Drassana
Una drassana (sovint també en plural, drassanes) és una instal·lació on es construeixen i reparen vaixells. Les drassanes han evolucionat al llarg del temps, des d'una forma bàsica, una petita zona d'una platja on es buiden i s'uneixen els troncs per fer petites barques, fins a les drassanes industrials modernes, on es construeixen transatlàntics i superpetroliers.
Drassanes medievals
[modifica]
Nombrosos ports catalans, valencians i balears tenien drassanes, la major part d'elles organitzades a les platges, a l'aire lliure i amb lleugers rafals. Cap al 1250, la Corona d'Aragó disposava de drassanes Barcelona, València, Ciutat de Mallorca, Cotlliure, Tortosa i Dènia. Les de Barcelona i València van disposar d'unes imposants drassanes de construcció sòlida i permanent que permetien bastir i carenar els vaixells més grossos de l'època, mentre en la resta només es podien avarar navilis de mitja i petit tonatge: llenys, barques, llaguts o góndoles.[1] Aquests edificis gegantins va començar a bastir-se, en el cas de Barcelona, a les acaballes del segle xiii, cap al 1283,[2] i en el cas de València, el segle xiv.[3] Les de Barcelona es van de construir conjuntament per la Generalitat, la ciutat i el rei. Les Drassanes de Barcelona van ser un dels centres de construcció naval més important de la mediterrània. En l'actualitat allotgen el Museu Marítim de Barcelona. Les Drassanes del Grau de València actualment serveixen de sala d'exposicions. Els dos edificis són bons exemples de l'anomenat gòtic civil i del gòtic català, i es podria fins i tot dir que representen el gòtic industrial, fent dels edificis un llegat de gran importància.
Evolució
[modifica]Les drassanes van tenir una gran evolució a partir del segle xv i durant la revolució industrial (mecanització, soldadura i construcció de vaixells cada vegada més grans i pesats).
Actualitat
[modifica]A banda del context històric, el sector de la construcció i reparació de vaixells és present a la Catalunya actual.
.jpg)
El 1826 naixia Nuevo Vulcano, companyia especialitzada en vaixells de vapor, fabricant-ne el primer model a Espanya el 1836. El 1916 Transmediterranea adquiria la propietat de la drassana, i el 1925 s'incorporava al referent català en la construcció i reparació de vaixells: Unión Naval Barcelona. El Grupo Boluda, propietat de l'empresari valencià Vicent Boluda, comprava Unión Naval Barcelona el 1999,[4] absorbint també Unión Naval Valencia, i l'activitat a Barcelona es reduïa només al manteniment. Ambdues empreses havien format part de Unión Naval de Levante, controlades antigament pel Banc Central. El 2010, tot i les bones xifres econòmiques segons els sindicats, Boluda decideix emportar-se la producció a la seu de València, i Catalunya perd la seva gran drassana.[5]
Tot i això, encara queden algunes empreses dedicades a la construcció de noves embarcacions, amb eslores limitades:
- Grup Aresa Internacional (Arenys de Mar, 1961), fins a 60 metres d'eslora. Vaixells professionals civils i militars.[6]
- Astilleros Dalmau (Arenys de Mar, 1963), fins a 30 metres d'eslora. Principalment pesquers i catamarans turístics.[7]
- Norfeu Boats (Palau Saverdera), fins a 29 metres d'eslora. Inicialment dedicats al passatge, ara s'especialitzen en llauts.
- Astilleros Nicolau (Sant Carles de la Ràpita, 1917), fins a 25 metres d'eslora. Pesca i passatge, principalment.[8]
- Quer Boats (Port de la Selva), fins a 18 metres d'eslora. Vaixells professionals, també pels Mossos [9] i Agents Rurals.[10]
- Girbau Boats (Castelló d'Empúries), fins a 10 metres d'eslora. Embarcacions recreatives i iots de petita eslora.[11]
- Nuva Yachts (Castelldefels), fins a 10 metres d'eslora. Embarcacions recreatives i iots de petita eslora.
- Nasai Boats (Sant Carles de la Ràpita). Embarcacions recreatives i iots de petita eslora.[12]
També hi ha alguns tallers artesans com Can Paltrè (Palafrugell), on antics mestres d'aixa construeixen barques clàssiques amb fusta. Un altre cas singular és el d'Ictineu Submarins, una empresa de Sant Feliu de Llobregat dedicada a les bateries de liti, que ha construit submergibles amb usos científics i recreatius.[13]
El manteniment de vaixells és l'activitat més comuna de les drassanes catalanes. Els principals ports esportius de la costa catalana disposen de varadors, una infraestructura portuària dedicada al manteniment bàsic d'embarcacions. Varador 2000 (Arenys de Mar) i V de Bravado (Premià de Mar) en són els principals referents.[14]
Avui en dia però, la drassana més important de Catalunya és Marina Barcelona 92 (MB92), hereva cronològica dels històrics Talleres Nuevo Vulcano. Fundada el 1992 per Jorge Ventosa Garí, proveeix de manteniment integral als iots més grans del món, sovint amb eslores superiors als 100 metres.[15] MB92 també participa activament en la formació de professionals nàutics, acollint l'Institut de Nàutica de Barcelona a les seves instal·lacions de La Barceloneta, i assumint una notable quantitat de graduats de la Facultat de Nàutica.
Cal tenir en compte que les drassanes navals, donada la estacionalitat de les seves operacions, acostumen a subcontractar serveis a una gran quantitat d'empreses auxiliars, principalment dedicades a treballs de pintura, fusta, interiors, electricitat i electrònica, gestió de residus, o serveis auxiliars i d'enginyeria en general.
Vegeu també
[modifica]- Architectura Navalis Mercatoria
- Avantprojecte (nàutica)
- Arsenal (marina de guerra)
- Arquitecte naval
- Enginyeria naval
- Construcció naval
- Grada (nàutica)
- Arquitectura naval
- Israel Shipyards
Referències
[modifica]- ↑ Ruera i Melis, Antoni «La construcció naval a Catalunya a les vespres dels grans descobriments geogràfics (1350-1450)». Revista d'Historia Medieval, 3, pàg. 57 [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ Les Drassanes Reials de Barcelona
- ↑ «Pàgina del GothicMed sobre les Drassanes del Grau de València». Arxivat de l'original el 2011-03-02. [Consulta: 3 juliol 2010].
- ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Boluda liquida Unión Naval siete años después de cesar su actividad como astillero» (en castellà). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Boluda cierra el último astillero catalán y deja Barcelona como un simple ‘puerto fashion'» (en castellà), 22-05-2010. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Infodefensa.com, Revista Defensa. «Grup Aresa entrega las tres primeras embarcaciones interceptoras a la Marina Real Saudí - Noticias Infodefensa España» (en castellà), 31-08-2020. Arxivat de l'original el 2021-02-02. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Drassanes Dalmau construye barcos a medida en un marco sostenible y con una apuesta firme por la innovación» (en castellà), 01-12-2020. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ Naucher, por Redacción. «El conseller de territorio de la generalitat visita los asitlleros nicolau en el puerto de la ràpita» (en castellà), 12-05-2019. Arxivat de l'original el 2021-01-31. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ Defensa.com. «Potentes embarcaciones para los Mossos d’Esquadra-noticia defensa.com - Noticias Defensa España» (en castellà), 20-01-2021. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 7 maig 2021].
- ↑ «Estilo clásico para el siglo XXI | Salones | Nauta 360». [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Équipements : le Port de Kribi acceuille sa première pilotine» (en francès), 03-11-2018. Arxivat de l'original el 2021-02-05. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ 20minutos. «El submarino 'Ictineu 3' estudiará el talud submarino del banco de ensayos de Taliarte» (en castellà), 12-10-2019. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Varador 2000, el astillero de referencia de la costa Norte de Barcelona» (en castellà), 02-11-2020. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «El mayor 'interiorista' de superyates cambia de dueño» (en castellà), 24-09-2019. [Consulta: 26 gener 2021].
Enllaços externs
[modifica]
- Mapyourinfo. Arxivat 2016-03-11 a Wayback Machine.