Vés al contingut

Cet obscur objet du désir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCet obscur objet du désir
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLuis Buñuel Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSerge Silberman Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPierre Guffroy Modifica el valor a Wikidata
GuióLuis Buñuel, Jean-Claude Carrière i Pierre Louÿs Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRichard Wagner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEdmond Richard Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHélène Plemiannikov Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCineriz Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena17 agost 1977 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min i 101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
francès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLausana, París, Madrid i Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Woman and the Puppet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia, drama i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0075824 FilmAffinity: 832071 Allocine: 81258 Rottentomatoes: m/that_obscure_object_of_desire Letterboxd: that-obscure-object-of-desire Allmovie: am17354 TCM: 92716 Metacritic: movie/that-obscure-object-of-desire TV.com: movies/that-obscure-object-of-desire-cet-obscur-objet-du-desir TMDB.org: 5781 Modifica el valor a Wikidata

Cet obscur objet du désir (Aquest obscur objecte del desig) és la 32a i última pel·lícula dirigida per Luís Buñuel.[1] De producció franco-espanyola, va ser estrenada el 1977. El guió està basat en la novel·la La femme et le pantin de 1899 de l'escriptor francès Pierre Louÿs. De la frase del llibre «ce pâle objet du désir» Buñuel i Jean-Claude Carrière –coguionistes de la pel·lícula- en van extreure el títol, lleugerament modificat.

Argument

[modifica]

Abans que el tren amb trajecte Sevilla-Paris arranqui, Mathieu llença un cubell d'aigua a Conchita, la seva parella de la qual intenta infructuosament desprendre's.

Seguidament, s'excusa per la seva injustificada conducta als viatjers que l'acompanyen al seu compartiment (una mare amb la seva filla, un jutge i un psicòleg nan), als quals Mathieu comença explicar la història de la seva turbolent relació sentimental amb Conchita.

Mathieu la va contractar com a minyona i des del principi va intentar anar-se'n al llit amb ella, turmentat i seduït alhora per les insinuacions sexuals de Conchita que, això no obstant, proclamava ser verge i es negava a tenir relacions sexuals abans de casar-se.

La seva relació d'amor i odi és breument interrompuda quan Conchita és finalment expulsada de casa, però els remordiments de l'obsessionat Mathieu el condueixen a cercar de nou a Conchita, a la qual acaba descobrint dansant nua per turistes en un bar nocturn de Sevilla.

Reconciliats de nou, Mathieu li confessa el seu amor per ella, però Conchita admet que el troba repulsiu i el tortura simulant un acte sexual amb un amic. A aquesta provocació Mathieu reacciona violentament tot apalissant a Conchita, que amb aquest acte queda convencuda del seu sincer amor vers ella.

Satisfets amb la història, els passatgers del tren contemplen com és ara Conchita qui, després de reaparèixer, vessa un cubell d'aigua sobre Mathieu.

Quan el tren arriba al seu destí, l'enamorada parella se'n va a passejar pels carrers de París, que és amenaçada per un grup de terroristes que pretenen sembrar la confusió i el caos a la ciutat. La seva enèsima discussió és interrumpuda per la sobtada explosió d'una bomba.[2]

Repartiment

[modifica]
Actor / actriu original Personatge fictici
Fernando Rey Mathieu Faber
Carole Bouquet Conchita I
Ángela Molina Conchita II
Piéral nan, psicòleg
Julien Bertheau Edouard, cosí
André Weber Martin
Maria Asquerino Incarnacion Perez, mare de Conchita
Milena Vukotic viatjant
Ellen Bahl rival
Muni concerge
Bernard Musson policia
Jacques Debary jutge
Valérie Blanco jove
Lita Lluch-Peiro ballarina
Isabelle Rattier secretària
Isabelle Sadoyan portera
Antonio Duque
André Lacombe
Annie Monange
Jean-Claude Montalban
David Rocha
Juan Santamaria
Melody Thomas
Dick Winslow
Roger Ibáñez

Premis i nominacions

[modifica]
Any Festival Premi Resultat
1977 Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles (LAFCA) Millor pel·lícula estrangera Guanyadora
National Board of Review Millor pel·lícula estrangera Guanyadora
Millor director Guanyador
National Society of Film Critics Awards (NSFC Awards) Millor director Guanyador
1978 Premis César Millor director Nominat
César al millor guió original o adaptació Nominat
Premi Globus d'Or Millor pel·lícula estrangera Nominada
Oscars Millor pel·lícula de parla no anglesa Nominada
Millor guió adaptat Nominat

Crítica

[modifica]
  • El joc eròtic es perllonga, perversament - a mig camí entre la vida i el somni, el to directe i el surrealisme. L'obstinació dels personatges els conduirà a una situació límit[3]

Referències

[modifica]
  1. «That Obscure Object of Desire». IMDb. [Consulta: 19 juny 2011].
  2. «Cet Obscur objet du desir». The New York Times.
  3. Ripoll-Freixes, Enric «El darrer film de Buñuel». Diari Avui, 12-08-1983.

Enllaços externs

[modifica]
  • Ressenya a Criterion Collection de William Rothman Arxivat 2008-10-07 a Wayback Machine. (anglès)