Vés al contingut

El foll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaEl foll
 Imatge externa no lliure
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPablo Picasso Modifica el valor a Wikidata
Creació1904
Mètode de fabricacióAquarel·la sobre paper (dos fragments)
Mida85 (Alçada) × 35 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu Picasso (Ciutat Vella) Modifica el valor a Wikidata

El foll és una aquarel·la sobre paper en dos fragments realitzada per Pablo Picasso el 1904 a Barcelona i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Picasso de Barcelona.[1] Es mostra a la Sala 8 de la col·lecció permanent del museu. Està signat Picasso i datat 1904 a l'angle superior esquerre. Conté la dedicatòria A mi buen amigo Sebastian Junyent, Picasso.

Descripció

[modifica]

Aquesta obra és una peça clau d'aquest període, en el qual Picasso continua aprofundint en el món de la marginació i de la pobresa que caracteritzen l'època blava. El personatge connecta amb els captaires, els vells i els cecs que Picasso pinta i dibuixa profusament al llarg de 1903 i 1904.

Hi utilitza un llenguatge de marcats expressionisme i manierisme, de clares reminiscències grecquianes. L'estil original i personal d'El Greco, que es concreta en una tendència a l'allargament de les figures, a vegades fins al punt de desnaturalitzar-les, s'acusa notablement en aquest personatge picassià.

El gust pel manierisme, gràcies al qual es trenquen els eixos convencionals de la composició i s'estableix una ruptura entre forma i funció, no es reflecteix només en el cos estilitzat sinó també en els peus i les mans. Aquestes, molt desmesurades i esquelètiques, estan distorsionades i s'atansen a la cara, l'expressionisme de la qual deixa ben clar la malaltia de l'infeliç i centra tota la tensió dramàtica. Referint-se al Greco, Picasso manifesta a Brassaï:

« Ja havia vist alguns dels seus quadres, que m’havien admirat (...) Vaig decidir fer un viatge a Toledo i em va produir una profunda impressió. Si les meves figures de l'època blava s'estiren, probablement és per influència seva. »
— Pablo Picasso a Brassaï

La figura és contornejada amb un traç vigorós i a trossos subratllat. L'aquarel·la blava tenyeix suaument algunes zones del cos i traspassa, en alguns indrets, els límits del perfil humà per tenyir lleugerament punts del fons i simular l'ombra sobre un terra no definit.

Pierre Daix assenyala que possiblement El foll fou exposada a l'exposició que Berthe Weill organitzà a la seva galeria entre l'octubre i novembre de 1904.

L'obra està molt vinculada a una aquarel·la titulada pel mateix Picasso El loco, actualment a la col·lecció del Guggenheim Museum de Nova York.

Referències

[modifica]
  1. «Highlights de la col·lecció: El foll». Museu Picasso, 2008. [Consulta: 26 juliol 2011].

Bibliografia

[modifica]
  • Rafart i Planas, Claustre. Guia del Museu Picasso. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1998, p.21. DL B.2.887-1998. ISBN 84-7609-869-3. 
  • BOECK, Wilhelm; SABARTÉS, Jaime (pr.), Picasso. Barcelona, Labor, 1958, p. 367
  • CAMÓN AZNAR, José, Picasso y el cubismo. Madrid, Espasa-Calpe, 1956, núm. 259, p. 369
  • CIRICI-PELLICER, Alexandre, Picasso antes de Picasso. Barcelona, Joaquín Gil, 1946, s. p.
  • COOPER, Douglas (pr.), Picasso : dessins, gouaches, aquarelles 1898-1957. Arles, Musée Réattu, 1957, núm. 8, s. p.
  • DAIX, Pierre i BOUDAILLE, Georges, Picasso 1900-1906 : catalogue raisonné de l'oeuvre peint. 2ª ed. Neuchâtel, Ides et Calendes, 1988, núm. X-6, p. 235
  • LECALDANO, Paolo, MORAVIA, Alberto (pr.), La obra pictórica completa de Picasso azul y rosa. 4ª ed. Barcelona, Noguer, 1976, núm. 108, p. 96, làm. 21
  • LEYMARIE, Jean, Picasso, métamorphoses et unité. Ginebra, Skira, 1971, p. 4
  • MERLI, Joan, Picasso, el artista y la obra de nuestro tiempo. Buenos Aires, Poseidón, 1948, núm. 97, s. p.
  • MUSEU PICASSO (BARCELONA), Museu Picasso, catàleg de pintura i dibuix. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1984, p. 657, 750
  • OCAÑA, Maria Teresa (dir.), Picasso. La formació d'un geni : 1890-1904. Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Museu Picasso / Lunwerg, 1997, núm. 242, p. 299
  • PALAU I FABRE, Josep, Picasso a Catalunya. 2ª ed. rev. Barcelona, Polígrafa, 1975, núm. 157, p. 128-129
  • PALAU I FABRE, Josep, Picasso vivent : 1881-1907. Barcelona, Polígrafa, 1980, núm. 948, p. 363-364, 542
  • Picasso, Nonell, Manolo : sélection de la IIIe Biennale hispano-américaine. Ginebra, Musée d'Art et d'Histoire, 1956, núm. 29, p. 16
  • RICHARDSON, John; MCCULLY, Marilyn (col.), Picasso, una biografía : vol. I, 1881-1906. Madrid, Alianza, 1991, p. 279
  • RODRÍGUEZ AGUILERA, Cesáreo, Picassos de Barcelona. 2ª ed. Barcelona, Polígrafa, 1988, núm. 72, p. 82
  • SABARTÉS, Jaume, Les bleus de Barcelone, 1963, làm. 12
  • ZERVOS, Christian, Pablo Picasso : vol. 1, oeuvres de 1895 à 1906. París, Cahiers d'Art, 1932, núm. 232, p. 102