Salvador Andreu i Grau
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1841  Barcelona | ||
| Mort | 3 octubre 1928 (86/87 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | empresari, farmacèutic | ||
| Família | |||
| Fills | Madronita Andreu | ||
 | |||
.JPG)
Salvador Andreu i Grau (Barcelona, 1841 - Barcelona, 3 d'octubre de 1928)[1] fou un empresari de la indústria farmacèutica, promotor immobiliari i filantrop català.[2]
Biografia
[modifica]Fill de Josep Andreu Tramullas i Madrona Grau Jordà. Es casà amb Carme Miralles Galaup (germana del pintor valencià Francesc Miralles Galaup), amb la qual tingué sis fills: Carmen (1887-1970), Salvador (1885-1919), Francesca (1889-1974), Josep (1891-1978), Madrona (1893-1982) i Joan Andreu Miralles (1894-1968).
Doctor en Farmàcia, fundà uns laboratoris de productes farmacèutics (Laboratoris del Doctor Andreu). Fou el creador (1868) d'unes pastilles per a la tos (Pastilles del Doctor Andreu), molt populars a la seva època. Els seus productes van tenir una sortida comercial tant al mercat espanyol com a ultramar gràcies a les avançades tècniques de propaganda que va utilitzar.[2] L'empresa familiar fou continuada pels seus descendents.[2] President honorari dels col·legis farmacèutics de tot Espanya.
Els amplis beneficis de la seva empresa li permeteren invertir en béns immobles a una Barcelona que acabava d'enderrocar les seves muralles i necessitava eixamplar-se per donar cabuda a la seva població (fins llavors encabida a la Ciutat Vella en condicions paupèrrimes). Andreu va comprar terrenys sobretot a l'Esquerra de l'Eixample i en va esdevenir el president de la junta de propietaris. Des d'aquesta posició va pressionar l'ajuntament de Barcelona perquè s'afanyés a urbanitzar la zona de la rambla de Catalunya.[2] També va pressionar en contra del fet que el ferrocarril metropolità passés pel carrer Aragó. Posteriorment va adquirir més propietats a Gràcia i a Sant Gervasi de Cassoles.[2] Va comprar la vall del Frare Blanc i en va emprendre les obres el 1899, fet que inicià la urbanització del vessant barceloní de la muntanya del Tibidabo. També fou un dels promotors del seu funicular i del mític tramvia blau.[2] Conjuntament amb ell, altres urbanitzadors de la muntanya foren Teodor Roviralta, Ròmul Bosch i Alsina i Romà Macaya i Gibert,[3] impulsors del Parc d'Atraccions del Tibidabo, fundat el 1899 com a Tibidabo S. A.[4] Barcelona li va retre homenatge posant el seu nom a la plaça del peu del Funicular del Tibidabo. El 1914 va ser soci fundador de David SA, la cèlebre marca d'Autos David, junt amb altres personalitats, com ara els germans Armangué, Roviralta, etc., que més tard va ser una de les empreses de taxis més importants de la ciutat de Barcelona.
La seva filla Madronita Andreu va ser una pionera fotògrafa catalana.
El 1987, els Laboratoris Doctor Andreu van ser comprats per l'empresa química Cros (més tard Ercros), que poc després (1989) els va vendre al grup suís Hoffmann-La Roche.
Referències
[modifica]- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 03-10-1928, pàg. 23.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 44. ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ Vallejo, Mercè. La Barcelona del viento (en castellà). Ediciones Robinbook, 2007, p.249. ISBN 8496924262.
- ↑ Capel Sáez, Horacio; Linteau, Paul-André. Barcelona-Montréal: desarrollo urbano comparado (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 1998, p.371-392. ISBN 8447520250.