Vés al contingut

Eetes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeEetes

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Assassinat/da perMelèagre Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaHècate Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAsterodeia (en) Tradueix, Idia, Clytia (en) Tradueix, Eurylyte (en) Tradueix i Neera Modifica el valor a Wikidata
MarePerseis i Antiope (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareHèlios Modifica el valor a Wikidata
FillsMedea, Apsirt, Calcíope, Circe i Aegialeus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansCirce, Pasífae i Perses (fill d'Hèlios) Modifica el valor a Wikidata
Altres
CàrrecRei de la Còlquida Modifica el valor a Wikidata
Jàson rebut pel Rei Eetes

Eetes (grec antic Αἰήτης, llatí Aeetes), fou un rei mític fill d'Hèlios i de Perseis que inicialment havia rebut del seu pare el regne de Corint, però l'havia deixat pel de la Còlquida, país situat al peu del Caucas, vora el mar Negre. Les seves germanes eren la fetillera Circe, que es relacionà amb Ulisses, i Pasífae, esposa de Minos.

De la seua unió amb l'oceànide Idia varen néixer Medea, Calcíope i Apsirt. A la Còlquida Eetes era rei d'Ea, la capital de la qual era la ciutat de Fasis, a la riba del riu del mateix nom. Quan Frixos, amb la seva germana Hel·le, fugia sobre un moltó amb velló d'or, va arribar a la Còlquida i va ser ben acollit pel rei, que li va concedir la mà d'una de les seves filles, Calcíope. Frixos sacrificà a Zeus el moltó miraculós i donà el velló a Eetes, que el clavà a un roure en un bosc consagrat a Ares. Més endavant, Jàson, que havia rebut de Pèlias l'ordre de portar-li aquell velló d'or, sortí amb els seus a buscar-lo amb la nau Argo. Quan els argonautes, després de moltes aventures, van arribar a Ea, el rei els prometé el velló amb la condició que Jàson superes unes proves, pensant que així es trauria de damunt una sol·licitud inoportuna. Però Jàson ajudat per Medea, filla d'Eetes, aconseguí dominar uns braus monstruosos i superar les altres proves. Eetes li denegà obertament el velló i va voler calar foc a la nau Argo. Jàson es va apoderar per la força del velló i va fugir, enduent-se a Medea. Eetes va sortir a perseguir-los, però Medea, que s'havia emportat el seu germà Apsirt, el va matar i va anant escampant pel mar el seu cos a trossos. Eetes, els anava recollint i es va anar distanciant de la nau Argo, fins que, desanimat, abandonà la persecució. Més endavant Eetes va ser destronat pel seu germà Perses i va ser restablert en el tron per Medea, que havia tornat sense donar-se a conèixer.[1]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 150-151. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, p. 71. Barcelona: Edicions 62, 1997. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461