El Palamó
| |||||
| Tipus | barri d'Alacant  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | l'Alacantí | ||||
| Municipi | Alacant | ||||
.svg&lang=ca)
El Palamó (també anomenat Vilafranquesa)[1] és un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacantí, situat en la part nord del terme municipal, a 4,2 km en línia recta del Mercat Central d'Alacant i uns 600 m a l'est de Sant Vicent del Raspeig; limita per la seua banda sud amb la autovia Alacant-Múrcia. Segons el cens de l'1 de gener del 2005, el nucli del Palamó té un total de 2.773 habitants.
Història
[modifica]El nom de El Palamó és d'origen incert,[2][3] però possiblement provinga del mossàrab.[4]
Vilafranquesa, deu el nom al seu fundador Pere Franquesa,[5] secretari d'Estat, qui en 1592 va comprar dues finques (El Palamó i Orgègia) en el terme municipal de la ciutat d'Alacant amb la finalitat d'establir-hi un cert nombre de colons. En 1598 li va ser concedida la jurisdicció alfonsina. Uns anys més tard, Felip III li atorgava a la seua titular la jurisdicció suprema.
En la segona mitat del segle xviii, el senyoriu va acabar en mans d'en Bernardo de Vilarig, comte de Cirat i Palamó, que va procedir a l'amollonament i separació definitiva del terme del Palamó del d'Alacant.
A causa de les dificultats econòmiques per les quals travessava, l'Ajuntament del Palamó va sol·licitar a l'Ajuntament d'Alacant la seua annexió a aquest el 1930. Les condicions de la fusió van fixar-se l'any següent i van considerar-se efectiva a partir de l'1 de gener de 1932. Entre les condicions cal ressaltar la primera d'elles, per què aquesta vila acceptava amb caràcter definitiu la fusió, i la sisena, per la qual la seua població compartiria amb la ciutat d'Alacant el gaudi de tots els béns i drets de la ciutat.
Monuments d'interés i festivitats
[modifica]Al Palamó hi ha una església, una ermita, un xicotet cementeri, una biblioteca municipal i dos col·legis. Se celebren tots els anys, en el mes de març, les festes de Moros i Cristians. El dissabte següent al 14 de febrer se celebra la processó cívica al Panteó dels Guijarro, on van ser afusellats alguns dels Màrtirs de la Llibertat el 1844.
Demografia
[modifica]| Evolució demogràfica de l'antic municipi del Palamó[6] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1787 | 1857 | 1877 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | ||||||||||||
| Població | 1.066 | 1.297 | 1.386 | 1.255 | 1.431 | 1.287 | 1.255 | 1.187 | |||||||||||
Quant a l'evolució demogràfica del barri en els últims anys, les xifres de l'Institut Nacional d'Estadística i de l'Ajuntament varien de manera important:
| Evolució demogràfica del Palamó (barri) | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1997 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | |||||||||||||
| Població segons l'INE[7] | Sense dades | 159 | 438 | 682 | 899 | 1.131 | 1.454 | ||||||||||||
| Població segons l'Ajunt.[8] | 2.485 | 2.488 | 2.565 | 2.626 | 2.659 | 2.773 | 2.949 | ||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ «el Palamó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ Casanova, Emili. Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes: (València, 18-21 d’abril de 2001). Universitat de València, 2002. ISBN 978-84-370-5443-8.
- ↑ Fuentes, Alvaro Galmés de. Los topónimos: sus blasones y trofeos (la toponimia mítica) (en castellà). Real Academia de la Historia, 2000. ISBN 978-84-89512-79-5.
- ↑ Torres Faus, Francesc «La Toponímia del terme general d'Alacant». Actes del catorzè Col·loqui general de la Societat d'Onomàstica (segon d'onomàstica valenciana), Alacant, 13-15 d'abril de 1989, 1991, pàg. 686.
- ↑ Gil Olcina, Antonio. Singularidades del régimen señorial valenciano : expansión, declive y extinción de la señoría directa. Alacant: Universitat d'Alacant, 2012. ISBN 9788497172356.
- ↑ Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842 Arxivat 2007-09-08 a Wayback Machine.. Les dades de 1787 provenen del cens de Floridablanca, recopilats en Censo de 1787 "Floridablanca", tom 6. INE. Artes Gráficas Sorual. Madrid, 1991.
- ↑ Font: Institut Nacional d'Estadística d'Espanya Nomenclátor. Relación de unidades poblacionales
- ↑ Font: Ajuntament d'Alacant. Población por núcleos y entidades Arxivat 2007-03-22 a Wayback Machine.
| Barris del nucli urbà | Alipark · Altozano - Comte Lumiares · Barri Vell - Santa Creu · Vistahermosa de la Creu · Benalua · Campoamor · Cap de l'Horta · Centre · Ciutat d'Assís · Ciutat Escollida · Ciutat Jardí · Colònia Requena · Divina Pastora · Eixample-Diputació · El Garbinet · Els Àngels · Florida-Portatge · Gran Via Sud · Joan XXIII · La Florida · L'Albufereta · Carolines Altes · Carolines Baixes · Lo Morant - Benissaudet · Mare de Déu del Carme (Mil Vivendes) · Mare de Déu del Remei · Mercat · El Palamó - Santa Faç · El Palmerar - Urbanova - Tabarca · Pla del Bon Repòs · Platja Sant Joan · Polígon de Sant Blai · Polígon del Baver · Quatre-centes Vivendes · Rabassa · Raval Roig - Mare de Déu del Socors · Sant Agustí · Sant Antoni · Sant Blai - Sant Doménec · Sant Ferran - Princesa Mercé · Sant Gabriel · Sidi Ifni - Nou Alacant · Tómbola |  |
|---|---|---|
| Entitats de població i Camp d'Alacant | ||
