Ducat de Camiña
| Tipus | títol nobiliari portuguès, noblesa espanyola i càrrec  |
|---|---|
| Epònim | Caminha |
El ducat de Camiña és un títol nobiliari espanyola amb Grandesa d'Espanya de primera classe.[1][2] Erigit originalment el 1619 per Felip III d'Espanya com un títol del regne de Portugal, durant el regnat de Felip IV va passar a ser un títol espanyol després de la independència de Portugal el 1640. Fa referència a la localitat portuguesa de Caminha i realment els seus estats estaven al regne de Portugal.[2]
Va ser concedit com a títol del regne de Portugal,[1] quan va ser erigit el 1619 per Felip III d'Espanya incloent-hi la vila i terres de la població de Caminha, a Portugal.[3] No obstant això, segons José Berni, els seus orígens es remunten al títol de comte donat a Pedro Álvarez de Sotomayor el 1400 per part d'Alfons V de Portugal.[4] Els primers ducs, membres del llinatge Meneses, van morir sense descendència i finalment a María Beatriz, que es va casar amb Pedro Portocarrero, comte de Medellín, i li va ser concedit –de fet erigit de nou– el 24 de desembre de 1641 la perpetuïtat del ducat de Camiña, pel que va passar a la casa dels comtes de Medellín, si bé Salazar diu que ella va ser la quarta duquessa[3] i el llistat de la Fundació Casa Ducal de Medinaceli diu que va ser la tercera duquessa.[5] Segons la Diputació de la Grandesa d'Espanya la nova concessió es va produir el 1660.[1] La successió masculina es va esgotar al segle xviii, quan el ducat passa a Guillén Ramón de Moncada,[6] marquès d'Aitona, a mitjans del segle xviii passà Fernández de Córdoba, de la Casa de Medinaceli, a través de Teresa de Moncada.[7] I, a principis del segle xxi, a la Casa principesca de Hohenlohe-Langenburg.
| Titular | Període | Relació | |
|---|---|---|---|
| I | Miguel de Meneses | 1619-1641 | Primer titular |
| II | Miguel de Meneses | 1641 | Fill de l'anterior |
| III | María Beatriz de Meneses | 1641-1668 | Germana de l'anterior |
| IV | Pedro Damián Portocarrero | 1668-1704 | Fill de l'anterior |
| V | Luisa Feliciana Portocarrero | 1704-1705 | Germana de l'anterior |
| VI | Guillén Ramón de Moncada y Portocarrero | 1705-1727 | Fill de l'anterior |
| VII | María Teresa de Moncada | 1727-1756 | Filla de l'anterior |
| VIII | Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba | 1756-1789 | Fill de l'anterior |
| IX | Luis María Fernández de Córdoba | 1789-1806 | Fill de l'anterior |
| X | Luis Joaquín Fernández de Córdoba | 1806-1840 | Fill de l'anterior |
| XI | Luis Tomás Fernández de Córdoba | 1840-1873 | Fill de l'anterior |
| XII | Luis María Fernández de Córdoba | 1873-1879 | Fill de l'anterior |
| XIII | Luis Jesús Ferández de Córdoba | 1880-1956 | Fill de l'anterior |
| XIV | Victoria Eugenia Fernández de Córdoba | 1956-2013 | Filla de l'anterior |
| XV | Victoria Elisabeth von Hohenlohe-Langenburg | 2018 | Besneta de l'anterior |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Guía de títulos» (en castellà). Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza de España. Arxivat de l'original el 27 de març 2019. [Consulta: 29 gener 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Carrillo, Alonso. Origen de la dignidad de Grande de Castilla... (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1657, p. 9.
- ↑ 3,0 3,1 Salazar y Castro, Luis. Historia genealógica de la casa de Lara (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1697, p. 302-303.
- ↑ Berni y Catalá, José. Creación, antigüedad y privilegios de los títulos de Castilla (en castellà). València: Imprenta particular del Autor, 1769, p. 327.
- ↑ «Camiña: señorío y ducado» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli.
- ↑ Álvarez y Baena, José. Hijos de Madrid... diccionario histórico (en castellà). Madrid: Oficina de Benito Cano, 1790, p. 380-381.
- ↑ Quintanilla, M. Concepción (Directora). Títulos, Grandes del reino y grandeza (en castellà). Madrid: Sílex Ediciones, 2006, p. 350.