Vés al contingut

Dorrit Hoffleit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDorrit Hoffleit

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1907 Modifica el valor a Wikidata
Florence (Alabama) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 2007 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
New Haven (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióRadcliffe College - Philosophiæ doctor (–1938) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònoma Modifica el valor a Wikidata
OcupadorYale University Observatory (1969–1975)
Ballistic Research Laboratory
Universitat Yale
Observatori de Harvard
Observatori Maria Mitchell Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Premis

Dorrit Hoffleit (Florence, 12 de març de 1907 - New Haven, 9 d'abril de 2007)[1] va ser una investigadora astrònoma sènior estatunidenca a la Universitat Yale.

És més coneguda pel seu treball en estrelles variables, astrometria, espectroscòpia, meteors i el Bright Star Catalog. També és coneguda per la seva mentoria de moltes dones joves i generacions d'astrònoms.[2]

Carrera professional[modifica]

L'interès d'Hoffleit per l'astronomia va començar amb la pluja de meteors dels Perseids de 1919 que va veure amb la seva mare.[3] El 1928 es va graduar cum laude amb un B. A. en matemàtiques. Després va treballar per al Harvard College Observatory de Harvard, buscant estrelles variables.[4] El 1938, se li va concedir un doctorat en astronomia al Radcliffe College[5] i posteriorment va ser contractada, el 1948, com a astrònoma a la Universitat Harvard. Va romandre a Harvard fins al 1956, quan es va traslladar a la Universitat Yale. Va romandre a Yale fins a la seva jubilació el 1975.[6]

A Yale va seguir els passos d'Ida Barney, fent-se càrrec del seu treball astromètric, i de qui més tard va escriure «Conèixer-la va ser un plaer, una inspiració i un privilegi, tant a la feina com socialment».[7] Hoffleit també va exercir com a directora de l'Observatori Maria Mitchell a l'illa de Nantucket des de 1957 fins a 1978, on va dirigir programes d'estiu (de maig a octubre) per a més de 100 estudiants, molts dels quals van seguir una carrera d'èxit en astronomia.[2] En els seus últims anys a Yale, Hoffleit va ensenyar cursos bàsics d'astronomia a estudiants de grau. Les seves conferències apassionades a Davies Hall, normalment amb més de 100 estudiants, els van inspirar i sorprendre. Va generar un interès de tota la vida per l'astronomia a dones i homes joves, molts dels quals només complien un requisit previ per als seus títols de grau.

A mitjans de la dècada del 1950, Hoffleit va ser consultada pels Ballistic Research Laboratories (Laboratoris de recerca balística) de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica en reduccions Doppler.[8]

Va ser l'editora principal del Yale Bright Star Catalogue (Catàleg d'Estrelles Brillants). El catàleg és un compendi d'informació sobre les 9.110 estrelles més brillants del cel. També va ser coautora del The General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes (Catàleg general de paral·laxis estel·lars trigonomètriques), que conté mesures precises de la distància de 8.112 estrelles, informació crítica per entendre la cinemàtica de la galàxia de la Via Làctia i l'evolució del veïnat solar. Amb Harlan J. Smith, Hoffleit va descobrir la variabilitat òptica de 3C273, el primer quàsar descobert.[9]

Premis i distincions[modifica]

El 1988, Hoffleit va ser guardonada amb el premi George Van Biesbroeck de la Societat Astronòmica Americana (AAS) per una vida de servei a l'astronomia. Del 7 al 8 de març de 1997, la Universitat Yale va acollir un simposi en honor al 90è aniversari d'Hoffleit, dedicat als seus gairebé 70 anys de carrera.[10]

La seva mort[modifica]

Hoffleit va complir 100 anys el 12 de març de 2007 i va morir un mes després per complicacions d'un càncer.[11]

Referències[modifica]

  1. Saladyga i Waagen, 2010.
  2. 2,0 2,1 Hoffleit, 2002.
  3. Horch, 2007.
  4. Hoffleit, 1931, p. 10.
  5. Hoffleit, 1938.
  6. Pearce, 2007.
  7. Hoffleit, 1990.
  8. Ballistic Research Laboratories (en anglès). Ordenance Corps, Department of the Army, abril 1955. 
  9. Smith, 1963, p. 650.
  10. Philip, van Altena i Upgren, 1999.
  11. «Dorrit Hoffleit (1907-2007)» (en anglès). AAS Newsletter, maig-juny 2007.

Bibliografia[modifica]

  • Hoffleit, Ellen D. «New Variable Stars in MWF 175» (en anglès). Bulletin of the Harvard College Observatory, 884(10), 1931. Bibcode: 1931BHarO.884...10H.
  • Hoffleit, Ellen D. On The Spectroscopic Determination Of Absolute Magnitudes, With Application to Southern Stars Of Types Later Than A (en anglès), 1938.  Tesi doctoral.
  • Hoffleit, Ellen D. «Ida M. Barney, Ace Astrometrist» (PDF) (en anglès). American Astronomical Society (AAS), juny 1990. Arxivat de l'original el 2016-04-05. [Consulta: 15 juliol 2023].
  • Hoffleit, Ellen D. Misfortunes as blessings in disguise: The Story of My Life (en anglès). American Association of Variable Star Observers (AAVSO), 2002. ISBN 978-1-878174-48-2. 
  • Horch, Elliott. «Hofflet, Ellen Dorrit». A: Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer Publishing, 2007. DOI 10.1007/978-0-387-30400-7_636. ISBN 978-0-387-30400-7. 
  • Pearce, Jeremy «Obituary: E. Dorrit Hoffleit, Scientist, Dies at 100» (en anglès). The New York Times, abril 2007.
  • Philip, A. G. Davis; van Altena, William F.; Upgren, Arthur R. Anni Mirabiles: A Symposium Celebrating the 90th Birthday of Dorrit Hoffleit (en anglès). Schenectady: L. Davis Press, Inc., 1999. ISBN 0933485239. 
  • Saladyga, Michael; Waagen, Elizabeth. «In Memoriam: Dorrit Hoffleit» (en anglès). American Association of Variable Star Observers (AAVSO), maig 2010.
  • Smith, H. J.; Hoffleit, E. D. «Light Variations in the Superluminous Radio Galaxy 3C273» (en anglès). Nature, 198(4881), 1963, pàg. 650. Bibcode: 1963Natur.198..650S. DOI: 10.1038/198650a0.

Enllaços externs[modifica]