Dret de visita
El dret de visita,[1] en dret internacional públic, és el dret que tenen els estats de visitar qualsevol vaixell comercial que navega a alta mar i del qual es tenen sospites fundades de què es dedica a la pirateria, al tràfic d'esclaus, a realitzar transmissions de ràdio o televisió no autoritzades, o que no disposa de nacionalitat.[2][3] El dret de visita es va codificar a l'article 110 de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982. Respon a la protecció dels interessos comuns de la comunitat internacional i constitueix una limitació del dret de lliure navegació a alta mar.[4]
Procediment
[modifica]El dret de visita s'ha d'exercir des d'un vaixell de guerra. Aquest ha d'enviar una llanxa, sota el comandament d'un oficial, a l'embarcació sospitosa. Si després d'examinar els documents persisteixen les sospites, es podrà seguir l'examen a bord del vaixell. Si finalment les sospites resulten infundades i el vaixell visitat no hagués comès cap irregularitat, l'embarcació ha de ser indemnitzada pel perjudici o dany causat.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Dret de visita». A: LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva. Vocabulari de dret (En línia). 2a, 2015.
- ↑ 2,0 2,1 «Articulo 110: Derecho de visita». Convención de las Naciones Unidas sobre el Derecho del Mar.
- ↑ «Dret de visita». TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Casanovas, Oriol; Rodrigo, Ángel J. Compendio de derecho internacional público (en castellà). 6a. Madrid: Tecnos, 2017, p. 363-364. ISBN 978-84-309-7235-7.