Vés al contingut

El Resolís

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Bar Resolis.
Infotaula d'organitzacióEl Resolís
lang=ca
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Epònimresolí Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusbar Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1863
Governança corporativa
Seu
Facebook: vdgresolis X: vdgresolis Instagram: vdgresolis Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Resolís és un bar històricament molt destacat de la Vila de Gràcia.[1]

Es va fundar el 1863.[2] Al començament de la segona meitat del segle xx,[3] va servir de seu als partits polítics de la Falange Española i Fuerza Nueva.[4]

El 1977, a l'inici de la transició espanyola, un castellanomanxec paio anomenat Joaquín, culer i partidari de la tauromàquia, va prendre possessió del restaurant.[3] Com que estava situat a la plaça del Raspall, pertanyent al barri històricament gitano de Gràcia,[5] cap a tombants del segle xx es va consolidar com el punt de trobada de la comunitat gitana gracienca.[6][7] De fet, hi era contigu el local de la Unió Gitana de Gràcia.[8] En aquest temps s'hi servia truita de patates, pa amb tomàquet, botifarra i manxego, entre d'altres.[3]

Va ser un comerç que va obtenir molta popularitat, sobretot anualment durant les festes de Gràcia[9] i a la llarga mentre en Joaquín hi va ser.[10] Al llarg de la seva trajectòria, va rebre clients cèlebres com els membres d'Skatalà,[11] Moncho,[5] Ovidi Montllor, El Pescaílla i Gato Pérez.[4] De fet, en tancar el bar Petxina, Gato Pérez va convertir El Resolís en el centre de reunió d'ell amb els joves rumbers graciencs.[12] D'altra banda, el poeta Enric Casasses va ressaltar-ne el fet que s'havia mantingut com era sense atendre a les transformacions urbanístiques.[13]

El 2010, es va anunciar que tancaria, però eventualment no va ser així.[14] Així i tot, el 2013, després de més de 30 anys darrere la barra,[3] en Joaquín va decidir tancar-lo poc abans de la Setmana Santa perquè es jubilava. Amb tot, malgrat la intenció inicial de vendre'l, el nucli gracienc de la CUP i Endavant van negociar-hi per a convertir-lo en un centre de reunió estil batzoki. Hi veien factible un projecte de local social i obert.[2]

Així doncs, el 5 de març del 2014, el bar va ser reinaugurat i va passar a ser la seu de l'Ateneu La Barraqueta, vinculat a l'esquerra independentista.[15][16] En si, la comissió gestora de l'Ateneu la formen Endavant, La Sirga i les divisions del barri de la CUP i Arran.[4] Segons Ricard Valentí, president de l'Associació de Joves Gitanos de Gràcia, el traspàs del bar representa l'abandonament total de la identitat gitana per part del barri[17] —cosa que s'havia exposat com a problema fins i tot el 2010 amb l'anunci del tancament, que va coincidir amb la pèrdua de la seu de la Unió Gitana de Gràcia.[14] A partir del traspàs hi va haver solament tres canvis substancials: el restaurant en endavant es diria La Barraqueta-Resolís, la tauromàquia no s'hi va emetre més i el menú va centrar-se més en la gastronomia catalana i valenciana.[3]

En el darrer període, entre els productes que oferia predominaven els plats mediterranis a preus populars,[10] cuinats pel jove il·licità Jordi Aldeguer: paella valenciana, paella de llagostí, arròs a banda, moixama i tabellacos.[3] A banda, a partir de les dades obtingudes en ressenyes de la Catalapp, la Plataforma per la Llengua va determinar l'octubre del 2021 que era l'establiment comercial més responsable lingüísticament de tot Gràcia, seguit de la Llibreria Ona i el restaurant dels Lluïsos de Gràcia.[18] L'any següent, el 2022, va ser una de les entitats participants de les (Re)voltes Gitanes de la Vila de Gràcia, un recorregut pel barri per a documentar la memòria històrica del poble gitano.[19] Finalment, per un desacord en les condicions de renovació de la gestió de l'espai, el 25 de febrer del 2023 va tancar, tot i que no definitivament.[16] El març del 2023 van començar a planificar la reobertura,[20] que s'efectuaria gràcies a la compra del local a mitjan juny per part de La Barraqueta. Van decidir assembleàriament de comprar l'espai físic a través d'un acord amb el propietari i un crèdit a 15 anys.[1] La reobertura com a tal va tenir lloc el 9 de setembre del 2023.[21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «La Barraqueta arrenca una nova etapa amb la compra del local com "un pas per fer xarxa"». L'Independent de Gràcia, 09-06-2023. [Consulta: 20 octubre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Balanzà, A.; Tedó, X. «CUP i Endavant ultimen compartir seu al Raspall, al cor del barri gitano» (PDF). L'independent de Gràcia, 474, 08-03-2013, pàg. 5 [Consulta: 31 març 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Font, Mireia; Mourenza, Paula. «La Barraqueta-Resolís: Power (and Paella) to the People» (en anglès). Culinary Backstreets, 10-11-2015. [Consulta: 31 març 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Fernández, A. «Culto a etarras en un bar de la CUP» (en castellà). El Español, 07-06-2019. [Consulta: 31 març 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 Vilaró, Bernat. «"Sin los gitanos no habrá independencia"» (en castellà). El Món, 09-09-2015. [Consulta: 31 març 2023].
  6. ↑ «La plaça del Raspall, punt de trobada per a la comunitat d’ètnia gitana gracienca». Ara, 19-01-2015. [Consulta: 31 març 2023].
  7. ↑ Miralles, Francesc. 20 preguntas existenciales (en castellà). Editorial Kairós, 2 març 2022. ISBN 9788411210232 [Consulta: 31 març 2023]. 
  8. ↑ Ibarz, Mercè. «Gitanos como todos» (en castellà). El Periódico, 01-09-2008. Arxivat de l'original el 24 maig 2020. [Consulta: 31 març 2023].
  9. ↑ Corominas i Julián, Jordi. Paràgrafs de Barcelona. Ático de los Libros, 23 abril 2020. ISBN 9788418217012 [Consulta: 31 març 2023]. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Riera, Albert; Riera, Dúnia. «El Resolís - La Barraqueta». Time Out Barcelona, 11-03-2019. [Consulta: 31 març 2023].
  11. ↑ Barnolas, Anaïs «A Gràcia, rumba i folk en harmonia». Revista Carrer. Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, març 2016, pàg. 18 [Consulta: 31 març 2023].
  12. ↑ Grífol Porta, Gabriela. «Gato Pérez : el poeta de la rumba catalana». Betevé, 04-04-2022. [Consulta: 31 març 2023].
  13. ↑ Doria, Sergi; Vila-Sanjuán, Sergio. Passejades per la Barcelona literària. Ajuntament de Barcelona, 2005, p. 256. ISBN 9788429755626 [Consulta: 31 març 2023]. 
  14. ↑ 14,0 14,1 «La Gràcia gitana es desdibuixa amb el tancament de la Unió i del Resolís». L'Independent de Gràcia, 13-11-2010. [Consulta: 20 octubre 2023].
  15. ↑ «La Barraqueta i el Resolís celebren vuit anys del bar amb una calçotada». L'independent de Gràcia, 04-03-2022. [Consulta: 31 març 2023].
  16. ↑ 16,0 16,1 «El bar de La Barraqueta tanca per canvi de cooperativa». L'independent de Gràcia, 02-03-2023. [Consulta: 31 març 2023].
  17. ↑ Jané, Carmen. «Gràcia es torna a posar rumbera». El Periódico, 14-08-2016. [Consulta: 31 març 2023].
  18. ↑ «Els veïns de Gràcia i Sants trien a la Catalapp els cinc establiments comercials amb una millor atenció lingüística». Plataforma per la Llengua, 06-10-2021. [Consulta: 31 març 2023].
  19. ↑ «Arriben les (Re)voltes Gitanes de la Vila de Gràcia!». Òmnium Cultural, 2022. [Consulta: 31 març 2023].
  20. ↑ «Ofertes laborals per a la reobertura del Resolís». La Barraqueta, 20-10-2023. Arxivat de l'original el 7 març 2023. [Consulta: 20 octubre 2023].
  21. ↑ «Aquest dijous 7/9 tornem!». Instagram, 04-09-2023. [Consulta: 20 octubre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Resolís&oldid=33467560»