Eduardo Gasset y Artime
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 juny 1832 Pontecesures (Pontevedra) |
Mort | 20 maig 1884 (51 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 36″ O / 40.401669°N,3.726567°O |
Ministre d'Ultramar | |
13 de juny de 1872 – 21 de desembre de 1872 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
16 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871 | |
Circumscripció | Santiago de Compostel·la |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
22 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872 | |
Circumscripció | Cambados |
19 de setembre de 1872 – 22 de març de 1873 | |
Circumscripció | Padrón |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
2 de maig de 1879 – 31 de març de 1884 | |
Circumscripció | Padrón |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, periodista |
Partit | Partit Radical |
Família | |
Fills | Dolores Gasset Chinchilla, Eduardo Gasset Chinchilla, Rafael Gasset Chinchilla |
Eduardo Gasset y Artime (Pontecesures, 12 de juny de 1832 - Madrid, 20 de maig de 1884) va ser un polític i periodista gallec, diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic i durant la restauració borbònica.
Biografia
[modifica]Va treballar des de molt jove en el Banco de San Fernando i al Ministeri d'Hisenda. Com a polític es va iniciar en 1858 en la Unió Liberal. Va ser diputat per diverses circumscripcions, principalment per Padrón. En 1865 fou nomenat governador civil de Pontevedra.
Va donar suport a la revolució de 1868 i fou elegit diputat per Santiago a les eleccions generals espanyoles de 1869, per Cambados a les eleccions de 1871 i per Padrón a les d'abril de 1872.[1] Durant el sexenni democràtic fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i ministre d'Ultramar en 1872, càrrec del qual dimitirà al no estar d'acord amb el Govern en l'abolició de l'esclavitud, per les conseqüències que podia tenir en la situació de Cuba i Puerto Rico.
Després de la restauració borbònica fou elegit diputat novament per Padrón a les eleccions generals espanyoles de 1879 i 1881.
Com a periodista començà col·laborant a Las Novedades i en 1855 al Semanario Pintoresco Español, del que n'arribaria a ser director i on hi publicà els poemes Duerme hijo mío, La paz del alma i Fábula. En 1862 fundà el diari El Eco del País, òrgan oficiós de la Unió Liberal i en 1867 va fundar el diari El Imparcial, de tendència liberal i va ser un dels diaris més influents a Espanya a la fi del segle xix i principis del Segle XX.[2] Va escriure poesia i es considera del grup literari pre-becquerià. També fou un dels fundadors i accionistes de la Institución Libre de Enseñanza, i membre inicial de l'Asociación de Escritores y Artistas.
Casat amb Rafaela Chinchilla, va tenir quatre fills, entre ells el polític Rafael Gasset Chinchilla i Dolores Gasset Chinchilla, mare del filòsof José Ortega y Gasset.
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Biografia a xtec.es
Enllaços externs
[modifica]- Eduardo Gasset y Artime a mcnbiografias.com
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Adelardo López de Ayala |
Ministre d'Ultramar (juny-desembre) 1872 |
Succeït per: Tomás María Mosquera García |