Ekebergita
 Ekebergita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | ThFeNb₂O₈ |
| Epònim | Anders Gustaf Ekeberg |
| Localitat tipus | pedreres d'In den Dellen, Mendig, Districte de Mayen-Koblenz, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,815(2) Å; b = 5,629(2) Å; c = 5,224(4) Å; β = 93,520(9)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p2/b |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2018-088 |
| Any d'aprovació | 2018 |
| Símbol | Ekb |
| Referències | [1] |
L'ekebergita és un mineral de la classe dels òxids.
Característiques
[modifica]L'ekebergita és un òxid de fórmula química ThFeNb₂O₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018, i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu Suec d'Història Natural, situat a Estocolm (Suècia), amb el número de col·lecció: nrm 20170122,i al Museu d'Història Natural de Londres (Anglaterra), amb el número de registre: bm 2017,17.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a les pedreres d'In den Dellen, a la localitat alemanya de Mendig (Districte de Mayen-Koblenz, Renània-Palatinat). També ha estat trobada a la mina Sineglazka, al massís de Vishnegorsky (óblast de Txeliàbinsk, Rússia).[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Ekebergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ «Синеглазка копь, Никольская гора, Потанины горы, Вишневогорский массив, Каслинский район, Челябинская область, Урал Южный, Россия» (en rus). Webmineral.ru. [Consulta: 10 març 2022].