Dorotea Bárcena
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 juliol 1944 Oviedo (Astúries) |
Mort | 22 novembre 2016 (72 anys) |
Activitat | |
Ocupació | actriu, directora de teatre |
Dorotea Bárcena (Oviedo, 9 de juliol de 1944 - 22 de novembre de 2016) nom artistic d'Adoración Sánchez Bárcena, va ser una actriu, dramaturga i directora de teatre.[1][2]
Biografia
[modifica]Diplomada en magisteri, va abandonar molt ràpid les funcions docents en el Col·legi dels Pares Jesuïtes de Vigo per dedicar-se de plenament al teatre, participant en 1970 en la creació, amb Julio Lago, del grup Esperpento Teatre Xove, un dels grups més actius de l'incipient teatre independent gallec.[3] En aquest grup va dirigir els espectacles Les bicicletes (1972, sobre un text d'Antonio Martínez Ballesteros), Històries del Zoo (1973, sobre un text d'Edward Albee) i L'Orgia (1973, sobre un text d'Enrique Buenaventura) i participa com a actriu en altres propostes com Els opositors, El venedor de peix o L'home que es va convertir en gos, a partir de textos d'Antonio Martínez Ballesteros, Miguel Cobaleda i Oswaldo Dragún, amb direcció de Julio Lago.
Va participar al mateix temps en la direcció i coordinació de les Jornades de Teatre que Esperpento Teatre Xove organitza a Vigo i que suposa la presentació a la ciutat de companyies com Els Joglars, Els Comediants, Ditirambe, José Luis Gómez, Aquelarre, Esperpento (a Sevilla), TEI (a Madrid), Gangarilla, Caterva, A-71, Plutja, La Picota, Teatre de la Ribera, Cisalla, Teatre del Mar, Teatre del Migdia o PTV.
El 1985 va participar com a actriu en el primer espectacle de Teatre de l'Atlántico, Xoana, creat a partir d'un text de Manuel Lourenzo amb direcció del propi Julio Llac. Va col·laborar en dramatúrgia i com a ajudant d'adreça del primer espectacle del Centro Dramático Galego, Woyzeck, dirigit per Julio Lago a partir del text amb el mateix nom de Georg Büchner, estrenat el 1984 i en 1985 va dirigir Follas Novas, una dramatúrgia pròpia a partir del poemari amb el mateix nom de Rosalía de Castro.
Amb la companyia Medusa va representar l'obra Mulliéribus, de la que també era a autora, en 1987 amb la direcció de Fernanda Lapa.[4]
També en 1987 va fundar la companyia Teatro de la Luna, en la qual va desenvolupar treballs com dramaturga, actriu i directora d'escena com en Sigrid era sólo una muñeca rota en 1989, Cabaret Al otro lado en 1991, o De picas, cruces y carabelas. Farsa de conquIsta i encomedas també en 1991.[5][6]
Durant 1988 va ser directora del Centro Dramático Galego. Posteriorment va realitzar treballs amb el Centre Dramàtic Nacional, participant en l'espectacle Martes de carnaval a partir de la coneguda obra de Ramón María del Valle-Inclán i dirigit per Mario Gas en 1995; amb La Factoria Teatre a La casa de América (1998, sobre un text d'Edward Thomas amb direcció de Cristina Domínguez) i amb el CDG en Xelmírez o la groria de Compostela (1999, sobre un text de Daniel Cortezón, amb direcció de Roberto Vidal Bolaño).[7]
Els seus treballs estan marcats per la immediatesa de la posada en escena però també per la necessitat de crear històries des d'una perspectiva de la dona i d'explicar-les utilitzant un altre punt de vista.[8]
Cal destacar, a més del descrit anteriorment, la varietat de les seves múltiples col·laboracions i treballs en àmbits variats com en cinema i televisió i els diversos premis rebuts al llarg de tota la seva trajectòria professional.
Obra
[modifica]Teatre
[modifica]Com a actriu
[modifica]- La casa de la América (com "Mare", amb la Factoria Teatre; obra d'Edward Thomas, direcció de Cristina Domínguez Dapena).[9]
- Regalo de sombras (com "Rosalía", amb el Centro Dramático Galego, obra i direcció de Roberto Vidal Bolaño).[10]
- Xoana (amb Teatro del Atlántico; obra de Manuel Lourenzo, direcció de Julio Lago).[11][12]
- De Piques, Creus i Caravel·les. Farsa de Conquista y Encargos (amb Teatro de Luna, obra i direcció de Roberto Salgueiro).[13]
- Últimamente no duermo nada (amb Teatro de Luna, obra de Alber Ponte, direcció de Gina Piccirilli).[14]
- Un cráneo agujereado (com "Mary Rafferty", amb Excéntricas Producciones Teatrales; obra de Martin McDonagh, direcció de Quico Cadaval).[15]
Com a autora
[modifica]- El Agnus Di de una madre (com a "Mare", amb Teatre De Mari Gaila, coautora amb Julio Lago)[16]
- Mulliéribus (com a "Reina", amb la Companyia Medusa amb direcció de Fernanda Llepassa)[4]
- Sigrid era sólo una muñeca rota (amb Teatre de Luna)
- Cabaret Al otro lado (amb Teatro de Luna; també com a directora)
- La hermandad del Grial (amb Teatro de Luna; també com a directora)
- Celestina (Fantasia para juguetes) (amb Teatro de Luna; també com a directora)
- Entre bastidores (amb Teatro de Luna; també com a directora)
- Las Troianas (amb Teatro de Luna)
- Últimamente no duermo nada (amb Teatro de Luna)
- Con flores a María (amb Teatro de Luna; també com a directora)
- Medea (per a l'Olimpíada Cultural de Barcelona 92)
- Martes de Carnaval (amb el Centre Dramàtic Nacional)
- Casa de América (amb la Factoria Teatre)
- Kvetch: El rosmón (obra de Steven Berkoff, amb la companyia Teatro del Murciélago)
- Las mujeres del porvenir (amb Teatro de Luna amb direcció de Xan Cejudo).[17]
Com a directora
[modifica]- La larga agonía de los centollos (amb Teatro de Luna, obra d'Ovidio L. Blanco).[18]
- Las bicicletas
- La orgia
- Historia del zoo[19]
- Follas Novas (amb el Centro Dramático Galego, obra de Rosalía de Castro).[20]
Cinema i televisió
[modifica]- Divinas palabras (Cinema, 1987)
- El pianista (1999, com Ramona Baquero)
- Los otros feriantes (Sèrie de la TVG)
- Martes de carnaval (1991, TVE)
- La mujer de tu vida (TVE)
- El baile de lan ánimas (1993, com Dorotea)
- Pepa y Pepe (1995, TVE)
- ¿Quién da la vez? (1995, Antena3 TV)
- Don Juan Tenorio (TVE)
- Dame algo (Cinema, 1997 com Mare Superiora)
- Una estraña mirada (1998, com cantineira)
- Menudo es mi padre (Antena3 TV)
- Nada eres para siempre (Antena3 TV)
- Ilegal (2002, Sra. Rosario)
- Periodistas (Tele 5)
- Lentura (2004 com Àvia/Emparo)
- Ernesto en 10 minutos (2005)
- Maridos y mujeres (2006, TVG, com Gloria)
- El show de los Tonechos (2005-2008, per la TVG, com Amadora)
- Los muertos van a la presa (2008, com Maruxa)
- Escoba!
- Otro más (2011)
- Lobos de Arga (Cinema, 2011)
Premis i esments
[modifica]- Premi AGAPI a la Millor Interpretació Femenina per El baile de las ánimas.
- Premi de la Crítica de Galícia a l'apartat d'Iniciatives Culturals.
- Finalista com a millor autora teatral en gallec dels Premis MAX de les Arts Escèniques per l'obra Las mujeres del porvenir (2004).
- Premi d'Honra Marisa Soto 2006.[21]
Referències
[modifica]- ↑ «Galicia por Diante on Twitter»
- ↑ Fallece a los 72 años la actriz Dorotea Bárcena.
- ↑ «Dorotea Bárcena». Arxivat de l'original el 2016-07-15. [Consulta: 5 febrer 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Ficha de Mulliéribus no Centro de Documentación Teatral
- ↑ Ficha de Cabaret Alen no Centro de Documentación Teatral
- ↑ Ficha de De picas, cruces e carabelas
- ↑ «A AAAG despídese da actriz e compañeira Dorotea Bárcena, pioneira da escena galega"». AAAG.
- ↑ «Ficha no sitio web da Asociación de Directores de Escena de España». Arxivat de l'original el 2016-07-15. [Consulta: 8 febrer 2017].
- ↑ Ficha de A casa da América no Centro de Documentación Teatral
- ↑ Ficha de Agasallo de sombras no Centro de Documentación Teatral
- ↑ Ficha de Xoana no Centro de Documentación Teatral
- ↑ Cartel
- ↑ Ficha de De Picas, Cruces e Carabelas.
- ↑ Ficha de Ultimamente non durmo nada no Centro de Documentación Teatral
- ↑ Ficha de 'Un cranio furado na páxina web do Centro Dramático Galego
- ↑ Ficha de O Agnus Dei dunha nai no Centro de Documentación Teatral
- ↑ Ficha de As mulleres do porvir no Centro de Documentación Teatral
- ↑ Ficha de A longa agonía das centolas no Centro de Documentación Teatral
- ↑ Currículo na Asociación de Actores e Actrices de Galicia
- ↑ Ficha de Follas Novas no Centro de Documentación Teatral
- ↑ Premio de honra María Casares 2006 AAAG.
Bibliografia
[modifica]- Gallegos. Quién es quien en la Galicia del siglo XXI. El Correo Gallego. ISBN 84-8064-113-4. , F., ed. (2002).
Enllaços externs
[modifica]- Associació de directors d'escena d'Espanya Arxivat 2016-07-15 a Wayback Machine..