Vés al contingut

El final de l'idil·li

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl final de l'idil·li
The End of the Affair
Fitxa
DireccióNeil Jordan
Protagonistes
ProduccióStephen Woolley i Neil Jordan Modifica el valor a Wikidata
GuióNeil Jordan, de The End of The Affair de Graham Greene (1951)
MúsicaMichael Nyman
FotografiaRoger Pratt
MuntatgeTony Lawson Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColumbia Pictures i Company of Wolves (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Regne Unit
Estrena1999
Durada110 min.
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe End of the Affair (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
Temaamor romàntic, relació intercultural i adulteri Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres i Brighton Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0172396 FilmAffinity: 822757 Allocine: 29775 Rottentomatoes: m/1093671-end_of_the_affair Letterboxd: the-end-of-the-affair Mojo: endoftheaffair Allmovie: v181268 TCM: 449348 Metacritic: movie/the-end-of-the-affair TV.com: movies/the-end-of-the-affair-1999 AFI: 61139 TMDB.org: 20024 Modifica el valor a Wikidata

El final de l'idil·li (títol original en anglès: The End of the Affair)[1] és una pel·lícula estatunidenca i britànica dirigida per Neil Jordan el 1999. Ha estat doblada al català. Julianne Moore hi fa de Sarah Miles. Es tracta d'una adaptació de la novel·la autobiogràfica de Graham Greene The End of the Affair publicada el 1951. Aquesta novel·la ja es va adaptar al cinema amb Viure un gran amor dirigida per Edward Dmytryk i estrenada el 1955 amb Deborah Kerr i Van Johnson als papers principals.

Argument

[modifica]

Londres 1939. Sarah Miles, una dona bonica i apassionada, és presonera d'un matrimoni estèril amb Henry, un espòs dolç però apagat. En el transcurs d'una festa, coneix Maurice Bendrix, un novel·lista. És l'enamorament sobtat. Després d'alguns anys d'una passió intensa, un obús cau sobre la casa de Bendrix mentre que els dos amants estan junts. Durant alguns minuts, Sarah creu que Bendrix ha mort. Quan reapareix alguns instants més tard, Sarah, trastornada, posa brutalment fi a la seva relació sense cap explicació. L'amor, que Bendrix tenia per Sarah és transformat ràpidament en odi.[2]

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • El desafiament per a l'actriu americana Julianne Moore va ser d'aconseguir fer creïble l'accent anglès tan particular de les altes classes burgeses.
  • Es tracta d'un dels primers papers principals de Julianne Moore. En el rodatge, no havia tingut més que el paper principal a Safe de Todd Haynes el 1995.[3]
  • La pel·lícula s'inscriu en la gran tradició de les pel·lícules novel·lesques que posen en escenes amants enamorats en una Anglaterra en guerra, com ara Waterloo Bridge de Mervyn LeRoy, Breu encontre de David Lean o Hanover Street de Peter Hyams.
  • Neil Jordan retroba els seus actors fetitxes: Stephen Rea i Ian Hart
  • La música de la pel·lícula és del compositor Michael Nyman. Els temes novel·lescos recorden els de Bernard Herrmann (el leitmotiv obsessionant) i algunes de les obres anteriors de Nyman. Com El piano.[3]
  • La pel·lícula que veuen en el cinema a Sarah i a Bentrix és 21 days de Basil Dean, que va sortir el 1940 però va ser realitzada el 1937. Pel·lícula amb la parella estrella del cinema anglès de l'època: Vivien Leigh i Laurence Olivier.
  • La pel·lícula utilitza la multiplicació dels punts de vista de manera magistral. Aquesta tècnica recorda Rashomon d'Akira Kurosawa. Algunes escenes estan rodades amb diverses càmeres. Cada angle revela doncs la interpretació subjectiva dels personatges.
  • La pel·lícula va rebre quatre nominacions en els oscars del 2000: Millor actriu per a Julianne Moore, millor fotografia per a Roger Pratt, millor pel·lícula per a Neil Jordan i millor música per a Michael Nyman

Rebuda

[modifica]

Les crítiques van ser molt moderades a l'estrena de la pel·lícula. Éric Leguède en le Parisien parla d'«obra mestra»,[cal citació] la Croix, Télérama i Le Figaro van ser particularment sensibles a la gran qualitat del conjunt (interpretació, foto, música i escenificació).[cal citació] Cahiers du cinéma van condemnar la pel·lícula taxant-la d'acadèmica.[cal citació] Segons Erwan Higuinen només «una línia apagada i igual» travessa una pel·lícula «que fa rum-rum».[cal citació] Segons Jean-Jacques Bernard: «… si un amant apassionat és una nova varietat de llegums, llavors Ralph Fiennes és el rei de l'hort.».[cal citació]

Premis i nominacions

[modifica]

L'any 2000 va rebre els següents premis i nominacions:

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]