El Seminari Conciliar de Barcelona (1868-1982)
(ca) El Seminari Conciliar de Barcelona (1868-1982)  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llibre |
| Fitxa | |
| Autor | Joan Bada i Elias |
| Llengua | català |
| Publicació | Barcelona , 1983 |
| Editorial | Seminari Conciliar de Barcelona |
| Dades i xifres | |
| Nombre de pàgines | 160 |
| Altres | |
| ISBN | 84-300-8734-6 |
| OCLC | 803227992 |
El Seminari Conciliar de Barcelona (1868-1982) és una monografia del sacerdot i historiador català Joan Bada i Elías, sobre la història i moments crítics del Seminari Conciliar de Barcelona durant el període 1868-1982.[1] Inclou un pròleg de Ramon Prat i Pallarès, llavors rector del Seminari. Aquesta obra, que acredita la tasca investigadora de Joan Bada sobre l'Església catalana,[2] es va editar amb motiu del primer centenari de l'actual edifici del Seminari, finalitzat l'any 1882.
El llibre s'estructura en cinc apartats, i un apèndix. Els apartats són: L'edifici, L'evolució dels plans d'estudi, El Reglament, Alguns aspectes de la vida del Seminari, i Institucions amb vida pròpia.
Pel que fa a l'Apèndix, està dividit en diversos subapartats. En primer lloc, un recull documental provinent de diferents fonts, entres les quals destaquen els Manuscrits 470 i 392 de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari, però també del Diari de Barcelona o de butlletins oficials. En segon lloc, un llistat complet de totes les sessions inaugurals del Seminari, des del 1875 i fins al 1968, quan el Seminari com a centre formador desapareix, i assumeix les seves funcions la Facultat de Teologia de Catalunya. El tercer apèndix és un rectorologi, des del rectorat de Tomàs Sivilla i Gener entre 1852 i 1858, fins al de Ramon Prat i Pallarés, entre 1976 i 1990. També s'inclouen els rectors del Seminari Menor, des d'Enric Llidó i Lara (que ho fou entre 1940-1944) fins Antoni Oriol i Vera (entre 1978-1992). Els apèndixs quart i cinquè són de caràcter estadístic, i s'hi recullen les ordenacions entre 1858 i 1981, i l'evolució del nombre d'alumnes en tres etapes (entre 1859-1868; entre 1882-1890; i entre 1902-1982/1983).[3] El sisè i darrer apèndix és un resum de les institucions que llavors estaven ubicades a l'edifici del Seminari.
Notes
[modifica]- Núñez Mosteo (2008) cita l'obra de Bada per explicar el nombre d'alumnes de Seminari entre 1966 i 1983
Referències i notes
[modifica]- ↑ Serra de Manresa, Valentí «Joan Bada i Elias (1937-2017)» (pdf). Revista Catalana de Teologia, 43, 1, 2018, pàg. 237-243. ISSN: 0210-5551 [Consulta: 12 juny 2024].
- ↑ Valls, Francesc. «Joan Bada, la honestidad intelectual de un sacerdote e historiador de la Iglesia» (en castellà). El País, 21-12-2017. [Consulta: 12 juny 2024].
- ↑ Núñez Mosteo, Francesc «Casadas con un sacerdote: narrativas de la ruptura biográfica de los presbíteros secularizados». Revista Española de Sociología, núm. 10, 2008, pàg. 79.