Vés al contingut

Ducat de Medinaceli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Duc de Medinaceli)
Infotaula de títol nobiliari
Tipusducat jurisdiccional Modifica el valor a Wikidata
Primer titularLuis de la Cerda i de la Vega
ReiIsabel I de Castella
Data31 d'octubre de 1479
LlinatgeCasa de la Cerda
Casa de Medinaceli
Casa de Córdoba
Casa de Hohenlohe
Actual titularVictoria von Hohenlohe-Langenburg
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El ducat de Medinaceli és un títol nobiliari espanyol creat per la reina Isabel la Catòlica el 1479 a favor de Luis de la Cerda i de la Vega, V comte de Medinaceli. El seu nom es refereix al municipi de Medinaceli, a la província de Sòria (Castella i Lleó). Té associada Grandesa d'Espanya de classe immemorial des 1520 i dona nom a la Casa de Medinaceli.

Per la majoria de genealogistes és considerat el títol més important de l'aristocràcia espanyola en ser els seus titulars descendents directes del rei Alfons X de Castella.[1]

Història

[modifica]

Comtat de Medinaceli

[modifica]

La vila de Medinaceli fou cap d'un vescomtat sota el control directe de la corona castellana fins a 1368.[2] El territori s'atorgà a Bernardo de Bearne, fill de Gastó III de Foix i cavaller d'Enric II, com a premi per haver donat suport a la seva causa com a pretendent al tron durant la Guerra Civil castellana (1351-1369) contra Pere I, que suposà l'assassinat del rei i l'inici de la dinastia Trastàmara.[3] El mateix any, el rei Enric elevà el títol a comtat[2] i feu casar a Bernardo amb Isabel de la Cerda,[4] filla del comte de Claramonte i neta d'Alfons de la Cerda, el qual també era net d'Alfons X el Savi,[5] que aportà al títol un important patrimoni, amb la senyoria d'El Puerto de Santa María i altres estats.[6] Pels seus orígens reials, la dinastia materna esdevingué la preponderant i els fills, finalment, van adoptar el cognom de la Cerda.[5]

Titular Període
Creació per Enric II de Castella
I Bernardo de Bearn 1368-1381
I Isabel de la Cerda 1369-1385
II Gastón de Bearn y de la Cerda 1385-1404
III Luis de la Cerda y Mendoza 1404-1447
IV Gastón de la Cerda y Sarmiento 1447-1454
V Luis de la Cerda y de la Vega 1454-1479

Llista de titulars

[modifica]
Titular Període
Creació per Ferran V i Isabel I de Castella
I Luis de la Cerda y de la Vega 1479-1501
II Juan de la Cerda y Vique 1501-1544
III Gastón de la Cerda y Portugal 1544-1552
IV Juan de la Cerda y Silva 1552-1575
V Juan de la Cerda y Portugal 1575-1594
VI Juan de la Cerda y Aragón 1594-1607
VII Antonio Juan Luis de la Cerda y Toledo 1607-1671
VIII Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera 1671-1691
IX Luis Francisco de la Cerda y Aragón 1691-1711
X Nicolás Fernández de Córdoba y de la Cerda 1711-1739
XI Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola 1739-1768
XII Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba y Moncada 1768-1789
XIII Luis María Fernández de Córdoba y Gonzaga 1789-1806
XIV Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides 1806-1840
XV Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León 1840-1873
XVI Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas 1873-1879
XVII Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert 1880-1956
XVIII Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa 1956-2013
XIX Marco von Hohenlohe-Langenburg y de Medina 2014-2016
XX Victoria von Hohenlohe-Langenburg 2017-Act.

Referències

[modifica]
  1. «Casa de Medinaceli».
  2. 2,0 2,1 Ferrer, José María. El poder y sus símbolos en Castilla-La Mancha (en castellà). Guadalajara: AACHE Ediciones de Guadalajara, 2005, p. 264-265. 
  3. Vernier, Richard. «Appendix: Bernard de Béarn, Count of Medinaceli». A: Lord of the Pyrenees: Gaston Fébus, Count of Foix (1331-1391) (en anglès). Woodbridge i Rochester: The Boydell Press, p. 204-207. 
  4. López de Haro, Alonso. Nobiliario genealógico de los Reyes y Títulos de España (en castellà). Madrid: Luis Sánchez, Impresor Real, 1622, p. 78-79. 
  5. 5,0 5,1 «Ducado de Medinaceli» (en castellà). Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, PARES: Portal Archivos Españoles. [Consulta: 4 novembre 2017].
  6. Ferrer, José María. El poder y sus símbolos en Castilla-La Mancha (en castellà). Guadalajara: AACHE Ediciones de Guadalajara, 2005, p. 264-265. 

Enllaços externs

[modifica]