Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1400 valor desconegut |
Mort | 1457 (56/57 anys) valor desconegut |
Família | |
Fills | Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní |
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma[1] fou el primer comte de Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.
Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d'Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d'enlairar el seu llinatge. Es distingí en el setge de Calvi el 1420,[2] la batalla del Castel Capuano,[2] i Marsella del 1423, en la Guerra dels Infants d'Aragó el 1430, en l'Expedició a Tunis del 1432 i en la subsegüent conquesta del Regne de Nàpols.
Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici, exercí el càrrec fins al 1448. Formà part del consell del Magnànim, i el 1432 li fou encomanada, a ell i al bisbe de València, Alfons de Borja, futur papa Calixt III, la tutoria del seu fill natural Ferran,[3] i el nomenà lloctinent general de València el 1450. El setembre de 1448, el rei li concedí el títol de comte de Cocentaina.[4] Havent retornat a Nàpols el 1456, el rei li confià la negociació de diversos afers prop de Calixt III.
Engrandí els seus dominis amb la vall i castells d'Elda i Asp, el lloc de Dosaigües, i la vila i baronia de Cocentaina. Casat amb Beatriu Llançol de Romaní,[5] ella fou qui governà Elda i Asp. Tingué, del seu matrimoni, quatre fills mascles: Miquel, Joan, Cristòfol i Hèctor Peres, i una filla. Tingué, a més a més, no menys de deu fills naturals.
Eximèn Peres Roís de Corella va comprar la baronia de Cocentaina el 1448 al rei Ferran el Catòlic, li costà 80.000 florins d'or.[6] La familia dels Corella va ser la propietària de Cocentaina i el seu terme al llarg dels segles XV, XVI i XVII, fins que passà als Benavides, i posteriorment als Medinaceli.
Referències
[modifica]- ↑ Josep M. Nadal i Farreras, i Modest Prats i Domingo, [El segle XV]
- ↑ 2,0 2,1 «Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mar Batlle, Patriotisme i modernitat a "La fi del comte d'Urgell"
- ↑ (castellà) Revista Hidalguía número 290. Año 2002, p.51
- ↑ Josep-David Garrido i Valls, El difíci veïnatge d'Elx i Crevillent amb el Comte de Cocentaina
- ↑ Arxiu de la Corona d'Aragó. Reial Cancelleria, 1448, p. r.2943, f. 29v..