Dosaigües

Dosaigües

Dos Aguas (es)
Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 17′ 15″ N, 0° 48′ 01″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Foia de Bunyol
Capital	Dosaigües
Població humana
Població	340 (2023) (2,8 hab./km²)
Gentilici	dosaigüera, dosaigüer
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	121,5 km²
Altitud	400 m
Limita amb	Alboraig Real Tous Torís Cortes de Pallars Montroi Catadau Llombai Macastre Iàtova Millars
Partit judicial	Requena
Dades històriques
Festa patronal	Del 15 al 20 d'octubre
Organització política
• Alcalde	José Ramón Grau Grau
Identificador descriptiu
Codi postal	46198
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46115
Codi ARGOS de municipis	46115
Lloc web	dosaguasayuntamiento.es

Dosaigües (en castellà i oficialment, Dos Aguas, i en la parla xurra, Dosauguas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Alboraig, Macastre i Iàtova (a la mateixa comarca); amb Catadau, Llombai, Montroi, Real de Montroi, Tous i Torís (a la comarca de la Ribera Alta) i amb Cortes de Pallars i Millars (a la Vall de Cofrents i a la Canal de Navarrés respectivament).

Geografia

Situat a la conca del riu Xúquer. La superfície del terme és completament muntanyenca. En la part nord s'estén la serra de l'Ave, que també pren el nom del municipi. Els seus cims més elevats són els vèrtexs geodèsics de tercer ordre de l'Ave (949 msnm) i del Carcamal (834 msnm). Al sud-est s'alça la serra del Caballón, en la qual es troba el vèrtex geodèsic de segon ordre de Colaita (872 m). Així mateix es troben en el terme els vèrtexs geodèsics del Pulpítico (610 m), en el límit amb Iàtova i el Madroñal (582 m), ambdós de tercer ordre.

El riu Xúquer fa de frontera natural, durant un tram llarg, amb els termes de Catadau, Tous, Millars i Cortes de Pallars, discorrent encaixonat la major part del seu recorregut, que és molt sinuós. Rep el riu l'aportació d'aigua dels barrancs de Fleirón, de la Murta, de la Fuentecilla, del Bosc, la rambla de la Canal, que més avant passa a dir-se barranc del Xaló, i el del Caçador. Cap a la conca del Magre aboquen les seues aigües els barrancs de Cairón, Garrogueras, Perelló, del Purgatori, Calç, Orenetes i altres.

En el terme hi ha un gran nombre de boscs poblats de pins i altres coníferes.

Història

Hi ha proves de població des de l'Epipaleolític al neolític en la cova de la Cocina. Al puig de la Ventolera es va trobar ceràmica i uns atifells de sílex de l'edat del bronze. L'origen del poble és àrab. Després de la conquesta cristiana, la població musulmana continuà vivint en la localitat i es va unir a la revolta d'Al-Azraq (1208-1276). Quan, en 1602, tingué lloc l'expulsió dels moriscs, desaparegueren les 50 cases de moros que hi havia i la població de Dosaigües es va vore reduïda a 12 cases de cristians. Fou comprada l'any 1325 per Francesc Scribe, i passà a Raimon Castellano en 1349, i a Antoni de Vilaragut i la família Roís de Corella en 1388, qui la van vendre a Lluís Cornell el 1475; el seu fill, anomenat també Lluís, la va vendre als Rabassa de Perelló, un dels quals, Ginés de Perelló, va assolir el títol de primer marqués de Dosaigües. Fou cap de la baronia i posterior marquesat homònims, que comprenia les poblacions d'Ontanell, Cortes de Pallars, Roaya, Boxet i Millars. Durant les guerres carlines fou ocupada diverses vegades per les tropes del pretendent. Durant el segle xx l'emigració, principalment cap a Catalunya, va minvar la població del municipi.

El 30 de Juny de 1969 hi va haver un incendi de naturalesa paranormal al terreny Puigmarí. Una nena que responia al nom de Emily i la seva família van desaparèixer.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
460	406	375	367	389	406	415	441	397	439

Economia

L'economia de Dosaigües és tradicionalment agrícola, encara que la carboneria hi tingué el seu paper. Hui dia el sector de la construcció ocupa el 48% de la població activa. L'agricultura de secà, amb l'ametla, la garrofa i la mel, complementen l'activitat econòmica actual.

Política i govern

Composició de la corporació municipal

El ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 5 del Partit Popular i 2 del Partit Socialista del País Valencià.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Dosaigües
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		José Ramón Grau Grau	257	65,9%	5 (+1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Pedro Pascual Vela Garrido	104	26,67%	2 (+2)
	España 2000		Pascual Grau Carrión	26	6,67%	0 (-1)
	Agrupación de Electores Gente de Dos Aguas (AEGDA) (no es presentà)					(-2)
	Vots en blanc			3	0,77%
Total vots vàlids i regidors				390	100 %	7
	Vots nuls			4	1,02%
Participació (vots vàlids més nuls)				394	88,74%**
Abstenció				50*	11,26%**
Total cens electoral				444*	100 %**
Alcalde: José Ramón Grau Grau (PP) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PP)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de Requena. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2000 l'alcalde de Dosaigües és José Ramón Grau Grau (PP).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Manuel Grau Lorente	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Avelino del Valle Sanz	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Manuel Grau Lorente	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Manuel Grau Lorente	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Manuel Grau Lorente	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Manuel Grau Lorente José Ramón Grau Grau	PP GM	3/7/1999 (moció de censura) 11/11/2000	--
2003–2007	José Ramón Grau Grau	UV	14/06/2003	--
2007–2011	José Ramón Grau Grau José Ramón Grau Grau	UV-LVE No adscrit	16/6/2007 (canvi de grup) 25/6/2010	--
2011–2015	José Ramón Grau Grau	PP	11/06/2011	--
2015–2019	José Ramón Grau Grau	PP	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

Monuments

• Església de nostra senyora del Rosari. Del segle xvi.
• Castell de la Matrona, o de Madrona. Del segle xii, fon construït pels musulmans. Només són apreciables les restes dels fonaments.
• Restes del Castell de Dosaigües, Torre de Vilaragut. Del segle xii. És l'única resta apreciable del castell dels Moros.
• Ruïnes dels nombrosos molins que regaven el municipi.

Festes i celebracions

• Festes patronals. En els seus orígens, Dosaigües celebrava les festes patronals del 15 al 20 d'octubre. Des de la segona meitat del segle xx les festes en honor dels patrons de la localitat (Sant Roc, Verge del Rosari i Verge dels Dolors) se celebren en la segona quinzena d'agost sense l'establiment d'un calendari concret, sinó adaptant-se al calendari estival. És tradicional des de la segona meitat del segle XX i fins als nostres dies la celebració de bous al carrer, on destaca l'espectacularitat dels tancaments en un recorregut peculiar.
• Setmana Santa. Se celebra un Via Crucis vivent que representa els moments més intensos del calvari cristià, amb la col·laboració de gran part dels veïns de la localitat.

Fills il·lustres

• Héctor Barberá (Dosaigües, 1986), motociclista subcampió del món de 125 cc de 2004.

Enllaços externs

• Ajuntament de Dosaigües
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..

Vegeu també

• Palau del Marqués de Dosaigües