Vés al contingut

Distròfia muscular de Duchenne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaDistròfia muscular de Duchenne
Histopatologia del múscul bessó d'un pacient que va morir de distròfia muscular pseudohipertròfica, tipus Duchenne. La secció del múscul mostra una extensa substitució de les fibres musculars per cèl·lules adiposes modifica
Tipusdistròfia muscular, miopatia amb afectació ocular, defectes qualitatius o quantitatius de la distrofina, distròfia muscular de Duchenne i Becker i malaltia recessiva lligada al cromosoma X Modifica el valor a Wikidata
EpònimGuillaume-Amant Duchenne de Boulogne Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdebilitat muscular, miocardiopatia i atròfia muscular Modifica el valor a Wikidata
Exàmensbiòpsia muscular, mesurament de la creatina-cinasa, prova genètica, electromiografia, imatge per ressonància magnètica i estudi del son Modifica el valor a Wikidata
Tractamentcorticoesteroide, cirurgia, Respiració artificial, fisioteràpia, teràpia gènica i teràpia ocupacional Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
eteplirsen, deflazacort i atalurèn Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaDMD i LTBP4 Modifica el valor a Wikidata
Causat permutació Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-118C70.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10G71.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM310200 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB3985 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000705 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKduchenne-muscular-dystrophy Modifica el valor a Wikidata
MeSHD020388 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet98896 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0013264 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11723 Modifica el valor a Wikidata

La distròfia muscular de Duchenne (sigles en anglès: DMD) és una miopatia congènita d'herència lligada al sexe.[1] Es caracteritza per una degeneració muscular de ràpida progressió que eventualment porta a una pèrdua de la capacitat de caminar i a la mort.

Epònim

[modifica]

La malaltia rep el nom d'un anatomista francès: el famós Guillaume Duchenne (1806-1875),[2] qui va descriure les seves característiques clíniques principals l'any 1861[3] i publicà una àmplia monografia sobre ella el 1868.[4]

Epidemiologia

[modifica]

Afecta una de cada 3.500 persones de sexe masculí.[5] Per regla general, les dones no la pateixen (llevat si el seu pare la pateix i la mare n'és portadora) però poden ser portadores de la malaltia. No té criteris d'exclusió geogràfica i la seva prevalença global agrupada de naixements, segons dades d'una metaanàlisi i revisió sistemàtica de l'any 2020, és de 19,8 casos per cada 100.000 barons nascuts vius.[6]

Etiologia

[modifica]

L'origen d'aquesta malaltia és una mutació en el gen DMD localitzat en el cromosoma X[7] i codificador de la proteïna distrofina,[8] la qual manté la integritat de la membrana plasmàtica de les cèl·lules del múscul estriat. L'absència o la disfunció de la distrofina provoca dany del sarcolemma (la membrana que envolta al sarcòmer) davant de l'estrès mecànic, pèrdua de l'homeòstasi del calci intracitoplasmàtic[9] i, finalment, la degeneració de la fibra muscular.[10] La fibra es necrosa, els intents de regeneració muscular son insuficients i gran part del teixit muscular normal acaba substituït per teixit fibròtic i adipós.[11] Aquests canvis necròtics, regeneratius i d'infiltració adiposa representen el patró distròfic que es veu en la biòpsia muscular de la DMD, encara que pot aparèixer en algunes patologies del múscul causades per defectes genètics diferents.[12] La DMD es manifesta abans i té un pronòstic evolutiu molt pitjor que la distròfia muscular de Becker, una altra i menys comuna miopatia greu també originada per mutacions en el gen DMD.[13] Aproximadament el 65% dels subjectes amb distròfia de Duchenne té una deleció d'un o més exons en el gen DMD,[14] el 10% una duplicació[15] i la resta mutacions puntuals.[16]

Patogènesi

[modifica]

L'expressió clínica de la DMD segueix un curs estereotipat i previsible en la majoria dels casos. La manca de distrofina en el múscul esquelètic, en el múscul cardíac[17] i en el cervell[18] provoca les principals manifestacions de la malaltia. Durant els primers tres anys de vida apareixen els dèficits motors inicials. La debilitat muscular augmenta poc a poc fins que s'estableix definitivament la pèrdua de la marxa en l'adolescència. Quan es fa imprescindible l'ús de cadira de rodes comencen les complicacions greus respiratòries, cardíaques, ortopèdiques i de deglució. Pràcticament tots els malalts desenvolupen en fases tardanes hipoventilació, alteracions visuals importants,[19] miocardiopatia i escoliosi.[20] Un terç d'ells presenta deficiències cognitives.[21] La principal causa de mort és el cessament de la respiració, encara que un 20% dels pacients és exitus per problemes de cor.[22]

Tractament

[modifica]

Aquesta malaltia no es guareix ara per ara i, fins fa pocs anys, tan sols existia la possibilitat de tractar-la amb fisioteràpia, estimulació de la psicomotricitat, logopèdia, teràpia ocupacional, control de les seves complicacions i cures pal·liatives en casos molt avençats.[23][24] Des de finals de la dècada de 2010, però, s'han desenvolupat diverses línies de recerca experimentals amb el propòsit de retardar la progressió de la DMD i augmentar l'esperança de vida dels individus que la sofreixen.[25] Entre elles, el reemplaçament dels teixits musculars malmesos pel trastorn emprant cèl·lules mare pluripotents[26] o la teràpia gènica.[27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Venugopal, V; Pavlakis, S «Duchenne Muscular Dystrophy» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 14; NBK482346 (rev), pàgs: 8. PMID: 29493971 [Consulta: 15 març 2022].
  2. ↑ Maranhão-Filho, P; Vincent, M «Guillaume-Benjamin Duchenne: a miserable life dedicated to science» (en anglès). Arquivos de Neuro-psiquiatria, 2019 Jul 15; 77 (6), pp: 442-444. DOI: 10.1590/0004-282X20190044. ISSN: 1678-4227. PMID: 31314848 [Consulta: 11 setembre 2020].
  3. ↑ Duchenne, GB «Ataxie locomotrice progressive» (en francés). A: De l'électrisation localisée et de son application a la pathologie et a la thérapeutique. J-B. Baillière, Paris, 1861; Seconde édition, pp: 547-620 [Consulta: 17 gener 2022].
  4. ↑ Duchenne, GB «De la paralysie musculaire pseudo-hypertrophique, ou paralysie myo-sclérosique» (en francés). Archives générales de Médecine - P. Asselin, successeur de Béchet jeune et Labé, Paris, 1868; numéro de janvier 1868 et suivants, pàgs: 132 [Consulta: 18 gener 2022].
  5. ↑ Louise V. B. Anderson; Katharine M. D. Bushby. Muscular Dystrophy: Methods and Protocols (Methods in Molecular Medicine, Vol. 43). Totowa, NJ: Humana Press, 2001, p. 111. ISBN 0-89603-695-2. 
  6. ↑ Crisafulli, S; Sultana, J; Fontana, A; Salvo, F; Messina, S; Trifirò, G «Global epidemiology of Duchenne muscular dystrophy: an updated systematic review and meta-analysis» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2020 Jun 5; 15 (1), pp: 141. DOI: 10.1186/s13023-020-01430-8. PMC: 7275323. PMID: 32503598 [Consulta: 17 gener 2022].
  7. ↑ Genetics Home Reference «DMD gene» (en anglès). National Institutes of Health, United States National Library of Medicine, 2020; Ag 17 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 11 setembre 2020].
  8. ↑ UniProt «Dystrophin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Ag 12; P11532 -DMD_HUMAN- (rev), pàgs: 21 [Consulta: 13 setembre 2020].
  9. ↑ Zabłocka, B; Górecki, DC; Zabłocki, K «Disrupted Calcium Homeostasis in Duchenne Muscular Dystrophy: A Common Mechanism behind Diverse Consequences» (en anglès). Int J Mol Sci, 2021 Oct 13; 22 (20), pp: 11040. DOI: 10.3390/ijms222011040. PMC: 8537421. PMID: 34681707 [Consulta: 15 març 2022].
  10. ↑ Gao, Q; McNally, EM «The Dystrophin Complex: structure, function and implications for therapy» (en anglès). Compr Physiol, 2015 Jul 1; 5 (3), pp: 1223-1239. DOI: 10.1002/cphy.c140048. PMC: 4767260. PMID: 26140716 [Consulta: 14 setembre 2020].
  11. ↑ Duan, D; Goemans, N; Takeda, S; Mercuri, E; Aartsma-Rus, A «Duchenne muscular dystrophy» (en anglès). Nat Rev Dis Primers, 2021 Feb 18; 7 (1), pp: 13. DOI: 10.1038/s41572-021-00248-3. ISSN: 2056-676X. PMID: 33602943 [Consulta: 18 gener 2022].
  12. ↑ Camacho Salas, A «Distrofia muscular de Duchenne» (en castellà). An Pediatr Contin, 2014 Mar-Abr; 12 (2), pp: 47–54. DOI: 10.1016/S1696-2818(14)70168-4. ISSN: 1696-2818 [Consulta: 21 abril 2022].
  13. ↑ Thada, PK; Bhandari,J; Umapathi, KK «Becker Muscular Dystrophy» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 22; NBK556092 (rev), pàgs: 8. PMID: 32310552 [Consulta: 12 setembre 2020].
  14. ↑ Wilton, SD; Fletcher, S «Exon skipping and Duchenne muscular dystrophy: Hope, hype and how feasible?» (en anglès). Neurol India, 2008 Jul-Set; 56 (3), pp: 254-262. DOI: 10.4103/0028-3886.43443. ISSN: 1998-4022. PMID: 18974551 [Consulta: 6 març 2022].
  15. ↑ Brody, LC. «Duplication» (en anglès). National Human Genome Research Institute, National Institutes of Health. United States Department of Health & Human Services, 10 gener 2020 (rev). [Consulta: 18 gener 2022].
  16. ↑ Singh, SM; Kongari, N; Cabello-Villegas, J; Mallela, KMG «Missense mutations in dystrophin that trigger muscular dystrophy decrease protein stability and lead to cross-beta aggregates» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2010 Ag 24; 107 (34), pp: 15069-15074. DOI: 10.1073/pnas.1008818107. PMC: 2930578. PMID: 20696926 [Consulta: 6 març 2022].
  17. ↑ Florczyk-Soluch, U; Polak, K; Dulak, J «The multifaceted view of heart problem in Duchenne muscular dystrophy» (en anglès). Cell Mol Life Sci, 2021 Jul; 78 (14), pp: 5447-5468. DOI: 10.1007/s00018-021-03862-2. PMC: 8257522. PMID: 34091693 [Consulta: 17 gener 2022].
  18. ↑ Anderson, JL; Head, SI; Rae, C; Morley, JW «Brain function in Duchenne muscular dystrophy» (en anglès). Brain, 2002 Gen; 125 (Pt 1), pp: 4-13. DOI: 10.1093/brain/awf012. ISSN: 1460-2156. PMID: 11834588 [Consulta: 17 gener 2022].
  19. ↑ Segura-Rangel, I; Castellanos-Valencia, A «Alteraciones oftalmológicas en pacientes con distrofia muscular de Duchenne» (en castellà). Rev Mex Oftalmol, 2013 Jul; 87 (3), pp: 139-144. ISSN: 2604-1227 [Consulta: 21 abril 2022].
  20. ↑ Archer, JE; Gardner, AC; Roper, HP; Chikermane, AA; Tatman, AJ «Duchenne muscular dystrophy: the management of scoliosis» (en anglès). J Spine Surg, 2016 Set; 2 (3), pp: 185-194. DOI: 10.21037/jss.2016.08.05. PMC: 5067270. PMID: 27757431 [Consulta: 18 gener 2022].
  21. ↑ D'Angelo, MG; Lorusso, ML; Civati, F; Comi, GP; et al «Neurocognitive profiles in Duchenne muscular dystrophy and gene mutation site» (en anglès). Pediatr Neurol, 2011 Nov; 45 (5), pp: 292-299. DOI: 10.1016/j.pediatrneurol.2011.08.003. PMC: 3200430. PMID: 22000308 [Consulta: 15 març 2022].
  22. ↑ Annexstad, EJ; Lund-Petersen, I; Rasmussen, M «Duchenne muscular dystrophy» (en anglès). Tidsskr Nor Laegeforen, 2014 Ag 5; 134 (14), pp: 1361-1364. DOI: 10.4045/tidsskr.13.0836. ISSN: 0807-7096. PMID: 25096430 [Consulta: 17 gener 2022].
  23. ↑ Centers for Disease Control and Prevention. «Duchenne Muscular Dystrophy Care Considerations» (en anglès). National Center on Birth Defects and Developmental Disabilities. United States Department of Health & Human Services, 17 octubre 2020 (rev). [Consulta: 18 gener 2022].
  24. ↑ Landfeldt, E; Lindgren, P; Bell, CF; Schmitt, C; Guglieri, M: et al «Compliance to Care Guidelines for Duchenne Muscular Dystrophy» (en anglès). J Neuromuscul Dis, 2015; 2 (1), pp: 63-72. DOI: 10.3233/JND-140053. PMC: 4746744. PMID: 26870664 [Consulta: 12 setembre 2020].
  25. ↑ Machfoed, MS; Besin, V; Basuki, M; Lasmono, SF «Duchenne muscular dystrophy: Overview and future challenges» (en anglès). Aktual Neurol, 2017 Nov; 17 (3), pp: 144-149. DOI: 10.15557/AN.2017.0015. ISSN: 1641-9227 [Consulta: 29 maig 2021].
  26. ↑ Lubos Danisovic, L; Culenova, M; Csobonyeiova, M «Induced Pluripotent Stem Cells for Duchenne Muscular Dystrophy Modeling and Therapy» (en anglès). Cells, 2018 Des 7; 7 (12), pp: 253. DOI: 10.3390/cells7120253. PMC: 6315586. PMID: 30544588 [Consulta: 12 setembre 2020].
  27. ↑ Babbs, A; Chatzopoulou, M; Edwards, B; Squire, SE; Wilkinson, IVL; Wynne, GM; et al «From diagnosis to therapy in Duchenne muscular dystrophy» (en anglès). Biochem Soc Trans, 2020 Jun 30; 48 (3), pp: 813–821. DOI: 10.1042/BST20190282. PMC: 7329342. PMID: 32597486 [Consulta: 12 setembre 2020].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Distròfia muscular de Duchenne


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Distròfia_muscular_de_Duchenne&oldid=34465314»