Palau Meca
|
No s'ha de confondre amb Casa Meca. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Montcada, 19 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42658 | |||
| Id. Barcelona | 424 | |||
El Palau Meca és un edifici situat al carrer de Montcada, 19 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Actualment forma part de les instal·lacions del Museu Picasso.
Història
[modifica]L'any 1349, el palau era propietat de Jaume Cavaller, Conseller en cap de Barcelona. La seva filla Felipona es va casar amb el polític Ramon Desplà, el fill dels quals, Ramon Desplà i Cavaller, va convertir el palau en l'edifici més important de tota l'illa de cases.[1][3] Al segle xvi, va passar a mans del llinatge Cassador o Caçador, marquesos de Ciutadilla, el primer dels quals va ser Josep Meca i Caçador, que va donar nom al palau. La seva vídua el va vendre el 1719 al mercader Segimon Milans, que va impulsar la gran reforma de l'edifici, destruït en gran part durant el setge de 1713-1714.[1][3]
El 1840, un descendent de l’anterior vengué el palau a Bartomeu Vidal i Nadal, i el 1873, aquest el traspassà a Josep Monegal i Nogués. L'edifici va ser cedit als Germans de la Doctrina Cristiana, que el 1901 hi establiren el Mont de Pietat de Santa Madrona. El 1920, aquesta institució, associada a l’Institut de la Dona que Treballa, va ser incorporada a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears.[3] El 1926, aquesta va adquirir a Josep Monegal la propietat del palau i de les cases adjacents del carrer dels Flassaders 24, 26 i 28, per tal d’ampliar les dependències de la Casa de Famílies de Santa Madrona, evolució del Mont de Pietat.[3] Aquesta institució va continuar funcionant després de la Guerra Civil espanyola, i el 1953[3] va netejar la façana i el pati amb l'assessorament de l'Ajuntament.[1]
Un cop tancada a començaments dels anys 1970,[3] La Caixa i l'Ajuntament de Barcelona van signar un acord de cessió del palau el 5 de desembre del 1977, i el 1981 va ser inclòs a les obres de reforma i ampliació del Museu Picasso, inaugurades l'11 de gener del 1982.[1][3] L'any 2011, la Caixa va cedir-ne definitivament la titularitat a l'Ajuntament de Barcelona.[1][3]
Descripció
[modifica]És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, tres pisos, golfes i terrat.[1]
A la planta baixa, en una posició descentrada, s'obre un gran portal que mena al pati central de la casa. Aquesta porta és d'arc rebaixat motllurat i amb la clau de volta decorada amb una voluta. En aquest nivell s'obren tres portes més, amb llinda de fusta, i dues finestres allindanades, col·locades una a sobre de l'altre. A partir del primer pis s'obren cinc obertures per planta seguint els mateixos eixos verticals, totes elles allindanades i emmarcades per carreus ben escairats. Les del primer pis donen a balcons individuals, excepte un balcó que és doble, amb la llosana motllurada i la barana de ferro forjat. Les del segon i tercer pis també s'obren a balcons individuals però de molt poc voladís; aquest també tenen la petita llosa motllurada i la barana de ferro forjat. Les de les golfes són petites i quadrangulars. La façana està coronada per una cornisa. el parament és de carreus encintats excepte l'emmarcament de les obertures.[1]
Al pati interior s'accedeix mitjançant un petit vestíbul amb enteixinat de fusta que s'obre al pati amb un arc rebaixat que arrenca de pilastres dòriques. El pati, de planta quadrangular, té una escala descoberta que porta al primer pis. L'escala barroca té una aire monumental, es recolza sobre un arc rebaixat i té barana de ferro forjat. Sota l'arc de l'escala, en el mur del fons, hi ha una arc de mig punt d'època medieval que possiblement era un element de comunicació amb els magatzems o l'estable. En un dels angles del pati es pot veure un baixant que es recolza en una petxina en relleu; això demostra que al segle xviii hi havia tot un sistema de canalitzacions de l'aigua.[1]
A la planta noble s'obre la porta principal que és allindanada, emmarcada amb una motllura, i té la part superior decorada amb una fornícula quadrada, que després es va convertir en finestra, amb un frontó semicircular a la part superior i flanquejada per volutes. Al pati s'obren una gran quantitat de finestres allindanades i algunes tenen balcó amb molt poc voladís i barana de ferro forjat. També hi ha tres finestres ovalades.[1]
Al primer pis es conserven, en algunes sales, els enteixinats medievals amb restes de policromia. En d'altres, es pot veure la decoració dels sostres que es va fer al segle xix, formada per una falsa arquitectura que emmarca paisatges, un cel amb angelets, medallons amb efígies, instruments musicals, garlandes,...[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Palau Meca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Barcelona». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 ”la Caixa” cedeix definitivament la titularitat del Palau Meca a l’Ajuntament de Barcelona. Obra Social ”la Caixa”.
Enllaços externs
[modifica]- «Palau Meca». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
