Vés al contingut

Galera Reial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vaixellGalera Reial
Rèplica construïda al Museu Marítim de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
DrassanaDrassanes Reials de Barcelona[1][2][3][4]
Historial
Autoritzat15 gener 1568
Avarament1568[3]
Operador/s
   Unidad Especial de Buceadores de Combate (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  
1569 – abans 10 març 1572
Serveivaixell insígnia de la flota de la Lliga Santa
Característiques tècniques
Tipusgalera Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament237 t en buit
Eslora60 m
Aparell2 pals
veles llatines
691 m² de velam[4]
Tripulació400 mariners i soldats
290 remers
Característiques militars
Armament
3 canons pesats
6 canons lleugers
Notes
Dades i dates sobre el vaixell.[3][4][5]

La Galera Reial, construïda a Barcelona, va ser la gran galera del seu temps i el vaixell insígnia de Joan d'Habsburg a la batalla de Lepant (1571), la major batalla que coneixem de la història de les galeres, en la qual la flota de la Lliga Santa, l'aliança de les potències cristianes del Mediterrani, va derrotar la flota de l'Imperi Otomà sota el comandament de Müezzinzade Ali Paixà.

Història

[modifica]
Rèplica construïda al Museu Marítim de Barcelona.

La Real i la galera turca Sultana, insígnia de Müezzinzade Ali Paixà, es van enfrontar en un combat directe. La Sultana va ser abordada i capturada, després d'una hora i mitja de sagnant combat, amb el suport de dos vaixells amb reforços de les seves respectives flotes.[6] Ali Paixà va ser greument ferit per un mosquet, i al caure sobre coberta, va ser decapitat per un soldat espanyol, i mostrat el seu cap amb una pica, fet que va afectar greument la moral de les seves tropes. La Real va capturar la "Gran bandera del califa" i es va convertir en el símbol de la victòria de Lepant.

Durant la batalla de Lepant, per ajudar a maniobrar el gran vaixell durant la batalla, dues galeres l'empenyien per la popa.

La galera, pel fet de ser el vaixell insígnia, estava luxosament ornamentada i pintada de vermell i or. A la popa hi duia nombroses escultures, baixos relleus i altres ornaments, molts d'ells inspirats en temes religiosos, el disseny dels quals va ser encarregat a l'escriptor i humanista sevillà Juan de Mal Lara i que es va portar a terme en uns tallers sevillans. En Mal Lara va complir la comissió a més a més detallant-la en la Descripción de la popa de la galera real del serenísimo señor don Juan de Austria, capitán general del mar, llibre que va ser clau per a crear la rèplica indicada més avall.[7]

La galera es va enfonsar probablement a la rodalia de Messina a principis de 1572, quan Felip II de Castella va informar al seu germà Joan d'Àustria que s'estava construint una nova galera reial.[5]

Actual rèplica

[modifica]

El 1971, per commemorar el 400è Aniversari de la batalla, i per iniciativa del llavors director del Museu Marítim de Barcelona, José María Martínez-Hidalgo, amb la col·laboració del conservador Laureà Carbonell,[7] es va construir una rèplica de La Reial a partir de l'estudi fet pel director i documents d'època.

La rèplica es va fer in situ per artesans dels Astilleros Cardona, de la Barceloneta, i decorada per l'escultor Gabriel Alabert i els pintors Francisco Ribera i Joan Tomàs Diego, sempre assessorats per personal tècnic del Museu Marítim de Barcelona. Dita rèplica es troba a una de les naus del Museu, i pot ser visitada en visita lliure o guiada.[3][7][8][9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Les drassanes de Barcelona». L'art gòtic a Catalunya, Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 novembre 2024].
  2. ↑ «Descobreix: Les Drassanes». Museu Marítim de Barcelona (MMB). [Consulta: 8 novembre 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Embarcacions: Rèplica de la Galera Reial». Museu Marítim de Barcelona (MMB). [Consulta: 8 novembre 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Dossier de premsa de l'exposició Drassanes i galeres. Un viatge al temps de les grans naus de guerra», 2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 Édouard, Sylvène «Argo, la galera real de Don Juan de Austria en Lepanto» (PDF) (en castellà). Reales Sitios. Revista de Patrimonio Nacional, XLIV, 172, 2007. Arxivat de l'original el 2016-09-11 [Consulta: 23 novembre 2015].
  6. ↑ «La batalla de Lepant (V)». Arxivat de l'original el 2010-12-05. [Consulta: 31 maig 2010].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Dahl, Sílvia, conservadora. «Reportatge: Decoració de la Galera Reial». MMB Blog, Arxiu fotogràfic. Museu Marítim de Barcelona, 17-03-2017. [Consulta: 8 novembre 2024].
  8. ↑ «Astilleros Cardona, tres generaciones en la Barceloneta». Catàleg Biblioteca, Museu Marítim de Barcelona (MMB). [Consulta: 8 novembre 2024].
  9. ↑ «Façana dels Astilleros Cardona». Fons fotogràfic popular Barceloneta, La Casa de la Barceloneta 1761, Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 8 novembre 2024].

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Currey, E. Hamilton, "Sea-Wolves of the Mediterranean", John Murrey, 1910
  • Bicheno, Hugh, "Crescent and Cross: The Battle of Lepanto 1571", Phoenix, 2003, ISBN 1 84212 753 5

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galera Reial


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Galera_Reial&oldid=34224810»