Vés al contingut

Edificis de la Universitat Pompeu Fabra a la Rambla

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Edificis de la Universitat Pompeu Fabra a la Rambla
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusConjunt d'edificis Modifica el valor a Wikidata
Part dela Rambla Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRambla, 28, 30 i Pl. Joaquim Xirau, 4 bis i Rambla, 32, Escudellers, 4 i Pl. Joaquim Xirau, 5-6 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 43″ N, 2° 10′ 34″ E / 41.37866°N,2.17609°E / 41.37866; 2.17609
Format perLa porta Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona739 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
La porta
Identificador1979-1
Activitat
Propietat deUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
OcupantElisava Modifica el valor a Wikidata

Els edificis de la Universitat Pompeu Fabra són un conjunt arquitectònic situat a la Rambla, el carrer dels Escudellers i la plaça de Joaquim Xirau de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment són la seu de l'escola ELISAVA.

Història

[modifica]
31. Casa de Carlos Buloix. 32. Casa del Correu, propia de Dn Baltasar Bacardí. 33. Carreró del Gínjol. 36. Casa de Vicenta Fara.
Pla del Teatre amb l'antiga font del Vell, i al fons, la Fonda del Falcon
Mural de Josep Maria Riera i Aragó
Quarteró núm. 112 de Garriga i Roca (c. 1860)

Fonda del Falcon

[modifica]

El 1776, el taverner Joan Fara va demanar permís per a eixamplar una porta de la seva casa, situada a la Rambla cantonada amb el carrer d'en Cagani (després d'en Gínjol).[2] La casa va ser llogada per Pere Sartori, amo de la Fonda del Sabre, que el 1779 va demanar permís per a posar-hi un rètol de fusta pintada amb un estel i un falcó,[3] que acabaria donant nom a l'establiment. Des del 1786 fou regentat per la família Durio.[4]

El 1877, Antònia Argemir (o Argemí) i Cervera, filla del gerrer Vicenç Argemir i Fara,[5] va demanar permís per a reconstruir els edificis del Pla del Teatre, 5 i 7, segons el projecte de l'arquitecte Juli Marial i Tey.[6][7] La nova fonda fou inaugurada l'1 de setembre del 1879.[8] Als soterranis hi havia 19 taules de billar, i la planta baixa era ocupada pel cafè. Una escala de marbre blanc conduïa als pisos superiors.[9]

Durant la Guerra Civil, l'edifici fou confiscat pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), que hi instal·là la seva seu central.[10]

Casa Alexandre de Bacardí

[modifica]

El 1788, Carles III va concedir al comerciant Baltasar de Bacardí i Clavell un magatzem a la Rambla,[11] que aquest faria enderrocar per a construir-hi un edifici d'habitatges, els baixos del qual serien ocupats per l'administració de Correus.[12] El 1805, Carles Boloix, propietari de la caseta veïna, va sol·licitar permís per a remuntar-hi un pis, segons el projecte del mestre de cases Josep Compte.[13][12]

El 1865, Ramon de Bacardí i Cuyàs va reunir ambdues propietats,[14] i a la seva mort l'any següent les va llegar al seu fill Alexandre de Bacardí i de Janer,[15] que el 1868 va encarregar-ne la reedificació a l'arquitecte Josep Artigas i Ramoneda amb planta baixa, entresol i quatre pisos.[12][16] El 1873 s'hi afegiren unes golfes,[12] segons el projecte de Rafael de Luna.[17]

Entre 1991 i 1992, els arquitectes Josep Benedito i Jaume Llobet hi van projectar un edifici de nova planta, unit a l'antiga fonda.[18] Va ser inaugurat el 15 de novembre del 1993 en presència del president de la Generalitat Jordi Pujol,[19] i fins al 2008, el conjunt va acollir una de les seus de la Universitat Pompeu Fabra. El 2009 s'hi instal·là l'Escola Superior de Disseny Elisava, aleshores adscrita a la UPF.[10]

Descripció

[modifica]

L'edifici amb façana al Pla del Teatre, del qual es conserven les dues primeres crugies i el celobert (que es va refer), té soterrani, planta baixa i quatre pisos. La composició de la façana s'organitza segons eixos verticals, amb balcons individuals amb baranes de ferro forjat i decreixents en alçada. Els emmarcaments de les obertures, així com la cornisa i els paraments de la planta baixa són de pedra de Montjuïc i artificial, i la resta és d'estuc.[1]

Unit a l'anterior, l'edifici de nova planta amb façanes a la Rambla i la plaça de Joaquim Xirau té un relleu de Pompeu Fabra al vestíbul, obra de Francisco López. La porta d'accés mostra quatre baixos relleus de coure i bronze, obra de Josep Maria Riera i Aragó, que també havia col·laborat amb Josep Benedito en la parròquia Abraham, a la Vila Olímpica, amb una gran obra al mur de darrere de l'altar (1992).[19]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «CASA ANTONIA ARGEMIR (ACTUAL UNIVERSITAT POMPEU FABRA)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Joan Farà. Taverner. Rambla (vora la cantonada del carrer de Cagarí). Eixamplar una porta». C.XIV Obreria C-12/1776-160. AMCB, 09-09-1776.
  3. ↑ «Pere Sartori. Amo de la Posada del Sabre. Escudellers. Posar un rètol». C.XIV Obreria C-19/1779-46. AHCB, 16-03-1779.
  4. ↑ Villar, 2008, p. 96-97.
  5. ↑ AHPB, notari Josep Ferrer i Bernades, manual 1.401/2, f. 854-871, 15-5-1884. Inventari d'Antònia Argemir i Cervera i Josep Gomis i Argemir.
  6. ↑ «Antonia Argemi. Plaça del Teatre (Rambla 32). Construir casa». Q127 Foment 483 G. AMCB, 05-10-1877.
  7. ↑ «Carrer Escudellers 4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  8. ↑ Villar, 2009, p. 375.
  9. ↑ Villar, 2009, p. 377.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Edifici Rambla». Biblioteca i Informàtica · CRAI. Universitat Pompeu Fabra.
  11. ↑ «Protocolització de la reial cèdula de 18 agost del 1788». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Maria Torrent i Sayrols, 02-07-1828.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Rambla Santa Mònica, 30». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  13. ↑ «Carles Boloix. Comerciant. Rambla. Casa. Aixecar un pis». C.XIV Obreria C-97/1805-070. AHCB, 14-05-1805.
  14. ↑ «Venda d'una casa a la Rambla pels marmessors de Josep Barceló a Ramon de Bacardí i Cuyàs». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Torrent i Julià, 25-01-1865.
  15. ↑ «Desamortització de censos sobre la casa de la Rambla de Santa Mònica, 3». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Ignasi Carner, 18-07-1870.
  16. ↑ AMCB, Q127 Foment 1994 bis C.
  17. ↑ AMCB, Q127 Foment 2563 bis C.
  18. ↑ «Edificis de la Universitat Pompeu Fabra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  19. ↑ 19,0 19,1 Jaume Fabre, Josep M. Huertas. «La porta». Art públic. Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia

[modifica]
  • Villar, Paco. La ciutat dels cafès. Barcelona 1750-1880. La Campana i Ajuntament de Barcelona, 2008. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edificis de la Universitat Pompeu Fabra a la Rambla
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edificis_de_la_Universitat_Pompeu_Fabra_a_la_Rambla&oldid=34016799»