Dolors Marín Silvestre
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1957  (66/67 anys)l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) | ||
| Ideologia | Feminisme i republicanisme | ||
| Formació | Universitat de Barcelona La Sorbona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Historiadora | ||
Dolors Marín Silvestre (l'Hospitalet de Llobregat, 1957) és una doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya i l'organització de grups d'afinitat anarquista.[1]
Experta en la història dels moviments socials europeus contemporanis, ha realitzat treballs a la Universitat de París - Sorbonne i ha treballat en diversos mitjans audiovisuals. Els seus estudis s'han centrat en la formació de la cultura llibertària a Catalunya, els grups d'afinitat i la resistència armada al franquisme. Col·labora amb l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya en l'àmbit de memòria històrica.[2][3][4]
Ha treballat de professora de tècniques de documentació audiovisual en el màster de noves professions de la Universitat de Barcelona, i de documentalista[5] i comissària de diferents exposicions: L'Hospitalet, 100 anys d'Ajuntament; Collblanc-la Torrasssa, història d'un barri (2001); Surrealisme i Etnografia: la trobada fecunda (2000); Ètnic (2004), i Gitanos, sis segles de cultura rom a Catalunya (2005). A més, ha sigut assessora en el camp audiovisual i documentalista en diferents reportatges i pel·lícules, com “Vivir la utopía” sobre l'anarquisme a l'Estat espanyol; “Catalunya retalls” (RTVE), “Passa el segle” (Canal 9), “Maquis a Catalunya” i “Aquell 98” (TV3).[2]
Ha destacat així mateix en l'activisme per la recuperació de la memòria històrica;[4][6] així, l'any 2010 va preparar la ruta Quico Sabaté a l'Hospitalet de Llobregat. Col·labora amb l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya en l'àmbit de memòria històrica.[2] Forma part de l'equip de redacció del Diccionari biogràfic de dones[7] i ha escrit sobre dones espiritistes i lliurepensadores.[7]
Obres publicades
[modifica]- Francesca Bonnemaison: educadora de ciutadanes. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004. ISBN 978-8498030099.
- Editorial Nova Terra: un referent. Barcelona: Mediterrània, 2004. ISBN 978-8483345825.
- La Semana Trágica: Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna (en castellà). Madrid: La Esfera de los Libros, 2009.
- Memòria històrica dels ateneus a Catalunya: un patrimoni de pràctica associativa i una història que cal rescatar. Barcelona: Fundació Ferrer i Guàrdia, 2010.
- Anarquistas, un siglo de movimiento libertario en España (en castellà). Ariel, 2011. ISBN 978-8434469341.
- “El cambio de la imagen de la mujer en el siglo XX: Del ángel del hogar al ángel exterminador. Mujeres contra la guerra en el espacio urbano de Barcelona durante la Semana Trágica (Barcelona, 1909)”. Dins: Molas Font, María Dolors (ed.). De las mujeres, el poder y la guerra. Historia y creación. Barcelona: Icaria, 2012, p. 95 – 120.
- Anarquismo: una introducción (en castellà). Ariel, 2014. ISBN 978-8434417885.
- "Quico Sabaté: antibiografía de un maquis anarquista con cien años de historia". Dins: Vargas Golarons, Ricardo [coordinador]. Quicó Sabaté i la guerrilla anarquista. [Barcelona]: Descontrol: Comissió Centenari de Quico Sabaté, 2015, p, 113-116.
- La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936). Palma: Lleonard Muntaner [etc.], 2016.
- Libertarias. Femmes anarchistes espagnoles. França: Anda-éditions, 2017.
- "Anselmo Lorenzo. Del educador y librepensador al científico social". Dins: Anselmo Lorenzo (1914-2014): en el alba del anarquismo. Mallorca: Calumnia, 2017, p. 139-167.
- Espiritistes i lliurepensadores: Dones pioneres en la lluita pels drets civils. Madrid: Maeva, 2018. ISBN 978-8417214036.
- 10 Escenarios de la memoria. Mujeres Obreras en el Raval. Barcelona: Associació Cultural El Lokal, 2020.
- Breu història de l'anarquisme als Països Catalans. Pagès editors, 2021. ISBN 978-8413032511., amb Jordi Martí i Font
Referències
[modifica]- ↑ «Puvill Libros, S.A.». [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «L'Hospitalet escriu - Dolors Marín». [Consulta: 20 juliol 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Tigres, Tres Tristes. «Dolors Marín» (en castellà). [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «DOLORS MARIN | Casa del Libro» (en espanyol europeu). [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ lecturalia.com. «Dolors Marín: libros y biografía autora» (en castellà). [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ «Dolors Marin | Planeta de Libros» (en espanyol europeu). [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ 7,0 7,1 Palau, La torre del. «Dolors Marín presenta el seu últim llibre «Espiritistes i lliurepensadores» | La torre del Palau». [Consulta: 20 juliol 2019].