria de ser Sola (del llatí Subola), com en occità i en castellà.
Completament d'acord
[modifica]Completament d'acord. Hauria de dir-se Sola. La viquipèdia ha de primar la denominació en bascó o gascó occità, no pas en euskera. 139.47.40.77 (discussió) 16:53, 21 gen 2024 (CET)
- Caldrien referències molt clares d'un exotopònim català per Zuberoa. Si no, la política és fer servir el nom local, que és el nom en basc.--Pere prlpz (disc.) 17:06, 21 gen 2024 (CET)
- En basc, Zuberoa; en castellà i occità, Sola, i en francès, Soule: d'això jo en deduesc que Sola és el terme propi dels pobles romans, i així es veu en les altres viquis (aragonès, arpità, italià i llatí; només en gallec intitulen Zuberoa).--Joan Gené (disc.) 20:10, 21 gen 2024 (CET)
- No estem passant de com un topònim grec antic s'hauria adaptat al català seguint l'evolució normal de la llengua. Estem parlant de si el català té un exotopònim per aquest topònim actual basc. Les llengües romàniques i no romàniques que han s'han referit a Zuberoa han adaptat la forma francesa, que ve de la gascona, però cal veure si el català ho ha fet i si actualment ho està fent.
- Si mirem els interviquis de Perpinyà veurem que la forma de totes és Perpignan o una adaptació (sobretot de la gn) però això no vol dir que una llengua romànica que no tingui un exotopònim per Perpinyà l'hagi d'agafar de Perpignan, sinó que si té la política de respectar les llengües minoritzades l'agafarà de Perpinyà.
- O sigui, segur que en català s'ha fet servir Zuberoa i s'ha fet servir Sola. Ara bé, actualment, Sola és una adaptació usada com Guipúscoa, un arcaisme com Saragossa de Sicília, una adaptació de la llengua dominant marginant la minoritzada com Perpignan, o un castellanisme com Burdeos? Sense referències de pes que diguin que s'ha de fer servir Sola, jo no deixaria Zuberoa.
- I sense anar gaire lluny, l'Enciclopèdia diu Zuberoa.[1] i el DIEC també.[2]--Pere prlpz (disc.) 21:08, 21 gen 2024 (CET)
- D'acord amb el que dius, però hi afegiria un factor, que és el de la proximitat cultural i lingüística. No crec, sincerament, que en català hi hagi gaire tradició de dir Magúncia o Trèveris, però s'han seleccionat aquestes formes perquè són les del llatí, que és el nostre paraigua lingüístic, i de les nostres llengües germanes. El mateix pel cas de Zuberoa (forma exòtica, per endònima que sigui) / Sola (forma llatina-romanç).
- El mateix argument que expòs aquí és el que subjau en les tries (que entenc que no són de la Viquipèdia sinó de l'IEC, la GEM o altres) Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona i Bilbao; cf. la tria Arrasate, per davant de Mondragón (indret d'importància menor), i Sant Joan Lohitzune (Saint-Jean-de-Luz és una francització del nivell de San Baudilio).
- L'argument del respecte envers les llengües minoritzades l'entenc però no el compartesc del tot, perquè convertiria el català en una espècie d'ONG. No és el mateix Lérida, Gerona, Maón o fins i tot Ampurdán (?) que els San Baudilio, Felanich i tal.--Joan Gené (disc.) 21:45, 21 gen 2024 (CET)
- Per cert, afegiria Lapurdi > Labord a la discussió (o volem Nafarroa Beherea?).--Joan Gené (disc.) 21:48, 21 gen 2024 (CET)
- En basc, Zuberoa; en castellà i occità, Sola, i en francès, Soule: d'això jo en deduesc que Sola és el terme propi dels pobles romans, i així es veu en les altres viquis (aragonès, arpità, italià i llatí; només en gallec intitulen Zuberoa).--Joan Gené (disc.) 20:10, 21 gen 2024 (CET)