Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | BPEB |
| Tipus | biblioteca especialitzada biblioteca universitària biblioteca religiosa biblioteca eclesiàstica biblioteca patrimonial biblioteca central |
| Història | |
| Creació | 1772 |
| Fundador | Josep Climent i Avinent |
| Activitat | |
| Membre de | Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya |
| Mida de la col·lecció o exhibició | 393.788 vol. (31 desembre 2023) |
| Visitants anuals | 14.909 (2021) |
| Membres | 3.908 (2023) |
| Governança corporativa | |
| Gerent/director | Josep Maria Turull i Garriga (2018–) |
| Director | Josep Maria Turull i Garriga |
| Empleats | 3 (2024) |
| Propietat de | Seminari Conciliar de Barcelona |
| Part de | arquebisbat de Barcelona |
| Altres | |
| Dies oberts | dilluns (09:00–20:00) dimarts (09:00–20:00) dimecres (09:00–20:00) dijous (09:00–20:00) divendres (09:00–18:00) |
| Número de telèfon | +34-934-54-16-07 |
| Identificador libraries.org | 56537 |
| Lloc web | bibliotecaepiscopalbcn.org |
  
| |
La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB) està ubicada a l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona. Fundada l'any 1772, és la biblioteca pública conservada més antiga de la ciutat,[1][2][3] i acull un gran fons de teologia, de ciències eclesiàstiques i d'humanitats, amb un total de 360.507 volums.[4] Entre aquests, hi destaca una col·lecció de 95 incunables,[5] 625 manuscrits,[6][7] alguns d'ells escrits en àrab, el més antic dels quals és del segle xiv. També és important la col·lecció d'aproximadament 10.000 goigs[8] (composicions poètiques populars), del segle xvii fins a l'actualitat.
La BPEB pertany a l'Arxidiòcesi de Barcelona, està integrada el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya i col·labora amb el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya.
Història
[modifica]La biblioteca fou erigida l'any 1772 pel bisbe Josep Climent i Avinent,[9] quan es fusionaren la biblioteca del Seminari Conciliar (també conegut com a Col·legi del Bisbe), creada l'any 1593, amb la biblioteca del Col·legi de Nostra Senyora de Betlem, de la Companyia de Jesús, fundat el 1545. El seu emplaçament original va ser a la rambla de la ciutat de Barcelona. Rep la denominació de "pública" a partir de la Pragmàtica Sanció del 2 d'abril de 1767, promulgada pel rei Carles III, en què es decretava l'expulsió dels regnes de la Corona d'Espanya dels jesuïtes, l'ocupació dels seus edificis i la confiscació de tots els seus béns, incloses les seves biblioteques. De fet, la majoria d'elles, com en el cas de Barcelona, van anar a parar als Seminaris Conciliars més propers.[10] Pel que fa al propi Col·legi de Betlem, aquest es convertí en el Seminari Conciliar de Barcelona.[11]
El 25 de juny de 1775 Fèlix Amat de Palou i Pont va rebre el nomenament reial de primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona.[12][13][14] A gener de l'any 1776 la biblioteca, situada en el segon pis de l'edifici del Seminari, obre les portes al públic.[15][16][17][18][19] Fèlix Amat de Palou en fou bibliotecari de l'any 1775 al 1785. Entre l'any 1785 i l'any 1803 va escriure la seva Història eclesiàstica i va fer el primer inventari de tots els llibres de la biblioteca. És precisament l'any 1785 quan s'elabora un nou inventari de tot el fons de la Biblioteca: l'«Inventario de los libros, papeles y demas efectos pertenecientes a la Biblioteca Pública Espiscopal de esta ciudad...» confeccionat pel mateix Amat de Palou, i cedit al llavors nou bibliotecari Joaquín Nicolás Rincón[9] el 4 de novembre de 1785. Segons aquest, biblioteca estava dividida en 8 grans seccions, amb un total de 16.976 volums.[20] El primer inventari conegut de la biblioteca és de 1633.[21]
El seu successor fou el seu nebot Ignasi Torres i Amat de Palou (1768-1811), que fou bibliotecari entre 1795 i 1808,[7] qui hi projectà i inicià el famós Diccionario de escritores catalanes. També hi fou bibliotecari el germà d'Ignasi, Fèlix Torres i Amat de Palou. Tots dos van instal·lar a la biblioteca una sala destinada als autors catalans, amb la col·laboració del bibliotecari Ignasi Palaudàries (que fou bibliotecari entre 1816-1824) i del bisbe de Barcelona Pau de Sitjar i Ruata. Durant el seu mandat es va establir el primer reglament intern de la Biblioteca, el 27 d'agost de 1816.[18] Fou un annex amb entitat pròpia i és anunciat com Biblioteca d'autors catalans a l'edició del Diario de Barcelona del 15 de novembre de 1819.[22] El 1820 aquesta secció de la biblioteca comptava amb 1.800 llibres.[22] El 1877 abandona la seu històrica del Seminari, a la Rambla dels Estudis,[23] i la biblioteca es trasllada de forma provisional a la Casa Magarola, fins al 1882.[24][25]
El mes de febrer de 1882[26] el Seminari es trasllada al nou edifici construït al carrer de la Diputació de Barcelona, on hi és a l'edició d'aquest article. Els llibres de la BPEB es traslladaren al soterrani de l'edifici que era en construcció --sembla que es traslladaren més de 20.000 volums, repartits en 279 caixes--[23] on hi romangueren durant quinze anys fins que el cardenal Salvador Casañas i Pagès, es va s'instal·lar al lloc que ocupa actualment. A tombant de segle XX la Biblioteca tenia una col·lecció que no passava de 20.000 volums.[27] La biblioteca s'acaba d'instal·lar definitivament l'any 1924.[28]
Durant la Guerra Civil els llibres foren dipositats a la Biblioteca de Catalunya, però malgrat tot es cremaren algunes importants col·leccions. El setembre del 1936 ja es tenia la intenció de traslladar els fons de la BPEB a la Biblioteca de Catalunya, quan aquesta ja havia ingressat més de 100.000 llibres procedents d'altres biblioteques catalanes.[29] El gruix dels fons, no obstant, no es van treure de la biblioteca fins als dies 10 de setembre, 3 d'octubre, 2 de novembre, i finalment l'1, 5 i 7 de desembre de 1936, quan es treu "l'última carretada".[30] Tot aquest trasllat el va coordinar Pere Bohigas i Balaguer.[31] Posteriorment, en el registre d'entrada de la Biblioteca de Catalunya hi consten més de 500 manuscrits incorporats en quatre períodes: entre el 2 i el 24 de juliol, i entre el 2 i el 5 de novembre de 1937; el 15 de novembre de 1938, i finalment el 10 de gener de 1939, tots ells procedents de les confiscacions de l'any 1936. Tots aquests manuscrits van tornar el 9 de gener de 1943, amb el mandat com a director de Josep Gros i Raguer. Malgrat les confiscacions efectuades, sembla que molts fons van romandre a la mateixa biblioteca, i que aquests foren utilitzats per la Universitat Popular, que s'instal·là a l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona.[18] Després de la Guerra, el fons de la Biblioteca s'estimava que ra de més de 30.000 volums.[32]
En tornar al Seminari, la BPEB s'instal·là a la planta baixa de l'edifici i fou novament catalogada per Jaume Barrera i Escudero (1879-1942). Els bibliotecaris Àngel Fàbrega i Grau (1921-2017) i Antoni Briva i Mirabent (1926-1994) la traslladaren un altre cop al primer pis. Abans de la Guerra Civil, concretament l'any 1916, la Biblioteca ja constava de 50.000 volums.[33] Acabada la Guerra Civil, la biblioteca torna a funcionar a partir del 10 de desembre de 1940 i el 22 de febrer de l'any 1944 s'inaugura la sala de lectura, amb una conferència del llavors Director de la Biblioteca Central de la Diputació de Barcelona. A l'any 1964 es trasllada a l'actual primer pis de l'edifici del Seminari, on hi romàn des de llavors.[34]
Josep Maria Martí Bonet, nomenat bibliotecari el 14 de novembre de 1972, i que ho va ser fins a l'11 de novembre del 2018 amb el suport de la Facultat de Teologia de Catalunya i del mateix Seminari, va contractar bibliotecàries per a la catalogació dels 360.000 llibres i opuscles que conté la BPEB actualment, havent-hi des de llavors bibliotecaris professionals que se n'encarreguen, a més del titular en la junta de govern del Seminari. La fotografia de la biblioteca, aquell any 1972, era la d'uns 60.000 volums i uns 800 títols de revista.[35] L'any 2011 es va inaugurar la reforma de la Sala de Lectura de la Biblioteca, amb 242m2, 47 punts de lectura i actualment amb uns 10.000 volums d'accés lliure.[36] El 16 de març de 2016 es van inaugurar nous dipòsits d'accés restringit.[18]
Col·leccions
[modifica]Els fons de la Biblioteca Pública Episcopal esta formats per més de 370.000 volums en diversos suports: llibres, materials efímers, revistes, diaris, manuscrits, gravats, goigs, mapes, partitures, enregistraments sonors i audiovisuals, CD-ROM i altres.
Manuscrits
[modifica]Destaca, pel seu valor, en primer lloc el fons de manuscrits, que es compon de 625 (2019) volums, redactats en llatí, castellà, català i fins i tot en àrab. Hi trobem manuscrits de diferents matèries, no només teològica: n'hi ha de filosofia, de cuina, de comerç, d'esport, així com de documents administratius i d'arxiu del propi Seminari. La cronologia abasta des del segle xiv fins ben entrat el segle xx. Per la seva importància i antiguitat, destaquen els següents títols:
- Manuscrits 71 i 72 : Exposició sobre lo libre De civitate Dei, de Thomas Waleys, compost entre 1401 i 1410.
- Manuscrit 73 : Quinti Curtii Rufi historia[rum] Alexandri Macedonis libri, obra de Quint Curci Ruf, i transcrita el 1466, probablement al nord d'Itàlia, a partir d'una còpia de Lorenzo Valla.
- Manuscrit Ms. 74 : Croniques de totes les nacions quis poblaren en Spanya hi apres de totes les altres nacions ... Tro al Rey Darago qui fou lo darrer Rey dela nacio dels gots en Spanya hi en apres dels Reys Darago e dels comptes de Barchinona, una còpia del segle xiv de les cròniques de Ramon Muntaner.
- Manuscrit Ms. 150 : Caronicas o Conquestas dels dos darrers Comtes de Barcelona e dels primers quatre Reis de Aragó post unionem, la primera part del qual és del segle xiv.
Incunables
[modifica]Es diu incunable (del llatí incunabulae “en el bressol”) a tot llibre imprès durant el segle xv. El terme “incunable’ fa referència a l'època en què els llibres es trobaven “en el bressol”, fent referència a la “infància” de la tècnica moderna de fer llibres a través de la impremta. Així, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre 1450 (data de la invenció de la impremta moderna) i 1500. La BPEB custodia en el seu fons 95 incunables (2019), set dels quals (el núms. 4, 13, 27, 58, 75, 76, 78) són exemplars únics a Espanya. La majoria d'aquests volums provenen de l'antiga Biblioteca del Col·legi de Betlem de Barcelona, de la Companyia de Jesús. L'exemplar més antic és una obra de Lactanci amb el títol Lactantii Firmiani De diuinis institutio[n]ibus aduersus gentes rubrici primi libri incipiu[n]t, imprès a Roma l'any 1468 pels impresors Konrad Sweynheim i Arnold Pannartz.
Les temàtiques més usuals d'aquest fons són la teologia, la filosofia, el dret canònic, etc.. La majoria d'obres són editades en llatí excepte nou, que són en català (els núms. 20, 21, 41, 46, 47, 55, 58, 70, 74), i el lloc d'edició més usual sol ser Itàlia.
Projectes
[modifica]Entre d'altres, la Biblioteca Pública Episcopal ha participat en els següents projecte:
- L'any 1973 va establir un conveni amb la Biblioteca de Montserrat, consistent en la consultat en un únic catàleg de fitxes dels fons allotjats a Montserrat.[37]
- L'any 1993 es comença la catalogació informàtica amb caràcter retrospectiu.[38]
- Entre 2007-2008 la Biblioteca participa en un projecte de digitalització impulsat per Google Books, juntament amb altres biblioteques catalanes (Biblioteca de Catalunya, Biblioteca de Montserrat, Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, i Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya).[39]
- Des del 2016, la Biblioteca participa en la Memòria Digital de Catalunya, amb una primera col·lecció de 25 catecismes, la majoria d'ells provinents del denominat Fons Roca. La col·lecció recull els exemplars més rellevants d'aquest fons, tant pels seus autors (Francesc Baucells, Claude Fleury, Joan de Sant Tomàs o Roberto Francesco Romolo Bellarmino) com pels seus editors (Juan de la Cuesta, Josep Bro o Pierre Witte entre d'altres). El 2018 va incorporar una segona col·lecció: en concret, 20 incunables d'entre 1472 i 1502 del seu fons de Reserva.[40][41]
- El setembre de 2017 inicia el projecte Apadrines?. Es tracta d'una iniciativa de micromecenatge social cultural, amb l'objectiu de restaurar i digitalitzar el fons de Reserva de la pròpia Biblioteca.
Bibliotecaris i directors de la Biblioteca
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ "La creació de la primera biblioteca pública catalana". En: Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona, (1593-1917): aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Scripta et Documenta ; 49). ISBN 84-7826-470-1, p. 271-279
- ↑ Gil Solés, Daniel; Guzmán Fernández, Imma; Fàbregas Rebato, Helena «La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari a principis del segle XX». Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració. Publicacions Universitat de Barcelona [Barcelona], 2019, pàg. 256. «A la nota 22 d'aquest capítol diu: "De fet, prèviament es tenen referències d'altres biblioteques d'accés públic a la ciutat, concretament les dels convents de Sant Josep dels Carmelites (1665) i de Santa Caterina dels Dominics (1734). No obstant això, aquestes dues biblioteques foren suprimides amb la desamortització del 1835.»
- ↑ Casulà, Jèssica «Adequar-se al modernisme». Fulls dels Enginyers, núm. 271, (gener-febrer-març 2011), pàg. 22.
- ↑ «Memòries». Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, 01-01-2018. Arxivat de l'original el 2020-09-18. [Consulta: 2 febrer 2018].
- ↑ Serrallach García, Lluís; Turull Garriga, Josep M. "Catàleg dels incunables de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona Arxivat 2021-04-20 a Wayback Machine.". En: Revista Catalana de Teologia, vol. XXIV, núm. 2 (1999), p. 359-418. [Consulta: 20 de gener de 2017]
- ↑ Fàbrega Grau, Àngel. Manuscritos de la Biblioteca Arzobispal del Seminario Conciliar de Barcelona Arxivat 2021-04-20 a Wayback Machine. [en línia]. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1965. [Consulta: 20 de gener de 2017]
- ↑ 7,0 7,1 Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), Volum II.1 Barcelona: Biblioteca Pública Episcopal i Biblioteca de la Universitat. Direcció: Eulàlia Duran. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2000. 411 p. (Memòries de la Secció Històrico-arqueològica ; 55). ISBN 84-7283-534-0. [Es pot consultar també a: http://mcem.iec.cat/]
- ↑ Colmenares Brunet, Isabel de «Els fons bibliogràfics patrimonials: els fons eclesiàstics. La Biblioteca PúblicaEpiscopal del Seminari de Barcelona». Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 51, 2009, pàg. 27.
- ↑ 9,0 9,1 Martí Bonet, Josep Maria. "Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona". En: Mateu Ibars, Josefina; Mateu Ibars, Mª Dolores. Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón : siglos IX-XVIII. Barcelona : Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991, p. 201. ISBN 84-7875-442-3
- ↑ Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 19.
- ↑ Vila Despujol, Ignasi. Los jesuitas en la Rambla de Barcelona. Barcelona: Editorial Claret, 2013, p. 152. ISBN 9788498467888.
- ↑ Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 23.
- ↑ Martí i Bonet, Josep Maria. «Origens de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona». A: Fuster, Amèlia. Pseudònims de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona. 1/1. Barcelona: Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, 1994, p. vi (Eines bibliogràfiques).
- ↑ Corts i Blay, Ramon. L'arquebisbe Fèlix Amat (1750-1824) i l'última Il·lustració espanyola. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya ; Editorial Herder, 1992, p. 57 (Col·lectània Sant Pacià ; 44). ISBN 8486065267.
- ↑ Martí Bonet, Josep Maria. Catálogo bibliográfico de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (a. 1468 - 1599) : Memoria - Introducción (en castellà). Madrid: Fundación Juan March, 1976, p. 2.
- ↑ Elías de Molins, Antonio. «AMAT DE PALOU Y PONT (D. Félix)». A: Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX : apuntes y datos (en castellà). Vol. 1. Barcelona: Imprenta de Fidel Giró, 1889, p. 51. OCLC 865324401.
- ↑ Antón Pelayo, Javier «La desamortización de las bibliotecas conventuales en Cataluña durante la crisis del Antiguo Régimen». Memoria y Civilización: Anuario de Historia, vol. 21, 2018, pàg. 618.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Martí i Bonet, Josep Maria. «Petita història d'una gran boblioteca. La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (1775-2016)». Scriptoria, 22/032016. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ Torres Amat, Fèlix. Vida del Ilmo. Señor Don Felix Amat, Arzobispo de Palmyra ... (en castellà). Madrid: Imprenta que fué de Fuentenebro, 1835, p. 15. OCLC 806436769.
- ↑ Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 24.
- ↑ Llompart Moragues, Gabriel «La biblioteca del Seminario Conciliar de Barcelona» (en castellà). Biblioteconomía: boletín de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona, Vol. 7, Núm. 27-28, 1950, pàg. 140. ISSN: 0006-1778.
- ↑ 22,0 22,1 Martí i Bonet, Josep Maria. «Origens de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona». A: Fuster, Amèlia. Pseudònims de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona. 1/1. Barcelona: Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, 1994, p. x (Eines bibliogràfiques).
- ↑ 23,0 23,1 Massó i Torrents, Jaume «Biblioteca Pública Episcopal». Revista de Bibliografia Catalana, Vol. 1, 2, (juliol-novembre 1901), pàg. 283.
- ↑ «Casa Fàbrica Magarola». Barcelona entre muralles. [Consulta: 30 juny 2022].
- ↑ Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856. Primera edició. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2019, p. 268. ISBN 9788491562160 [Consulta: 4 octubre 2022]. Arxivat 2022-06-15 a Wayback Machine.
- ↑ Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 35
- ↑ Fontanals, Reis; Losantos, Marga. Biblioteca de Catalunya. 100 anys. 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007, p. 20. ISBN 9788478450190.
- ↑ Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 39.
- ↑ «Han ingressat més de cent mil llibres a la Biblioteca de Catalunya». L'Instant, 12-09-1936, pàg. 4.
- ↑ Gudayol i Torelló, Anna Maria «El salvament de les biblioteques catalanes durant la guerra civil: les "notes" de Jordi Rubió». Estudis romànics, 29, 2007, pàg. 224. ISSN: 0211-8572.
- ↑ Marès Deulovol, Frederic. El mundo fascinante del coleccionismo y de las antigüedades : memorias de la vida de un coleccionista (en castellà). Barcelona: Gráfica Bachs, 1977, p. 109. ISBN 8440039034. OCLC 802452440.
- ↑ IV Campaña pro-seminario 1943 : amado diocesano: te pedimos para nuestros dos seminarios ... (en castellà). Barcelona: Obispado de Barcelona, 1943. OCLC 1078154658.
- ↑ Subirà i Blasi, p. 279
- ↑ «Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 27 agost 2023].
- ↑ Turull i Garriga, Josep Maria; Juncosa i Ginestà, Isabel. Dr. Josep M. Martí i Bonet, director de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (1972-2018). Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2022, p. 77. ISBN 9788491655121.
- ↑ Llisterri i Boix, Jordi. "La biblioteca més antiga de Barcelona s'ha posat maca". En: Catalunya Religió (03/02/2011). [Consulta: 21/03/2020]
- ↑ «Convenio entre la Biblioteca de Montserrat y la Pública Episcopal de Barcelona: pondrá al alcance del investigador cuatrocientos mil volúmenes de temática religiosa y humanística» (en castellà). La Vanguardia Española, 27-10-1973, pàg. 29.
- ↑ «La biblioteca més antiga de Barcelona s'ha posat maca». Catalunya Religió, 03-02-2011 [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ Piñol, Rosa Maria «Libros catalanes y de todos». La Vanguardia, 11-01-2007, pàg. 30 [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ Peñalver, Eduardo. «Incunables de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminario de Barcelona» (en castellà). Fondo Antiguo: Biblioteca de la Universidad de Sevilla, 19-10-2018. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Els incunables de la Biblioteca Episcopal entren a la Memòria Digital de Catalunya». Catalunya Religió, 19-10-2018 [Consulta: 27 agost 2023].
Bibliografia
[modifica]- Alarcón i Campdepadrós, Xavier. Història de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la més antiga de la ciutat. Barcelona: Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, 2014.[Enllaç no actiu]
- «Dos instituciones culturales en la Biblioteca del Seminario» (en castellà). La Vanguardia, 14-05-1983, pàg. 18.
- «"La Iglesia está al servicio de todos los hombres": Las nuevas aportaciones a la biblioteca episcopal demuestran que la cultura eclesiástica no está anquilosada» (en castellà). La Vanguardia Española, 09-07-1976, pàg. 25.