Vés al contingut

Dugèsids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDugèsids
Dugesiidae Modifica el valor a Wikidata

Girardia sp. (a dalt) i Dugesia sp. (a baix) Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumPlatyhelminthes
OrdreTricladida
FamíliaDugesiidae Modifica el valor a Wikidata
Ball, 1974

Els dugèsids (Dugesiidae) constitueixen una família de triclàdides que habiten a l'aigua dolça de tot el món.

Són considerats la família de triclàdides d'aigua dolça més primitiva filogenèticament,[1] i segons proves moleculars són el grup germà de les planàries terrestres.[2][3]

El gènere tipus és Dugesia Girard, 1850.[4]

Descripció

[modifica]

La forma del cap dels dugèsids varia des d'arrodonida o truncada fins a fortament triangular amb aurícules allargades i punxegudes.[5] La majoria de dugèsids, però, presenten un cap amb una forma més o menys triangular, com algunes marícoles, donada per la presència de dues aurícules, una a cada costat del cap.[6] Les espècies d'aquesta família acostumen a presentar pigmentació. Es coneix una única espècie, D. batuensis, que no en presenta. Aquesta manca de pigment probablement està relacionada amb el seu hàbitat, les coves.[7] Tots els dugèsids presenten dos ulls, però en alguns casos es donen ulls supernumeraris.[4] L'estructura dels ulls és comuna en totes les seves espècies, consisteix en una copa multicel·lular pigmentada que conté moltes cèl·lules retinals. Es creu que l'absència d'ulls a Eviella és deguda a una pèrdua secundària.[5]

A diferència dels dendrocèlids, els dugèsids no presenten òrgans adhesius. Els músculs interns de la faringe dels dugèsids presenten dues capes.[4]

Els dugèsids tenen els oviductes obrint-se al canal de la bursa com a caràcter plesiomòrfic.[5]

Sentits

[modifica]

A part dels ulls, els dugèsids disposen de tres tipus d'òrgans sensorials: òrgans sensorials de les aurícules o solcs auriculars, òrgans sensorials situats marginalment (p.e. fosses sensorials) i forats o obertures sensorials.[5]

Els òrgans sensorials de les aurícules estan situats lateralment, un a cada costat de la superfície dorsal del cos, a l'altura dels ulls, o una mica posteriorment a aquests. Aquests òrgans estan constituïts per una tira d'epiteli modificat que està ricament connectat a terminacions nervioses, lliure de rabdites i cobert de llargs cilis. Aquest tipus d'òrgan està àmpliament distribuït en els triclàdides[8] i probablement és una plesiomorfia pels dugèsids. Presenten òrgans sensorials de les aurícules Cura, Girardia, Schmidtea, Dugesia i dues espècies de Neppia (N. montana i N. schubarti).[5]

Les fosses sensorials són petites superfícies d'epiteli sensorial modificat que es troben al marge anterior del cos. Poden ser molt poc profundes o bé estar ben delimitades formant petites invaginacions a la paret del cos. La histologia i el nombre de fosses sensorials varia segons el gènere de dugèsid.[5]

Els forats o obertures sensorials són invaginacions profundes a la paret del cos formades per epiteli sensorial modificat, que presenta llargs cilis. Acostumen a estar localitzades una a cada costat del marge lateral del cap, anterior als ulls. Estan ricament connectades a terminacions nervioses.[5]

Classificació

[modifica]

Taxonomia

[modifica]

La manca de caràcters morfològics mesurables i definits en els triclàdides d'aigua dolça ha dificultat l'obtenció de les relacions filogenètiques dins del grup a partir d'aquests. Aquesta mancança és deguda al conservadorisme del grup, que ofereix pocs caràcters adequats per a les anàlisis i que sovint es veuen sotmesos al paral·lelisme i convergència evolutius.[4] Les anàlisis moleculars però, han permès l'obtenció d'arbres filogenètics més clars.

Els dugèsids són considerats la família més primitiva de triclàdides d'aigua dolça.[9]

Filogènia

[modifica]

Arbre filogenètic dels triclàdides segons Sluys i col·laboradors (2009):[10]

Tricladida

Maricola




Cavernicola


Continenticola
Planarioidea

Planariidae




Kenkiidae



Dendrocoelidae




Geoplanoidea

Dugesiidae



Geoplanidae






Gèneres

[modifica]
Dugesia subtentaculata

Actualment es coneixen 12 gèneres de dugèsids:[10]

Referències

[modifica]
  1. De Vries, E. J. (1986) On the taxonomic status of Dugesia gonocephala and Dugesia subtentaculata (Turbellaria, Tricladida, Paludicola). J. Zool. 209, pp. 43-59.
  2. Carranza, S, Littlewood DT, Clough KA, Ruiz-Trillo I, Baguñà J, Riutort M. 1998. "A robust molecular phylogeny of the Tricladida (Platyhelminthes: Seriata) with a discussion on morphological synapomorphies". Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences. 265(1396):631-640.
  3. Álvarez-Presas, M., Baguñà, J., Riutort, M. 2008. Molecular phylogeny of land and freshwater planarians (Tricladida, Platyhelminthes): from freshwater to land and back. Molecular Phylogenetics and Evolution, 47:555-568.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Ball, Ian Raymond «A Contribution to the Phylogeny and Biogeography of the Freshwater Triclads (Platyhelminthes, Turbellaria)» (en anglès). The Biology of the Turbellaria. McGraw-Hill [Nova York], 1974, pàg. 339-401.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 De Vries, E.J. & Sluys, R., 1991. "Phylogenetic relationships of the genus Dugesia (Platyhelminthes, Tricladida, Paludicola)". J. Zool., Lond., 223:103-116.
  6. Meixner, J. 1928. Der Genitalapparat der Tricladen und seine Beziehugen zu ihrer allgemeinen Morphologie, Phylogenie. Ökologie und Verbreitung. Z. Morphol. Ökol. Tiere, 11:570-612.
  7. Ball. I. R. 1970. Freshwater Triclads from the Oriental Region. Zool. J. Linnean Soc., 49:271-294.
  8. Wilhelmi, J. (1908). Sinnesorgane der Auriculargegend bei Süsswassertricladen. Zool. Anz. 33:388-393.
  9. Vries, E D. J. (1988). A synopsis of the nominal species of the subgenus Dugesia (Platyhelminthes: Tricladida: Paludicola) from Africa and Madagascar. Zoological Journal of the Linnean Society. 92, 345-382.
  10. 10,0 10,1 Sluys, R.; Kawakatsu, M.; Riutort, M.; Baguñà, J. «A new higher classification of planarian flatworms (Platyhelminthes, Tricladida)» (en anglès). Journal of Natural History, 43, 29-30, 2009, pàg. 1763-1777. DOI: 10.1080/00222930902741669.