Eduardo Sáenz de Cabezón Irigaray
| |||
| Nom original | (es) Eduardo Saénz de Cabezón  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 24 juny 1972 (52 anys) Logronyo (La Rioja) | ||
| Formació | Universitat de La Rioja - doctorat Universitat Pontifícia de Comillas | ||
| Director de tesi | Werner M. Seiler (en)  i Luis Javier Hernández Paricio (en) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Àlgebra computacional | ||
| Ocupació | matemàtic, presentador de televisió, divulgador científic, professor d'universitat, productor de televisió | ||
| Ocupador | Universitat de La Rioja | ||
| Participà en | |||
| 7 desembre 2014 | Órbita Laika (en) |
||
| Lloc web | belenus.unirioja.es… | ||
    
 | |||
.png)
Eduardo Sáenz de Cabezón Irigaray (Logronyo, La Rioja, 24 de juny de 1972) és un matemàtic, professor de Llenguatges i Sistemes Informàtics (i també teòleg, encara que en l'actualitat no exerceixi com a tal) de la Universitat de La Rioja des de 2001, i reconegut especialista en monòlegs científics. Desenvolupa la seva recerca en l'àrea de l'àlgebra computacional, a la qual ha contribuït amb 25 publicacions de recerca i col·laboracions amb matemàtics espanyols i europeus com ara Henry P. Wynn.[1]
Realitza una intensa labor de divulgació de les matemàtiques mitjançant conferències, espectacles, xerrades i tallers per a persones de totes les edats i per tot el món (Espanya, Mèxic, Panamà, Argentina, Costa Rica, Uruguai, etc). Va guanyar els concursos de monòlegs científics: FameLab Espanya (2013) i a la Fundació Aquae (2014), i ha estat també finalista al Cheltenham Science Festival (Regne Unit).[2][3]
Desenvolupament de la seva carrera
[modifica]Eduardo Sáenz de Cabezón va estudiar durant la seva joventut en l'institut Sagasta de Logroño. En acabar l'educació secundària, va decidir estudiar matemàtiques per dues raons: el seu gust per la informàtica (llavors no hi havia una carrera específica d'informàtica a La Rioja) i per un professor que va tenir, que era un apassionat de les matemàtiques.[4] També és llicenciat en teologia per la Universitat Pontifícia de Comillas, i és doctor en matemàtiques per la Universitat de la Rioja.[5]
Tesi doctoral
[modifica]Va obtenir el seu doctorat en 2008 amb la tesi Combinatorial Koszul homology: computations and applications ('Homologia de Koszul combinatòria: Càlculs i aplicacions'), per la qual va obtenir la qualificació d'excel·lent cum laude per unanimitat del tribunal.
La tesi se situa dins de l'àrea de l'àlgebra computacional. S'hi estudia l'homologia de Koszul per a ideals de monomis. En la tesi obté resultats que permeten descriure l'estructura d'aquest tipus d'ideals a partir de la seva homologia de Koszul; descriu algorismes per al càlcul d'aquesta; algorismes implementats que demostren ser eficaços.[6]
Finalment es donen aplicacions dels algorismes i resultats descrits en la tesi. Aquestes aplicacions van des de l'estudi de certs ideals de l'àlgebra commutativa, passant per l'estudi de sistemes diferencials, i també la fiabilitat de sistemes complexos, de tipus industrial, elèctric i biològic. L'estudi de l'estructura d'ideals monomials (un concepte de l'àlgebra commutativa) resulta de gran interès per a aplicacions en la teoria de fiabilitat, utilitzada en diversos camps, des d'aplicacions industrials (com el control de xarxes i processos de diferents tipus) a temes biològics, com l'escaneig de seqüències d'ADN, etc.
A la seva tesi doctoral, Eduardo ofereix diversos exemples de sistemes que són emprats en aplicacions, concretament en xarxes sèrie-paral·lel i sistemes consecutive-k-out-of-n usats en seqüenciació d'ADN, treballs realitzats en col·laboració amb la London School of Economics.[7]
Divulgació científica
[modifica]
Tot i que la seva carrera com a divulgador científic i matemàtic és encara bastant recent, Eduardo va dir que és una faceta seva que porta bastant arraigada: fa més de 22 anys que gaudeix contant contes en bars i cafès. Ell ha realitzat, entre d'altres, les següents activitats com a divulgador:
Esdeveniments i conferències
[modifica]- És membre i fundador d'un grup de científics i investigadors en actiu anomenat Big Van Ciència des de 2013, dedicats a la divulgació científica amb l'objectiu de portar la comunicació científica a tota mena de públics.[3] També és autor del xou matemàtic El bagul de Pitàgores, que va ser exhibit en teatres i bars de diverses ciutats d'España des de 2012.
- Ha participat amb l'organització TED fent xerrades i conferències sobre el món matemàtic.[8]
- Sáenz de Cabezón va participar en esdeveniments com els Premis Príncipe de Astúrias de l'any 2013, al CERN de Ginebra i en el Dia Mundial de les Malalties Estranyes de 2015, davant La reina Doña Letizia.
Revistes
[modifica]Televisió
[modifica]- És presentador del late night show de divulgació científica i humor Òrbita Laika.
Ràdio
[modifica]- Va ser col·laborador de cadena SER com a “matemàtic de capçalera" del programa La Finestra, des de setembre de 2015 fins a gener de 2017, i en l'espai "El teorema" d'RTVE, des de 2017 fins a l'actualitat.[10]
Internet
[modifica]- És el creador del canal de YouTube anomenat Derivando, en el qual ensenya i explica curiositats sobre el món matemàtic, amb un total de més de 98 milions de visualitzacions i més d'un milió de subscriptors.
Llibres
[modifica]- És l'autor del llibre Intel·ligència matemàtica. En ell, intenta mostrar que les matemàtiques no són tan odioses com aparenten o alguns es pensen, fent èmfasi en la creativitat, la intuïció, el càlcul, la imaginació i la tècnica. Eduardo sosté que són una oportunitat de gaudir de la realitat perquè, ho volem o no, tots portem un matemàtic en el nostre interior, que potser es va espantar a l'escola i roman ocult en un racó".[11][12]
- Va escriure "L'arbre d'Emmy", un llibre biogràfic d'Emmy Noether, una de les dones matemàtiques més importants de la història i una de les científiques més destacades dels seus temps.[13]
- A més, és l'autor de l'obra "Apocalipsi matemàtica", un llibre divulgatiu en el qual ensenya la resolució de problemes matemàtics.[14]
- També és coautor del llibre "Gardner per a afeccionats: Jocs de matemàtica recreativa".[15]
Referències
[modifica]- ↑ «zbMATH - the first resource for mathematics». zbmath.org. [Consulta: 12 gener 2019].
- ↑ «Eduardo Sáenz de Cabezón, 2016 Space» (en espanyol europeu). 2016 space, 10-04-2016. [Consulta: 12 gener 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Quiénes Somos» (en castellà). www.bigvanciencia.com. [Consulta: 1r abril 2018].
- ↑ Usuario, Super. «Eduardo Sáenz de Cabezón: "Sí, soy nerd y estoy orgulloso de eso"». matematicos.matem.unam.mx. Arxivat de l'original el 2021-09-19. [Consulta: 1r novembre 2018].
- ↑ Curriculum Vitae Eduardo Saenz-de-Cabez Arxivat 2011-07-27 a Wayback Machine. 13/01/2019
- ↑ Saenz-de-Cabezon, Eduardo «Combinatorial Koszul Homology: Computations and Applications». arXiv:0803.0421 [math], 04-03-2008 [Consulta: 1r abril 2018].
- ↑ «Eduardo Sáenz de Cabezón, doctor con una tesis sobre álgebra computacional». www.unirioja.es. [Consulta: 1r abril 2018].
- ↑ .
- ↑ «Eduardo Sáenz de Cabezón, Autor en Yorokobu» (en espanyol europeu). Yorokobu. [Consulta: 31 octubre 2018].
- ↑ «Espagueti - Eduardo Sáenz de Cabezón - "El teorema" - RTVE.es» (en espanyol europeu). RTVE.es, 21-09-2018. [Consulta: 31 octubre 2018].
- ↑ «Eduardo Sáenz de Cabezón publica Inteligencia Matemática». www.unirioja.es. [Consulta: 1r novembre 2018].
- ↑ Cabezón, Eduardo Sáenz de. Inteligencia matemática (en castellà). Plataforma, 11 de març de 2016. ISBN 9788416620425.
- ↑ Cabezón, Eduardo Sáenz de. El árbol de Emmy: Emmy Noether, la mayor matemática de la historia (en castellà). Plataforma, 28 d'octubre de 2019. ISBN 9788417886202.
- ↑ Cabezón, Eduardo Sáenz de. Apocalipsis matemático (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 3 de setembre de 2020. ISBN 978-84-17809-09-6.
- ↑ Editorial, P. P. C.. Gardner para aficionados (en castellà), 17 de gener de 2018.