Dorothy Crowfoot Hodgkin

Dorothy Crowfoot Hodgkin

Biografia
Naixement	12 maig 1910 El Caire (Egipte)
Mort	29 juliol 1994 (84 anys) Ilmington (Anglaterra) (en)
Causa de mort	hemorràgia cerebral
Residència	Oxford
Nacionalitat	Regne Unit
Formació	Somerville College Sir John Leman High School Newnham College Universitat d'Oxford
Tesi acadèmica	X-ray crystallography and the chemistry of the sterols  (1937 )
Director de tesi	John Desmond Bernal
Activitat
Camp de treball	Difracció de raigs X, bioquímica, química i cristal·lografia
Lloc de treball	Oxford Cambridge
Ocupació	bioquímica
Ocupador	Universitat de Cambridge
Membre de	Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (membre estranger) (1976–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1971–) Royal Society (1947–) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Manchester Literary and Philosophical Society
Obra
Estudiant doctoral	Judith Howard, Tom Blundell (en) , Barbara Wharton Low i Judith Ann Kathleen Howard (en)
Família
Cònjuge	Thomas Lionel Hodgkin (1937–1982)
Pares	John Winter Crowfoot   i Grace Mary Crowfoot
Germans	Elizabeth Grace Crowfoot Joan Crowfoot Payne Diana Crowfoot
Premis
Premi Nobel de Química l'any 1964

Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin OM FRS HonFRSC (El Caire, Imperi Britànic, 12 de maig de 1910 - Shiptons-on-Stour, Anglaterra, 29 de juliol de 1994) va ser una química i professora universitària anglesa guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1964.

Entre els seus descobriments més importants i influents hi ha la confirmació de l'estructura de la penicil·lina tal com van suposar anteriorment Edward Abraham i Ernst Boris Chain, i l'estructura de la vitamina B₁₂, per la qual el 1964 va ser la tercera dona a guanyar el Premi Nobel de Química. Hodgkin també va dilucidar l'estructura de la insulina el 1969 després de 35 anys de treball.

Hodgkin va utilitzar el nom «Dorothy Crowfoot»" fins a dotze anys després de casar-se amb Thomas Lionel Hodgkin, en què va començar a utilitzar «Dorothy Crowfoot Hodgkin». La Royal Society l'anomena «Dorothy Hodgkin» (quan es refereix a la beca que duu el nom d'aquesta científica) i també ho fa el Somerville College. Els Arxius Nacionals del Regne Unit s'hi refereixen com a «Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin».

Biografia

Va néixer el 1910 a la ciutat del Caire on el seu pare, John Crowfoot, treballava com a funcionari al departament d'educació de l'imperi Britànic del que en aquell moment en formava part i que avui dia és la capital d'Egipte. La seva mare, Grace Marie Hood, anomenada Molly, volia estudiar medicina però l'oposició dels seus pares va fer que finalment esdevingués llevadora. Va tenir tres germanes: Joan, nascuda el 1912; i Betty, el 1914. Als sis anys la família es va traslladar a Khartum, al Sudan però, al esclatar la Primera Guerra Mundial, va retornar amb les seves germanes a casa dels seus avis a Worthing, Anglaterra mentre els seus pares romanien al Sudan. Quan va acabar la Gran Guerra, Molly, la mare de Dorothy, va tornar al Regne Unit amb Diana, la seva quarta filla, per fer-se càrrec de l'educació de les seves filles, cosa que faria personalment. Primer es van traslladar a la casa on s'havia criat Molly a Nettleham, Linconshire. Quan Dorothy compta amb 10 anys la família es torna a traslladar, aquest cop a Beccles, al comtat de Suffolk, d'on és originari l'avi patern. Allà, el 1921, Dorothy entra a la Lehman School però l'ensenyament de ciències a les noies és molt limitada. Al acabar l'educació secundària Dorothy va decidir estudiar química i ho va fer al Somerville College de la Universitat d'Oxford on es va graduar el 1932 amb les màximes qualificacions. Aquell mateix any va anar a la Universitat de Cambridge on va començar a treballar amb John Desmond Bernal i amb qui va aprendre a fer servir els difractòmetres i l'estudi dels difractogrames. El 1936 va acabar la seva tesi doctoral, especialitzant-se en cristal·lografia, disciplina de la qual fou professora a Oxford fins a la seva jubilació l'any 1977.

Durant aquells anys Dorothy va conèixer l'historiador Thomas Hodgkin amb qui es va casar el 1937 i va tenir el seu primer fill Luke Howard Hodgkin, el 20 de desembre de 1938. Després del part va tenir el seu primer brot d'artritis reumatoide malaltia que l'acompanyaria fins a la seva mort. La seva segona filla, Prudence Elizabeth, va néixer el mes de setembre de 1941 i Toby, el maig de 1946.

L'any 1965 li fou atorgat el títol de l'Orde del Mèrit concedida per la reina Elisabet II del Regne Unit que des de la seva creació el 1901 només havia estat concedida a una altra dona: Florence Nightingale. El 1970 va ser nomenada rectora de la Universitat de Bristol.

Va morir el 1994 d'una hemorràgia cerebral a la seva residència de Shipston-on-Stour, Anglaterra.

Recerca científica

Hodgkin va ser pionera en la tècnica de determinació d'estructures de substàncies d'interès bioquímic mitjançant difracció de raigs X. Va convertir la insulina en el seu projecte d'investigació primària, iniciant la seva recerca l'any 1934 quan Robert Robinson li va oferir una mostra petita d'insulina cristal·lina. La difracció de raigs X a la dècada del 1930 encara no estava prou desenvolupada, per la qual cosa es va decidir a millorar la tècnica cristal·logràfica, aconseguint determinar l'estructura tridimensional de les biomolècules del colesterol l'any 1937, la penicil·lina el 1945, la vitamina B₁₂ el 1954, la insulina el 1969, així com la de la lactoglobulina, ferritina i el virus del mosaic del tabac. Posteriorment Hodgkin i els seus col·laboradors es van encaminar al calciferol o vitamina D2, així com l'antibiòtic gramicidina.

Al final de la Segona Guerra Mundial, Dorothy marxa a fer una gira pels Estats Units per tal de comparar l'organització i equipament dels laboratoris nord-americans amb els del seu laboratori a Oxford. En aquest viatge visita dotze ciutats i participa en una trobada de la Societat Americana de Rajos X i Difracció dels Electrons. Durant un temps treballa amb Linus Pauling i els seus companys a Pasadena, Califòrnia i participa a diverses conferències a Iowa, Missouri i Michigan.

El 29 d'octubre de 1964 fou guardonada amb el Premi Nobel de Química «per la determinació de l'estructura de moltes substàncies biològiques mitjançant els raigs X», convertint-se en la tercera dona en aconseguir aquest guardó després de Marie Curie i Irène Joliot-Curie.

Activisme social

Interessada en l'intercanvi intel·lectual entre científics i preocupada pels problemes que la ciència ocasionava a la població, entre 1976 i 1988 fou presidenta de les Conferències Pugwash de Ciència i Afers Mundials. Així mateix fou guardonada amb el Premi Lenin de la Pau concedit pel Govern Soviètic l'any 1985-86.