Vés al contingut

Adelardo López de Ayala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdelardo López de Ayala
Imatge
Adelardo López de Ayala, 1880, per Ignacio Suárez Llanos, Museu del Romanticisme, oli sobre llenç
Biografia
Naixement1r maig 1828 Modifica el valor a Wikidata
Guadalcanal (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1879 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo 40° 24′ 12″ N, 3° 43′ 36″ O / 40.403289°N,3.726739°O / 40.403289; -3.726739
Monumento funerario de Adelardo López de Ayala (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Ultramar
3 d'octubre de 1868 – 21 de maig de 1869[1]

27 de desembre de 1870 – 24 de juliol de 1871

26 de maig de 1872 – 13 de juny de 1872

31 de desembre de 1874 – 14 de gener de 1877
Activitat
Ocupacióescriptor, dramaturg, polític, poeta Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Liberal
Partit Constitucional
Partit Conservador
Membre de
GènereTeatre Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTeodora Lamadrid Modifica el valor a Wikidata
GermansJosé López de Ayala y Herrera
Baltasar López de Ayala Modifica el valor a Wikidata
ParentsÁngeles López de Ayala, neboda Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Adelardo López de Ayala. Litografia obra de Santiago Llanta y Guerin.

Adelardo López de Ayala (Guadalcanal, 1 de maig de 1828Madrid, 30 de desembre de 1879) va ser un polític i dramaturg espanyol del Realisme.

Biografia

[modifica]

Va néixer l'1 de maig de 1828 en la localitat de Guadalcanal, que encara que en l'actualitat es troba en la província de Sevilla, pertanyia a Extremadura en l'època. De família benestant, va anar a Sevilla per estudiar batxillerat i Dret, però no va acabar la carrera i es va consagrar al teatre. A Sevilla va escriure la seva primera peça important, el drama històric Un hombre de estado. Va marxar a Madrid per estrenar la seva obra, la qual cosa va aconseguir en el Teatre Espanyol, en 1851. L'èxit d'aquest drama li va permetre a més conèixer a la qual serà la seva esposa, la intèrpret Teodora Lamadrid. Poc després va representar la seva comèdia de capa i espasa Los dos Guzmanes, a l'estil de Calderón, autor que sempre va admirar. En 1851 escriu la seva primera sarsuela, Guerra a muerte, amb la qual inicia la seva dedicació a aquest gènere. També va col·laborar en la premsa, en particular en la satírica: El padre Cobos. En 1857 representa a Mèrida com a diputat liberal i a l'any següent va ser escolit per Castuera. Entre els anys 1857 i 1861 escriu El tejado de vidrio i El tanto por ciento. Amb elles va obtenir grans èxits i es va posar a l'altura d'escriptors consagrats de l'època, com Manuel Tamayo y Baus (principal representant de l'alta comèdia); va ser tal l'èxit de la segona, considerada la millor comèdia de l'autor, que va rebre un homenatge públic en el qual Francisco Martínez de la Rosa li va lliurar una corona d'or i un llibre de poemes en elogi de l'autor. Va seguir estrenant El nuevo don Juan, on reprèn el tòpic personatge romàntic ja tractat a El tejado de vidrio des d'una nova òptica.

Patí desterrament a Portugal per oposar-se al règim d'Isabel II i un any després va subscriure el Manifest de Cadis que va ajudar a destronar-la. Fou nomenat Ministre d'Ultramar en el regnat d'Amadeu I de Savoia, però de nou les seves opinions polítiques l'obligaren a dimitir.

En 1870 ingressa com acadèmic de la llengua i pronuncia un discurs d'ingrés sobre el seu autor teatral favorit, Pedro Calderón de la Barca. Amb Alfons XII, segueix sent diputat i ministre. L'any 1878 és nomenat President del Congrés i publica Consuelo, una de les seves millors obres, representada per la que fou el seu segon amor i promesa, Elisa Mendoza Tenorio. Es va estrenar a Madrid el 30 de març de 1878 i a la seva reeixida estrena va acudir el rei, qui a més li va encarregar l'oració fúnebre per la reina Maria de la Mercè en la que fou la seva última aparició pública. El desembre de 1879 el Rei el proposa com a president del Consell de Ministres, cosa que va rebutjar en favor d'Antonio Cánovas del Castillo, car estava ja molt malalt i aquest mateix any va morir a Madrid. Les seves restes es troben en el cementiri de San Justo de Madrid.

Obra

[modifica]

Va escriure unes catorze peces en total, entre drames històrics, comèdies i sarsueles. Drames històrics són Un hombre de estado (1851), sobre l'espectacular ascens i caiguda de Rodrigo Calderón, secretari de Felip III i mà dreta del Duc de Lerma, i Rioja (1854). Les seves contribucions a l'alta comèdia, gènere en el qual fou l'autor màxim al costat de Manuel Tamayo y Baus, són El tejado de vidrio (1856), El tanto por ciento (1861), El nuevo don Juan (1863) y Consuelo (1878).

Com a dramaturg és molt convencional: la seva intenció és escriure obres morals, però no critica a fons el sistema de valors burgès. Així, el tema del donjuanismo que apareix molt constant en la seva alta comèdia es planteja no com un mite, sinó com el cas d'un seductor professional que altera l'ordenat sistema de valors burgesos, i s'assembla més a un caçadots que a una altra cosa. Amenaça el nucli bàsic de la societat, la família. Per això la justícia no està en mans de Déu, com en l'obra de Zorrilla, sinó en la de les víctimes, que al final ho deixen en solitud i menyspreat. A El tanto por ciento, que té per marc el món de les finances, es tracta d'un engany col·lectiu en el qual estan implicats alhora la fortuna del protagonista i l'honor de l'heroïna, que al final aconsegueixen triomfar i lliurar-se del grup de personatges que hi havia ordit el parany. Consuelo té per protagonista a la dona del títol, que accepta un matrimoni per conveniències econòmiques i benestar social, no per amor. Amb aquesta obra l'autor pretén donar un ensenyament moral i demostrar com els interessos materials es giren contra els mateixos interessats, perquè al final Consuelo es queda sola i es penedeix de la seva decisió inicial.

Govern Provisional, 1869. D'esquerra a dreta: Figuerola, Ruiz Zorrilla, Sagasta, Joan Prim, Serrano, Topete,López de Ayala, Lorenzana i Romero Ortiz (foto de J. Laurent).

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Nacarino Bravo
Segismundo Moret y Prendergast
Cristóbal Martín de Herrera
Antonio Romero Ortiz
Ministre d'Ultramar

1868-1869
1870-1871
(maig-juny) 1872
1874-1877
Succeït per:
Juan Bautista Topete
Tomás María Mosquera García
Eduardo Gasset y Artime
Cristóbal Martín de Herrera
Premis i fites
Precedit per:
Antonio Alcalá Galiano

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira f

1870-1879
Succeït per:
Gabino Tejado y Rodríguez