Vés al contingut

Dos Dies de Trial Illa d'Eivissa

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dos Dies de Trial Illa d'Eivissa
Cartell de l'edició del 2007
CategoriaTrial
LlocIlla d'Eivissa
Centre/SortidaSant Antoni de Portmany
Coordenades38° 58′ 46.32″ N, 1° 18′ 14.88″ E / 38.9795333°N,1.3041333°E / 38.9795333; 1.3041333
DataComençaments de desembre
DirectorRicard Pinet (17 edicions)
OrganitzadorMotoclub de Formentera i Eivissa
Web oficialmotoclubfe.com
Historial
1a Edició1979
Total d'edicions27 (2023)
1r guanyadorCAT Pere Ollé
Darrer guanyadorIlles Balears Mateu Crespí
Rècord victòries (7)CAT Jordi Pascuet
Darrera revisió: 3/11/2024

Els Dos Dies de Trial Illa d'Eivissa, coneguts també com els Dos Dies d'Eivissa, són una competició de trial internacional que es disputa anualment pels voltants de la població de Sant Antoni de Portmany, a l'Illa d'Eivissa. La prova, organitzada pel Motoclub de Formentera i Eivissa (MFE),[1] es disputa des de 1979 i és una de les competicions de trial de mitjana durada més antigues de les vigents en l'actualitat (sense considerar els Dos Dies de Trial de Man, que se celebren des del 1955).

Característiques

[modifica]
Situació de Sant Antoni de Portmany a l'illa d'Eivissa

Els Dos Dies es disputen tradicionalment durant el primer cap de setmana de desembre (coincidint amb el pont de la puríssima),[2] un cop acabada la temporada de competició internacional. El centre neuràlgic de la prova se situa al Passeig de Ses Fonts, a primera línia del port de Sant Antoni de Portmany,[3] on s'instal·la la direcció de la cursa, el podi de sortida i arribada, el parc tancat per als pilots i tota la infraestructura externa com ara bar, zona d'expositors, zona de lleure per als acompanyants i seguidors, etc. Un cop iniciada la competició, els participants enfilen el Passeig de Ses Fonts i tiren cap a indrets ben coneguts del municipi, com ara Santa Agnès de Corona, Can Coix i Cala Salada.

La prova s'ha consolidat com una de les més importants del calendari internacional, amb inscripcions que superen habitualment els 100 pilots, molts d'ells de renom internacional. A banda dels molts pilots dels Països Catalans participants (a més dels provinents de les Illes Balears n'hi venen molts del Principat, País Valencià i Andorra), hi abunden els francesos, alemanys i anglesos. Els Dos Dies han contribuït a consolidar Sant Antoni com a destí turístic esportiu, ja que sovint molts participants i acompanyants aprofiten per a quedar-s'hi uns dies i fer unes petites vacances (prop de 200 persones arriben al municipi amb motiu de l'esdeveniment).[2]

Pel que fa a l'aspecte esportiu, el trial és obert a cinc nivells de participants en funció del seu pilotatge (similars als de les pistes d'esquí alpí: groc, verd i blau per als més novells, vermell per als mitjans i negre per als experts), als quals s'adapta el grau de dificultat de les zones tot variant-ne el traçat. Al final de la prova hi ha cinc classificacions finals, una per a cada nivell.

Recorregut inter-zona

[modifica]

Actualment, el recorregut típic és d'uns 40 km diaris (tots dins el terme municipal de Sant Antoni de Portmany) i discorre des de la vora del mar fins a zones boscoses de l'interior.[4] Al llarg d'aquest trajecte s'hi marquen 25 zones de penalització, les quals es van superant durant tota la jornada, amb una aturada al migdia per tal de menjar i agafar forces.[5]

Cal dir que des de la primera edició fins al 2005 l'esdeveniment s'havia centralitzat sempre a la vila d'Eivissa. Fou d'ençà del 2006 que el centre neuràlgic es traslladà a Sant Antoni a fi d'agilitzar la tramitació de permisos, ja que quan se sortia d'Eivissa calia travessar diversos municipis, mentre que a Sant Antoni el trial transcorre íntegrament pel terme municipal d'aquesta població.[3]

Recorreguts històrics

[modifica]
La platja des Codolar, per on passava la prova inicialment

Durant les primeres edicions, el centre neuràlgic de la prova era l'aparcament de la famosa discoteca Glory's d'Eivissa, propietat del primer impulsor de la prova Xicu Bufí.[6] Aleshores, el recorregut típic era d'uns 50 km diaris amb 25 zones de penalització, idèntic per a tots dos dies. D'ençà de la tercera edició el recorregut començà a passar per la costa, tot recorrent la Pedrera d'en Canyes fins a Es Codolar, la platja des Cavallet i la Torre de ses Portes,[7] amb diverses zones al costat del Mar de les Pitiüses de gran bellesa.

El recorregut començà a varir entre el primer i el segon dia d'ençà de l'edició del 1983: el primer dia s'acostà per primera vegada a Santa Eulària des Riu tot sortint de la discoteca Glory's direcció Pedrera d'en Canyes i passant per la platja de s'Estanyol, cala Espart i cala Llonga fins al Pont Vell de Santa Eulària, acabant al passeig d'aquesta població. El segon dia es retornà el recorregut clàssic des Codolar, Ses Salines i es Cavallet.[8]

D'ençà de 2001, amb la recuperació de la prova després d'uns quants anys de no convocar-se, el centre es fixà al recinte firal d'Eivissa, prop de la discoteca Glory's, i el recorregut seguí essent molt similar als primers: Pedrera d'en Canyes, la Granada, torrent del Segon Pont, Bultó, etc.[9] El 2003, el parc tancat es muntà al centre d'Eivissa, amb un envelat per a guardar les motos al passeig de la Vara del Rei. Per primer cop el recorregut s'adreçava a la vora del mar només començar, amb algunes zones davant la discoteca El Divino i a l'Illa Grossa (prop del far Botafoc, a es Sot), tot enfilant el torrent del Club de Camp després de passar per la platja d'en Bossa, un trajecte de gran bellesa paisatgística.[10]

L'edició del 2005, la darrera amb centre a Eivissa, tingué el centre d'operacions al Parc Reina Sofia i alterà zones de tona mena (terra, roca, fang, etc.) enmig d'un bonic recorregut, una part del qual passava pel bell mig del barri antic de la vila.[11]

Les zones

[modifica]
Panoràmica de la Cala Salada, indret on es munten diverses zones

Normalment es marquen al voltant de 25 zones non-stop, d'entre les quals alguna de tipus indoor situada al centre urbà de Sant Antoni de Portmany, per tal d'acostar el trial al públic. La resta de zones estan repartides pels voltants del municipi, amb gran diversitat de terreny: n'hi ha moltes de roca, aprofitant els roquissars que hi ha a diverses cales i platges de la localitat, amb la qual cosa aquesta prova té un marcat caràcter marítim. D'altres se situen a l'interior, en zones boscoses, i acostumen a ser fortes rampes de terra amb pedres i arrels, o grans roques que cal superar.

Història

[modifica]

Els inicis (1979 - 1985)

[modifica]

A mitjan dècada de 1970, un grup de joves aficionats al trial eivissencs encapçalats per Francesc "Xicu" Bufí Palau (aleshores president del Motoclub Illa d'Eivissa), decidiren de participar en els Tres Dies dels Cingles de Trial, una prova de mitjana durada instaurada el 1973. L'experiència els agradà i hi seguiren participant any rere any, fins que Xicu Bufí decidí d'organitzar a Eivissa una prova com aquella, amb la intenció que fos una mena de cloenda de la temporada anual de trial.[12] Dotat de gran empenta i capacitat de lideratge, Bufí aconseguí d'involucrar-hi el Consell insular, els ajuntaments de diversos municipis, diverses entitats i uns quants empresaris patrocinadors. Finalment, després d'una important tasca preparatòria, el 8 de desembre de 1979 naixien els Dos Dies d'Eivissa.

L'èxit de la prova fou gran des del primer moment i l'esdeveniment es consolidà com a cita clau del calendari, essent esperada amb deler per molts eivissencs.[13] Un dels artífexs d'aquest èxit fou Ricard Pinet, director de la cursa des de la primera edició fins a la del 2009 (es va morir el 30 d'agost de 2010). Pinet acudí a Eivissa cridat per Xicu Bufí, qui l'havia conegut als Cingles on Ricard Pinet feia també de director. A banda de la seva llarga experiència en el món del trial, els seus contactes amb pilots de primera línia facilitaren que hi hagués sempre inscripcions de luxe. També contribuí a aconseguir que la prova fos puntuable per al Campionat d'Espanya de trial els anys 1986 i 1987.[14]

En ser Xicu Bufí el propietari de la discoteca Glory's (una de les més famoses de la ciutat d'Eivissa), les primeres edicions de la prova hi tenien el seu centre neuràlgic. Un cop acabats els Dos Dies, després del tradicional sopar amb les autoritats illenques i el lliurament de premis s'empalmava amb una nit de festa a la discoteca amb tots els participants, membres de l'organització i seguidors.[15]

Després d'unes primeres edicions, l'any 1984 no es convocà la prova. El 1985 tornà, però en un format no competitiu, com a simple trobada d'aficionats. En aquella ocasió el primer dia, el 17 de març, es va organitzar un recorregut per l'illa de Formentera, on es muntà una mena de competició improvisada que fou guanyada per Joaquim Abad. L'endemà es va fer un curset de trial a la Pedrera d'en Canyes d'Eivissa i el dia 19, a més, s'organitzà una prova puntuable per al campionat balear i un trial indoor al camp de futbol Sant Josep que fou guanyat per Xavier Miquel, per davant de Manuel Soler.[16]

Consolidació (1986 - 1987)

[modifica]

Durant les edicions de 1986 i 1987, el primer dels dos dies era puntuable per al Campionat estatal (n'era la darrera prova) i aplegaren gran quantitat de participants, vora 150. El 1986, a més, s'hi apuntaren pilots internacionals com ara Gilles Burgat i Philippe Berlatier. La festa començava el dia abans de la cursa amb una recepció festiva als pilots al port de Dénia, Marina Alta. Un cop arribats a Eivissa se'ls hi feia una recepció oficial a l'ajuntament de Sant Antoni de Portmany i després al d'Eivissa. El centre neuràlgic passà llavors al passeig marítim d'Eivissa, al costat del Casino de la ciutat (esdevingut el principal patrocinador de la prova).[17]

Després d'aquestes edicions, els Dos Dies es varen deixar d'organitzar durant un llarg període, fins que Xicu Ramon "Brava" i Xicu Vallespir, membres del Motoclub de Formentera i Eivissa (creat el febrer de 1998), decidiren tornar a tirar endavant la prova.[18]

Segona etapa (2001 - Actualitat)

[modifica]
Panoràmica de Sant Antoni de Portmany des dels afores

Un cop decidits a endegar de nou l'organització de l'esdeveniment, els impulsors del MFE tornaren a contactar amb Ricard Pinet i entre tots enllestiren el projecte. Finalment, l'octubre del 2001 se celebrà l'edició de represa, amb la participació, però, de pocs pilots de nivell a causa dels molts anys d'aturada.[9][19] L'any següent ja hi anaren pilots destacats com ara Jordi Pascuet i Josep Manzano, i a partir d'aleshores l'assistència ha anat augmentat en quantitat i en qualitat.

El 2004, el protagonista de la prova fou la meteorologia, ja que uns forts aiguats dificultaren molt el recorregut i convertiren moltes zones en fangars impracticables, tret d'algunes que, en ser de roca, mantenien una bona adherència. A més, el fort temporal impedí salpar el vaixell de Dénia que havia de transportar nombrosos participants en l'illa.[20]

El 2010 es dedicà l'edició al recentment mort Ricard Pinet. Amb vora 100 inscrits, la mala sort feu coincidir la prova amb la vaga de controladors aeris i els pilots tingueren seriosos problemes per arribar a l'illa. Finalment, després de moltes combinacions, més de 70 ho aconseguiren i el trial es pogué disputar amb normalitat.[21] El 2011 ja tornà la normalitat, amb més de 100 pilots i forta representació estrangera.[22]

Palmarès

[modifica]
A 30 de desembre de 2023
  Edicions que varen ser puntuables per al Campionat d'Espanya de trial (comptava el primer dels dos dies)
Edició Any Data Centre Guanyador Segon Tercer Ref.
I 1979 8-9 des. Eivissa CAT Pere Ollé Montesa CAT Josep Jo Montesa ? ? [23]
II 1980 7-8 des.[24] Eivissa CAT Toni Gorgot OSSA CAT Manuel Soler Montesa CAT Joaquim Abad OSSA [25]
III 1981 6-7 des. Eivissa CAT Toni Gorgot OSSA CAT Boni Geebelen Fantic CAT Xavier Miquel Fantic [26]
IV 1982 5-6 des. Eivissa CAT Gabino Renales Merlin CAT Manuel Soler Montesa CAT Joaquim Abad OSSA [27]
V 1983 10-11 des. Eivissa CAT Lluís Gallach Montesa CAT Boni Geebelen SWM CAT Gabino Renales [28]
1984: No disputats
VI 1985[a] 17-18 març Eivissa CAT Joaquim Abad OSSA? CAT Xavier Miquel Fantic? Illes Balears Jaume Roig Bultaco? [29]
VII 1986 18-19 des. Eivissa CAT Jordi Tarrés Beta CAT Gabino Renales Gas Gas CAT Lluís Gallach Montesa [30]
VIII 1987 17-18 oct. Eivissa CAT Jordi Tarrés Beta FRA Philippe Berlatier Montesa CAT Lluís Gallach Mecatecno [31]
1988 - 2000: No disputats
IX 2001 mitjan oct. Eivissa Illes Balears Toni Salas ? Illes Balears Joan Vicent Tur ? ? ? [32]
X 2002 ? Eivissa CAT Jordi Pascuet Gas Gas CAT Josep Manzano Beta ESP Diego Garrido ? [33]
XI 2003 8-9 nov. Eivissa CAT Jordi Pascuet Gas Gas CAT Josep Manzano Beta País Valencià Josep Maria Juan Sherco [34]
XII 2004 5-6 des. Eivissa CAT Jordi Pascuet Gas Gas País Valencià Josep Maria Juan Sherco CAT Banny Rivière Sherco [35]
XIII 2005 4-5 des. Eivissa CAT Jordi Pascuet Gas Gas CAT Marcel Justribó Gas Gas Aragó Sergio Puyo Gas Gas [36]
XIV 2006 8-9 des. Sant Antoni CAT Jordi Pascuet Gas Gas CAT Marcel Justribó Montesa CAT Jordi Tarrés Gas Gas [37]
XV 2007 7-8 des. Sant Antoni CAT Jordi Pascuet Beta CAT Marcel Justribó Beta CAT Ivan Peydró Gas Gas [38]
XVI 2008 6-7 des. Sant Antoni CAT Marcel Justribó Beta CAT Pere Borrellas Gas Gas Illes Balears Marc Horrach Gas Gas [39]
XVII 2009 6-7 des. Sant Antoni CAT Jordi Pascuet Gas Gas CAT Marcel Justribó Gas Gas Illes Balears Marc Horrach Gas Gas [40]
XVIII 2010 5-6 des. Sant Antoni CAT Pere Borrellas Gas Gas CAT Marcel Justribó Gas Gas CAT Josep Manzano Gas Gas [41]
XIX 2011 4-5 des. Sant Antoni FRA Benoit Dagnicourt Beta CAT Joan Pons Sherco CAT Marcel Justribó Gas Gas [42]
XX 2012 8-9 des. Sant Antoni FRA Benoit Dagnicourt Beta UK Jack Sheppard Beta UK James R. Duxbury JTG [43]
XXI 2013 6-7 des. Sant Antoni CAT Marcel Justribó Beta CAT Josep Manzano Gas Gas CAT Arnau Farré Gas Gas [44][45]
XXII 2014 6-7 des. Sant Antoni FRA Benoit Dagnicourt Beta CAT Josep Manzano Gas Gas FRA Thibault Martel Sherco [46]
XXIII 2015 6-7 des. Sant Antoni CAT Albert Cabestany Sherco Illes Balears Asís Roldán Sherco UK James R. Duxbury JTG [47]
2016: No disputats[48]
XXIV 2017 8-7 des. Sant Antoni CAT Daniel Comas Gas Gas CAT Ivan Rovira Gas Gas Illes Balears Asís Roldán Montesa [49]
XXV 2018 7-8 des. Sant Antoni CAT Francesc Moret Montesa CAT Oriol Noguera Jotagas CAT Arnau Farré Jotagas [50][51]
2019-2020: No disputats[52]
XXVI 2021 5-6 des. Sant Antoni CAT Jeroni Fajardo Sherco CAT Aniol Gelabert Beta CAT Gerard Trueba Beta [53]
2022: No disputats[54]
XXVII 2023 8-9 des. Sant Antoni Illes Balears Mateu Crespí TRRS Illes Balears Guillem Soler TRRS Illes Balears Adrián de los Santos ? [54][55]
  1. ↑ Edició no competitiva.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Reportatge XX edició II Dies de Trial Illa d'Eivissa». santantoni.net. Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, 15-02-2013. Arxivat de l'original el 10 de març 2014. [Consulta: 1r març 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 «130 pilots internacionals participen en la 21 edició dels Dos Dies de Trial». santantoni.net. Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, 03-12-2013. Arxivat de l'original el 10 de març 2014. [Consulta: 1r març 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 MFE 2013: «14a edición, 2.006» p. 64
  4. ↑ MFE 2013: «15a edición, 2.007» p. 68
  5. ↑ «Dos Dies de Trial Illa d'Eivissa». ibiza.travel, 06-12-2013. [Consulta: 1r març 2014].
  6. ↑ MFE 2013: «1era edición, 1.979» p. 12
  7. ↑ MFE 2013: «3a edición, 1.981» p. 20
  8. ↑ MFE 2013: «5a edición, 1.983» p. 28
  9. ↑ 9,0 9,1 MFE 2013: «9a edición, 2.001» p. 44
  10. ↑ MFE 2013: «11a edición, 2.003» p. 52
  11. ↑ MFE 2013: «13a edición, 2.005» p. 60
  12. ↑ MFE 2013: «Introducción» p. 8
  13. ↑ MFE 2013: «Francisco Bufí Palau, el padre de la criatura» p. 6
  14. ↑ MFE 2013: «Ricard Pinet Saldaña. "Director de directores"» p. 7
  15. ↑ MFE 2013: «4a edición, 1.982» p. 24
  16. ↑ MFE 2013: «6a edición, 1.985» p. 32
  17. ↑ MFE 2013: «7a edición, 1.986» p. 36
  18. ↑ MFE 2013: «Motoclub de Formentera i Eivissa» p. 5
  19. ↑ MFE 2013: «10a edición, 2.002» p. 48
  20. ↑ MFE 2013: «12a edición, 2.004» p. 56
  21. ↑ MFE 2013: «18a edición, 2.010» p. 80
  22. ↑ MFE 2013: «19a edición, 2.011» p. 86
  23. ↑ MFE 2013: p. 13
  24. ↑ «Gorgot dominó los "2 Días de Ibiza"» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 10-12-1980. [Consulta: 1r març 2014].
  25. ↑ MFE 2013: p. 17
  26. ↑ MFE 2013: p. 21
  27. ↑ MFE 2013: p. 25
  28. ↑ MFE 2013: p. 29
  29. ↑ MFE 2013: p. 32
  30. ↑ MFE 2013: p. 37
  31. ↑ MFE 2013: p. 41
  32. ↑ MFE 2013: p. 45
  33. ↑ MFE 2013: p. 49
  34. ↑ «XI Dos Díes de Trial Illa d'Eivissa» (en castellà). todotrial.com, 09-11-2003. [Consulta: 1r març 2014].
  35. ↑ «XII Dos Díes de Trial Illa d'Eivissa» (en castellà). todotrial.com, 06-12-2004. [Consulta: 1r març 2014].
  36. ↑ Ribas, Agustín. «XIII Dos Díes de Trial Illa d'Eivissa» (en castellà). todotrial.com, 05-12-2005. [Consulta: 1r març 2014].
  37. ↑ Ribas, Agustín. «XIV Dos Díes de Trial Illa d'Eivissa» (en castellà). todotrial.com, 09-12-2006. [Consulta: 1r març 2014].
  38. ↑ Ribas, Agustín. «XV Dos Díes de Trial Illa d'Eivissa» (en castellà). todotrial.com, 08-12-2007. [Consulta: 1r març 2014].
  39. ↑ Ribas, Agustín. «XVI Dos Díes de Trial Illa d'Eivissa» (en castellà). todotrial.com, 07-12-2008. [Consulta: 1r març 2014].
  40. ↑ Ribas, Agustín. «Jordi Pascuet vuelve a vencer» (en castellà). todotrial.com, 07-12-2009. [Consulta: 1r març 2014].
  41. ↑ San Martín, Horacio; Ribas, Agustí. «XVIII Dos Díes de Trial Illa d'Eivissa, Memorial Ricard Pinet» (en castellà). todotrial.com, 06-12-2010. [Consulta: 1r març 2014].
  42. ↑ San Martín, Horacio. «XIX Dos Díes de Trial Illa d'Eivissa» (en castellà). todotrial.com, 05-12-2011. [Consulta: 1r març 2014].
  43. ↑ «20 Aniversario 2 Días de Ibiza» (en castellà). todotrial.com, 09-12-2012. [Consulta: 1r març 2014].
  44. ↑ Ribas, Agustín. «XXI Dos Días de Trial Isla de Ibiza» (en castellà). todotrial.com, 12-12-2013. Arxivat de l'original el 10 de març 2014. [Consulta: 1r març 2014].
  45. ↑ «XXI Dos Dies de Trial Illa d'Eivissa» (en castellà). multimedia.diariodeibiza.es. Diario de Ibiza, 08-12-2013. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2014. [Consulta: 1r març 2014].
  46. ↑ «Clasificación Nivel - Negro» (PDF) (en castellà). todotrial.com, 08-12-2014. [Consulta: 1r gener 2015].[Enllaç no actiu]
  47. ↑ «Otra exhibición de Cabestany le da el triunfo en los Dos Dies de Trial» (en castellà). noudiari.es, 08-12-2015. [Consulta: 1r gener 2016].
  48. ↑ Murillo, Paco. «Anulados los Dos Dies de trial Illa d´Eivissa por la falta de permisos» (en castellà). diariodeibiza.es, 06-12-2016. [Consulta: 1r novembre 2021].
  49. ↑ «XXIV 2 Días Trial Isla de Ibiza, Dani Comas vencedor» (en castellà). todotrial.com, 12-12-2017. [Consulta: 1r novembre 2021].
  50. ↑ «Arnau Farré acaba tercer en els Dos Dies de Trial Illa d'Eivissa». segre.com. Segre, 12-12-2018. [Consulta: 1r novembre 2021].
  51. ↑ «XXV 2 Días de Trial Isla de Ibiza, Francesc Moret vencedor» (en castellà). todotrial.com, 10-12-2017. [Consulta: 1r novembre 2021].
  52. ↑ «Los 2 Días Trial Isla de Ibiza, cancelados» (en castellà). todotrial.com, 10-09-2020. [Consulta: 1r novembre 2021].
  53. ↑ Ribas, Agustín. «2 Días Trial Isla de Ibiza, victoria de Jeroni Fajardo» (en castellà). todotrial.com, 15-12-2021. [Consulta: 30 desembre 2021].
  54. ↑ 54,0 54,1 «Los 2 Días de Trial de Ibiza, esperarán a 2023» (en castellà). todotrial.com, 10-08-2022. [Consulta: 12 desembre 2022].
  55. ↑ «Mateu Crespí se luce en el Dos Días de Trial Isla de Ibiza» (en castellà). periodicodeibiza.es, 10-12-2023. [Consulta: 12 desembre 2023].
Bibliografia

Enllaços externs

[modifica]
  • Web oficial del Motoclub de Formentera i Eivissa
  • Web oficial de l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany
  • Reportatge sobre l'edició del 2012 a la revista francesa Trial Magazine Arxivat 2013-06-11 a Wayback Machine.  PDF (francès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dos_Dies_de_Trial_Illa_d%27Eivissa&oldid=34196311»