Don Quintín el amargao
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Lluís Marquina i Pichot  |
| Protagonistes | |
| Producció | Luis Buñuel |
| Guió | Eduardo Ugarte i Luis Buñuel |
| Música | Jacinto Guerrero Torres |
| Fotografia | José María Beltrán |
| Muntatge | Eduardo García Maroto |
| Productora | Filmófono (en)  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 3 octubre 1935 |
| Durada | 87 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | Don Quintín, el amargao (es) |
| Gènere | drama |
   
| |
Don Quintín el amargao és una pel·lícula dramàtica espanyola en blanc i negre del 1935 dirigida per Lluís Marquina i Pichot amb un guió basat en l'obra de teatre homònima de Carlos Arniches adaptat per Eduardo Ugarte i Luis Buñuel. Foou estrenada al Palacio de la Música de Madrid el 3 d'octubre de 1935.[1]
Sinopsi
[modifica]Quintín és un gelós patològic que expulsa de casa a la seva esposa embarassada Felisa perquè creu infundadament que li ha estat infidel. Felisa es veu obligada a aixoplugar-se a una casa de caritat per donar a llum i sobreviu demanant caritat. Deixa la seva filla nounata Teresa a la porta de la casa de Quintín per estovar el seu cor, però ell la dona a uns pagesos. Amb els anys acaba força amargat però es nega a creure la innocència de Felisa ni a reconèixer Teresa, però finalment acaba buscant-la per posar fi a la seva amargura.
Repartiment
[modifica]- Ana María Custodio : Teresa
- Alfonso Muñoz : Don Quintín
- Luisita Esteso : Felisa
- Fernando Granada : Paco
- Luis Heredia : Angelito
- José Alfayate : Sefiní
- José Marco Davó : Nicasio
- Manuel Arbó : Crótido
- Porfiria Sanchíz : María
- Consuelo de Nieva : Margot
- Jacinto Higueras : Saluqui
- Manuel Vico : Jefe de sala
- María Anaya : Tía de Paco
- Fernando Freyre de Andrade : El Risitas
- Rosina Mendía : Monja
- Isabel Pérez Urcola : Niña con botella
Producció
[modifica]Luis Buñuel també va actuar com a productor de la pel·lícula aportant 150,000 pessetes manllevades a la seva mare. Va resultar un gran èxit comercial de la seva productora Filmófono.[2] El mateix Buñuel en va fer un remake el 1951 titulat La hija del engaño.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Don Quintín el amargao · España 1935 a Cervantes Virtual
- ↑ El cine español en el recuerdo: 12.- Don Quintín, el amargao (1935) a furor.tv
- ↑ Don Quintín, el amargao (Luis Marquina, 1935) per Luis Deltell, madridmasd.org
