Vés al contingut

Empire State Building

Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Edifici Empire State)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Empire State Building
Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Empire State Building: fou l'edifici més alt del món del 1931 al 1972.
EpònimEmpire State (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
Edifici més alt del món Durada 1931 - 1972
TipusEdifici d'oficines, gratacel i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Part deset meravelles del món modern Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteShreve, Lamb and Harmon
Empresa constructoraStarrett Brothers and Eken
Enginyer estructuralHomer G. Balcom Modifica el valor a Wikidata
Construcció1931 - 1 de maig de 1931
Obertura1r maig 1931 Modifica el valor a Wikidata
Construcció1929 – 1931[1]
Úsoficina Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
22 gener 1930 primera pedra
17 març 1930 – 11 abril 1931construcció
1r maig 1931 cerimònia d'inauguració
28 juliol 1945 accident aeri Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura art déco Modifica el valor a Wikidata
Materialacer, pedra calcària, maó i ciment Modifica el valor a Wikidata
Cost40.948.900 dòlars[2]
Mesuraalçada màxima: 46.000 (alçària) cm
alçària arquitectònica: 453 (alçària) m
Superfície2.248.355 ft² Modifica el valor a Wikidata
Pisos per sobre el terra102
Plantes subterrànies1 Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'ascensors73 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaManhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Localització350 Cinquena Avinguda
Manhattan, Nova York 10118-0110
EUA[3]
Map
 40° 44′ 54″ N, 73° 59′ 07″ O / 40.7483°N,73.9853°O / 40.7483; -73.9853
Format perplataforma d’observació
vestíbul
torre de radiodifusió
retail area (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Indret Històric Nacional
Data25 juny 1986
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Tipusedifici del NRHP
Data17 novembre 1982
Identificador82001192
New York State Register of Historic Places listed place (en) Tradueix
Data27 setembre 1982
Lloc d'interès de Nova York
Data19 maig 1981
Identificador2000
Activitat
Propietat deEmpire State Realty Trust (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorHelmsley-Spear
Lloc webesbnyc.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: empirestatebuilding X: empirestatebldg Instagram: empirestatebldg Youtube: UCL34Ee6i3KRO0l_dMl9vAjA Pinterest: empirestatebldg Modifica el valor a Wikidata

L'Empire State Building és un gratacel d'oficines de 102 plantes a la ciutat de Nova York. El nom prové del sobrenom de l'estat de Nova York, l'Estat-Imperi. Va ser construït entre 1929 i 1931, durant la Gran Depressió. Compta amb 102 plantes i una alçada total de 381 metres (443,5 m si es considera l'antena superior). D'estil art déco, va ser dissenyat per l'estudi d'arquitectes Shreve, Lamb and Hermon.[4] Gràcies al baix preu de la mà d'obra durant la Gran Depressió, hi van treballar 3.400 obrers i les obres es van acabar en tan sols 410 dies.

L'excavació dels fonaments va començar el 22 de gener de 1930, i el 17 de març va començar la construcció, a un ritme de 4,5 pisos per setmana. Va ser inaugurat l'1 de maig de 1931.

Té 1.860 graons que pugen fins al pis 102; són molt populars per la marató que fan els novaiorquesos: pujar totes les escales de l'edifici, acció que pot tardar entre 30 minuts i dues hores. És a la cantonada de la Cinquena Avinguda amb el Carrer 34 West, de la zona del Midtown. Va superar en alçada l'Edifici Chrysler i es va convertir en el símbol de poder dels Estats Units. Fou el gratacel més alt del món durant 42 anys. Va perdre aquest títol el 1974, quan es va inaugurar la Torre Sears, a Chicago, i també el de l'edifici més alt de Nova York un any més tard, el 1975, amb la inauguració de les Torres Bessones. Després de l'atemptat contra les Torres el setembre de 2001, l'edifici va tornar a ser el més alt de Nova York, però actualment aquest títol correspon al 432 Park Avenue Building que fins i tot supera al One World Trade Center si no es té en compte l'antena d'aquest últim.

Aquest edifici, des del seu origen ja va ser protagonista d'un dels més grans films de Hollywood, King Kong. L'edifici apareix en més de cent films. Tot i ser superat en alçada actualment per altres gratacels, l'Empire State és tot un símbol, tant a Nova York com al món sencer. Es pot pujar a l'observatori a la planta 86, des del qual hi ha unes vistes sorprenents de tot Manhattan. Aquest pis rep uns 3,5 milions de visitants a l'any.

Disseny i construcció

[modifica]

L'Empire State Building va ser dissenyat per William F. Lamb i de l'estudi arquitectura Shreve, Lamb and Harmon, que va fer els dibuixos de l'edifici en només dues setmanes, a base de dissenys anteriors fets per l'Edifici Reynolds a Winston-Salem (Carolina del Nord) i per la Torre Carew a Cincinnati (Ohio).[5][6] L'edifici va ser dissenyat de dalt a baix.[7] Els contractistes principals van ser els germans Starrett i Eken, i el projecte va ser finançat principalment per John J. Raskob i Pierre S. du Pont. La companyia constructora era presidida per Alfred E. Smith, un antic governador de l'estat de Nova York.[8]

Un treballador collant bigues durant la construcció; amb l'Edifici Chrysler al fons.

L'excavació dels fonaments va començar el 22 de gener del 1930, i la construcció de l'edifici va començar el 17 de març. En el projecte hi van participar uns 3.400 treballadors, la majoria immigrants europeus, juntament amb ferrers mohawks. D'acord amb recomptes oficials, cinc treballadors van morir durant la construcció.[9] Els nets del governador Smith van tallar la cinta inaugural l'1 de maig del 1931. La fotografia de Lewis Wickes Hine sobre la construcció no només dona documentació sobre el procés constructiu, sinó que també explica el dia a dia dels treballadors d'aquella època.[10] En particular la fotografia d'un treballador escalant un cable de suport[11] és representativa de l'època i del mateix edifici.

La construcció formava part d'una competició intensa que hi havia a Nova York per a guanyar el títol d'edifici més alt del món. Hi havia altres dos projectes lluitant pel títol, 40 Wall Street i l'Edifici Chrysler, que encara eren en construcció quan va començar la feina a l'Empire State. Cadascú va tenir el títol durant menys d'un any, perquè l'Empire State els va sobrepassar. L'edifici es va inaugurar oficialment l'1 de maig del 1931, quan el llavors president dels Estats Units Herbert Hoover va obrir tots els llums de l'edifici en va prémer un botó a Washington DC. Irònicament, el primer ús dels reflectors que hi ha al capdamunt de l'Empire State, l'any següent, va ser amb motiu de la victòria de Franklin D. Roosevelt sobre Hoover a les eleccions presidencials del novembre del 1932.[12]

Inauguració

[modifica]
Vista de l'Empire State Building de Broadway
La part de dalt de l'Empire State Building
De baix a dalt
De dalt a baix
Ascensors d'art déco al vestíbul

La inauguració de l'edifici va coincidir amb la Gran Depressió als Estats Units, i per tant, hi havia molt espai d'oficines sense llogar. Tampoc no ajudava la ubicació al Carrer 34, que era lluny del transport públic, ja que la Grand Central Terminal, la Port Authority Bus Terminal, i la Penn Station eren diverses illes de cases enllà. Altres gratacels, com l'Edifici Chrysler, no tenien aquest problema. Durant el primer any de funcionament, el mirador va recaptar aproximadament uns dos milions de dòlars, la mateixa quantitat que els propietaris van recaptar en lloguer aquell mateix any. La falta de llogaters va fer que els novaiorquesos anomenessin l'edifici Empty State Building (‘Edifici de l'Estat Buit’).[13][14] L'edifici no va obtenir beneficis fins al 1950. La famosa venda de l'edifici el 1951 a Roger L. Stevens i els seus socis la va negociar l'immobiliària de Charles F. Noyes & Company per un preu rècord de 51 milions de dòlars. Llavors era el preu més alt pagat per un sol edifici en la història immobiliària.[15]

Accident aeri del 1945

[modifica]

A tres quarts menys cinc de deu del matí, el 28 de juliol del 1945, un bombarder B-25 Mitchell, pilotat en boira espessa pel tinent coronel William Franklin Smith, Jr.,[16] es va estavellar a la cara nord de l'edifici Empire State, entre els pisos 79 i 80, on hi havia les oficines del National Catholic Welfare Council. Un motor va travessar l'edifici cap a l'altra banda de l'accident i va arribar a la següent illa de cases on va aterrar a la teulada d'un edifici proper, provocant un foc que va destruir un àtic. L'altre motor i una part del tren d'aterratge va caure pel forat de l'ascensor. El foc provocat va ser extingit en 40 minuts. Catorze persones van morir en l'incident.[17][18] L'ascensorista Betty Lou Oliver va sobreviure una caiguda de 75 pisos dins d'un ascensor, i encara ostenta un Rècord Guinness de la caiguda d'ascensor sobreviscuda més gran.[19] Malgrat els desperfectes, l'edifici va obrir per comerços en diversos pisos el següent dilluns. L'accident va ajudar a fomentar que s'aprovés una llei de 1946 que permetia portar a judici el govern per recuperar els perjudicis de l'accident.[20]

Rècords d'alçada i comparacions

[modifica]
Comparació de diversos gratacels

L'Empire State Building va ser l'estructura feta per l'home més alta del món durant 23 anys abans que fos sobrepassada per la Griffin Television Tower Oklahoma (màstil de la KWTV) el 1954. També va ser l'estructura lliure més alta del món durant 36 anys abans que fos sobrepassada per la Torre Ostankino el 1967.

El rècord que l'Empire State Building ha ostentat durant més temps és el de gratacel més alt (alçada estructural), que va tenir durant 41 anys abans que fos sobrepassat per la Torre Nord del World Trade Center el 1972. Amb la destrucció del World Trade Center en els atemptats de l'11 de setembre de 2001 va tornar a ser l'edifici més alt de Nova York, i el segon edifici més alt de les Amèriques, només sobrepassat per la Torre Sears a Chicago. Quan es mesura amb l'alçada del pinacle, l'Empire State Building és la cinquena estructura lliure més alta de les Amèriques, sobrepassada per la Torre CW, la Torre Sears, la Trump International Hotel and Tower i el John Hancock Center.

Accidents

[modifica]

Suïcidis

[modifica]

Al llarg dels anys, més de trenta persones s'hi han suïcidat, la majoria reeixidament, saltant des de les parts superiors de l'edifici.[21] El primer suïcidi va ocórrer abans durant la construcció, quan un treballador va ser despatxat. Es va afegir la valla a la terrassa de l'observatori l'any 1947 després que cinc persones intentessin saltar en un període de només tres setmanes.[22] El 1979, Elvita Adams va saltar des del pis 86, però el vent la va tornar a empènyer cap al pis 85 i només es va trencar el maluc.

El 16 de desembre de 1943, l'ex-marine William Lloyd Rambo, de 22 anys, es va suïcidar saltant des del 86è pis, caient sobre compradors de Nadal al carrer de sota.[23] D'hora al matí de 27 de setembre de 1946, el marine de 27 anys Douglas W. Brashear, Jr., que patia un trastorn per estrès posttraumàtic, va suïcidar-se des d'una finestra del 76è pis després de trucar una companya de feina per dir-li «Ara sé que això és el final». La policia va trobar les seves sabates a uns quinze metres del seu cos.[24]

Tirotejos

[modifica]

Han ocorregut dos tirotejos a o al davant de l'Empire State Building.

El 23 de febrer de 1997, al voltant de les cinc del vespre, un home va disparar set persones a la plataforma d'observació del 86è pis. Abu Kamal, un professor palestí de 69 anys, va matar una persona i en va ferir a sis més, suposadament en resposta als esdeveniments que passaven a Palestina i Israel, abans de suïcidar-se.[25]

El 24 d'agost de 2012, al voltant de les nou del matí, a la vorera del costat que dona a la Cinquena Avinguda, un home va disparar i matar un ex-company de feina que l'havia fet fora el 2011. Quan dos policies van confrontar-se amb l'home, Jeffrey T. Johnson, de 58 anys, va apuntar la seva arma als policies. Els policies van respondre disparant setze trets a Johnson, matant-lo però ferint també nou vianants, la major part dels quals van ser tocats per fragments. Tanmateix, tres persones van rebre les bales directament.[26]

Arquitectura

[modifica]
Vista des del carrer de l'Empire State Building

L'Empire State Building té una alçada de 381 metres al cent dosè pis, i, amb el seu pinacle de 62 metres, té una alçada sencera de 443,09 metres. L'edifici té 85 plantes d'espais comercials i d'oficines amb una àrea de 200.500 m². Té un mirador interior i exterior al vuitanta-sisè pis. Les 16 plantes restants són la torre d'art déco, que acaba amb un observatori al cent dosè pis. A dalt de la torre hi ha un pinacle de 62 metres, en la major part del qual hi ha emissores, amb un parallamps a dalt de tot.

L'Empire State Building va ser el primer edifici a tenir més de cent pisos. Té 6.500 finestres i 73 ascensors, i hi ha 1.860 escales des del nivell del carrer fins a l'últim pis. Té una superfície total de 257.211 m²; la base de l'Empire State Building té 8.094 m². L'edifici conté 1.000 comerços, i té el seu propi codi postal, 10118. El 2007, hi treballaven aproximadament 21.000 empleats, convertint-lo en el segon complex d'oficines més gran, després del Pentàgon. L'edifici va ser acabat en un any i 45 dies. Els seus 64 ascensors originals es troben en un nucli central; actualment, l'Empire State Building té 73 ascensors en total, incloent els de servei. Un ascensor triga menys d'un minut a arribar al mirador del vuitanta-sisè pis. L'edifici té 113 quilòmetres de canonades, 760.000 m de cable elèctric,[27] i unes nou mil aixetes. Està escalfat per vapor a baixa pressió; malgrat l'alçada, l'edifici només necessita entre 14 i 21 kPa de pressió del vapor per la calefacció. Pesa aproximadament 340.000 tones. L'exterior de l'edifici va ser construït utilitzant panells de pedra calcària d'Indiana.

L'Empire State Building va costar 40.948.900 dòlars.[2]

Il·luminació

[modifica]

A la nit, hi ha projectors que il·luminen la part alta de l'edifici. La il·luminació es fa amb colors diversos per commemorar esdeveniments, ja sigui esdeveniments de la ciutat o dels Estats Units o del món. La idea va ser d'un des inversionistes, Lawrence Wien que, tornant de París, va pensar que Nova York podia ser una altra ville de lumière. El 1976, l'edifici es va il·luminar de vermell, blanc i blau per celebrar el bicentenari de la independència americana.[28] Aquests tres colors es van ampliar després. Actualment la il·luminació és amb llums LED controlats per ordinador que permeten il·luminar des del pis 72 fins al cim i fer efectes diversos de llum en moviment. L'edifici s'il·lumina amb motiu d'esdeveniments anuals (com la celebració del 4 de juliol; de blau, blanc i vermell) o festivitats (Nadal; de verd i vermell) i també en ocasions puntuals. Va ser blau en ocasió del 80è aniversari de Frank Sinatra, Ol’ Blue Eyes, pel color dels seus ulls.

Miradors

[modifica]

L'Empire State Building té un dels miradors exteriors més populars del món, visitat per uns 110 milions de persones. El mirador del vuitanta-sisè pis ofereix vistes de 360 graus de la ciutat. Hi ha un segon mirador al cent dosè pis obert al públic. Va ser tancat el 1999, però va reobrir el novembre del 2005. És completament tancat i molt més petit que el primer; de vegades es tanca en dies amb molta gent. Els turistes paguen per visitar el mirador del vuitanta-sisè pis i un suplement per al pis 102.[29][29]

Vista panoràmica de la Ciutat de Nova York des del mirador del vuitanta-sisè pis de l'Empire State, la primavera del 2005.

New York Skyride

[modifica]

L'Empire State Building també té una atracció de simulació de moviment al segon pis. Inaugurat el 1994, el New York Skyride (o NY Skyride) és un viatge aeri simulat per la ciutat. Dura uns 25 minuts.

A la versió original, des del 1994 fins al 2002, James Doohan, Scotty de Star Trek, com a pilot de l'avió, intentava de mantenir el vol sota control durant una tempesta, amb una ruta inesperada pel metro, Coney Island i FAO Schwartz, entre altres llocs. Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, tanmateix, l'atracció es va tancar, però una versió millorada es va reinaugurar a mitjans del 2002 amb l'actor Kevin Bacon com a pilot. La nova versió intentava fer l'atracció més educativa.

Terminal per a dirigibles (aeronaus)

[modifica]

L'agulla d'art déco distintiva de l'edifici estava dissenyada per a ser un pal d'amarra i estacionament per a dirigibles. El pis 102 era originalment una plataforma d'aterratge amb una passarel·la per a dirigibles.[30] Un ascensor, que viatjava entre els pisos 86 i 102, servia per transportar passatgers després que haguessin facturat al mirador del pis 86. Tanmateix, la idea era poc pràctica i perillosa després d'unes quantes proves amb aeronaus, per culpa dels moviments provocats per la mida del mateix edifici.[31] El 1953 es va afegir una gran torre d'emissions a dalt de l'agulla.[30]

Llogaters

[modifica]

Alguns llogaters notables de l'edifici són:

Alguns llogaters anteriors són:

  • Oficina Nacional de Turisme de la Xina[32] (actualment al 370 de l'Avinguda Lexington)[42]
  • National Film Board of Canada[32] (actualment el 1123 de Broadway)[43]
  • Nathaniel Branden Institute[44]

Emissores

[modifica]
Hi ha dispositius d'emissió a dalt de l'edifici Empire State.

New York té el mercat de mitjans de comunicació més gran dels Estats Units. Des dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, gairebé totes les emissores comercials de la ciutat (tant de televisió com de ràdio FM) transmeten des de dalt de l'Empire State Building, tot i que hi ha unes quantes emissores d'FM a l'edifici proper Condé Nast.

Les emissions van començar el 22 de desembre de 1931 quan RCA va començar a transmetre senyals de televisió experimentals des d'una antena situada a dalt de l'agulla.

El 2007, l'Empire State Building té les següents emissores:

[modifica]
L'Empire State durant la nit.

Potser la representació popular més coneguda és la de la pel·lícula de 1933 King Kong, en la qual un simi gegant puja la torre per escapar dels seus captors tot i que acaba caient i morint quan va ser atacat per avions. El 1983, pel 50è aniversari de la pel·lícula, un King Kong inflable es va col·locar en el màstil de l'edifici. El 2005, es va estrenar un nova versió de King Kong, situat l'any 1930, i que incloia un enfrontament final entre Kong i els avions al cim de l'edifici.

El 1964 Andy Warhol va rodar Empire, una pel·lícula muda que és una gravació, de vuit hores en blanc i negre, de l'edifici de nit. Es conserva a la Library fo Congress. A la pel·lícula de 1981, L'home que va veure demà, l'edifici és destruït en l'atac nuclear. A la pel·lícula Dia de la Independència, l'Empire State és destruït per alienígenes i el lloc queda en un estat molt similar al de la zona zero.

L'Empire State Building serveix com a escenari de l'última escena i com un dels temes principals en la pel·lícula Sleepless in Seattle (1993), el títol a Espanya va ser "Una cosa per recordar", de Nora Ephron, amb Tom Hanks i Meg Ryan; remake de "Tu i jo", de Leo McArey, amb Cary Grant i Deborah Kerr.

En la novel·la de ciència-ficció "L'home rebel de Rhada Cham", per Robert Gilman (Alfred Coppel), que té lloc en un imperi galàctic degradat del futur, Nova York és una antiga ciutat que va ser destruïda i reconstruïda incomptables vegades. El seu edifici més gran i antic, però cobert de runa fins a mitja alçada, és conegut simplement com "la torre Imperial", però és, òbviament, l'Edifici Empire State.

A la sèrie animada de Godzilla es mostra aquest monstre assegut a la part superior de l'Empire State Building en els títols de crèdit.

L'Empire State Building és destacat com un ajustament integral i la trama en gran part de Michael Chabon en la novel·la de l'any 2000 The Amazing Adventures of Kavalier and Clay.

En el llibre Percy Jackson, el Mont Olimp està situat a l'Empire State. L'Empire State Building apareix el 1966 en la sèrie Doctor Who.

Vista panoràmica de Manhattan des del mirador

La cursa de l'Empire State Building

[modifica]

Des de 1978, cada any els New York Road Runners hi organitzen una prova de cursa d'escales: la Empire State Building Run-Up. Hi participen corredors de tot el planeta, en una cursa que va de la planta baixa fins al pis 86. El rècord masculí el té l'australià Paul Crake, amb 9 minuts 33 segons el 2003. El rècords femení el té l'austríaca Andrea Mayr, amb 11 minuts i 23 segons el 2006.

Paracaigudisme, escalada i salt base

[modifica]

El 24 d'abril de 1986, dos paracaigudistes britànics van saltar des de l'Empire State Building. Un va poder escapar en un taxi quan va aterrar però l'altre fou arrestat. Igualment, el 24 d'octubre de 1998 dos altres especialistes van saltar del pis 86 i van poder fugir.[45]

El 1994, l'escalador francès Alain Robert va escalar l'edifici amb les mans nues i sense material de seguretat.

Encara el 28 d'abril de 2006, Jeb Corliss, especialista en salt BASE, va voler entrar a l'edifici per saltar, però fou aturat pels serveis de seguretat.[46]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kenneth T. Jackson: The Encyclopedia of New York City: The New York Historical Society; Yale University Press; 1995. P. 375-376.
  2. ↑ 2,0 2,1 Rosenberg, Jennifer. «Empire State Building Trivia and Cool Facts» (en anglès). About.com. Arxivat de l'original el 2017-01-17. [Consulta: 21 juny 2009].
  3. ↑ Please note that the entire 10118 series of 9-digit ZIP Codes are assigned to the Empire State Building. Source: USPS.
  4. ↑ Lahuerta, Juan José. «Empire State Building | El futuro del rascacielos - Círculo de Bellas Artes» (en castellà). Minerva, 01-02-2008. [Consulta: 12 abril 2024].
  5. ↑ Reynolds Building
  6. ↑ Cincinnati Skyscrapers, Waymarketing.com
  7. ↑ "Thirteen Months to Go", Geraldine B. Wagner, 2003, Quintet Publishing Ltd., pg. 32
  8. ↑ Willis, Carol. «Empire State Building». A: Kenneth T. Jackson. The Encyclopedia of New York City. New Haven, CT & London & New York: Yale University Press & The New-York Historical Society, 1995, p. 375-376. 
  9. ↑ about.com Arxivat 2017-01-17 a Wayback Machine. – Empire State Building Trivia and Cool Facts
  10. ↑ "Lewis Wickes Hine: The Construction of the Empire State Building, 1930-1931 (New York Public Library Photography Collection)"
  11. ↑ "Icarus, high up on Empire State; Lewis Wickes Hine, New York Public Library Photography Collection"
  12. ↑ «Tower Lights History». Arxivat de l'original el 2003-07-31. [Consulta: 21 juny 2009].
  13. ↑ NYT Travel: Empire State Building
  14. ↑ "A Renters' Market in London Arxivat 2010-04-19 a Wayback Machine.." August 18, 2008.
  15. ↑ PBS. «[New York: A Documentary Film New York: A Documentary Film]».
  16. ↑ «750th Squadron 457th Bombardment Group: Officers - 1943 to 1945». Arxivat de l'original el 2019-10-31. [Consulta: 6 abril 2009].
  17. ↑ «"Empire State Building Withstood Airplane Impact"». Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 24 juny 2009].
  18. ↑ «"Plane Hits Building – Woman Survives 75-Story Fall"». Arxivat de l'original el 2011-03-18. [Consulta: 24 juny 2009].
  19. ↑ «guinnessworldrecords.com». Arxivat de l'original el 2006-03-17. [Consulta: 17 març 2006].
  20. ↑ «The Day A Bomber Hit The Empire State Building». National Public Radio [Consulta: 28 juliol 2008]. «Eight months after the crash, the U.S. government offered money to families of the victims. Some accepted, but others initiated a lawsuit that resulted in landmark legislation. The Federal Tort Claims Act of 1946, for the first time, gave American citizens the right to sue the federal government.»
  21. ↑ «An urban icon where they used to go fishing». iht.com. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2009. [Consulta: 21 juny 2009].
  22. ↑ Reavill, Gil; Zimmerman, Jean. Manhattan. 4th. Nova York: Compass American Guides, 2003, p. 160. ISBN 978-0-676-90495-6. 
  23. ↑ "Youth Dives from Empire State Bldg.", from The Schenectady Gazette
  24. ↑ "Leaps to Death from 76th Floor", from The Tuscaloosa News
  25. ↑ «Gunman shoots 7, kills self at Empire State Building». CNN, 24-02-1997 [Consulta: 4 gener 2015].
  26. ↑ «Police: All Empire State shooting victims were wounded by officers». CNN, 24-08-2012 [Consulta: 4 gener 2015].
  27. ↑ «Empire State Building: Official Internet Site». Arxivat de l'original el 2009-09-18. [Consulta: 23 juny 2009].
  28. ↑ Un métier unique, gardienne des lumières de l'Empire State Building Arxivat 2006-06-19 a Wayback Machine. Batiweb
  29. ↑ 29,0 29,1 [enllaç sense format] https://www.esbnyc.com/tickets/index.cfm?CFID=28691766&CFTOKEN=35278567 Arxivat 2008-12-11 a Wayback Machine.
  30. ↑ 30,0 30,1 Shanor, Rebecca Read. «Unbuilt projects». A: Kenneth T. Jackson. The Encyclopedia of New York City. New Haven, CT & London & New York: Yale University Press & The New-York Historical Society, 1995, p. 1208-1209. 
  31. ↑ Goldman, Jonathan. The Empire State Building Book. Nova York: St. Martin's Press, 1980, p. 44. 
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 32,6 32,7 "Foreigners flocking to 350 Fifth Avenue." Real Estate Weekly. June 30, 2004.
  33. ↑ "FAQ." Alitalia (United States website)
  34. ↑ "Claims and Suggestions." Alitalia (United States website)
  35. ↑ Home page. Croatian National Tourist Board
  36. ↑ "Contact." Filipino Reporter
  37. ↑ "Contact." Human Rights Watch
  38. ↑ Home Page. Polish Cultural Institute in New York
  39. ↑ "Information Arxivat 2009-04-28 a Wayback Machine.." Senegal Tourist Office
  40. ↑ "Travel Agencies for plane tickets to Romania Arxivat 2009-08-02 a Wayback Machine.." Massachusetts Institute of Technology
  41. ↑ «The King's College» (en anglès).
  42. ↑ "Contact Us Arxivat 2008-09-14 a Wayback Machine.." China National Tourist Office
  43. ↑ "Contact us Arxivat 2009-04-17 a Wayback Machine.." National Film Board of Canada
  44. ↑ In Answer to Ayn Rand by Nathaniel Branden at his ex-wife's website
  45. ↑ (anglès) Site du New York Daily News (consulté le 14 février 2007)
  46. ↑ (anglès) Site de ghotamist L'affaire Rays Corliss (consulté le 14 février 2007) Arxivat 2007-02-12 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]
  • Aaseng, Nathan. Construction: building the impossible. Minneapolis, Minn: Oliver Press, 2000. ISBN 978-1-881508-59-5. 
  • Bascomb, Neal. Higher: a historic race to the sky and the making of a city. 1st ed. New York: Doubleday, 2003. ISBN 978-0-385-50660-1. 
  • The Empire State Building Book. Nova York: St. Martin's Press, 1980. ISBN 0-312-24455-X. 
  • James, Theodore, Jr. (1975). The Empire State Building. New York: Harper & Row. ISBN 0-06-012172-6.
  • Kingwell, Mark. (2006). Nearest Thing to Heaven: The Empire State Building and American Dreams. New Haven, CT: Yale University Press. ISBN 0-300-10622-X.
  • Macaulay, David. (1980). Unbuilding. Boston: Houghton Mifflin. ISBN 0-395-29457-6.
  • Pacelle, Mitchell. (2001). Empire: A Tale of Obsession, Betrayal, and the Battle for an American Icon. Nova York: Wiley. ISBN 0-471-40394-6.
  • Tauranac, John. (1995). The Empire State Building: The Making of a Landmark. New York: Scribner. ISBN 0-684-19678-6.
  • Wagner, Geraldine B. (2003). Thirteen Months to Go: The Creation of the Empire State Building. San Diego, CA: Thunder Bay Press. ISBN 1-59223-105-5.
  • Willis, Carol (ed). (1998). Building the Empire State. New York: W.W. Norton. ISBN 0-393-73030-1.
Fotografies
  • Peter Skinner, Antonio Attini, New York vu du ciel, White Star, París, 2006, ISBN 8861120083.
  • Judith Dupre (préface), Jorg Brockmann (photographies), One Thousand New York Buildings, Black Dog & Leventhal Publishers, 2003, ISBN 157912237X.
  • Will Jones, New York, Maxi-Livres, París, 2004, ISBN 2743451378.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Empire_State_Building&oldid=34378005»