Vés al contingut

Dmitri Utkin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDmitri Utkin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Дми́трий Вале́рьевич У́ткин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juny 1970 Modifica el valor a Wikidata
Asbest (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 2023 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Kujénkino (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental
homicidi, accident aeri Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Memorial Militar Federal Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaNeonazisme i nacionalisme rus Modifica el valor a Wikidata
ReligióRodisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial de l'exèrcit Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRússia i Grup Wagner Modifica el valor a Wikidata
Branca militarForces Armades de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent coronel (1993–2013)
podpolkovnik Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)Grup Wagner i 2a Brigada Spetsnaz Modifica el valor a Wikidata
Conflicteintervenció militar russa a la guerra civil siriana
primera guerra de Txetxènia
segona guerra de Txetxènia
guerra russo-ucraïnesa
rebel·lió del Grup Wagner Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
23 agost 2023accident aeri de Tver de 2023
23 juny 2023-24 juny 2023rebel·lió del Grup Wagner Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 258213591 Modifica el valor a Wikidata

Dmitri Valérievitx Utkin (en rus: Дмитрий Валерьевич Уткин; Asbest, 11 de juny de 1970 – presumptament Tver, 23 d'agost de 2023)[1] era un agent de les forces especials GRU, on va servir com a tinent coronel.[2] Es creu que fou el fundador del Grup Wagner, grup rus de mercenaris, nom del qual coincideix amb el que es creu que era el seu codi indicatiu, Wagner.[3][4][5][6][7] Utkin va rebre quatre Ordes de Valor.

Primers anys

[modifica]

Utkin va néixer l'11 de juny de 1970, fill d'un geòleg, a la ciutat siberiana d'Asbest, óblast de Sverdlovsk de la RSFS de Rússia, Unió Soviètica.[8][9] Va estar casat amb Elena Shcherbinina, però es van divorciar a inicis dels 2000.[10]

Opinions polítiques

[modifica]

Utkin té afició pel Tercer Reich, segons el diari letó Meduza i es creu que és un neonazi, d'acord amb el diari britànic NationalWorld. El 2021, van sortir a la llum imatges d'Utkin mostrant tatuatges de les Waffen-SS i de la Reichsadler al coll i pit.[11][12][13] A més, diversos membres prominents del Grup Wagner han estat fotografiats o gravats en uniformes nazis o participant en recreacions d'esdeveniments de la Segona Guerra Mundial.[14]

Carrera militar

[modifica]

Rússia i el Cos Eslau

[modifica]

Utkin va servir com a comandant del 700è Destacament Especial Separat de la 2a Brigada Especial Separada del Departament Central d'Intel·ligència (GRU), situat a Pechory, óblast de Pskov, fins a 2013.[15][16] Després de retirar-se, es va unir al Cos Eslau, lluitant al costat de president sirià Baixar al-Àssad durant la guerra civil de 2013, va tornar a Moscou a l'octubre.[17]

Grup Wagner

[modifica]

Gairebé immediatament després de tornar a Rússia, es diu que Utkin va crear el seu propi cos de mercenaris. Utkin, qui suposadament té una passió per la història del Tercer Reich; tenia l'indicatiu Wagner, presumptament en honor a Richard Wagner,[17][18][19] músic favorit d'Adolf Hitler.

Utkin i el seu «Grup Wagner», així com diversos veterans del Cos Eslau van ser vistos a Crimea el febrer de 2014 i posteriorment al Donbàs, on van lluitar per als separatistes prorussos durant la guerra russo-ucraïnesa.[20] Gazeta.ru informa que Utkin i els seus homes podrien haver estat implicats en l'assassinat de diversos comandants de camp de l'autoproclamada República Popular de Lugansk.[21] El diari turc Yeni Şafak va informar que Utkin possiblement és un testaferro per a la companyia, mentre que el cap real del Grup Wagner és algú altre.[22]

Utkin va ser vist al Kremlin durant la celebració del Dia dels Herois de la Pàtria el 9 de desembre de 2016. Va assistir a la celebració com a condecorat de quatre Ordes de Valor, i va ser fotografiat amb el president de Rússia, Vladímir Putin.[23][24][25] Dmitri Peskov, el Secretari de Premsa del President rus, va admetre que Utkin estava entre els convidats, però no va fer comentaris sobre la seva connexió amb els mercenaris.[17]

RBK va informar que després de completar un entrenament al krai de Krasnodar, Utkin i els seus homes van tornar a Síria el 2015.[26] Poc després de l'inici dels atacs aeris russos, van sorgir informes sobre morts de mercenaris russos que lluitaven a terra. Diverses imatges van circular en xarxes socials descrivint homes armats russos que van morir durant la Batalla de Palmira el març de 2016.[20] Sky News va informar que entre 500 i 600 mercenaris, principalment del Grup Wagner, van ser assassinats a Síria el 2016.[27]

El juny de 2017, els Estats Units van imposar sancions contra Utkin com a cap de Grup Wagner.[28] El novembre de 2017, RBK va informar que Utkin havia estat nomenat director executiu de Consultoria i Administració Concord, companyia lligada a Ievgueni Prigojin, oligarca proper a Putin; es creu que és la persona que finança el Grup Wagner.[29][30] Bellingcat afirma que és un Dmitri Utkin diferent.[31]

El 13 de desembre del 2021, el Consell de la Unió Europea va imposar mesures restrictives contra Utkin i altres individus relacionats amb el Grup Wagner. Utkin ha estat acusat de ser «responsable per greus abusos contra els drets humans, incloent-hi tortura i execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries.»[32][33]

Mort

[modifica]
Article principal: Accident aeri de Tver de 2023

El 23 d'agost es va estavellar un avió privat Embraer propietat de Prigojin i el Grup Wagner a la regió russa de Tver, entre Moscou i Sant Petersburg. Segons la companyia en el manifest de l'avió hi constava el nom de Ievgueni Prigojin i el d'Utkin, que estava previst que fossin dos dels 10 ocupants (7 passatgers i 3 de la tripulació).[34] L'agència federal d'aviació de Rússia va confirmar la mort de Prigojin, així com del seu estret col·laborador Dmitri Utkin. També un canal de Telegram vinculat al Grup Wagner, Grey Zone, va donar per mort a Prigojin en l'accident.[35]

Els serveis d'intel·ligència estatunidencs van afirmar que no hi havia cap indici que l'accident fos provocat per un míssil terra-aire.[36]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Wagner Group chief among passengers on crashed plane near Moscow» (en anglès americà). [Consulta: 23 agost 2023].
  2. ↑ Dettmer. «Mercenary Says Kremlin's Wagner Group Recruiting Inexperienced Fighters». Voice of America, 07-12-2020. [Consulta: 7 abril 2021].
  3. ↑ Sukhankin. «Russian PMCs in the Syrian Civil War: From Slavonic Corps to Wagner Group and Beyond». Jamestown Foundation, 18-12-2019. [Consulta: 7 abril 2021].
  4. ↑ «Wagner, shadowy Russian military group, 'fighting in Libya'» (en rus). BBC, 07-05-2020. [Consulta: 7 abril 2021].
  5. ↑ Rabin. «Diplomacy and Dividends: Who Really Controls the Wagner Grup». Foreign Policy Research Institute, 04-10-2019. [Consulta: 7 abril 2021].
  6. ↑ Rondeaux. «Tracing Wagner's Roots». New America, 07-11-2019. [Consulta: 7 abril 2021].
  7. ↑ Rondeaux. «Forward Operations: From Deir Ezzor to Donbas and Back Again». New America, 07-11-2019. [Consulta: 7 abril 2021].
  8. ↑ «Уткин Дмитрий Валерьевич». spisok-putina.
  9. ↑ «СБУ назвала всех "вагнеровцев" на фото с Путиным в Кремле» (en rus). Ukrinform, 07-10-2017.
  10. ↑ Zubov. «WSJ: США пригрозили санкциями российскому союзнику в Ливии Хафтару за захват нефтяных месторождений бойцами "ЧВК Вагнера"» (en rus). Gazeta. [Consulta: 7 abril 2021].
  11. ↑ Tunis, Samer al-Atrush «Russia’s Wagner mercenaries calls the shots in fight for control of Libya» (en anglès). [Consulta: 23 març 2022].
  12. ↑ «Путин принимал в Кремле командира российских наемников. Что о нем известно?» (en rus). Meduza. [Consulta: 1r març 2022].
  13. ↑ «The secretive Russian mercenaries 'ordered to kill' Ukraine's president» (en anglès). www.nationalworld.com. [Consulta: 1r març 2022].
  14. ↑ «Neonacizmas Rusijos samdinių tarpe», 26-03-2021.
  15. ↑ «Они сражались за Пальмиру» (en rus). Fontanka.ru, 28-03-2016. [Consulta: 7 abril 2021].
  16. ↑ «"Фонтанка» нашла двух российских наемников, подозреваемых в убийстве дезертира в Сирии. Один из них служил в спецназе с главой ЧВК «Вагнер"» (en rus). Meduza, 13-12-2019. [Consulta: 7 abril 2021].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «Путин принимал в Кремле командира российских наемников. Что о нем известно?» (en rus). Meduza.io, 15-12-2016. [Consulta: 7 abril 2021].
  18. ↑ Bogushevsky. «Вагнеру создали двойника» (en rus). Daily Storm, 19-12-2018. [Consulta: 7 abril 2021].
  19. ↑ Ibrahim. «The lost tablet and the secret documents». BBC News. [Consulta: 7 març 2022].
  20. ↑ 20,0 20,1 «"Славянский корпус" возвращается в Сирию» (en rus). Fontanka.ru, 16-10-2015. [Consulta: 7 abril 2021].
  21. ↑ Dergachev. «Российские наемники в боях за Пальмиру» (en rus). Gazeta, 24-03-2016. [Consulta: 7 abril 2021].
  22. ↑ «Wagner, Russian Blackwater in Syria». Yeni Şafak, 06-08-2017. [Consulta: 14 agost 2020].
  23. ↑ «"Фонтанка" насчитала у командира российских наемников Вагнера четыре ордена Мужества» (en rus). Meduza. [Consulta: 29 desembre 2021].
  24. ↑ дня. «Фото дня: Дмитрий Уткин, которого называют командиром российских наемников в Сирии, и Владимир Путин» (en rus). Эхо Москвы. [Consulta: 29 desembre 2021].
  25. ↑ «Песков подтвердил присутствие командира ЧВК Вагнера на приеме в Кремле». , 15-12-2016.
  26. ↑ «Призраки войны: как в Сирии появилась российская частная армия» (en rus). RBK, 25-08-2016. [Consulta: 7 abril 2021].
  27. ↑ Sparks. «Revealed: Russia's 'Secret Syria Mercenaries'». Sky News, 10-08-2016. [Consulta: 7 abril 2021].
  28. ↑ «США ввели санкции против ЧВК "Вагнер"» (en rus). RIA Novosti, 20-06-2017. [Consulta: 7 abril 2021].
  29. ↑ «Командир ЧВК Вагнера возглавил ресторанный бизнес Пригожина» (en rus), 15-11-2017. [Consulta: 7 abril 2021].
  30. ↑ Ljubas. «Paramilitary Group Wagner Sued in Russia for War Crimes in Syria». Organized Crime and Corruption Reporting Project, 16-03-2021. [Consulta: 7 abril 2021].
  31. ↑ «Putin Chef's Kisses of Death: Russia's Shadow Army's State-Run Structure Exposed» (en anglès britànic). bellingcat, 14-08-2020. [Consulta: 29 desembre 2021].
  32. ↑ «EU slaps sanctions on Russian mercenary group Wagner» (en anglès americà). POLITICO, 13-12-2021. [Consulta: 15 desembre 2021].
  33. ↑ «EUR-Lex - 32021R2195 - EN - EUR-Lex» (en anglès). eur-lex.europa.eu. [Consulta: 15 desembre 2021].
  34. ↑ J.G. «S'estavella a Rússia un avió amb 10 passatgers, entre els quals figuraria Prigojin». El Punt Avui, 23-08-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  35. ↑ «Rusia confirma la muerte del jefe del Grupo Wagner, Yevgeni Prigozhin» (en castellà). Europa Press, 23-08-2023. [Consulta: 23 agost 2023].
  36. ↑ «Wagner boss Yevgeny Prigozhin latest: Pentagon dismisses missile theory» (en anglès). BBC News, 23-08-2023. [Consulta: 25 agost 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dmitri_Utkin&oldid=34360828»